L'aula multilingüe és un concepte que desenvoluparà la UOC en les assignatures que ofereix en el projecte E-MOVE.

Com funcionen les aules multilingües?

Les aules multilingües són espais d’aprenentatge ideats de manera especial per tal que siguin accessibles a estudiants de llengües diferents. Això no significa que els estudiants es trobin amb tot el contingut i activitats en la seva pròpia llengua; però es minimitza l'esforç exigit per treballar en un entorn d’aquestes característiques. Bàsicament, en aules multilingües els estudiants poden escollir de fer les seves tasques entre diverses llengües disponibles, mentre que desenvolupen habilitats de lectura bàsiques en altres llengües presents a l'aula. Això és generalment factible quan aquests estudiants coneixen com a mínim una llengua propera (això és, pertany a la mateixa família lingüística) a les altres que s'utilitzen.

Quines idees i intencions hi ha darrera les aules multilingües?

Les aules multilingües han estat ideades per promoure la comunicació intercultural i el multilingüisme en entorns acadèmics. Durant segles, les universitats han estat cruïlles culturals, és a dir, punts de reunió per a gent de cultures diferents. Molt abans que la paraula "globalització" fins i tot existís, i fins quan les fidelitats nacionals semblaven destinades a dividir el món definitivament, era usual que professors de tots els països aprenguessin llengües per participar en la comunitat científica internacional. Com una de les primeres comunitats cosmopolites, els científics -i les universitats també- han defensat tradicionalment els valors humans fonamentals, és a dir la igualtat, la democràcia i el cosmopolitanisme. El multilingüisme promou l'accés a l'educació -i a la comunitat acadèmica mateixa- de gent que parla llengües diferents. També permet l’emergència d'espais socials importants on totes les llengües i comunitats lingüístiques es tracten de manera justa i respectuosa.

Les aules multilingües també ajuden a desmuntar molts dels prejudicis promoguts durant dècades de monolingüisme a molts països, i ajuda a veure que a) les llengües no són obstacles, sinó mitjans de comprensió i de participació en l'experiència humana; b) aprendre-les no és una empresa tan formidable com sovint se’ns vol fer creure; c) no cal dominar una llengua estrangera perfectament per gaudir dels beneficis del multilingüisme (aprendre a llegir, per exemple, és molt més fàcil que aprendre a escriure o parlar).

En base a quins principis funcionen les aules multilingües?

S’espera que professors i estudiants utilitzin llengües diferents en graus diferents i en modes diferents (p. ex. activament o passivament).
Tant els estudiants com les institucions d'ensenyament han de fer esforços per tal de fer l'educació multilingüe sostenible, com:

- S'espera que estudiants i professors facin esforços especials per promoure o tenir en compte l'ús de les llengües menys esteses, i. e. les que poden ser més fàcilment desplaçades per llengües més àmpliament conegudes.
- Estudiants i professors han d’estar disposats a aprendre relativament de pressa els fonaments de llengües pròximes a les seves o a altres que coneixen bé (p. ex. altres llengües romàniques, germàniques, eslaves).
- Estudiants i professors han d’estar disposats a llegir textos en aquestes llengües en relació a les activitats de curs.
- Estudiants i professors s’han d’abstenir en tot moment de fer manifestacions o comentaris negatius en relació a les llengües utilitzades per altres.
- Estudiants i professors no poden sol·licitar o esperar que altres estudiants o professors els facilitin de forma sistemàtica traduccions de texts o missatges.
- En la mesura del possible, estudiants i professors haurien de simplificar la seva expressió en benefici de la gent que no domina la llengua que estan utilitzant.

Podeu donar-me consells per a comunicar-me millor en una aula multilingüe?

La gent acostumada a comunicar-se en ambients monolingües amb parlants altament competents és fàcil que facin suposicions equivocades i prenguin decisions poc adients en un context multilingüe on els participants són en procés d'aprendre la/les llengua/ües. Aquí hi ha alguns consells per fer pràctica, profitosa i divertida la comunicació multilingüe:

1. Molta gent presuposa que els aprenents de llengua tenen problemes amb les formes de parlar més educades i sofisticades. Per això, a vegades intenten utilitzar parla simple, ordinària i popular. Això és normalment contraproduent. "Les paraules pomposes" no solen ser difícils, ja que moltes llengües comparteixen un gran nombre de tecnicismes que provenen del llatí o del grec. De fet, la parla popular, 'autèntica' sovint conté sintaxi força complexa i expressions que són úniques de cada llengua: Així pot resultar difícil per als estrangers.

Examples: Per a una audiència international, els alemanys és millor que diguin Komputer que Rechner, els parlants d’anglès millor telephone que phone o simplement cell, els de català millor que diguin pensar que no rumiar, etc.

2. Compte amb les bromes, dobles sentits i ironies. Poden fàcilment malinterpretar-se, o no ser captats. L’humor normalment explota els recursos més sofisticats de la llengua i de les habilitats dels parlants nadius.

3. Evita frases complexes en favor de les estructures més simples. Quan sigui possible, evita la subordinació i escriu en frases curtes: Subjecte + Verb + Complements (O Subjecte + Complements + Verb segons quina sigui la construcció no marcada de cada llengua). És bo evitar l’elisió de subjectes i les pronominalitzacions; fer servir les referències explícites, si la repetició no és excessiva.

Exemples: The exercises are difficult en lloc de They are difficult o it’s a difficult job, o la tasca és difícil en lloc de és molt difícil o se’m fa difícil.

4. Per ajudar els estudiants amb dificultats en la llengua que hom parla, és aconsellable oferir-los reformulacions en la mateixa llengua, no simples traduccions de manera sistemàtica.

5. Si et comuniques oralment, és bo exagerar la correcció de la pronúncia fins i tot si acabem sonant molt formals. Eviteu les elisions de vocals o consonants, encara que siguin molt normals en la parla quotidiana. Si és factible, és bo pronunciar tots els sons que es representen gràficament en la llengua escrita.

Exemples: There is a problem here és millor que There’s a problem here i la Anna compra aigua mineral és millor que l’Anna compr’ aig’a mineral.

6. Recorda que la gent que escriu amb equivocacions ortogràfiques, lèxiques i sintàctiques abundants mereixen ser escoltats o llegits tant o més que els que s’expressen amb més domini de la seva llengua. No et capfiquis tampoc per les pròpies "equivocacions" quan utilitzes una altra llengua. Precisament, l’objectiu de l'experiència multilingüe no és la de produir textos immaculats. Té a veure amb treure el màxim rendiment de recursos limitats en la llengua concreta que s’està utilitzant, cosa que els monolingües educats han estat tradicionalment i incapaços de fer.

7. Si escrius o parles només en una llengua, mira d’acostumar-te a introduir expressions (cites, salutacions, fórmules diverses) en altres llengües dins els teus textos. És una cosa senzilla de fer, que resulta sovint molt apreciada i divertida.