EQUIP PROPI      09-10/2009
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto
ENTREVISTA
Joana Pardo
Joana Pardo
Graduada de la primera promoció de la UOC amb la nota més alta
«Quan l'espai i el temps són secundaris molts problemes desapareixen»

Joana Pardo forma part de la primera promoció d'estudiants que es van graduar a la UOC i ho va fer amb 9,33 de mitjana, la nota més alta, tot i que ella ignorava aquest fet. Va començar el segon cicle de Psicopedagogia el 1995 i va obtenir el títol al cap de tres anys. Ara treballa de mestra a l'escola CEIP Pau Casals de Montmeló i és mare de dos fills. 

 

No descarta tornar a estudiar a la UOC perquè creu que el model d'aquesta universitat és compatible amb la feina i la família, però afirma que ara s'ho prendria amb més calma.

 

 

------------ 
Setembre 2009 / Per Laura Catalán



Com vas descobrir l'existència de la UOC?

Pel diari. M'havia diplomat en Magisteri feia dos anys, però volia treure'm una llicenciatura. Vaig estar a punt de matricular-me per a fer Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, però a l'hora de fer-ho em vaig adonar que els horaris eren incompatibles amb la meva feina, perquè ja treballava de mestra. La UOC m'oferia una cosa que per a mi era determinant: la possibilitat de compaginar els estudis amb la feina. Vaig triar Psicopedagogia perquè venia de la branca humanística i social i era l'opció que m'anava més bé de l'oferta d'estudis que hi havia en aquell moment.


Tenir una llicenciatura t'ha ajudat professionalment?

De moment no m'han demanat el títol de llicenciada per a fer de mestra, però sé que és una cosa que tinc per si em cal en un futur. Com a anècdota he de dir que quan vaig fer les oposicions per a optar a una plaça de mestra una de les preguntes de l'examen era sobre un tema que estudiava a la UOC.


El fet que fóssiu la primera promoció d'alumnes no et generava una certa desconfiança?

No m'ho vaig plantejar gaire. Com que des del principi vam veure que tot era molt seriós, no ens va fer por.


Sabies què era internet?

No. I la veritat és que l'ordinador l'havia fet servir només com a processador de textos amb el programa MS-DOS, però no em va costar gens habituar-m'hi. Recordo que el Campus Virtual tenia un fons blau i hi havia unes boletes vermelles. Tot era molt intuïtiu. El més «emprenyador» que recordo era el fet que, si estava treballant i algú de casa trucava per telèfon, se'm desconnectava tot i havia de tornar a començar.


Com valores els materials?

N'hi havia alguns de boníssims i alguns altres de no tan bons, però el que recordo més són les caixes amb llibres i vídeos que arribaven a casa. La veritat és que els vídeos s'acumulaven i al final acabaves no mirant-los mai.


Com t'ho vas fer per a ser l'estudiant amb la nota més alta de la promoció?

D'entrada no tenia ni idea que hagués estat jo l'estudiant amb la nota més alta. No sé com m'ho vaig fer, però la veritat és que tot era molt còmode. Repassar uns apunts a les dotze de la nit i enviar un dubte al professor en aquell moment i l'endemà obtenir una resposta era genial!


Quines serien per a tu la principal diferència i la principal similitud entre la universitat presencial i la virtual?

Quan les dimensions espai i temps són secundàries molts inconvenients desapareixen. La virtualitat et permet treballar des de casa a l'hora que vols i com vols: amb sabatilles, amb bata o amb pijama, etc. A l'hora de fer treballs en grup també resulta més fàcil, perquè tothom fa la seva aportació en el moment que li va bé sense la necessitat d'haver de quadrar les agendes, cosa molt «emprenyadora» i que sempre comporta problemes. La principal similitud que jo vaig trobar eren els exàmens. Aquí sí que no hi havia diferències. Recordo que em feia molta mandra escriure a mà perquè no hi estava acostumada.


Vas trobar a faltar en algun moment la presencialitat?

En la relació amb els companys potser sí. És veritat que el tracte humà el perds una mica, però de tant en tant quedàvem i fèiem un cafè. És curiós, perquè les personalitats es filtren per la via telemàtica i acabes coneixent la persona encara que no l'hagis vista gaires vegades.


I com era la relació amb els professors i la resta de la comunitat UOC?

Recordo amb molta estima la Teresa Pongiluppi, que era la meva tutora i ens donava molts ànims. També recordo el rector, el senyor Gabriel Ferraté, que era una persona molt assequible i amb molt de carisma. Havíem dinat amb ell diverses vegades. Recordo que una vegada ens va portar, tot il·lusionat, un retall de premsa d'un diari estranger en què es feia referència a la UOC. També recordo una frase que ens havia dit diverses vegades: «La UOC és una obra mestra d'enginyeria de les finances».


Posa una nota a la UOC.

Un excel·lent! Jo sempre l'he recomanada.


Tornaries a estudiar a la UOC?

Sí, però ara ho faria per plaer, aniria més a poc a poc. Segurament faria Antropologia o Humanitats.


Creus que la universitat virtual substituirà la presencial?

No. Està bé perquè ha omplert un espai, però, si jo fos jove, en primer lloc aniria a la presencial, perquè la universitat s'ha de viure. La UOC és més per a la gent que treballa i necessita optimitzar el seu temps.

 


SABIES QUE...

...el curs 2008-2009 un de cada cinc dels estudiants matriculats en alguna de les universitats catalanes era de la UOC? D'aquesta manera, la UOC ja és la segona Universitat de Catalunya en nombre d'estudiants matriculats.


+

...gairebé el 80% dels estudiants de la UOC van optar per seguir l'avaluació contínua el semestre passat?


+

...durant el segon semestre del curs acadèmic 2008-2009 sis doctorands van defensar la tesi doctoral? Amb aquestes, el nombre total de tesis doctorals defensades a la nostra universitat ja puja a vint-i-quatre.