Jordi Domènech Casal

Biòleg, investigador i estudiant d'Humanitats

"La força de la UOC és el bagatge únic que cada estudiant porta"

A en Jordi Domènech li costa estar sense fer res. Quan no investiga per al doctorat o lliura una PAC dels estudis d'Humanitats a la UOC, arregla coses espatllades, fa volar estels, fa busseig, cuina, fa feines de traducció o escriu per al seu bloc. Explica que també li agraden "les curses de fons, la lectura, la conversa, l'excursionisme" i tot el que té a veure amb la cultura mediterrània.

Es mostra il·lusionat per un nou projecte en què participa juntament amb un grup de persones "joves i motivades". Es tracta d'Eureka!, una nova revista mensual de distribució gratuïta que tracta temes de divulgació de totes les àrees de coneixement. El primer número es distribuirà a Barcelona durant el mes de novembre i és el resultat del treball intens de molta gent "que ha aplicat la seva experiència en divulgació científica en aquesta engrescadora aventura", afirma.

Aquest home ple de passions defensa que el que cada persona que estudia a la UOC porta -els seus estudis, els seus interessos, els seus coneixements...- és el que fa més gran aquesta universitat. És llicenciat en Biologia i fa el doctorat en el grup de Biotecnologia del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, on també desenvolupa activitat docent com a professor de pràctiques d'assignatures de genètica, i compagina el doctorat amb els estudis d'Humanitats a la UOC des de fa cinc semestres.

Des de fa uns quants mesos està instal·lat a Bolonya (Itàlia), però habitualment viu a Barcelona, tot i que és de Girona, on va néixer ara fa 29 anys.

Com han matisat, o hi han impactat, la visió de la vida que tens com a biòleg els coneixements entorn de la filosofia, la religió, l'ètica i la psicologia que has adquirit en els estudis d'Humanitats a la UOC?

La biologia t'imposa allunyar-te de la realitat humana i sortir de la idea antropocentrista del món. Quan estudies biologia t'ensenyen que tot el que és metafísic pot tenir una explicació física: dels sentiments al pensament, de la percepció al sentiment religiós. Encara que continuo essent profundament positivista, amb els estudis d'Humanitats he anat veient que la paraula veritat té moltes definicions diferents i que és difícil trobar-ne una que sigui més veritat que una altra. En tot cas, una cosa no és incompatible amb l'altra: per a mi, saber que un sentiment és fruit d'una interacció de neurotransmissors no fa que el sentiment perdi valor; el sentiment no és per això menys real. En tot cas, tenim tendència a creure que la manera de veure el món i les maneres de viure i pensar han estat sempre com les coneixem. Amb els estudis d'Humanitats t'adones que hi ha un seguit de coses que considerem bàsiques de la nostra manera de veure el món que són simplement anecdòtiques respecte del recorregut que ha fet la humanitat fins avui.

Creus, doncs, que són necessaris els coneixements que adquirim per mitjà de les ciències humanes per a entendre el sentit complet de les ciències experimentals?

La veritat és que la meva decisió de començar els estudis d'Humanitats estava orientada a ser millor persona, més que no pas a ser millor professional. Malgrat tot, penso que les ciències humanes i les ciències experimentals, si bé no són imprescindibles les unes per a comprendre les altres, s'enriqueixen mútuament i són totes dues imprescindibles per a entendre l'home.

Com compagines el doctorat de Biologia i els estudis d'Humanitats a la UOC?

La veritat és que no és fàcil. Fer un doctorat no és una cosa senzilla i, si és en ciències experimentals, a més d'una gran concentració requereix una gran dedicació. Els experiments no s'adapten a tu, tu t'adaptes a ells. Si a això hi afegeixes les classes que has de fer, alguna presentació en un congrés i la data de lliurament d'una PAC, pots acabar explicant a classe de Genètica humana que les catedrals del gòtic tenen metal·lotioneïnes -un tipus de proteïna- a un seguit d'alumnes que et miren amb cara de pena. A mi m'ha passat. Però malgrat haver de suportar una càrrega de feina bastant forta, em puc organitzar bé. Faig com tots els qui estudiem a la UOC: sacrifico cinemes, sortides, excursions... Vaig trampejant, aprenent menys del que voldria, però descobrint més del que em pensava.

Expliques que el que vols aconseguir amb el doctorat és generar proteïnes artificials que tinguin aplicacions biotecnològiques. Posa'ns alguns exemples de les aplicacions que podrien tenir.

