Laura Borràs

Directora del nou màster d’Estudis literaris en l’era digital

"L’origen del màster està en la voluntat de mostrar que es pot estudiar literatura d’una manera «diferent» amb eines digitals"

Des del teu punt de vista, quina és en aquest moment la relació entre les qüestions literàries i l’entorn tecnològic, tant present en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana?

Doncs la relació és cada cop de més proximitat, de més normalitat, de més constància, també. I crec que això és una excel·lent notícia per a desmitificar una mica l’aparent allunyament entre les dues àrees, la literatura i la tecnologia, que sembla que hagin d’estar en mons oposats.

El dia a dia ens demostra que cada cop més trobem literatura a la xarxa amb formes ben diverses: la literatura específicament digital que trobem en pàgines pròpies d’autors o en els portals dedicats a la matèria, però també en blogs, wikis, webs i tota mena de suports tecnològics que s’acosten a la literatura.

A banda d’això, des del punt de vista de la indústria literària, ja fa molt de temps que la tecnologia constitueix l’eix de la producció editorial, en el sentit que des del lliurament que fan els autors, en la seva gran majoria, dels originals en suport electrònic fins als diversos processos implicats en l’elaboració d’un llibre (maquetació, disseny de cobertes, impressió, etc.) ja tenen lloc gràcies a les tecnologies digitals.

Quin és el plantejament general del nou màster d’Estudis literaris en l’era digital?

La veritat és que l’origen del màster està en la voluntat de mostrar que es pot estudiar literatura d’una manera “diferent” amb eines digitals, que és una de les línies d’investigació del nostre grup de recerca, HERMENEIA, que ja compta amb sis anys d’experiència i més de deu projectes realitzats en un àmbit tant nacional com internacional a l’entorn d’aquestes qüestions.

El món digital canvia moltes coses i reconfigura també l’ensenyament. Per això, quan l’entorn docent deixa de ser el de les aules per a passar a la inestabilitat virtual de la pantalla, l’enfocament metodològic és crucial en la mesura que la qualitat del producte resultant –l’èxit docent– està en joc de manera particularment perillosa, especialment si tenim en compte dos elements fonamentals: la novetat que suposa impartir docència universitària literària de qualitat a través de la xarxa, per una banda, i, per l’altra, la falta de referents i d’experiències similars en què ens puguem emmirallar i, naturalment, dels quals puguem aprendre. En aquest sentit, el bagatge que hem desenvolupat al llarg dels més de vuit anys que fa que impartim docència de literatura amb unes especificitats concretes molt lligades als materials que hem dissenyat a les titulacions d’Humanitats i Filologia ens permet ara plantejar aquest màster amb garanties.

Atenent al paper primordial que ocupa la textualitat en la cultura actual i en comunitats discursives cada cop més complexes, en el nostre màster intentem ensenyar a llegir, amb tota la profunditat que siguem capaços de conferir a aquesta fórmula. Hem optat per un mètode hermenèutic seguint Gadamer en la concepció de l’hermenèutica com l’art de comprendre l’opinió de l’altre. Aquesta no deixa de ser una formidable reflexió sobre aquesta activitat que denominem lectura i que aspira a participar en el “sentit compartit”. Perquè per Gadamer llegir els autors del passat és, d’alguna manera, prendre’ls com a interlocutors, interpel·lar-los i deixar-se interpel·lar per ells. En definitiva, llegir significa restablir vincles, llegir significa dialogar. I això és el que nosaltres volem fer amb els nostres estudiants en el marc de la teoria de la literatura i la literatura comparada.

Quin itinerari curricular proposa aquest nou màster?

El màster d’Estudis literaris en l’era digital s’ha dissenyat i estructurat d’acord amb les directrius de l’EEES, amb creditatge europeu i a partir de competències. Ho hem fet, a més, a partir d’un itinerari flexible, que permet matricular-se de manera gradual segons els interessos personals i les possibilitats de temps i dedicació de cadascú. Així, facilitem l’accés a una titulació progressiva d’acord amb l’elecció de cada participant, perquè es pugui fer el màster “a mida”. El nostre objectiu és treballar per a rendibilitzar a cada pas l’esforç fet pels estudiants amb títols que s’afegeixen al seu bagatge personal, revaloritzant-lo i, alhora, amb l’aspiració d’ajudar-los a ampliar etapes. En cas d’anar-les completant progressivament, el títol final, pel seu caràcter mixt –és un màster de recerca, però també engloba postgraus, que tenen un perfil més orientat al món professional–, els obre directament les portes a una tesi doctoral.

I es presenta com a multilingüe...

Efectivament, es presenta com a multilingüe perquè els materials didàctics seran accessibles en totes dues llengües, català i castellà, i perquè la docència també serà impartida per professors que utilitzaran una o altra llengua en funció de la seva procedència. En aquest sentit, convé remarcar que en el màster tenim professors italians, nord-americans i sud-americans. Hem volgut anar a buscar els millors especialistes –i encara se n’hi afegiran més d’altres universitats espanyoles i europees amb les quals estem en tractes– per tal de conferir-li la màxima qualitat sense que l’idioma sigui cap entrebanc. Afortunadament comptem amb sistemes de traducció automàtica que esperem que garanteixin el fet que tothom s’expressi en la llengua en què se senti més còmode, sense coartar la llibertat de ningú. Per això també són útils les tecnologies!

