Número 130 (març de 2023)

Vectors, connexions i creativitat

Lluc Massaguer

Connectar conceptes, professionals i disciplines és, sovint, una habilitat subtil o poc visible perquè, tot i ser imprescindible en l’àmbit creatiu, és poc tangible o quantificable. Així i tot, hi ha persones que, de manera natural o perquè ho han entrenat, veuen enllaços que esdevenen claus en el procés creatiu. Aquest article és un homenatge als fils invisibles, a les connexions i als camins que tracem entre vectors, tinguin la forma que tinguin.

Segons Dorte Nielsen i Sarah Thurber, expertes en creativitat, establir connexions ajuda a contemplar noves opcions, a crear solucions inusuals i a idear les combinacions de llarg abast que donen origen a idees originals. Steve Jobs deia que la creativitat només consisteix a connectar coses i, en l’àmbit musical, el cantant de folk Pete Seeger, que, per resoldre un problema, sovint has de fer connexions entre coses que no estan connectades.

 

Al procés creatiu

 

El dissenyador Carles Murillo va grafiar de manera molt clara en què consisteix generar connexions en el procés creatiu. La seva proposta, però, és vàlida i aplicable en altres àmbits: ens serveix per entendre com assolim un objectiu, com poden ser les relacions entre persones, com ho són entre creatiu i client, o bé entre professionals, entre moltes altres. De vegades, el camí és ben directe i, d’altres, sembla que estiguem dins un laberint sense sortida.

 

 img-dins_article-massaguer130a

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«The Creative process»

Font: Carles Murillo

 

Construir xarxa de professionals

 

Conèixer perfils molt diferents de professionals –i, en general, de persones– i saber-ne trobar les connexions és una habilitat essencial en les pràctiques creatives. Ser connector en l’àmbit professional és una habilitat que no només beneficia les persones que formen part d’aquesta xarxa, sinó que, sobretot, enriqueix els projectes que n’esdevenen. Per crear aquests camins, no només entre professionals d’un mateix sector, sinó també amb altres de completament diferents, s’ha de saber observar i guiar-se, moltes vegades, per la intuïció, sovintejar esdeveniments, xerrades, festivals. En definitiva, ser esponja, ser flexible i tenir la ment oberta. Unir en un mateix projecte una biòloga, un sabater, una dissenyadora i un astronauta, per exemple, pot aportar solucions sobre la base d’un coneixement divers, innovadores, coherents, i, per què no?, també sorprenents.

 

Connexió entre disciplines

 

Segons Darian-Smith i McCarty, les connexions existeixen en la multidisciplina, però es van difuminant a mesura que avancem cap a la interdisciplina o, encara més, en la transdisciplina. Aquests dos autors suggereixen que els límits teòrics i analítics entre disciplines convencionals són cada cop menys rellevants en la creació de línies d'investigació i producció de coneixement que busquen expressament explorar el complex món global actual.

 

 img-dins_article-massaguer130b.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

Opcions per a la producció de coneixement

Font: Darian-Smith & McCarty (2016)

 

Fa vint anys, parlàvem de disciplines, dins el disseny, per exemple, i de com connectar-les. Eren projectes multidisciplinaris o, com a molt, interdisciplinaris. Enrique Ricalde, a De lo bello de las cosas: materiales para una estética del diseño, d’Anna Calvera, parlava de «transdisciplina» entenent que el disseny en si mateix implica multiplicitat de perspectives i acostament constant a altres camps de coneixement en els quals s’enriqueix.

 

Connectar i desconnectar

 

No volia deixar passar l’oportunitat de parlar una mica de salut mental. Quan estem molt temps davant d’una pantalla o hem acumulat molt d’estrès, acostumem a evidenciar la necessitat de desconnectar. Aleshores, recorrem a tenir més contacte amb la natura, a viatjar a països llunyans, a practicar activitats manuals com la pintura, la ceràmica o la costura. Però, realment, busquem desconnectar?, o el que necessitem realment és connectar amb nosaltres mateixos? Personalment, jo soc partidària d’aquesta segona opció. A mi, em connecta imprimir en serigrafia, litografia, gravat. Tocar tinta, sentir-ne l’olor i embrutar-me’n les mans fa que contacti amb la materialitat i connecti.

 

Així, doncs, crear, buscar o inventar connexions, entre conceptes, persones del nostre entorn, professionals o disciplines, ens aporta valor, enriqueix els nostres projectes i ens fa més creatius. Tracem línies entre vectors i creem xarxes insospitades!

 

Per saber-ne més:

DARIAN-SMITH, Eve; MCCARTY, Philip (2016). «Beyond Interdisciplinarity: Developing a Global Transdisciplinary Framework». Transcience Journal, vol. 7, no, 2.

MASSAGUER, Lluc. «Ser esponja i formar-se en l’àmbit del disseny». COMeIN [en línia], setembre 2021, no. 113. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n113.2153

MASSAGUER, Lluc. «Embrutar-se de tinta i recuperar les primeres impressions». COMeIN [en línia], juny 2021, no. 111. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n111.2137

NIELSEN, Dorte; THURBER, Sarah (2018). Conexiones creativas. La herramienta secreta de las mentes innovadoras. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

RICALDE GAMBOA, Enrique (2013). A: Anna Calvera (ed.). De lo bello de las cosas: materiales para una estética del diseño. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

 

Citació recomanada

MASSAGUER, Lluc. «Vectors, connexions i creativitat». COMeIN [en línia], març 2023, no. 130. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n130.2319

creativitat;  art;  disseny;  gestió del coneixement;  recerca;