Jo treballo amb metal·lotioneïnes. Aquestes proteïnes tenen la característica d'unir-se als metalls pesants, com el zenc, el cadmi, el mercuri o el coure, que són tòxics. L'accident de l'any 1998 al parc de Doñana i altres abocaments de substàncies que contenen aquests metalls al medi ambient tenen conseqüències gravíssimes per al medi i la salut. L'ús d'aquestes proteïnes per a capturar els metalls abocats permetria recuperar zones que ara mateix no tenen salvació, atesa la contaminació per metalls pesants que pateixen. D'altra banda, s'ha vist que aquestes proteïnes tenen relació amb l'estrès oxidatiu, que és provocat per unes substàncies anomenades radicals oxidants. Els efectes d'aquests radicals s'agreugen amb l'edat i estan relacionats amb l'envelliment, el càncer, l'Alzheimer i el Parkinson. Alguns estudis han demostrat com aquestes proteïnes poden frenar els efectes dels radicals oxidants, i entendre com funcionen pot ser clau per a aplicacions futures d'aquestes proteïnes en aquestes malalties.

La biotecnologia, la teràpia gènica, la clonació i la genètica en general..., faran que el futur de tots plegats sigui millor?

Tot això són tècniques, mitjans, per a aconseguir objectius. Jo penso que el que farà que el futur sigui millor o pitjor seran els objectius que tinguem i també què estem disposats a sacrificar per a aconseguir-los. Haver desenvolupat aquestes tècniques ens permet escollir si les utilitzem o no. Avui dia la biotecnologia ja ens ofereix molts productes dels quals no ens volem despendre. La cervesa i el pa, determinades vacunes i els iogurts són el resultat de biotecnologies primàries. En tot cas, la biotecnologia és encara molt lluny d'oferir les possibilitats que les novel·les de ciència ficció ens prometen, però és cert que, en molts casos, no coneixem les conseqüències que tindria el seu ús habitual. Hi ha molts debats entorn de l'ètica d'utilitzar aquestes tècniques, per la transgressió del funcionament natural que representen. És natural i bo que tot això imposi un cert respecte, però hem de tenir en compte que la medicina i la farmacèutica d'avui haurien escandalitzat la gent que vivia fa 200 anys; penseu només en el desfibril·lador o en el primer metge que va practicar una cesària, que m'imagino que degué ser considerat un monstre pels seus contemporanis.

De totes maneres, aquest debat ens l'hem de plantejar seriosament i ens afecta a tots. De la mateixa manera que un excés de consum elèctric afavoreix la creació de centrals nuclears, determinades demandes del consumidor -carn cada dia i a baix preu, fecundació in vitro, tomàquets perfectament rodons que no es facin malbé en dues setmanes, taronges sense llavors- només es poden satisfer amb la biotecnologia.

També vull dir que cal un esforç per abordar la legislació de temes com la seqüenciació de l'ADN, la manipulació d'embrions i els transgènics amb coneixement de causa. Avui dia hi ha coses regulades que són conceptualment i pràcticament impossibles, mentre que altres parts de la legislació deixen buits legals absurds sobre temes més importants i urgents.

Tornant als teus estudis a la UOC, i tenint en compte que ja has viscut l'ensenyament universitari presencial com a estudiant i professor, què és el que prefereixes de l'ensenyament virtual d'aquesta universitat?

Per començar, el que m'agrada més de la UOC és la gran diversitat de gent que hi estudia. A la universitat presencial no tens l'oportunitat de trobar gent amb edats, professions i interessos tan diferents. Amb alguns dels professors de la universitat presencial no hi vaig arribar a parlar mai i, tot i que el contacte personal sempre és millor, penso que l'atenció a l'estudiant que s'ofereix a la UOC és més eficaç, ràpida i propera. A més, hi ha un nivell general molt elevat, no solament de coneixements, sinó també d'interessos. Per a mi, aquesta és la força de la UOC: el bagatge únic que cada estudiant porta.

Ara bé, havent provat tant l'avaluació contínua com la final i tot i que el sistema de treballs garanteix la capacitat de gestionar la informació, no acabo d'estar segur que garanteixi l'assoliment d'un nivell alt de coneixements.

Com valores les relacions que has establert amb els teus companys, tutors, consultors i la resta de la comunitat UOC?

Per desgràcia meva, vaig tardar tot un any a descobrir l'espai de fòrums de la UOC. Fins llavors, trobava l'ambient una mica fred, a excepció de petits moments en què el fòrum d'alguna assignatura s'animava. Penso que els fòrums són un element indispensable perquè hi hagi un ambient agradable. M'he tornat un assidu del fòrum "Comunitat UOC" i de molts altres. D'altra banda, no he pogut assistir gaire sovint a les trobades presencials, però, sempre que ho he fet, m'ha agradat molt retrobar-me amb gent de carn i ossos.

A més de ser assidu de l'espai Fòrums, ets coordinador d'un fòrum anomenat "C'est la vie", que tracta sobre biologia, genètica, bioètica i, com tu mateix defineixes, sobre la vida en el sentit biològic. Per què et vas llançar a crear-lo? Creus que és una manera de generar més debat entorn d'aquests temes que, com tu mateix has dit, cada cop afecten més la nostra vida diària?

