Actualitat

En aquest sentit, la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Judith Clares assegura que «s'ha fet evident la centralitat que tenen els continguts en el camp digital, camp en què un nombre significatiu d'iniciatives, que no tenien els drets de les obres de què disposaven, s'han avançat a la indústria; aquesta indústria, al seu torn, ha hagut de menester temps per a negociar la cessió de drets de les obres audiovisuals per a la finestra internet».

Tenint en compte aquestes necessitats, s'ha anat treballant per millorar la protecció dels drets d'autor a internet. A Espanya es va aprovar la llei Sinde-Wert, que vol oferir una solució i protegir les obres subjectes a drets d'autor de portals que es lucren amb la baixada de contingut sense tenir-ne els drets; no obstant això, ha tingut uns detractors clars que, en aquesta mena de regulació, veuen perillar els drets fonamentals dels usuaris de la xarxa.

«La protecció dels drets d'autor s'ha convertit en un factor crític per a regular el mercat», afirma Clares, directora acadèmica del postgrau «Distribució audiovisual: VOD i nous models de negoci» de la UOC-filmin. «És indiscutiblement necessari que prenguem consciència de la necessitat de respectar els drets d'autor i que revisem la regulació en matèria de propietat intel·lectual sense oblidar el respecte al consumidor. Al mateix temps, penso que la consolidació i proposta de canals legals alternatius, intuïtius i fàcils per al consumidor, amb una oferta atractiva de productes audiovisuals i a preus competitius, pot arribar a ser, al costat dels punts esmentats, una bona solució per a lluitar contra la pirateria. S'haurà de veure».

Una regulació necessària

El xoc d'interessos entre els usuaris d'internet i les indústries de continguts audiovisuals no ha de fer que sigui el consumidor qui en surti perjudicat.

La regulació de la propietat intel·lectual ha obert el debat social amb moviments en contra de la Llei Sinde-Wert, per por d'un excessiu intervencionisme que pugui coartar la llibertat a internet. Ara bé, com explica el soci fundador de filmin, Jaume Ripoll, en la revista ComeIn dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, «regular el mercat no significa penalitzar el consumidor ni limitar la seva capacitat de poder exposar obres que tingui en propietat. Per a nosaltres regular el mercat significa penalitzar la persona que obté un benefici, que es lucra d'unes obres que no són seves, bé mitjançant ingressos publicitaris, bé mitjançant pagament de tarifes planes, com podia ser Megaupload. I és important destacar que no parlem de còpia privada sinó de contingut que ni tan sols ha arribat a estar disponible al mercat».

La indústria audiovisual, la gran afectada

Segons unes declaracions a ComeIn de Ripoll, codirector executiu del postgrau «Distribució audiovisual: VOD i nous models de negoci» de la UOC-filmin, «a Espanya hi ha dos milions de persones que pagaven o van arribar a pagar a Megaupload 10 euros al mes. Dos milions de persones són 300 milions d'euros a l'any. Tres-cents milions d'euros a l'any és la meitat del que facturava el DVD fa set anys a Espanya».