Número 84 (gener de 2019)
Tots iguals?
Jordi Sánchez-Navarro

Sense importar massa quina sigui la teva ideologia o orientació, estaràs d'acord, benvolgut lector, en què vivim temps molt polítics. Tot és polític, i, per tant, tots els temps ho són, però no em negaràs que en aquesta segona dècada del segle XXI s'observen (i de fet es viuen) canvis i riscos que semblaven cosa oblidada fins fa amb prou feines un parell de dies. Potser sigui el moment de recuperar certs referents que no hauríem d’haver oblidat.  

Recuperem a George Orwell. O més aviat recuperem una de les seves obres. Quan trobis temps per fer-ho, no dubtis a donar un repàs curós, amb llapis i paper per prendre bona nota, a la seva obra magna 1984, però ara et convido a recordar La rebel·lió dels animals (Animal Farm). No el llibre en si, clàssic on els hi hagi i disponible en totes les biblioteques del món, sinó l'adaptació animada de 1954 de John Halas i Joy Batchelor
 
El 1951 Halas i Batchelor van rebre l'encàrrec d'adaptar l'obra d'Orwell,  contundent sàtira contra l'estalinisme feta des d'una inequívoca posició d'esquerres. La història oficial relatava que el productor nord-americà Louis De Rochemont posseïa els drets d'adaptació de la novel·la d'Orwell i va realitzar l'encàrrec als animadors britànics. La veritat, no obstant això, és una mica més novel·lesca i va estar oculta fins a 1974: l'autèntica força promotora de l'adaptació de Animal Farm va ser la CIA, com va explicar l'agent Everette Howard Hunt al seu llibre Undercover: Memoirs of an American  Secret Agent, i com molt bé detalla Daniel J. Leab a Orwell subverted: The CIA and the filming of Animal Farm (Penn State Press, 2008). 
 
Hunt, que formava part de la unitat de guerra psicològica de la CIA, va obtenir els drets d'adaptació de la novel·la d'Orwell de la vídua de l'autor. Segons les seves memòries, va ser el propi Hunt qui va triar com productor de la pel·lícula a De Rochemont, i junts van decidir utilitzar l'estudi d'animació Halas i Batchelor, impressionats per les seves pel·lícules de propaganda de guerra i pels seus anuncis per als cereals Kelloggs. Anys més tard, Vivien Halas, filla dels directors, va afirmar que no creia que els seus pares haguessin estat al corrent de cap participació de la CIA al moment de la producció, argument que també sosté Howard Whitaker, un dels animadors que van treballar en la producció, en el documental Down on Animal Farm, episodi de la sèrie Stay Tooned! inclòs en els extres de l'edició commemorativa del 60 aniversari de la pel·lícula.
 
De fet, les motivacions d'Halas i Batchelor per emprendre la producció de la pel·lícula eren simples: en primer lloc, Batchelor, com a ciutadana britànica educada, era coneixedora i admiradora de l'obra d'Orwell; en segon lloc, Halas, hongarès d'origen, no era especialment afecte al règim de Stalin en la Unió Soviètica. A més, després de tant temps realitzant pel·lícules publicitàries i propagandístiques, tots dos consideraven que havia arribat el moment de realitzar una obra major, basada en un referent de prestigi, i que a més seria el primer llargmetratge d'animació britànic de la història. Al llarg de la producció, la història va patir alguns canvis respecte de la trama original de la novel·la, alguns promoguts pels creadors, altres suggerits per De Rochemont a instàncies dels autèntics promotors del projecte. Molt criticat al seu moment va ser el canvi del desenllaç de la història, que en l'obra original d'Orwell és ombrívol i desesperançat i que en la pel·lícula anuncia un futur d'autèntica llibertat per als animals. 
 
Malgrat aquest origen poc noble, Animal Farm no és una pel·lícula de propaganda política. Precisament perquè havien treballat en el camp del cinema governamental, Halas i Batchelor van saber separar la seva pel·lícula del pamfletisme i li van insuflar ànima creativa i un veritable esperit humanista. Halas va insistir a crear una pel·lícula per a tots els públics —encara que el resultat final era netament adult— la força satírica de la qual segueix vigent. Animal Farm recull el que té de bo l'estàndard de l'animació Disney —que Halas i Batchelor van usar a consciència— per fer-li un volt i oferir una pel·lícula original, abundant en solucions de narració visual de gran poder expressiu i en grans dissenys de personatges. Fins i tot avui, el primer llargmetratge de dibuixos animats realitzat a Gran Bretanya mereix la consideració de clàssic al marge de qualsevol origen dubtós. 
 
I en ell, segueix ressonant amb força la veu de George Orwell, que continua parlant dels dies que ens han tocat viure.
 
 
Citació recomanada: SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. Tots iguals? COMeIN [en línia], gener 2019, no. 84. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n84.1905.
 

 

animació;  comunicació política;  cinema; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???