Quan finalment em van contractar i me’n vaig anar a Dublín el setembre del 2004 va ser agradable veure que la majoria dels meus companys provenien de camps diversos: empresarials, periodisme, física, màrqueting, etc. Ara la majoria dels nous empleats a Dublín solen ser llicenciats en Empresarials o Màrqueting, ja que l’oficina de Dublín s’orienta principalment a la publicitat en línia, amb productes com AdWords i AdSense.

La feina era estressant, ja que hi havia llançaments de prestacions del producte cada dues setmanes, però era molt interessant veure com es concebia un producte Google i formar part del seu èxit.

La traducció és una part fonamental de la localització. Perquè un producte informàtic s’adapti a un mercat en particular, no solament ha d’estar traduït, sinó també localitzat, és a dir, ha de contenir els components o les característiques pròpies de la regió, com la moneda, el sistema de mesura específic o altres elements culturals.

Dins del procés de globalitzar els productes de Google, ens trobem amb dos processos complementaris: la internacionalització i la localització. Com a gestora de projectes de localització, m’encarregava de coordinar, juntament amb enginyers i caps de producte, els llançaments internacionals de dos productes de Google, AdWords i AdSense. La meva responsabilitat en aquests llançaments era assegurar-me que el producte i el seu contingut estiguessin disponibles a totes les regions on s’havien de llançar. Per exemple, Google AdSense és traduït a trenta-set llengües. Per aquest motiu treballava amb diverses empreses externes que oferien serveis de traducció.

En aquests temps de globalització a marxes forçades, la localització té un paper essencial en la indústria de la informació. Per exemple, a mesura que els països en via de desenvolupament vagin tenint accés a internet, els usuaris s’aniran trobant amb molt poca informació en les seves pròpies llengües, i per aquest motiu es necessitarà fer-ne la localització. A Google ja es comencen a localitzar alguns productes en llengües subsaharianes.

Penso que aquests productes són un pas més cap a la realitat augmentada, i estic convençuda que tindran molt èxit, ja que avui dia es vol poder accedir a la informació en qualsevol lloc. Ja ho hem vist amb Street View, del qual afortunadament podem gaudir a Espanya.

En principi, m’agradaria analitzar les diferències entre la localització de programari i la de llocs web. M’interessa veure com la diferent naturalesa d’aquests productes afecta el procés de localització i la qualitat lingüística, i què passa amb productes que són a mig camí, com els programes basats en web.

Estudiar i treballar mai no és fàcil, i quan surts de l’oficina a les sis o a les set, s’agraeix molt poder estudiar des de casa, al teu ritme i sabent que els professors et resoldran els dubtes gairebé tot seguit.

En el postgrau que jo vaig fer, Traducció i tecnologies, ja hi ha un mòdul molt interessant de localització. Tanmateix, crec que a Espanya hi ha pocs estudis dedicats a la localització en particular, en comparació d’Irlanda, per exemple; així, doncs, podria ser una aposta atractiva que la UOC oferís un curs més extens sobre localització.