Hi ha una frustració generalitzada en la gent de formació científica: la manca de formació en matèries "de lletres". Per alguna raó, s'ha estès la idea que les matèries "de lletres" són cultura, mentre que les científiques no ho són. Jo penso que també hem de considerar les ciències part de la cultura, en especial la biologia i la genètica, que formen part de debats de gran actualitat. Vaig crear el fòrum amb l'objectiu de proporcionar un espai en què, qui ho volgués, pogués col·laborar per a intentar equilibrar aquest biaix cultural que té la UOC i la societat en general. I és que jo sóc el primer a no tenir ni idea d'astronomia i, en canvi, posar-me les mans al cap quan algú no sap qui era Nietzsche. A la UOC hi ha altres fòrums de temàtica científica i moltes converses de tall científic. Penso que aquests fòrums són molt importants per a fer de la UOC una universitat rica, i dels seus estudiants, gent preparada.

Per això animaries a membres de la comunitat UOC que no coneguin el teu fòrum a participar-hi? Què penses que els pot aportar?

Les persones passen i, si tot va bé, els fòrums queden. Així que "C'est la vie" és dels seus usuaris, no meu, ni de ningú altre. "C'est la vie" ha tingut sempre un grup d'usuaris interessats que han fet viu aquest fòrum i que han aportat els seus dubtes i els seus coneixements per a enriquir-se mútuament. Per tant, jo no parlaria de què els pot aportar el fòrum, sinó de què poden aportar al fòrum. I és que el que necessitem a "C'est la vie" són tafaners. Gent que vulgui saber coses. Que no es conformi amb la història de les cigonyes de París. Gent a qui agradi sorprendre's i meravellar-se, a qui agradi dubtar i, sobretot, que pensi que la vida és una meravella, un miracle en si mateixa. I, en definitiva, com en un sopar de pobres, ningú no hi trobarà res que no porti de casa, perquè "C'est la vie" és un fòrum que viu gràcies als seus usuaris. Com la vida, que s'autoalimenta.

Com valores la interacció que es genera a "C'est la vie"?

A "C'est la vie", potser per un do dels seus participants, es respira un ambient de cordialitat en el qual jo em sento molt còmode. No hi ha sortides de to, no hi ha agressivitat i sí moltes ganes d'entendre's i de passar-s'ho bé. Si bé és veritat que, en un principi, em vaig dedicar a proposar temes de discussió per animar el debat, durant les últimes setmanes el fòrum ha anat creixent, com una llavor, que al principi es nodreix del fruit i després és capaç d'aconseguir la seva pròpia energia. A aquestes alçades, jo sóc tan sols el fruit podrit i el fòrum creix sol. En tot cas, des del començament hi ha hagut molt d'interès i un ritme de visites respectable; està entre els vint o trenta fòrums més visitats. Encoratjador, en una universitat principalment d'estudis socials i humans. Des del meu punt de vista, per a persones amb formació "de lletres", opinar, preguntar, discutir sobre temes científics és un salt que, més que coneixements, demana coratge. I a "C'est la vie" n'hi ha. I molt.

Ets biòleg, ens has explicat els teus fronts d'estudi actuals, els teus interessos, i ara ens preguntem... i després del doctorat i les Humanitats, què?

Aquesta és la gran pregunta. Després de trenta anys d'estudi, acabes decidint que ja és hora d'aportar tu alguna cosa, i toca començar una etapa en què el projecte d'aprenentatge estigui més en segon pla i més relacionat amb l'activitat professional. El que un vol fer i el que un pot fer no sempre es correspon, però saber què vols hi ajuda molt. M'interessa principalment tot el que està relacionat amb la gestió cultural, la docència i la divulgació científica. No hi ha cap moment en què em senti més útil que quan participo en el procés d'aprenentatge, quan veig aquella llum que es genera dins el cap de l'estudiant en el moment en què entén el que expliques. Malauradament, aconseguir treballar com a professor universitari ha estat, des de sempre, un somni que es presenta cada cop més difícil. Però sóc de natural obstinat. Per altra banda, hi ha la recerca científica, en què tinc perspectives interessants en el projecte d'estructura de proteïnes que desenvolupo en aquests moments. També he pensat que, un cop acabada la meva formació de doctorat en Biologia i la llicenciatura d'Humanitats, aquesta base seria adequada per a desenvolupar activitats relacionades amb la bioètica. Hi ha pocs científics en aquest camp, normalment poblat de filòsofs, i penso que el científic pot aportar no solament un vocabulari adequat, sinó també una visió diferent dels fets biològics, no teleològica i menys antropocèntrica. En aquest sentit, la meva idea per al TFC d'Humanitats és fer un diccionari de bioètica per a filòsofs. Però, de moment, això és només un projecte. Com pots veure, ara com ara, el més calent és a l'aigüera.

Enrere