Preparar els futurs professors de secundària per a poder emetre judicis i prendre decisions en situacions complexes, per a saber raonar i comunicar o resoldre problemes treballant en equip i aplicant els coneixements adquirits, o per a conèixer el potencial de les TIC, són alguns dels objectius del nou màster universitari de Formació de professorat d’educació secundària.

El màster universitari de Formació de professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes es va posar en marxa el mes passat i està organitzat conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El màster universitari té un valor acadèmic de 60 crèdits ECTS i consta d’un mòdul genèric, quatre especialitats (Biologia i Geologia, Matemàtiques, Anglès i Orientació educativa) i un pràcticum d’aproximadament 200 hores, que es desenvoluparà al llarg de 10-12 setmanes en centres de secundària.

La UOC impartirà de forma no presencial el mòdul genèric i l’especialitat d’Orientació educativa, mentre que la UPF impartirà la resta d’especialitats de manera presencial. La docència del màster en professorat de secundària s’impartirà en català, espanyol i anglès, i els estudiants podran decidir cursar-lo en un o en dos cursos acadèmics.

Aquest màster substituirà el CAP, el certificat d’aptitud pedagògica, que fins ara era indispensable per a exercir com a professor de secundària.

Com serà la universitat del futur? Quaranta experts en educació de tot el món es van reunir a la cimera Open EdTech per respondre a aquesta pregunta. La cimera va ser patrocinada per la UOC i el New Media Consortium (NMC).

Un senzill exercici d’imaginació va ser el punt de sortida. Els participants havien d’imaginar quines accions hauria d’emprendre un país en vies de desenvolupament per a crear una nova universitat lliure d’idees preconcebudes i de limitacions oficials sobre el seu funcionament.

Cinc tasques fonamentals

Del debat van sorgir cinc tasques que es consideren fonamentals per a satisfer les necessitats dels estudiants: 1) fomentar la reutilització i la integració dels suports multimèdia fent que sigui més fàcil trobar, utilitzar i citar els mitjans interactius avançats; 2) reconèixer els dispositius mòbils com a plataforma bàsica de suport al contingut educatiu; 3) crear certificacions que reconeguin l’aprenentatge, independentment d’on i com s’hagi assolit; 4) posar en marxa una cultura de l’intercanvi; 5) assegurar-se que els continguts oberts s’ofereixen en un context que n’afavoreix l’ús i la comprensió.

Entre els líders internacionals en educació que es van reunir amb motiu de l’Open EdTech cal destacar Vijay Kumar, director de l'Oficina d'Innovació i Tecnologia Educatives de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (Estats Units); Jessica Colaço, líder en tecnologia mòbil de l'Strathmore Research and Consultancy Centre (Kenya); Phil Long, director del Centre for Educational Innovation and Technology de la Universitat de Queensland (Austràlia), i Paula Nirschel, fundadora de la Initiative to Educate Afghan Women.