Número 7 (gener de 2012)
Sinapsis: la neurociència social i cultural
Dani Aranda

Recentment m’he trobat amb una de les branques de la ciència que té per objecte d'estudi el cervell i el sistema nerviós: la neurociència. Els seus investigadors estan interessats en com interactua el nostre organisme amb el seu entorn, de quina manera les nostres neurones s'encarreguen de transmetre la informació necessària perquè el nostre organisme respongui de la manera més eficient possible a multitud d'estímuls interns i externs. Parlar d'estímuls en neurociència no només significa temperatura, ph, moviment... sinó també creativitat, aprenentatge, llenguatge, atenció, raonament, empatia o emoció entre d'altres. En definitiva, un estímul té la capacitat de promoure tots aquells processos, respostes i canvis que el nostre organisme necessita per adaptar-se al seu entorn biològicament parlant, però també culturalment i social.

És des d'aquesta perspectiva social i cultural que la neurociència obre noves portes a la investigació en ciències socials. Incorporar a la teoria cultural, social, econòmica o educativa a la investigació de la ment i el cervell (o a l’inrevés) ens permet estudiar com els valors, les pràctiques o les creences culturals modelen i són modelades per la ment, el cervell i els gens. Un major enteniment dels processos neuronals pot jugar un paper molt important en la comprensió de les pràctiques i significats culturals, socials o educatius, entre molts altres.

 

La intersecció entre les eines, hipòtesis, objectes d'estudi i resultats de la neurociència i les ciències socials ens situen davant d'un paisatge nou, ple de preguntes sense resposta i d’hipòtesis per validar. Ens posiciona davant d’un context que es preocupa –i s'ocupa– per entendre qui som, com pensem, què és el jo i la consciència, per què cooperem, com incorporem nous sabers, com i per què creiem en idees o valors, què ens aporta el risc o l'amistat, què és l'empatia, per què ens emocionem, per què i com ens ajuden els sentiments i les emocions en allò social...

 

Mary Helen Immordino-Yang és una neurocientífica interessada per l'emoció, la interacció social i la cultura. Immordino ha constatat com la nostra supervivència biològica i el nostre jo sociocultural es controlen, es gestionen, des dels mateixos sistemes neuronals: en la regulació dels batecs del cor o de la temperatura corporal intervenen els mateixos sistemes neuronals que en la nostra capacitat per emocionar-nos amb un relat, una fotografia o una cançó. Quan un individu sent certa empatia emocional per un igual, ho està sentint des del mateix sistema de supervivència biològic.

 

Biologia i sociabilitat i cultura estan unides. Des de la neurociència, sentir-se (estar) viu no únicament té una traducció biològica sinó també social i cultural.


 

 

Acabo amb uns minuts musicals. Joseph LeDoux és professor de neurociència a la Universitat de Nova York. Entre les seves principals obres trobem The Emotional Brain (1996) i Synatpic Self (2002) però també és el líder de la primera banda de neuro-pop-rock, The Amygdaloids. En el seu àlbum Theory of My Mind trobem cançons que parlen dels fonaments bàsics de la neurociència com l'emoció, la por o la teoria de la ment.

 

 

comunicació i educació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???