Número 9 (març de 2012)
Intel·ligència territorial: iniciatives i models
Eva Ortoll

El desenvolupament d’un territori depèn de diversos factors i variables, i hi juga un paper rellevant la informació i el coneixement que s’hi genera. Fer ús d’aquest coneixement i d’aquesta informació, mitjançant la coordinació dels actors que treballen i participen en una mateixa regió, és el què s’ha vingut a denominar intel·ligència territorial (IT). Tot i que la IT engloba més aspectes que la gestió d’informació, aquesta n’és una de les pedres angulars.

En els darrers anys el desenvolupament d’un territori ha estat objecte d’interès creixent per part de grups de recerca, de governs i ens supranacionals. Aquest interès s’ha traduït en l’emergència de la disciplina anomenada intel·ligència territorial i en la creació d’organismes específics, orientats al desenvolupament regional.

 

Un dels organismes supranacionals i impulsor de la recerca en la matèria és Coordination Action of the European Network of Territorial Intelligence (CAENTI), iniciativa europea líder en l’estudi i desenvolupament de la IT. D’acord amb CAENTI, la IT fa referència al coneixement que es necessita per entendre les dinàmiques i estructures territorials, així com als instruments emprats per a la generació i ús d’aquest coneixement. Tot, per garantir i impulsar un desenvolupament territorial sostenible.  CAENTI considera que la IT és un terreny interdisciplinari on hi intervenen l’economia, la geografia, la informàtica, l’antropologia i l’ecologia, entre d’altres disciplines, i cada vegada amb més força, les ciències de la informació i de la comunicació.

 

Aplicar polítiques o iniciatives d’intel·ligència territorial pot constituir un eix diferenciador entre un territori i un altre, contribuint al desenvolupament de la regió i per extensió al de les seves empreses i al benestar de la societat en general. El seu objectiu principal es promoure noves formes de relacions entre diferents actors implicats en un territori (administració, empreses, centres de recerca, centres educatius, cambres de comerç, etc.) i amb interessos moltes vegades divergents entre ells per dissenyar futurs escenaris polítics, econòmics i socials.

 

Per posar un exemple proper de l’interès creixent en aquest , fem esment de la declaració, ara fa uns mesos, de François Fillon,  primer ministre francès.  El comunicant fa una declaració dirigida al ministre d’Estat, ministres del seu Gabinet i secretaris d’Estat sobre l’Acció de l’Estat en Matèria d’Intel·ligència Econòmica.  En l’escrit es posa de manifest la importància de la gestió de la informació i del coneixement com a eina que contribueix a la millora de la competitivitat de les empreses, regions i països. A més, atorga a l’Estat un paper important per al desenvolupament de polítiques en matèria d’intel·ligència.

 

El model francès, un cop superada una primera fase en la qual l’estat divulgava els conceptes d’intel·ligència competitiva a les organitzacions, s’enfoca a temes de seguretat nacional i a fomentar el desenvolupament i la cooperació de les empreses franceses amb altres països, promoure la competitivitat del teixit industrial, la seguretat de les empreses i reforçar la influència exterior del país, a banda de fomentar el benestar social. Precisament, l’anàlisi de la IT per fer confluir els interessos empresarials amb els socials és un dels eixos de debat del congrés Dynamiques des Territories: Innovation, Intelligence et Bien Commun.

 

Si mirem la situació a Espanya ens adonem que manca una iniciativa clara a nivell d’Estat, i són les comunitats autònomes les que treballen des de fa temps en l’impuls de les seves pròpies propostes. Així per exemple, destaquem governs com el de Navarra o el de Madrid, que impulsen i promouen la innovació a les empreses de la zona, mitjançant els seus respectius portals: Navactiva a Navarra i el portal Madrid I+D a la Comunitat de Madrid. La majoria d’aquestes iniciatives ofereixen assessorament per impulsar la innovació a les empreses, donen accés a recursos d’informació específics, elaboren informes sectorials, orienten sobre la creació de serveis d’intel·ligència competitiva o proporcionen informes estratègics sobre l’estat de les tecnologies, entre d’altres.

 

Sembla que a l’Estat espanyol l’estadi de la IT es troba encara en una fase molt embrionària, on les prioritats són divulgar el coneixement sobre la intel·ligència competitiva a les empreses i impulsar la innovació. Altra vessant en els esforços espanyols se centra en el desenvolupament d’estratègies de seguretat i defensa nacional, mitjançant organismes com el CNI. El canvi d’orientació ve donat per fomentar el desenvolupament nacional, mitjançant la definició d’estratègies globals que reconeixen factors de seguretat nacional, però també econòmics, per desenvolupar el territori.

 

Potser, a falta d'un model estatal d'IT, l’enfocament  d’un model en xarxa, on els diferents actors i supra-actors regionals esmercin esforços per col·laborar seria una opció a analitzar. El gruix d’informació que alimenten aquests organismes de manera independent de ben segur que, en gran part, és d’interès per a la resta i en molts casos se solapa. Sense perdre de vista la singularitat i independència de cada un d’aquests organismes, probablement es podrien aplicar fórmules per compartir determinats recursos i analitzar determinada informació.

 

Amb tot, sigui quin sigui el model adoptat, un dels reptes importants rau en veure de quina manera els actors implicats en el territori (a nivell meso, macro o micro) poden avançar en les dinàmiques i mecanismes per compartir el coneixement i la informació relacionada amb aquest territori en benefici de tots, i principalment, en benefici del desenvolupament social.

  

intel·ligència competitiva;  gestió de la informació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???