Número 24 (juliol de 2013)
Intel·ligència competitiva 'low cost' per a les PIMES
Amado Lacruz Cruz

La intel·ligència competitiva (IC) possibilita la gestió de la informació que ens envolta (entorn) per tal de facilitar la presa de decisions estratègiques. És un pilar fonamental per a sistematitzar la innovació dins les organitzacions ja que permet detectar senyals febles, anticipar accions dels nostres competidors i necessitats del mercat, i protegir i valoritzar els coneixements i patrimoni intangible de l’empresa.
 

Si som capaços d’implementar el cicle de la IC d’una forma eficaç i eficient dins la nostra PIME, estarem en el bon camí cap a la innovació sistemàtica. Arribats a aquest punt i en el context de la nostra PIME, ens hauríem de preguntar si existeixen recursos gratuïts o low cost que ens ajudin a estar alerta de l’entorn competitiu que ens envolta.


Existeixen tot un seguit d’eines informàtiques que ens poden facilitar molt la tasca que s’ha de fer a cadascuna de les etapes del cicle d’IC. Algunes són de pagament, d’altres són gratuïtes, en alguns casos també podem aprofitar algunes eines ja implantades a l’empresa per a dur a terme determinades tasques de gestió de la informació estratègica. Aquest últim seria el cas dels sistemes ERP.


L’ERP (Enterprise Resource Planning) son sistemes informàtics avançats per a la gestió integrada dels principals departaments de l’empresa: aprovisionament, producció, qualitat, vendes, facturació, recursos humans... Són sistemes modulars i escalables en què les dades procedents de tots els processos organitzacionals s’emmagatzemen a una única base de dades, permeten un accés en temps real a les informacions, i tenen possibilitat de presentar informes a mida de l’usuari i moltes altres funcionalitats avançades. Tenint present tot això, l’ERP pot donar servei a moltes de les activitats d’IC; només cal fer-se un seguit de preguntes i passar la consulta a l’expert en ERP. Pregunteu-vos quines necessitats informacionals teniu, amb quines dades treballeu, com voleu processar-les i si aquestes es poden integrar dins de l’ERP. Segurament la conclusió a què arribareu serà sorprenent: bona part de la informació sobre productes, clients, competidors i entorn pot ser integrada dins de l’ERP, la qual cosa us permetrà integrar, explotar i difondre les informacions aprofitant-vos de la potència d’aquests sistemes.


Gran part de la informació estratègica sobre l’entorn es troba a Internet: competidors, tecnologies, oportunitats i amenaces de mercat. El que passa és que no sempre és fàcil accedir-hi. Big data, accés a continguts i informació sobre tràfic a la www són sens dubte temes interessants i absolutament d’actualitat. Temes en constant evolució, tan extensos i vitals per a les empreses que no podrem abastar-los en aquest article però, si més no, intentarem fer-ne una pinzellada.


Internet ens dona tres tipus d’informacions fonamentals: accés a continguts, informació sobre tràfic a la www i dades procedents de sensors connectats a Internet. Cadascuna d’aquestes tipologies d’informació disposa d’eines específiques per a la seva gestió.

 

Comencem per l'accés a continguts. A Internet trobem una ingent quantitat de continguts com ara webs corporatives dels nostres competidors, clients i proveïdors, bases de dades i publicacions on-line, blogs, llistes de distribució, webs d’associacions i organismes del sector, etc.

 

Per a una PIME és molt important fer una tria molt acurada d’aquells continguts que volem vigilar i també utilitzar el software que més s’adeqüi a les nostres necessitats. A banda dels típics cercadors sintàctics als que tots estem acostumats, com ara Google, existeixen eines que ens poden ajudar a realitzar cerques més pertinents com ara els cercadors especialitzats. Els metacercadors i els agents intel•ligents ens permeten fer cerques simultànies a diferents cercadors, i aquest últims ofereixen funcionalitats avançades que ens poden estalviar molt de temps com ara programació d’alertes, eliminació de duplicats, generació d’informes... La RSS o sindicació de continguts i també els monitoritzadors de pàgines web ens permeten rebre un avís quan es produeixen canvis a les pàgines web que estem vigilant, amb el conseqüent estalvi de temps i recursos.

