Número 10 (abril de 2012)
Per què en diuen 'content curator' quan volen dir documentalista?
Sandra Sanz Martos

La múltiple eclosió de nous perfils professionals gestats en el si de la denominada web social és un fenomen imparable. Ja vaig comentar fa uns mesos la figura del community manager i la falta de consens existent entorn de les seves funcions. És el torn ara del content curator, el qual, a diferència de l’anterior, té el seu paper molt més ben definit encara que potser no és tan nou com alguns es pensen.

El passat 27 de març Dolors Reig, especialista en social media, va ser entrevistada al programa Singulars del Canal 33. A la pregunta que el presentador li va fer sobre els nous perfils professionals derivats de la web social, Reig va destacar el content curator com un dels cada vegada més reconeguts i millor valorats.

 

Segons definició de la pròpia Reig, el content curator, també conegut com a curador de continguts o intermediari de coneixement, és un professional, intern o extern, especialment implicat amb el coneixement, i que assessorarà sobre la informació més rellevant en el sector. Podríem dir que un content curator és “un intermediari crític del coneixement”; és algú que busca, agrupa i comparteix de forma contínua el més rellevant en el seu àmbit d’especialització. El seu objectiu fonamental és mantenir la rellevància de la informació que flueix lliure o recolzada en eines concretes per a la creació d’entorns informacionals. En última instància, el seu valor competitiu és mantenir a l’última  l’empresa o organització per a la qual treballa pel que fa al coneixement, que és vital per a la seva supervivència. El content curator és el professional que es dedica a fer una selecció personalitzada i de qualitat del millor contingut i dels millors recursos sobre temes específics; és el professional que propicia un servei tremendament valuós per als qui busquen informació de qualitat online, segons Reig.

 

Just un dia abans, el 26 de març, Tomás Baiget, director de la revista El Profesional de la Información , havia escrit (amb el seu estil inconfusible) el següent en la llista professional de distribució IWETEL: “De tant en tant gent externa (estranya, més aviat) a la nostra invisible professió inventa nous noms per referir-se a funcions que ells acaben de descobrir, sense tenir ni idea que els bibliotecaris-documentalistes les fem des de fa molts anys”.


“Com sempre –afegeix Baiget–, sofrim arrossegar aquest nom de ‘bibliotecaris’ que ens tanca irremissiblement a la ‘biblioteca’ (ja se sap: catalogar i posar teixells a llibres, revistes, vídeos i CD) i no ens deixa sortir-ne, almenys als ulls de la societat. Des de fa cosa d’un any alguns han descobert la gran novetat que, donada la gran quantitat d’informació que hi ha pel món, es necessita algú que es dediqui a seleccionar-la o filtrar-la, i van decidir posar-li el nom d’information curator o data curator”.

 

Aquesta constatació permet a Baiget concloure així: “Al meu entendre res justifica aquest nou nom, doncs el fet que ara hi hagi Internet, webs i blocs no fa canviar les nostres funcions de tota la vida. Ni tampoc crec que ho justifiqui cap possible matís de context intern/extern, empresa/administració pública...”.

 

Subscric completament l’exposat per Tomàs Baiget. No hi ha dubte que les funcions descrites per Dolors Reig encaixen a la perfecció amb les competències dels documentalistes o gestors d’informació. La qüestió és que lamentablement ens pesa massa el llast d’una professió poc valorada, circumscrita a les biblioteques i els centres de documentació. I com el propi Baiget diu, tampoc això és nou: els bibliotecaris-documentalistes tenim una llarga experiència en la reivindicació de perfils i disciplines emergents com ara arquitecte d’informació, analista d’informació, responsable d’intel·ligència competitiva, gestor del coneixement, etc.

 

La diferència –penso– està en que aquests altres rols poden despertar dubtes de si s’adeqüen o no al rol del documentalista, o fins i tot de si poden ser coberts per d’altres professionals com informàtics, enginyers o economistes. No obstant això, en el cas del content curator (o curador de continguts) les funcions són tan pròpies dels documentalistes que l’amenaça de l’intrusisme hauria d’esvair-se.

 

Llavors, què fem? Protestem i malgastem energies recordant a aquells aliens a la professió que han d’esborrar l’etiqueta de content curator i substituir-la per la de documentalista? O millor ens dediquem a fer-los saber que som els bibliotecaris-documentalistes de tota la vida els que sabem exercir les funcions del content curator? En la meva humil opinió, crec que seria més intel·ligent fer-se amb el nom més modern i evocador (content curator) i deixar una mica al marge el pragmàtic i prosaic de documentalista en aquest context. Al cap i a la fi, tots preferim parlar d’amor quan en realitat estem pensant en el sexe.
 

documentació;  gestió de la informació;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???