L¿escola, el Raval i internet

Han d’anar juntes la cultura i l’educació als carrers dels nostres barris? Han de tenir les institucions culturals un compromís ferm amb l’entorn que habiten? Han d’implicar-se les escoles en els canvis i conflictes del paradigma digital? Aquestes només són tres preguntes d’una dotzena que podríem formular relacionades amb els reptes de la realitat contemporània lligats a l’educació, la ciutat i la cultura.

El projecte «Escola en residència» és un dispositiu que aborda aquestes preguntes, les desborda i obre ponts que no imaginem des de la nostra cadira estable de docents o agents culturals.

Vint-i-cinc sessions de tres hores, entre els mesos de setembre i desembre de l’any passat, van ser el marc del projecte «Escola en Residència», un programa permanent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que obre un espai d’experimentació i aprenentatge sobre com trencar les fronteres entre l’educació i la cultura. Totes les sessions s’han dut a terme a les instal·lacions del CCCB. No són activitats complementàries al currículum de l’escola; estan integrades en el seu horari lectiu.

Segons les institucions participants: «‘Escola en residència’ és, en el sentit més ple de la paraula, un projecte de veïnatge entre l’Institut Miquel Tarradell i el CCCB al barri del Raval de Barcelona. Durant tot el curs escolar, totes dues institucions construeixen juntes un projecte educatiu i comunitari que connecta els aprenentatges dels joves amb els grans debats del món contemporani per mitjà de les línies de treball, els recursos i la xarxa de creadors, pensadors i productors culturals del CCCB.»

Disseny del programa educatiu

He estat l’encarregat del disseny del programa educatiu per a aquest curs de tardor. El tema per articular la temàtica de les sessions ha estat internet, des d’una visió crítica. Vam anomenar el programa #UniversInternet per donar seguiment a diversos anys de treball amb el departament d’Educació del CCCB i amb el CCCBLab.

Les temàtiques de les sessions s’articulaven en els temes centrals dels debats actuals d’internet:

1. Teixir la xarxa.

2. Teixir sense tecnologia.

3.Taller de #hashtags.

4. Taller d’emojis facials.

5. Manual d’autodefensa en línia.

6. La música i internet.

7. La privadesa i les nostres dades.

8. El futur d’internet.

9. Entorns virtuals de futur.

10. Ràdio i podcast a internet.

11. Art digital i la xarxa.

Taller «Entorns Virtuals de Futur»

Font: CCCB

Durant els 4 mesos de treball, es va convidar una dotzena d’expertes en els diversos àmbits que han ajudat a ampliar la perspectiva del programa educatiu:

Pia Capisano, activista dinamitzadora de comunitats.
Irma Marco, artista investigadora.
Ginebra Vall, actriu i productora audiovisual.
Thais Ruiz de Alda, activista tecnofeminista.
Bikoko, cantant.
Victoria Fenoll, mànager musical.
Antònia Folguera, comissària de Sònar+D.
Elisabeth Roselló, especialista de futurs.
Grup Mediaccions UOC, grup de recerca acadèmic.
Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).
Aurora Gasull, artista digital.

El Raval com a pont

En aquest projecte, el barri del Raval es converteix en el pont entre una institució educativa i una de cultural. L’estudiantat s’ha acostumat a visitar el CCCB totes les setmanes durant 6 hores dins del seu horari lectiu escolar. Aquest exercici setmanal crea un acostament a les grans institucions de la ciutat que, de vegades, semblen impermeables per a determinades audiències. És en aquest cas que l’Escola en Residència pren les regnes. Connectar imaginaris, obrir portes mentals i entendre la cultura com un eix articulador de les dinàmiques de la ciutat a l’abast de tot el món.

Sessió «La música i internet» amb la cantant Bikôkô

Font: CCCB

L’experiència genera, d’una banda, un recorregut de temàtiques que oscil·len entre la visió crítica d’internet i la visualització de les seves problemàtiques globals. D’altra banda, es treballa amb dinàmiques diverses per imaginar el futur d’internet des dels ulls de la joventut, que és la que finalment viurà a la xarxa de xarxes. Com s’entreteixeixen aquests aprenentatges amb el seu currículum escolar?, quin és l’impacte d’internet en la formació de la identitat de l’estudiantat?, quin rol han de tenir les institucions educatives en aquests debats?, quina és l’obligació de les institucions culturals als barris que habiten?

Tot just acabades les sessions del curs, moltes experiències viscudes no són mesurables amb indicadors acadèmics. Tampoc en els indicadors de les institucions culturals. El que puc concloure, en ser veí del Raval (l’entorn on s’ha dut a terme el projecte) i després d’haver-hi dedicat 75 hores de docència, és que l’estudiantat ha envaït la institució cultural i s’hi ha identificat.

Equipaments culturals i identitat de barri

Si a 16 anys d’edat un grup d’estudiants es reconeixen, d’alguna manera, amb el museu o centre cultural que tenen al seu barri, ja no hi ha marxa enrere. L’arribaran a considerar seu i l’identificaran com un espai al qual pertanyen, del qual poden aprendre i pel qual han de lluitar. La idea de barri ha d’integrar equipaments culturals públics per completar la seva identitat i aquests han de connectar amb les escoles i les problemàtiques immediates del seu entorn. El risc de no fer-ho pot portar les institucions a convertir-se en entitats generadores de desigualtats, a un allunyament del seu teixit local i, el pitjor de tot, al fet que aquest centre cultural es visualitzi com un marcador de classe social, cosa que s’atribueix a moltes pràctiques intel·lectuals de les ciutats que habitem. En aquest punt, al jovent només li quedarà anar a fer skateboard, ballar trap o fer botellots als voltants d’aquests edificis majestuosos que els miren d’esquena.