Número 114 (octubre de 2021)

Conflicte Laporta-Koeman: un cas de 'mobbing'?

Lluís Pastor

El món de l'esport mostra sovint regles diferents a les de les empreses, encara que els clubs més coneguts no hi ha dubte que són grans empreses. En l'àmbit de la feina, la relació entre Laporta i Koeman aquesta temporada 21-22 reprodueix un cas de mobbing: una fustigació psicològica sistemàtica en l'entorn laboral. M'explico.

Laporta no vol que el seu entrenador sigui Ronald Koeman, però acomiadar-lo l'obliga a pagar una indemnització caríssima i tampoc troba alternatives a l'holandès. En aquest panorama, el president força la sortida de l'entrenador, tot i que vol que l'equip guanyi. Situació difícil.
 
A Laporta li irrita el conformisme de Koeman davant les derrotes i el mal joc de l'equip. Koeman defensa, per la cultura futbolística que va mamar, que quan un equip està en una transició cal donar-li temps per demanar-li resultats. Això passa sovint amb l'Ajax. Laporta no accepta una transició esportiva que tiri per la borda una temporada sencera, ja que el club està en una elit competitiva en què això no és possible. Per aquesta raó, els arguments que proposa Koeman perquè els seguidors es conformin («Això és el que hi ha», perquè el Barça no té grans estrelles o perquè la transició s'està fent amb joves) irriten el president del Barça: «Mireu, el que no m'agrada és quan s'actua amb conformisme i amb cert derrotisme; això no ho podem permetre des del Barcelona».
 
Koeman no ajuda a rebaixar la tensió quan en les seves declaracions, i davant les pressions que rep des de la direcció de el club perquè l'equip jugui com els àngels, menysprea un dels sacrosants dogmes de fe del cruifisme, el tiki-taka: «què cal fer? Jugar tiki-taki? Hem jugat el partit d'una altra manera». Menysprear el concepte, fins i tot anomenant-lo amb un altre nom, li permet vehicular amb un toc de menyspreu la pressió que rep des de la presidència de club.
 
D'altra banda, Koeman considera que l'actitud de Laporta és poc presidencial quan critica l'entrenador en els mitjans. No accepta que les crítiques es facin en públic, quan s'haurien de fer en un marc institucional. I, en les seves declaracions, abunda en una imatge arquetípica del president com algú poc professional, que se'n va de la llengua amb facilitat: «La setmana passada va suggerir que l'entrenador no tenia tot el poder. Va parlar massa i no va ser prudent. Aquestes coses es fan en privat. M'agrada que el president estigui compromès, però les preguntes se'm fan a mi, no a la premsa. Aquest va ser el problema. [...] Van sortir un parell de coses en els mitjans que semblaven no transmetre suport cap a l'entrenador. Això em va molestar». La seva estranyesa és contínua amb aquestes filtracions del president a la premsa esportiva: «Fa dues setmanes vam tenir una conversa sobre un nou contracte. Sobre aquesta conversa no va sortir res a la premsa fins que el president va parlar amb periodistes la setmana passada, el dimarts, sobre la situació de club, les finances i altres coses. Al final, va parlar de la conversa sobre el contracte. Un dia després, els mitjans deien: "Koeman pot signar un nou contracte si compleix tres condicions". Jo vaig pensar "Això no pot estar passant"».
 
Aquesta és una anàlisi en cinc moviments del presumpte mobbing a Koeman, una relació tòxica que pretén la sortida de l'entrenador sense el cost de la seva indemnització. Cal tenir en compte que l'assetjament a un treballador no ho és menys perquè la seva indemnització sigui alta. Té a veure amb el respecte al seu treball.
 
Primer moviment. La manca de confiança inicial: «Dona'm 15 dies»
 
Només arribar a la presidència, Laporta no va ratificar al seu entrenador; va demanar 15 dies per pensar-s'ho. No sembla que un president mostri gaire confiança en un dels seus directius si li diu el primer dia que es dona 15 dies per decidir si el substitueix. Així comença una història de desconfiança.
 
