Actualitat

I és que, tot i que Espanya presenta quinze anys de retard respecte a altres països com França o Alemanya, l'ecologia està en auge i es posiciona com l'única alternativa als problemes contemporanis. «Les matèries primeres s'acaben», va assegurar Marín, «l'Administració acabarà havent d'apostar per la bioconstrucció, basada en criteris ecològics». «Avancem cap a una civilització de poc consum. El malbaratament s'ha acabat; ja no podem continuar vivint per sobre de les nostres possibilitats», va puntualitzar l'expert.

Habitatge més saludable

Com a activista mediambiental, Toni Marín treballa per reduir la petjada ecològica i fer una societat sostenible lliure d'emissions de CO2. Per això va dedicar el temps que tenia a exposar els criteris de bioconstrucció de qualsevol habitatge per a fer-lo més saludable: «Cal construir respectant la vida, tenint en compte la situació, l'orientació, els camps electromagnètics, els materials i l'eficiència energètica». Marín va resoldre els dubtes de tots els que es volen reformar l'habitatge per a fer-lo més ecològic i sa: «No és més car», va destacar, «ja que els elements de construcció són amortitzables en uns tres, quatre anys». I, encara que a la gran ciutat és més complicat dur a terme aquesta mena de construcció, Marín va proposar centrar-se en petits canvis per a augmentar la qualitat dels materials i sanejar l'habitatge «aïllant hermèticament la casa, eliminant les canonades de plom i controlant la contaminació electromagnètica (frigorífic, ordinador, màquina d'eixugar, radiodespertadors, microones i cuines elèctriques)».

Quant a l'elecció de materials de construcció, «cal ser responsables i triar els menys tractats i els més propers, per a afavorir l'economia local i evitar la petjada ecològica del transport», va recomanar Marín, que durant els últims vint-i-cinc anys ha estat vinculat al món de la comunicació i del medi ambient, i ha centrat la seva activitat a difondre la bioconstrucció, l'ecoarquitectura, la salut en l'hàbitat, la permacultura i la sostenibilitat. Hi ha molts materials biocompatibles, com el cànem, la llana d'ovella o la cel·lulosa, que competeix amb el poliuretà i «és moda a Europa».

Arquitectura bioclimàtica

Actualment, l'arquitectura bioclimàtica dissenya edificis amb inèrcia tèrmica que aprofiten l'energia per a no passar fred a l'hivern ni calor a l'estiu. Per a Marín, és essencial tenir en compte la climatització natural per a gastar el mínim d'energia. De fet, «el 2016 tots els edificis públics hauran de generar més energia de la que consumeixen». «És un gran avenç», en paraules de l'especialista, que, sabent-li molt de greu, reconeix que «els arquitectes no surten de la carrera sabent fer cases ecològiques sinó cases industrials, i cal reensenyar-los».

L'ecoarquitecte Jordi Badia es va manifestar amb la mateixa contundència que Marín: «El model de construcció canviarà juntament amb el canvi general del sistema». L'especialista va repassar els principals exemples de biohabitatge col·lectiu, entre els quals hi ha els ecobarris de cases unifamiliars, com Ecolonia a Holanda, o el projecte Bed-Zed, o la cooperativa d'habitatges Lanxmeer, en què els usuaris s'uneixen per construir grupalment. «Les cooperatives d'habitatge representen el 50% del parc d'habitatge social a Suècia, cosa que no té res a veure amb Espanya», va lamentar Badia, que va assegurar que avui dia és impensable a l'Estat espanyol dur a terme projectes de construcció ecològics, atès que no hi ha suport financer i la legislació està endarrerida. Altres possibilitats són el co-housing, que consisteix a compartir amb altres famílies els espais comuns d'una casa, o les ecoviles, com Findhorn a Escòcia o Auroville a l'Índia, comunitats ecològiques i autosuficients.

Instaurar el model a Espanya

Per a Badia hi ha unes quantes dificultats a l'hora d'importar el model d'habitatge cooperatiu a Espanya. «La por de l'especulació i la manca de confiança en els constructors n'han frenat el desenvolupament, i també la no-implicació de l'Administració». D'altra banda, Badia també va apostar per la transformació de les ciutats, actualment separades del medi ambient.