Número 119 (març 2022)

Biblioteques, dones i guerres

Sandra Sanz Martos

Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.

És poc coneguda la presència dels llibres en algunes de les guerres del segle XX. Les trinxeres, els hospitals i els centres d’entrenament estaven proveïts de biblioteques. Un dels exemples que potser més ha transcendit és el de la II República espanyola i el seu esforç per dotar de biblioteques o de serveis de lectura els soldats. Tal com explica Raquel Pico (2014), al cap i a la fi, la II República es va esforçar molt per l’alfabetització de la població per mitjà de les escoles i la xarxa de biblioteques públiques que es van crear durant aquella època. Les Missions Pedagògiques dotaven de llibres i de biblioteques els llocs pels quals passaven i les autoritats republicanes van invertir una important partida pressupostària en llibres. Era un període en el qual, a més, la indústria editorial també estava en ple creixement i van començar les fires del llibre a Espanya. Durant la Guerra Civil, com expliquen en el documental Biblioteca en guerra, es van crear biblioteques itinerants que recorrien el front. A les trinxeres, la lectura era una manera d’evadir-se i, al final, de sobreviure, ja que recordava el món que estava fora de la batalla. Per als presoners de guerra, llegir era una de les poques coses que podien fer, com succeïa amb els qui eren als hospitals. Per a aquests últims, per cert, la lectura era una recomanació terapèutica.

 

Biblioteques i la guerra d’Ucraïna

 

Gairebé un segle després i davant la crisi geopolítica i bèl·lica més important des de fa molt de temps a Europa, la presidenta de l’Associació de Biblioteques d’Ucraïna va fer la crida següent:

 

«Benvolguda comunitat bibliotecària!

 

Estem a l’avantguarda de la lluita contra les falsificacions, la desinformació i les ciberamenaces! Les biblioteques són espais educatius on tothom té l’oportunitat d’adquirir nous coneixements i habilitats. Els bibliotecaris ensenyen i ajuden centenars de milers de persones cada dia a dominar les habilitats per viure en el món digital i tenir un ciberespai segur per a ells i els seus éssers estimats. Cada dia, els bibliotecaris treballen perquè les persones, les comunitats i la societat puguin distingir la informació veritable de la mentida, i resistir la informació i la manipulació psicològica.

 

Les biblioteques són llocs de seguretat i llibertat, on totes les persones que ho necessitin tindran accés gratuït a la informació, internet, suport psicològic i ajuda per resoldre les dificultats de la seva vida.

 

Les biblioteques són llocs de poder on les persones es troben a si mateixes. En la comunicació diària, els bibliotecaris fan tot el possible perquè tots els que venen a la biblioteca estimin els llibres, estimin el seu idioma, estimin Ucraïna.»

 

I la resposta europea no va trigar a arribar. Coincidint amb l’inici de la invasió russa (24 de febrer), les tres organitzacions europees EBLIDA, NAPLE i Public Libraries 2030 van llançar el comunicat següent: «El bàrbar atac de la Federació Russa contra Ucraïna va en contra dels principis bàsics d’una societat sostenible, democràtica i equitativa. En resposta a la crida llançada per l’Associació de Biblioteques d’Ucraïna, EBLIDA, NAPLE i Public Libraries 2030 insta les biblioteques de tot Europa a mobilitzar-se a favor d’una informació precisa. Difondre informació sobre el conflicte com a mitjà de suport a la democràcia i la llibertat d’expressió. També insta les biblioteques a fer costat als refugiats ucraïnesos, en col·laboració amb organitzacions governamentals i no governamentals. Hauríem d’estar preparats per trobar solucions pràctiques i per proporcionar als ucraïnesos assistència i serveis segons sigui necessari».

 

Es tracta del resultat d’un procés que es forjava des de feia mesos. Les tres importants organitzacions bibliotecàries EBLIDA, NAPLE i PL2030 unien recursos i esforços per reforçar la tasca de les biblioteques europees. Aquesta iniciativa reuneix més de 60 serveis bibliotecaris europeus i 68 organismes nacionals de biblioteques amb l’objectiu de crear una presència més forta de les biblioteques a Europa per mitjà de l’intercanvi d’informació, la posada en marxa d’accions de promoció i recerca, i la participació en programes de finançament.

 

Biblioteconomia i gènere

 

En un altre ordre de coses, la professió de bibliotecari/ària és una de les més feminitzades. No en va, fins ben avançada la segona meitat del segle XX, les escoles de Biblioteconomia i Documentació encara s’anomenaven «de bibliotecàries», com és el cas de la de Barcelona. Va succeir el mateix amb les escoles d’infermeres, que després van passar a dir-se «d’infermeria». Les dones, tant en temps de pau com de guerra, sempre han assumit rols –complint estereotips– d’educadores i cuidadores. Encara que, amb el temps, la història els ha anat assignant altres papers menys tradicionals. Segons la Wikipedia a la Primera Guerra Mundial, es van allistar més de 12.000 dones a la Marina dels Estats Units i, a la Infanteria de Marina, prop de 400 dones van morir a la Gran Guerra. Durant la guerra, més de 2.000 dones van servir en el Cos Mèdic de l’Exèrcit Reial del Canadà i el paper de les dones canadenques es va estendre més enllà de la infermeria en l’exèrcit. Van rebre entrenament paramilitar en armes petites, primers auxilis, de perforació i manteniment de vehicles, per si fossin necessàries com a protectores de la llar. A la Segona Guerra Mundial, l’expansió del paper de la dona va ser inevitable. Les dones van tenir oportunitats com a mà d’obra i el seu paper va ser més important que a la Primera Guerra Mundial. Prop del final de la guerra, més de dos milions de dones tenien feina a les fàbriques d’armament. Les dones també van servir a les forces armades, i van combatre al front o van participar en la resistència.

 

A la Guerra d’Ucraïna, moltes dones han renunciat a l’exili per quedar-se a lluitar i defensar el seu país. Els mitjans n’han volgut reflectir i reivindicar la tasca, i les han mostrat fabricant còctels Molotov o rebent entrenament.

 

Però, també, tant les dones com les biblioteques pateixen gran part de les conseqüències més atroces de les guerres. Les biblioteques són saquejades i cremades, i les dones, violades i assassinades. Durant la Segona Guerra Mundial, per exemple, l’Exèrcit imperial japonès va forçar dones a l’esclavitud sexual, les conegudes com a dones de confort.

 

Una dona, precisament, Maria Montessori, el 1937, va dir que «tothom parla de pau, però ningú no educa per a la pau, la gent educa per a la competència, i aquest és el principi de qualsevol guerra. El dia que eduquem per cooperar i ser solidaris els uns amb els altres, educarem per a la pau».

 

Una vegada més, com en tants altres casos, la solidaritat i la cooperació sorgeixen per intentar salvar el món. Les biblioteques europees han sabut unir-se per lluitar contra la desinformació i garantir l’accés a internet, entre altres serveis. Tant de bo no calgués esperar a patir situacions extremes de necessitat perquè aflorin les conductes solidàries i col·laboratives. Aprenguem de les experiències, de la col·laboració, assumim que la cultura de compartir ens fa millors. I posem les nostres esperances de futur en la cooperació, potser, i entre altres raons, perquè la cooperació és femenina.

 

Per saber-ne més:

Biblioteca en guerra. A: Youtube [vídeo en línia]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=7twyq4sqnd0

 

Citació recomanada

SANZ, Sandra. Biblioteques, dones i guerres. COMeIN [en línia], març 2022, no. 119. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n119.2219

gènere;  biblioteconomia;  gestió de la informació;