Continuem amb la revisió dels fenòmens emergents en la mobilitat urbana. Com vam proposar en el text anterior l’escenari actual de les ciutats ens dibuixa possibilitats de noves línies d’acció pel que fa al disseny. Una d’aquestes línies és la relacionada amb la fabricació digital com a forma de manufactura DIY (do it yourself), entès com el “Fes-ho tu mateix”, una mentalitat molt pròpia de la pràctica artesanal o dels moviments hackers.
La fabricació digital es projecta en la mobilitat urbana construint nous imaginaris, en els quals les persones podran ser capaces d’autofabricar els seus vehicles. Aquest fenomen ens llança noves preguntes:
La gran indústria automotriu no s’està quedant amb els braços plegats davant dels canvis en la mobilitat futura. Ralph Gilles, el famós dissenyador en cap de disseny mundial de Fiat Chrysler, ens dibuixa possibilitats de mobilitat per a les generacions millennials. Gilles ens explica que el cotxe d’aquest segle ha de ser tan semblant com sigui possible a un telèfon intel·ligent, un vehicle hiperconnectat i amb base en sistemes en xarxa per a la ciutat totalment cartografiada de manera digital. Un automòbil totalment configurable. Aquest nou projecte de cotxe millennial ens llança noves preguntes:
Per a Gilles encara no n’hi ha prou amb la invasió en les nostres vides dels telèfons intel·ligents i argumenta que les noves generacions tenen la necessitat d’estar sempre online, fins i tot quan van conduint. Aquest exemple, malgrat el seu dinamisme, continua mantenint la centralitat de les decisions del disseny en una gran marca automotriu, amb els avantatges i desavantatges que això suposa.
A l’altre costat de la moneda tornem a un sistema descentralitzat basat en la fabricació digital i ens trobem amb la NERA, la primera moto electrònica (totalment impresa en 3D) del món. Si la promesa de la fabricació digital és que puguem imprimir el que vulguem nosaltres mateixos, aquí tenim el rostre d’aquest desig focalitzat en la mobilitat urbana. Les possibilitats de customització de la NERA s’assemblen a les d’un videojoc i obren possibilitats infinites en el seu procés de disseny. Aquest projecte és un altre dels nominats als Beazley Designs of the Year i ens reflecteix una línia de disseny molt concreta, la hibridació entre el DIY i la manufactura amb impressores 3D.
La
Conclourem aquest text amb una visió crítica entorn del cas d’estudi que hem proposat, així que definim punts de fricció en aquests exemples:
1. Materialitat de la producció de la NERA
És possible usar materials no contaminants i reciclables? Això pot definir si val la pena la producció d’aquesta mena de vehicles. És fonamental assegurar-nos que no afectem, encara més, de manera negativa els nostres ecosistemes vitals.
2. Mitjans de producció
Com d’accessibles són les impressores 3D propícies per imprimir aquest tipus de moto? Sabem de sobres que la promesa de la impressió digital es basa en el postulat “Qualsevol pot imprimir el que vulgui” però la realitat és que els costos dels equips, segons el resultat que busquis, són molt diferents.
3. Possibilitats d’imaginar un futur millor
En aquest punt trobem elements molt positius. Aquest tipus de sistemes ens permet imaginar i prototipar de forma més senzilla noves maneres de dissenyar i provar materials. No considerem que aquestes impressores siguin accessibles per a tothom, però sí que ho són per a un nombre més alt d’especialistes a escala global. Això ens obre la possibilitat de treballar des del centre a la perifèria, des de la perifèria al centre i, sobretot, des de la descentralització experimental imaginant la nostra vida futura.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. Línies de recerca futures en disseny: mobilitat urbana (II). COMeIN [en línia], febrer 2020, no. 96. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n96.2009
