Presentació
Més enllà de la normalització: La cultura en una Catalunya sobirana
Des dels seus inicis al segle XIX, la cultura catalana moderna ha estat un projecte que es pot definir amb el concepte de “normalització. La “normalització” és el paradigma polític i cultural que ha dotat la cultura catalana d’un relat de continuïtat històrica, més enllà de les variacions en les tendències estètiques i les transformacions i ruptures polítiques. S’ha parlat de “normalització” en relació amb la llengua i també en relació amb la cultura. És la visió d’un poble que ha aspirat a mesurar-se en base als principals referents culturals de la modernitat, especialment les cultures francesa, anglosaxona, alemanya i italiana. Es tractava de construir la cultura catalana a imatge de les “grans” cultures europees.
Aquesta visió ha determinat molts dels punts forts i també els punts febles del camp cultural català. Ha permès articular una cultura moderna molt dinàmica; però també ha limitat el seu horitzó a la lògica que assimilava espai cultural i estat-nació, i també a uns models de caràcter eminentment colonial i que, per tant, incorporaven i donaven per bones unes pràctiques i ideologies dominants.
Les preguntes que volem suscitar en aquest debat apunten a les diverses formes com el món contemporani qüestiona les cultures modernes i els seus pressupòsits “nacionals” i “neocolonials”. En l’era de la globalització i d’internet, quins han de ser els referents de la cultura catalana, si és que n’ha de tenir? I davant la perspectiva que Catalunya assoleixi en un futur proper els instruments d’un estat, de quines maneres ha de canviar la nostra visió del que és i ha d’esdevenir la cultura catalana?
El Màster Universitari en Estudis Catalans
El Màster Universitari en Estudis Catalans permet assolir una comprensió àmplia i rigorosa de la cultura catalana a partir de la pluralitat de les seves manifestacions. El programa equipa els estudiants amb les eines intel·lectuals necessàries per analitzar la cultura catalana (llengua, literatura, teatre i dansa, cinema, art, esport, cultura popular...) des d'una perspectiva crítica i interdisciplinària, que ajuda l'estudiant a connectar la cultura catalana amb els grans debats internacionals en les humanitats i les ciències socials. La cultura catalana s’hi presenta com un estudi de cas alhora singular i universalitzable per comprendre com es construeixen les identitats en el món actual. El màster capacita per als estudis de doctorat i permet quatre especialitzacions: Llengua i societat; Literatura i arts escèniques; Cultura visual; i Cultura i societat..
El Màster en Estudis catalans té la vocació d’esdevenir un “espai de circulació” d’idees i de persones que connecti els nostres estudiants, els docents i la mateixa UOC amb investigadors de tot el món i amb els agents del camp cultural català, com ara els artistes i intel·lectuals, editors, creadors i generadors de continguts, productors d'arts escèniques, mitjans de comunicació, etc. És amb aquesta vocació que convoquem un debat sobre el futur de la cultura catalana en què participen acadèmics, promotors culturals i especialistes dels mitjans de comunicació.