Número 88 (maig de 2019)
Transparència i 'fake news': antagonismes als 'social media' en campanya electoral
Silvia Martínez Martínez

Per garantir principis com la llibertat, la igualtat, la proporcionalitat o el pluralisme, la propaganda política i l'ús dels mitjans de comunicació en campanya electoral es troben regulats en el nostre sistema democràtic. No obstant això, en un entorn canviant com és el que caracteritza la comunicació digital, sorgeixen situacions i pràctiques noves en un context globalitzat en què alguns límits es desdibuixen sent difícils d'acotar i fins i tot controlar. Així, mentre diferents plataformes i iniciatives advoquen per fomentar una major transparència, la difusió de fake news que afecten la política cobra protagonisme. 

Els recents processos electorals han reobert el debat sobre la propaganda política en el context actual marcat per la popularització dels social media. En el nostre sistema democràtic, la normativa legal regula la propaganda i l'ús dels mitjans de comunicació en campanya electoral tal com es recull en la secció V i VI del capítol sisè de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG). Aquesta llei, tot i la incorporació d'algunes modificacions parcials, roman vigent des de fa més trenta anys i difícilment podia preveure la complexitat de l'ecosistema comunicatiu actual que ha obert la comunicació pública al ciutadà i ha fet caure barreres geogràfiques i temporals per a la distribució del missatge.
 
Anys després, la Junta Electoral Central, conscient dels canvis que la tecnologia estava generant, va publicar la Instrucció 4/2007, de 12 d'abril, sobre la utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació electròniques com a instrument de propaganda electoral en la qual venia a reconèixer que les "prescripcions establertes per la legislació vigent en matèria de campanya electoral (...) són aplicables quan s'emprin les noves tecnologies de la informació i de la comunicació electròniques". Si bé és cert que quan aquesta Instrucció va ser redactada ja havien irromput plataformes socials hegemòniques com Facebook o Twitter, altres social media i entorns de comunicació instantània de gran popularitat en l'actualitat com Instagram o WhatsApp encara no existien.
 
Aquests espais de comunicació han anat adquirint protagonisme en campanya electoral per la proliferació d'enviaments de missatges propagandístics i la inversió publicitària que s'està desenvolupant. La pròpia naturalesa i dinàmica d'aquests entorns pot dificultar el seguiment d'aquestes accions. Comencen així a sorgir iniciatives que advoquen per una major transparència com la desenvolupada a la Biblioteca d'anuncis de Facebook on, a partir de la recerca pel nom d'usuari d'una formació política es pot fer seguiment dels anuncis contractats i localitzar quins d'aquests s'han identificat com a missatges polítics. Si la plataforma detecta que hi ha contractació d'espais per a propaganda política però no s'han identificat com a tals poden prendre mesures i retirar-los de la circulació. Així és com s'ha procedit en algun cas, per exemple, durant les últimes eleccions municipals i autonòmiques.
 
Més complicat sembla resultar el control dels enviaments de comunicacions de propaganda política en entorns privats com els que puguin produir-se a través d'aplicacions de missatgeria instantània. No obstant aquests enviaments, tal com es recull entre la disposició final tercera a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (per la qual es modifica la LOREG en afegir l'article 58 bis), no tindrien la consideració d'activitat comercial. En essència això implica que no cal el consentiment previ i exprés del destinatari per poder rebre l'enviament al no ser d'aplicació l'article 21 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. Així ho recull l'informe del gabinet jurídic que es va elaborar a petició de la directora de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEDP) i que va servir de base per a l'elaboració de la Circular 1/2019, de 7 de març, de la AEDP amb la qual pretenia oferir criteris d'actuació davant la recent normativa i en vespra que es celebraran les Eleccions Generals d'abril d'aquest any. En aquesta mateixa Circular s'incorporava el requisit que les dades personals necessàries per a dur a terme aquestes enviaments s'haguessin obtingut de manera lícita a més de que en aquests enviaments s'indiqués "el seu caràcter electoral i la identitat del remitent". Així mateix s'incorporava com a necessari el disposar d'una manera senzilla per a exercir drets com els de supressió i oposició al tractament d'aquestes dades.
 
Segons la normativa, la propaganda o campanya electoral comprèn només l'exercici del "conjunt d'activitats lícites dutes a terme pels candidats, partits, federacions, col·lacions o agrupacions amb vista a la captació de sufragis" (art. 50 de la LOREG). En un entorn de comunicació oberta com l'actual als social media no només des dels perfils oficials o els espais contractats per ells es pot incidir en la decisió de vot. L'actuació d'usuaris anònims, però, poden influir també en l'opinió dels ciutadans en compartir, distribuir i fins i tot fer virals missatges persuasius. No obstant això, aquesta activitat no s'emmarca dins del que s'entén per propaganda política. Convergeix aquí l'exercici de diferents drets entre ells el de la llibertat d'expressió. Per tant, els partits es poden veure afavorits per aquestes accions que els usuaris realitzen de manera més o menys espontània i que queden al marge de la regulació anteriorment assenyalada.
 
Al costat d'aquestes situacions, en els últims temps la comunicació política s'ha vist també afectada per la distorsió que genera la difusió de les fake news i darrere de les quals es poden trobar diferents subjectes i interessos. En diferents parts del món i amb motiu del desenvolupament de diferents processos electorals, l'estudi de la naturalesa i presència d'aquestes accions de desinformació és una constant. Una de les qüestions que més preocupen és si aquestes condicionen realment el vot i per tant aquest no representa el resultat d'una elecció informada i lliure. Per combatre les fake news i més específicament en període electoral, han sorgit diferents iniciatives. Per citar alguns exemples, a Espanya, diversos mitjans tant d'àmbit nacional com regional es van unir per llançar Comprobado, un projecte de verificació de continguts amb la plataforma de Crosscheck que ja s'havia emprat en d’altres països. En el marc europeu, la Comissió va llançar un Codi de Bones Pràctiques sobre Desinformació que, encara que de caràcter voluntari, ja ha estat subscrit per algunes de les principals plataformes i que inclou aspectes relatius no només a la publicitat política sinó també sobre l'actuació davant comptes falses o sobre l'ús indegut dels automatismes. A Mèxic, el programa Verificado va actuar per lluitar contra les fake news en les eleccions de 2018 i va aconseguir unir esforços de prop de seixanta entitats entre les que participaven mitjans de comunicació universitats i altres organitzacions. En qualsevol cas, a més de la dificultat per controlar i frenar les accions de desinformació, resulta fonamental atendre a l'abast que aquestes fake news hagin tingut i la capacitat per contrarestar els seus efectes a través dels desmentits que posteriorment es puguin publicar.
 
Citació recomanada: MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Transparència i 'fake news': antagonismes als 'social media' en campanya electoral. COMeIN [en línia], maig 2019, no. 88. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n88.1940.
 
comunicació política;  mitjans socials;  publicitat;  ètica de la comunicació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???