 

Quant a la segona tipologia ‒informació sobre el tràfic dels usuaris a Internet‒, és el rastre que tots deixem quan naveguem per Internet. Es tracta d’una quantitat ingent de dades i clics que cadascun de nosaltres generem cada dia quan naveguem per la xarxa.

 

L’analítica web intenta analitzar aquest tràfic de dades i extreure informació rellevant per a la pressa de decisions. L’analítica web és una disciplina molt nova que està adquirint una importància creixent dins de les organitzacions, especialment si aquestes volen assolir l’èxit a Internet (posicionament de la seva pàgina web, difusió dins les xarxes socials, planificació de campanyes publicitàries...). Aquesta disciplina treballa amb tot un ecosistema d’eines informàtiques que permeten analitzar el rastre deixat pels usuaris a Internet. Hi ha moltes eines disponibles actualment per a dur a terme aquest anàlisis, algunes són de pagament i d’altres són obertes; totes elles estan en constant evolució la qual cosa fa que aquesta disciplina sigui molt dinàmica.

 

Vol dir això que l’analítica web només serveix per a donar suport als departaments de sistemes, disseny web i màrqueting? La resposta és... no! Podem fer servir les eines que l’analítica web posa al nostre abast per obtenir informació rellevant present a Internet sobre la nostra competència, el nostre sector, els nostre públic objectiu, la nostra pròpia web corporativa... Tant és així que estan apareixent termes específics per definir la suma d’aquests dos conceptes (analítica web aplicada a la intel·ligència competitiva): web intelligence, website benchmarking.

 

Quines eines fa servir l’analítica web per treure informació sobre els nostres competidors i clients? Podem diferenciar entre eines gratuïtes i eines de pagament. També podem diferenciar entre eines per mesurar en search (Google Analytics, Google Trends, Ad Planner, Alexa, etc.) i eines per mesurar en xarxes socials (Howsociable, Socialmention, Whotalking, etc).

 

Els sensors connectats a Internet, per últim, són sensors integrats en el mobiliari urbà, sensors integrats a la roba que portem a diari (sabates, camises...),  xips que contínuament estan generant quantitats ingents de dades que poden tenir un valor estratègic i de negoci desconegut fins ara per als governs i les empreses. Es tracta de la sensorització de la nostra vida quotidiana gràcies a la integració de les TIC dins d’elements tant habituals com la roba, el transport públic i privat, i les màquines dedicades a la producció, entre d’altres. Estem parlant de l’Internet de les coses. Aquesta nova realitat representa un repte pel que fa a la gestió i monitorització de grans volums de dades; és precisament aquest repte el que es coneix com a big data. Actualment, tot i que la tecnologia i els algoritmes milloren dia a dia, la bretxa entre el volum de dades en creixement exponencial i les eines per tractar-les continua augmentant. Òbviament les eines tradicionals de gestió de dades no serveixen en el cas del big data. Governs i grans empreses estan treballant en d’altres tipus de tecnologies capaces d’afrontar aquest nou repte: cloud computing, servidors de dades, etc. Sens dubte un repte a seguir molt de prop també per part de les PIME, ja que és un filó encara per explotar.


En definitiva, les activitats d’IC dins les PIME son tant necessàries com en el cas de les grans empreses. En el cas de les PIME els recursos que podem dedicar a aquestes activitats són significativament inferiors, i per aquest motiu els hem d’optimitzar al màxim; organitzar el procés d’IC de la forma més eficient i eficaç possible, recolzant-nos en eines i programari low cost, i externalitzant, si s’escau, aquelles tasques que considerem inviable gestionar de forma interna.

 

intel·ligència competitiva;  gestió de la informació;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???