Número 9 (març de 2012)
Eines per llegir sense veure-hi
Candela Ollé

A la xarxa hi ha menys barreres per als que tenen una discapacitat visual. Poden llegir i navegar per webs accessibles, i gràcies als programaris desenvolupats per a ells, cada vegada ho poden aconseguir d’una manera més ràpida tot guanyant en comoditat i autonomia. Tot i els avenços, encara queda molta feina i conscienciació per endavant.

Segons dades de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), “el 80% de la informació necessària per a la nostra vida quotidiana implica l’òrgan de la visió”. Això suposa que  la majoria de las habilitats que tenim, dels coneixements que adquirim i de les tasques que desenvolupem els aprenem o executem basant-nos en informació visual.


És una obvietat que l’aprenentatge d’una persona amb ceguesa és diferent, així com també la composició del seu cervell. Aquest fet és corroborat per un estudi del Departament de Neurologia de la University of California, Los Ángeles (UCLA) on s’indica que la plasticitat del cervell permet que aquest es vagi adaptant per potenciar les regions no relacionades amb la visió. La pèrdua o guany de la matèria cerebral d’aquestes regions depèn de l’edat en la qual es produeix la ceguera. Per tant, com més jove, més possibilitats d’enfortir les regions que determinen els altres sentits.


Quines eines tenen al seu abast les persones cegues per llegir a la xarxa sense veure-hi? Com a docents, com podem ajudar l’alumne cec?


Hi ha un seguit d’aplicatius i programaris, alguns dels més coneguts són JAWS i DAISY, que ajuden a l’invident a poder convertir els arxius en àudio. JAWS és l’acrònim de Job Access With Speech, i és un software lector de pantalla per a cecs o persones amb visió reduïda. Verbalitza amb veu sintètica tot allò que va apareixent a la pantalla i permet controlar l’ordinador a base de comandaments del teclat. DAISY és un format que traspassa els mòduls de paper a veu nascut l’any 1996 amb l’objectiu d’aconseguir llibres digitals accessibles. Les publicacions adaptades a aquest sistema s’assemblen als audiollibres en CD perquè ambdós s’escolten, però el funcionament és diferent ja que permeten anar a una pàgina determinada sense haver de passar per totes les anterior, marcar punts de lectura als que es vol tornar més endavant o incloure notes pròpies.

 

A més, al campus virtual de la UOC també comptem amb l’ebook, l’aparell de llibre electrònic que permet llegir documents PDF i HTML. Per poder visualitzar correctament aquests documents, cal adaptar els continguts de l'assignatura al format PDF òptim per al llibre electrònic –cal tenir-ho en compte a l’hora de digitalitzar capítols, per exemple. Un altre: el Karaoke és la traducció a format de vídeo podcast d'un mòdul. El text apareix en pantalla mentre la veu el va llegint i es marca la part que s'està escoltant en forma de karaoke. Els estudiants poden baixar cada mòdul com un podcast independent i carregar-lo als seus dispositius.

 

D’altra banda, també hi ha l’opció “llegeix en veu alta” de l’Adobe Reader, que acostuma a ser de gran utilitat, tot i que a vegades produeix algunes errades. Un dels clàssics que permet ser llegit per programari especialitzat per cecs és el Word, i m’atreviria a afirmar que gairebé el 90% dels continguts, en algun moment del procés de redacció són elaborats amb Word i, per tant, fàcilment accessibles per a invidents.


Vivim en una societat xarxa on els continguts (llibres electrònics, e-journals, blocs, etc.) es creen i publiquen a un ritme superior al que podem llegir i controlar. És molt important, però, conèixer i utilitzar els estàndards que indica el World Wide Web Consortium  (W3C) per tal de facilitar l’accés a aquests continguts a les persones amb deficiència visual. Concretament el Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) i el Web Accessibility Iniciative (WAI) ofereixen un seguit de recomanacions per fer els continguts web  (ja sigui text, imatge o sons) més accessibles a les persones amb discapacitats.

 

Pel que fa a noves tecnologies, i nous suports i aplicatius de lectura, la companyia de telefonia mòbil Nokia ha desenvolupat una aplicació beta, juntament amb la Universitat de Tampere i la Federació Finlandesa de Deficients Visuals, anomenada Nokia Braille Reader. Té com a finalitat ser una ajuda per a la lectura de SMS a cecs o persones amb deficiències visuals. Podeu veure’n la interfície resultant a la imatge de portada que acompanya aquest article.

 

Els diferents programaris –els citats en aquest text i molts altres– juntament amb les recomanacions del W3C suposen un pas més, i cap endavant, però com en molt altres casos, fins que no hi ha un alumne a l’aula amb dificultats de visió, no acabes de prendre’n consciència.


 

comunicació i educació;  gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???