Segon moviment. Els canvis d'actitud continus: «Ara sí, ara no»
 
D'altra banda, Laporta dona mostres contínues de la desconfiança de la feina de l'entrenador cada vegada que l'equip ensopega, cosa que aquest any és força habitual. Es tracta de mostres que es fan públiques i que assenyalen, sense cap dubte, el poc crèdit que el president atorga al seu entrenador. En altres ocasions, al·ludeix al fet que no tenen dubtes sobre la continuïtat de la feina de l'holandès (pel seu barcelonisme, per ser un heroi de Wembley o pel que sigui). Ara sí, ara no. Es tracta d'incrementar la pressió sobre Koeman.
 
Tercer moviment. L'actitud paternalista: «Jo sé com arreglar-ho»
 
Els vídeos que grava Laporta després d'algunes derrotes sonades del Barça liderat per Koeman mostren la figura de president com un gran pare a qui cal creure perquè ell sí que sap com solucionar els problemes. En els vídeos no diu com ho farà. Només repeteix cada vegada: «Jo sé com arreglar-ho». Cal creure-ho perquè encarna la figura del pare i treu el rèdit del període en què va dirigir un Barça que va obtenir grans èxits. No obstant això, cal quedar-se amb aquesta imatge que projecta de «gran solucionador», a qui cal creure per sobre dels resultats d'avui. Què vol dir aquest «Jo sé com solucionar-ho»? Què amenaça s'amaga aquí? El focus sempre és el mateix, encara que disfressat de líder inspiracional... Obama no hagués dit això. Biden, tampoc.
 
Quart moviment. Les filtracions: el poder de la «veu delta»
 
Les persones que tenen poder, per representar una institució social o política, tenen accés a alguna cosa que podríem anomenar la «veu delta». La «veu delta», com si es tractés de la desembocadura d'un gran riu, disposa de diferents braços per portar les seves aigües al mar. El mateix succeeix en aquesta situació. El president del FC Barcelona té a la seva disposició un grup nombrós de periodistes i d'opinadors que porten als mitjans esportius les filtracions que li interessen. Aquestes veus multipliquen públicament la pressió del president sobre l'entrenador.
 
Cinquè moviment. L'aïllament de Koeman: complicitat entre president i jugadors
 
Un dels passos de la pressió que exerceix un directiu sobre un treballador quan el vol fustigar laboralment és aïllar-lo en l'organització. En les declaracions que fa Laporta sobre Koeman apareix, d'una banda, l'entrenador, aïllat, i, de l'altra, el president a la banda dels jugadors: «Tenim l'equip que tenim, però podem aspirar a guanyar La Lliga i a mi m'ho diuen els jugadors. Cal ser optimistes, cal treballar, cal lluitar dia a dia, perquè jo crec que l'èxit s'aconsegueix amb el treball diari. Menys parlar i més fer... i més treballar».
 
La reacció extraordinària de Koeman: la roda de premsa
 
Koeman és conscient d'aquesta pressió pública exercida pel seu propi president. I reacciona. Reacciona de manera extraordinària: fa una roda de premsa que comença amb la mateixa frase que va utilitzar Van Gaal abans de ser acomiadat, llegeix un comunicat en la seva defensa i dona la roda de premsa per acabada, sense preguntes. Laporta mostra la seva sorpresa i la desconnexió que té amb l'entrenador quan li pregunten sobre si sabia alguna cosa de la roda de premsa: «Ens hem assabentat a última hora que volia fer aquest comunicat i, bé, ell té l'obligació d'acudir a la roda de premsa i és lliure de respondre o manifestar-se com consideri. Respectem la decisió de l'entrenador, però ens hem assabentat nosaltres i els capitans poc abans».
 
No passa per alt, aquí també, que en una de les trinxeres està Koeman i, en l'altra, ell i els capitans, destacant l'aïllament institucional de l'entrenador.
 
Acabaria aquest culebrot si, com va dir el president un mes després de la marxa de Messi, esperava que s'oferís a jugar al Barça gratis? Si Koeman digués que marxa gratis, el Barça tindria un nou entrenador en hores?
 

Citació recomanada

PASTOR, Lluís. «Conflicte Laporta-Koeman: un cas de 'mobbing'?». COMeIN [en línia], octubre 2021, no. 114. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n114.2165

periodisme;  entreteniment;  comunicació de crisi;