Conclusions

Encara que molts autors ja adverteixen que l'adjectiu intel·ligent és utilitzat sense gaire cura pels proveïdors de programari, s'ha notat el darrer any l'aparició de molts programes que intenten proporcionar les eines adequades per a l'extracció d'informació i coneixement de la web.

Per a aconseguir això cal emprar unes tècniques avançades, les més espectaculars de les quals són les d'intel·ligència artificial; però n'hi ha d'altres. Això fa que moltes d'aquestes eines i programes hagin sortit d'empreses amb arrels a l'àmbit acadèmic. Google, per exemple, és fruit de les tesis doctorals de dos estudiants de la Universitat de Stanford. El MetaCrawler va veure els inicis a la Universitat de Washington. I així molts d'altres.

Per altra banda, les tecnologies, que són la infraestructura d'aquests programaris, també van canviant. Es comença a detectar un canvi de paradigma en el desenvolupament del programari: passarem d'una programació orientada a objectes a una altra d'orientada a tasques o rols utilitzant agents. Aquest canvi és gairebé imminent.

Tot això pot tenir un impacte molt més gran en les biblioteques digitals, que es basen en estructures tecnològiques més complexes, ja que han de donar servei en un entorn d'Internet, les quals en patiran més fortament les conseqüències. En aquest camp es porten a terme projectes molt interessants, com per exemple el de l'Adaptive Recomendation Project dut a terme per Los Alamos National Laboratory, on l'aplicació de tècniques capdavanteres en IA, com ara el SoftComputing, ajuda a resoldre els problemes plantejats pels sistemes de recomanació.