En el futur, a més, comptem poder fer el salt a la llengua anglesa, incorporant-hi professors i institucions que ja han manifestat l’interès per participar-hi.

Quin és el perfil del professorat que l’imparteix?

El perfil del professorat és marcat per la qualitat, l’adscripció disciplinària i l’expertesa. Ens hem esforçat per aconseguir noms destacats en les seves àrees de coneixement (la romanística i la italianística –en el cas de Raffaele Pinto i Ciavolella, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles–, la narrativa digital –en el cas de Jaime Alejandro Rodríguez, de la Javeriana de Colòmbia–, la programació i la literatura –en el cas de Juan B. Gutiérrez, de la Universitat Estatal de Florida–, la crítica literària i la poesia catalana –en el cas de Sam Abrams–... per esmentar els casos internacionals) i un planter de professors de la UOC que, en les seves diverses àrees d’especialitat, donen compte de la metodologia UOC d’ensenyament de literatura en entorns virtuals: en l’àrea de teoria de la literatura i literatura comparada els professors Joan Elies Adell, Neus Rotger i jo mateixa, en la de l’orientalisme i la teoria literària i teoria de la traducció, Carles Prado, en la de literatura catalana, Roger Canadell i en la d’estudis literaris i tecnologies digitals, Carles Lindín.

A qui s’adreça?

El programa s’orienta especialment a filòlegs, humanistes, crítics d’art i literatura o de mitjans digitals, professors, documentalistes, editors de revistes digitals o portals d’internet, dissenyadors de continguts digitals, gestors de continguts digitals, periodistes i escriptors. Com veieu, el perfil d’ingrés és ampli i, lògicament, es valorarà molt positivament una formació prèvia en una àrea de l’àmbit de les humanitats o les ciències socials.

S’orienta a l’enriquiment dels perfils de gestió cultural que molt sovint acaben desenvolupant els llicenciats de formació humanística (filologia, filosofia i lletres, humanitats, periodisme, etc.), tot i que inclou un doble vessant. D’una banda, el postgrau d’estudis literaris (teoria literària i literatura comparada), partint d’una concepció textual i discursiva de la realitat, proposa eines de reflexió crítica que permetin una mirada transversal sobre la cultura i les seves noves formes de producció, difusió i consum, i fa un èmfasi especial en l’entorn digital i en l’anàlisi comparativa de llenguatges artístics. D’altra banda, el postgrau d’ensenyament de literatura es centra en l’anàlisi i el funcionament de les eines que permeten ensenyar literatura en un context d’e-learning (ensenyament mitjançant un entorn virtual) o b-learning (ensenyament combinat presencial, semipresencial i amb docència virtual), cada cop més freqüent i necessari, i, alhora, en l’adquisició de destreses en el disseny, la creació i l’edició digital de continguts orientats al seu estudi, amb la qual cosa vol ser una ajuda per a professors que cada cop més han de treballar en entorns docents més complexos i variats.

La UOC ha de ser un referent en aquest camp i nosaltres en mostrem l’especificitat literària.

Què diries a les persones que hi estan interessades perquè es decideixin a començar aquests estudis?

El curs, la primera de les especialitzacions, comença el dia 10 de novembre. I a les persones que hi estan interessades els diria que s’atreveixin a entrar en una nova manera de llegir, relacionar i entendre la literatura, el cinema, la música, el teatre...; que entrin en el fascinant món de les relacions, els diàlegs, la comprensió de matisos, la lectura de detalls, la capacitat d’interelacionar i pensar des de noves òptiques i punts de vista.

La pràctica ens demostra que després d’haver dut a terme una intensíssima tasca d’acompanyament els estudiants gaudeixen al màxim de la filosofia del projecte, assoleixen amb escreix els objectius que els proposem, participen de valent i al damunt ho passen d’allò més bé! No et sembla una bona fórmula?

I, ja per acabar, com a experta en literatura i entorns tecnològics, ara que els programes socials com els blogs o els wikis estan consolidats, et sembla que és possible preveure quina serà la pròxima novetat tecnoliterària?

Quan es parla de tecnologia sempre es demanen previsions de futur, que, certament, sempre fan de mal fer perquè som en un món que avança a una velocitat vertiginosa. Pel que fa a novetats en l’entorn relacionat amb la literatura, segurament la més gran tindrà a veure amb la mobilitat, la portabilitat i amb la generalització de l’accés a internet Wi-Fi i la facilitat de consulta en mòbils, PDA i altra mena de dispositius portàtils. En aquest sentit, per exemple, nosaltres ja treballem en un projecte que acosti la literatura al territori al gran públic, mitjançant aquesta mena d’estris portàtils.

Enrere