Número 85 (febrer del 2019)
Nous passos per la protecció de dades personals i els drets digitals
Silvia Martínez Martínez

El passat 6 de desembre es publicava una nova Llei Orgànica per a la protecció de les dades personals. Conscients els legisladors de la importància de la irrupció d'Internet i de les ingerències i riscos que pot suposar per a la privacitat, dedica especial atenció als anomenats drets digitals. L'eliminació de barreres i la popularització de nous serveis d'informació i comunicació han ampliat l'abast del rastre que deixa la dada personal a la Xarxa pel que en els últims anys es donen avenços, tant jurídics com normatius, cap a la consolidació del dret a l' oblit i la defensa de l'exercici d'altres drets propis de l'entorn en línia. 

Després de mesos de debat i de treball en la redacció del projecte de llei, el passat mes de desembre veia la llum a la publicació oficial la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD). La normativa, que ha obtingut el suport d'una àmplia majoria parlamentària, no ha estat exempta de polèmica durant la seva tramitació. Un dels aspectes que més controvèrsia ha despertat ha estat el relacionat amb una de les seves disposicions finals que incorpora la modificació de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim Electoral General (LOREG) i que ha portat al fet que fins i tot l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) hagi pronunciat el seu criteri per dissipar dubtes pel que fa a la possible creació de perfils ideològics.
 
La nova LOPDGDD deroga a l'anterior Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal. El seu objectiu és traslladar al marc normatiu espanyol el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD 2016/679), del qual ja vam parlar en el número 77 del passat mes de maig en el moment en què es complia el període de transitorietat atorgat per aplicar la normativa. A més de contribuir a la coherència i al desenvolupament d'especificitats que permetin i facilitin l'aplicació del RGPD, la LOPDGDD el complementa especialment en incloure una relació de drets digitals, continguts en el seu títol X. Entre ells es poden citar aquells relacionats amb la neutralitat i l'accés universal a Internet; la seguretat i l'educació digital; la rectificació i l'actualització; la portabilitat; el testament digital i l'anomenat dret a l'oblit. En aquest títol es reforça la protecció als drets dels menors en l'entorn en línia i s'atén a la salvaguarda, en l'àmbit laboral, del dret a la intimitat i a la desconnexió digital.
 
Ja des del Preàmbul del redactat de la Llei, en concret en el seu apartat IV, es destaca la importància que té Internet actualment però també els riscos que poden presentar-se en aquest entorn per a l'exercici efectiu dels drets dels ciutadans. Aquest punt no només posa en context el sentit del propi Títol X de la LOPDGDD sinó que a més inclou una pretensió explícita: "Una desitjable futura reforma de la Constitució hauria d’incloure entre les seves prioritats l’actualització de la Constitució a l’era digital i, específicament, elevar a rang constitucional una nova generació de drets digitals". Fins llavors, l'apartat 4 de l'article 18 de la Constitució Espanyola, contingut en la relació de drets fonamentals, ja exposa la necessitat de limitar per llei "l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets ".
 
En l'àmbit que ens ocupa, el de la informació i la comunicació, aquesta nova normativa té especial incidència. Al marge de qüestions relacionades amb tractaments específics o d'accés a determinats arxius, ens centrem aquí en alguns aspectes rellevants assenyalats a l'hora d'abordar els esmentats drets digitals. En concret l'article 93 regula el dret a l'oblit pel que fa als resultats apareguts en efectuar cerques per Internet. En aquest àmbit la doctrina jurídica va asseure un clar precedent a partir del ja comentat pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas Google Spain S.L. contra l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. En aquesta mateixa línia, la normativa inclou l'esborrat d'enllaços a cerques realitzades a partir del nom de particulars quan aquells resultessin ser "inadequats, inexactes, no pertinents, no actualitzats o excessius o haguéssin esdevingut com a tals pel transcurs del temps” (art.93.1 LOPDGDD). 
 
Quan es tracta de resultats obtinguts a partir de cercadors interns d'hemeroteques o mitjans digitals, la doctrina jurídica espanyola ha experimentat una clara evolució marcada per la resolució 58/2018 adoptada pel Tribunal Constitucional (TC) el passat mes de juny a propòsit d'un cas referit a una informació accessible des de l'arxiu digital d'El País. Després que el Tribunal Suprem hagués considerat desproporcionada la possibilitat d'impedir la indexació a partir de dades personals al cercador intern del mitjà, el TC, per contra, va decidir que, davant la situació donada, era "una mesura limitativa de la llibertat d’informació idònia, necessària i proporcionada per tal d’evitar la difusió de la notícia lesiva dels drets".
 
La LOPDGDD presenta un article específicament dedicat als mitjans de comunicació digitals referit "al dret de l’actualització d’informacions". S'hi inclou la possibilitat que l'usuari demani, argumentant els motius,  “la inclusió d'un avís d'actualització prou visible al costat de les notícies que li concerneixin quan la informació continguda en la notícia original no reflecteixi la seva situació actual com a conseqüència de circumstàncies que haguessin tingut lloc després de la publicació, causant-li un perjudici” (art. 86.1 LOPDGDD). Mesura similar (és a dir, la incorporació d'un avís) es contempla també per als casos en què sigui sol·licitada una rectificació al mitjà de comunicació, tal com es recull en l'article 85.2. Cal ara, per tant, estar pendents al volum de sol·licituds que es registrin i la fórmula adoptada pels mitjans per donar resposta a aquest mandat.
 
La nova Llei Orgànica dedica especial atenció a les xarxes socials ja que aquestes s'esmenten en diferents articles, com per exemple en els relatius a la protecció dels menors, el testament digital o el dret de rectificació. Més centralitat troben a "Article 94. Dret a l'oblit en serveis de xarxes socials i serveis equivalents" i "Article 95. Dret de portabilitat en serveis de xarxes socials i serveis equivalents". Això és reflex del paper protagonista que tenen aquests entorns en l'exercici de la llibertat d'expressió i com a espai de comunicació entre usuaris tant en la seva activitat personal com amb altres finalitats.

 

règim jurídic de la comunicació;  mitjans socials;  gestió de la informació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???