Actualitat

[Crònica de Germán Sierra]

Quan el vaixell feia les primeres maniobres per abandonar el port, el so insistent d'una avioneta que sobrevolava la nau va fer mirar cap al cel els Calders. Allà hi havia en Tísner, acompanyat d'un amic, en una avioneta de lloguer en la qual penjava una pancarta amb l'escrit: «Adéu, estimats». Era el particular comiat d'un personatge únic. Ahir recordava emocionada aquesta anècdota, la seva neboda Glòria Calders, aleshores una nena.

Pocs dies abans del centenari del seu naixement, el projecte LletrA de la UOC va aprofitar la diada de Sant Jordi per a retre homenatge a aquest autor polifacètic que va conrear el periodisme, el dibuix, la traducció, la pintura i la televisió, entre moltes altres coses.

El format de la jornada, que va tenir lloc al Wikilounge entre les 13 i les 16 h, convidava els assistents a llegir fragments de la seva obra o explicar anècdotes davant la càmera per a enregistrar un vídeo d'homenatge que publicarem aviat.

Per reivindicar els sabors del Mèxic de l'exili, els fills del Tísner, presents a l'acte, van organitzar un aperitiu amb algunes de les especialitats gastronòmiques d'aquell país, moltes de les quals batejades pel mateix Tísner amb noms simpàtics i ocurrents, escrits a les safates.

Diferents personalitats de la cultura catalana van voler enregistrar el seu testimoni. Alguns, com l'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, es van estimar més llegir fragments d'algun llibre, però la majoria va triar explicar alguna anècdota personal. Seductor, original, patriota, juganer, manetes, conversador, generós, bromista, prolífic... són alguns dels adjectius que li van dedicar.

El periodista Salvador Alsius, que el va definir com un tercer avi, va rememorar els primers temps al setmanari El Món, la seva experiència conjunta a la televisió i l'orgull d'haver-li presentat en Jaume Fuster, amb qui en Tísner iniciaria una llarga i intensa amistat.

Tots el recordaven com una persona alegre, carregada de sentit de l'humor, «característica que segurament li va fer viure l'exili d'una manera desdramatitzada i desacomplexada», com va apuntar l'escriptor Ramon Solsona. La també escriptora Maria Barbal va agraïr «la seva generositat amb una autora que aleshores començava, el seu mestratge».

La Mireia Tísner, filla de l'autor, va viure amb molta intensitat la jornada. Recordava com van deixar Mèxic enrere, el 1965. «Franco ja no obligava a signar una declaració de responsabilitat inculpatòria, i aquesta era una de les condicions que s'havia imposat el meu pare per tornar». En Tisner i part de la seva família tornaven a Catalunya amb els diners que havia guanyat amb la venda d'un cotxe comprat amb els beneficis d'un premi literari.

La trajectòria política i de compromís d'en Tisner amb la llengua catalana i el seu país va ser reivindicada per la política i amiga personal Magda Oranich. Alguns lectors apassionats que no el coneixien personalment també van voler participar en la lectura de fragments. El mexicà Gerardo Salinas va llegir la traducció al mexicà de Paraules d'Opoton el Vell (Palabras de Opotón el Viejo). Un altre lector, en Josep Saumell, va demanar que les lletres catalanes no oblidin «aquest personatge inclassificable».

«Un Sant Jordi ple de veus» estarà obert fins a la setmana entrant

LletrA també proposava continuar durant la diada l'acció «Un Sant Jordi ple de veus», engegada el 16 d'abril. Aquesta acció convida els lectors i lectores a enregistrar lectures en veu alta, a la xarxa, i compartir fragments dels seus llibres preferits. L'objectiu del projecte és promoure l'elaboració i circulació d'audiolectures a internet.

La majoria de lectures registrades ahir eren d'autors catalans contemporanis: en poesia, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, Josep Carner, Vicent Andrés Estellés i, en prosa, Albert Sánchez Pinyol, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Pere Calders i Tísner.

Segons la directora de LletrA, la Teresa Fèrriz, «la xarxa facilita que una pràctica cultural que es limita habitualment a convidats vip (la lectura en veu alta promoguda per les institucions) es democratitzi; sens dubte, aquesta diversitat d'interessos literaris, d'accents i procedències geogràfiques dels lectors, enriqueix la presència de la literatura catalana a la xarxa».

Aquest «Un Sant Jordi ple de veus» no acabarà fins a la setmana vinent amb la incorporació de noves lectures, especialment d'estudiants de català dels lectorats de l'exterior i d'universitats d'arreu del món, com la de Birmingham, que s'ha afegit a «Un Sant Jordi ple de veus» com a entitat col·laboradora.

Les lectures es donen a conèixer amb l'etiqueta #jollegeixo al Twitter, al Facebook, i s'inclouran al portal de LletrA.