No va ser una decisió conscient. Només tenia vuit anys quan la productora de la pel·lícula Romasanta, del director Paco Plaza, va venir a la meva escola, l'American School de Barcelona, per fer un càsting a nenes de la meva edat, morenes i que parlessin anglès. Hi vàrem anar quasi totes les de la meva classe i vaig ser la triada. En aquest moment va començar l'aventura!

La meva família no pertany al món artístic. Els meus pares em deien que, sempre que treballés bé a l'escola, podria continuar amb el cinema. Mai no vaig deixar de banda els estudis.

Després de Romasanta, van arribar uns quants projectes més: coses petites, però per a mi era com un hobby. Els nens de la meva classe jugaven a futbol, basquet o dansa i, en canvi, jo feia pel·lícules.

Els estudis sempre han estat la meva prioritat. En els rodatges sempre tenia tutors per a totes les assignatures i així no perdia el tren de la classe. Recordo que quan era als Estats Units vam demanar un professor de català. No va ser fàcil trobar-ne un a Charleston (Carolina del Sud).

Sí, mai no em vaig plantejar deixar d'estudiar quan acabés l'escola. A divuit anys em queda molt per aprendre i la professió d'actriu et deixa molt de temps entre projecte i projecte per a poder fer una carrera.

Sí que he rebut classes d'interpretació, però ha estat molt esporàdicament.

Tenia onze anys durant aquell rodatge i va ser un estiu màgic. Treballar amb Guillermo del Toro va ser una experiència extraordinària i conèixer Maribel Verdú o Sergi López va ser molt gratificant. Se n’aprèn molt, d'ells. El Goya va ser una recompensa maca per a mi. No era gaire conscient del que significava llavors, però la millor cosa d'haver treballat a El laberinto del fauno és que em va permetre viatjar a molts llocs del món per a promocionar la pel·lícula i poder assistir a grans festivals, com Canes, Toronto, el Japó, i a la cerimònia dels Oscar de Hollywood.

Treballar als EUA és molt diferent. Tot està molt més organitzat i controlat. Hi ha lleis específiques per als actors menors d'edat que regulen horaris, temps d'estudi en el rodatge, etc. Fins i tot hi ha la figura de l'studio teacher, que pot fer parar el rodatge si s'incompleixen les normes. Hi vaig rodar tres mesos: va ser una experiència increïble. El setembre passat hi vaig tornar tres mesos, a Los Angeles. M'encanta West Hollywood!

Vaig tenir l'oportunitat de matricular-me a altres universitats, però vaig triar la UOC per la seva oferta en línia i per a poder compaginar la meva carrera d'actriu amb els estudis de Dret.

Pot semblar que no hi està gaire relacionat, però et puc dir que s'han de llegir molts contractes quan ets actriu. Vaig triar aquesta carrera perquè em sembla molt interessant i per a no centrar tots els esforços només en la interpretació.

Jo voldria dedicar-me a la interpretació; és el meu somni. Però no se sap mai, i val més obrir-te a altres opcions.

Sí, directament a la UOC. Quan vaig acabar el batxillerat internacional a l'American School el juny del 2012, vaig marxar a Los Angeles i, des d’allà, vaig començar el primer semestre.

La UOC és una universitat amb més de quinze anys d'experiència. Té molts mitjans tècnics molt innovadors; per tant, és un valor segur a l'hora d'estudiar en línia. El que m'agrada és que, per a fer aquesta mena d'estudis, cal molta força de voluntat i autoexigir-se un bon ritme. Per ara no hi he trobat cap inconvenient, tot i que ha canviat tot el concepte que tenia de company de classe: ara no els veig pas!

No em poso una data d'acabament. Vull fer les coses bé, i també depèn del temps que tingui entre projecte i projecte.

Al gener vaig rodar a Cardiff la pel·lícula Panda Eyes d'Isabel Coixet. És previst que s'estreni aquest any.

Perseverança, il·lusió i disciplina. És una professió molt complicada, i més en aquest temps de crisi. Hi ha molt poc finançament i projectes molt bons que no acaben de sortir. Els diria que no es desanimin i que no deixin mai d'estudiar!

 

Petons. Ens veurem al cinema!