Josep Cuartero

Estudiant del màster de Societat de la informació i el coneixement i professor dels Estudis d’Informàtica

«Estudiar a la UOC enganxa!»

Estudiant, consultor, professor... Sembla que ho hagis fet tot!

Sóc emprenedor. M’agrada molt fer coses noves. Suposo que estudiar i treballar a la UOC encara m’ho ha accentuat. Per a estudiar aquí has de tenir disciplina, voler-te superar... i això t’ajuda a superar altres reptes a fora.

Per què vas decidir estudiar la carrera a la UOC?

Va ser per motius de feina. Quan vaig acabar l’FP tenia clar que volia fer informàtica, però estudiar una carrera presencialment era incompatible amb treballar en una empresa quaranta hores a la setmana. De manera que vaig optar per matricular-me a la UOC.

No vas trobar a faltar la presencialitat?

No. Penso que, si pogués triar entre fer la carrera presencialment o virtualment, tornaria a escollir estudiar-la virtualment. Potser sí que és veritat que el contacte amb els companys i professors és diferent, però no és cert que no hi hagi relació. De fet, amb els companys del màster que faig ara, sovint quedem uns quants per sopar o veure’ns.

Què t’ha aportat estudiar a la UOC?

Buff... no sabria per on començar! Penso que el més important és que m’ha permès saber quina és la meva vocació: ajudar els altres estudiants a tirar endavant. Potser és que m’agrada sentir-me una miqueta com Teresa de Calcuta —bromeja.

Ara fas el màster de Societat de la informació i el coneixement. Què és el que t’atreu més d’aquest camp?

L’accessibilitat. Vull enfocar la meva tesi en com es realitza un nou tipus de campus i d’aula accessible. Encara no sóc un expert en aquest tema, però penso que precisament això pot ser positiu, perquè així no tindré idees preconcebudes.

I si haguéssim de fer un diagnòstic de com estem d’accessibilitat a Espanya?

Queda molt per avançar, i sobretot a Espanya! Fa poc la secretària d’Estat d’Assumptes Socials, Família i Discapacitat afirmava que Espanya era capdavantera en tecnologies accessibles. Però això és com tot: depèn de quines estadístiques miris...

O sigui que la divisòria digital encara és ben real.

S’ha parlat molt de la famosa divisòria digital, però també s’hauria de tenir en compte un nou tipus d’impediment relacionat amb l’accessibilitat: la discapacitat tecnològica. Fa poc debatíem si no seria millor dissenyar primer entorns digitals pensant en les persones amb discapacitats i després adaptar-los per al públic en general. Però, és clar, això seria poc viable econòmicament.

Tornant al teu present professional, com va ser que passessis d’estudiant a consultor i professor?

Tot va començar arran del projecte de final de carrera. Vaig desenvolupar una aplicació que permetia detectar el plagi en l’avaluació contínua. Llavors el tutor em va proposar que desenvolupés el projecte com a becari.

No devia ser una aplicació gaire popular entre els estudiants!

No —somriu—. Era una aplicació que permetia comparar cinquanta textos per a veure si hi havia paràgrafs similars. Així facilitava la feina dels consultors. Però finalment no es va aconseguir finançament i vaig acabar treballant en un altre projecte.

Llavors ja tenies clar que et volies dedicar a l’ensenyament?

No. La veritat és que ser consultor o professor no era una cosa que hagués planificat. De fet, quan em van proposar que em presentés per a ser consultor em feia una mica de por perquè no sabia si en seria capaç. Però he descobert que m’omple molt i ara estic molt satisfet.

Quins requisits cal que tingui un consultor?

Per a ser consultor en una universitat virtual cal conèixer molt bé quines són les necessitats de l’estudiant. L’estudiant a distància necessita molta moral! No és tant una tasca explicativa com de donar ànims i suport per a tirar endavant. En això m’ha servit molt haver estat estudiant abans.

Tots els professors haurien d’haver estat estudiants virtuals abans?

Home... doncs aniria bé. Així podrien conèixer de primera mà quines necessitats tenen els estudiants, el que els diferencia dels estudiants d’una universitat presencial. Potser no seria mala idea que també estudiessin alguna cosa a distància!

Què significa ser professor a la UOC?

Doncs tot just estreno aquesta etapa! És força diferent que a la resta d’universitats, presencials. No és tant una tasca docent com més de gestió. Haig de vetllar perquè l’assignatura funcioni bé, revisar els materials, motivar i donar suport als consultors... En el fons, estudiants i consultors necessiten el mateix: suport.

És difícil donar aquest suport via internet?

No, només cal establir un punt de confiança. Cal reconèixer sempre quan s’ha fet una cosa ben feta i dir-ho; però també comunicar quan un s’ha equivocat i per què.

L’entorn personal també ha de ser molt important, oi?

I tant. Ser estudiant de la UOC implica que t’has de saber organitzar molt bé el temps, i la teva família també!

I no trobes a faltar el contacte més directe que tenies essent consultor?

Doncs no t’ho negaré. Aprens molt amb el contacte directe amb els estudiants. Per molt que et consideris un expert en el teu camp, sempre pots aprendre. I més a la UOC, on la majoria dels estudiants són professionals que potser fa anys que treballen en aquell camp. Això aporta un valor afegit que no tenen altres universitats presencials, on la majoria dels que comencen a estudiar són més joves i no tenen experiència professional.

Entre el grup de recerca i la feina com a tutor, et queda temps lliure?

Ben poc, la veritat! A més, normalment l’aprofito per a llegir informació sobre temes que m’interessen, com l’accessibilitat. Alguns ho trobaran malaltís!

Quins reptes de futur et planteges?

No penso gaire a llarg termini, però em faria gràcia fer de professor en un curset d’informàtica per a adults i tornar a fer de consultor. Em va omplir molt! Bé... i sobretot continuar estudiant. El semestre vinent començaré a fer la tesi, aprofitant el treball de recerca del màster. La veritat és que la UOC enganxa; quan t’acostumes a estudiar aquí ja no pots deixar de fer-ho.

Enrere