Més de cinquanta mil estudiants i graduats de la UOC estan convocats a participar en les eleccions a les comissions d’estudis i de seu. El procés electoral va començar el 23 de març i no acabarà fins al 30 de juny, dia en què es constituiran les noves comissions. S’ha creat un lloc web que no només serveix per a consultar tota la informació referent a les eleccions sinó que també és la plataforma des d’on es desenvoluparan cadascuna de les fases electorals: publicació del cens (fins al 6 d’abril), presentació de candidatures (fins al 26 d’abril), campanya electoral (del 5 al 19 de maig), votacions (del 20 al 27 de maig) i, finalment, els resultats (9 de juny).

Hi ha vuit comissions d’estudis (Dret i Ciència Política; Economia i Empresa; Arts i Humanitats; Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació; Psicologia i Ciències de l’Educació; Ciències de la Informació i de la Comunicació; Societat de la Informació i el Coneixement, i Institut Internacional de Postgrau) i quinze comissions de seu (Gironès, Osona, Bages, Terrassa, Sabadell, Barcelonès, l’Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf, Segrià, Baix Camp, Terres de l’Ebre, Granollers i València). En les d’estudis són electors i elegibles els estudiants que s’hagin matriculat de 60 crèdits com a mínim, mentre que en les de seu cal afegir-hi també els graduats. Per a conèixer a fons els requisits i la resta de detalls d’aquestes eleccions, és aconsellable fer un cop d’ull a la normativa electoral, disponible en l’espai web esmentat.

Els membres de les comissions d’estudis i de seu actuen de representants d’estudiants i poden proposar millores. Tere Fuentes, que ha estat vocal de la Comissió dels Estudis de Dret i Ciència Política durant les dues últimes legislatures, destaca aquestes fites entre totes les que s’han assolit durant els anys en què ha format part de l’òrgan: “L’accés permanent als mòduls de les assignatures cursades, la possibilitat de veure l’examen a l’hora de fer al·legacions i la desaparició de l’obligatorietat de l’anglès (que almenys hem aconseguit per al grau)”. Per la seva banda, Anna Rosa Pujol, membre de la Comissió dels Estudis d’Humanitats també durant els dos últims mandats, considera que “la nostra principal aportació ha estat fer arribar les inquietuds dels estudiants que sovint s’acaben incorporant a la realitat de la Universitat, a més de fer de nexe d’unió entre els estudiants que han tingut alguna dificultat i la Universitat”.

Carles Sigalés, president d’aquesta mateixa comissió, defineix l’experiència com a “interessant i necessària”. “En les comissions que he presidit”, afegeix, “hem procurat mantenir informats els estudiants de les decisions rellevants que hem anat prenent als estudis i de l'evolució i la qualitat dels programes, però sobretot, hem escoltat les queixes, els suggeriments i les propostes que ens han fet arribar”. Pensant en el futur, Sigalés afirma que el repte és “millorar el nivell de participació del col·lectiu d'estudiants en els processos electorals i les eines que permeten connectar el treball de les comissions amb el conjunt de la comunitat universitària”.

Les comissions d’estudis i de seu són dos dels tres òrgans de participació de què disposa la UOC. Les eleccions a l’altre òrgan de participació, les comissions de Campus, se celebraran la pròxima tardor. Cal recordar que, a partir d’aquestes eleccions, els estudiants o graduats que completin un mandat (dos anys acadèmics) com a membres d’una comissió d’estudis o d’una comissió de seu obtindran 3 crèdits ECTS (4,5 crèdits LLE) mitjançant una sol·licitud d’AEP (per a més informació, consulteu l’espai Secretaria > Tràmits > Avaluació d’Estudis Previs (AEP) > Convalidacions per activitats universitàries).

El nou semestre de postgrau ha començat amb diferents novetats. En total, més d'un miler de persones han iniciat les noves edicions de màsters, postgraus, especialitzacions i actualitzacions que ofereix l'Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la UOC.

El 17 de març passat es va donar inici a la major part de programes de postgrau, alguns en la primera edició, com és el cas del màster d'Alimentació, societat i governança alimentària internacional (en anglès) i els postgraus de Gestió del patrimoni arqueològic, Turisme cultural i Governabilitat de la seguretat ciutadana, entre altres; tots distribuïts en les diferents àrees de coneixement que s’ofereixen com a Global Executive Education, Economia i empresa, Informàtica, multimèdia i telecomunicació, Comunicació i informació, Dret i ciències polítiques i Llengua, lingüística i traducció, a més d'Art, cultura i societat, Psicologia i ciències de l’educació, Cooperació humanitària, pau i sostenibilitat, Ciències de la salut, Gestió de la ciutat i urbanisme, Turisme, Estudis islàmics i àrabs i Sistemes alimentaris, cultura i societat.

La major part del total provisional d’estudiants (1.153) es concentra a l'Estat espanyol, però també es destaquen matriculats a països com Mèxic, Colòmbia, Andorra o el Sudan. En el cas de l'Estat espanyol, la majoria dels estudiants de postgrau de l’IIP són a Catalunya (661), si bé també n'hi ha un nombre destacat a Madrid, País Valencià i illes Balears. Per programes i nombre de matriculats provisionals, es destaquen els màsters de Polítiques públiques de seguretat (47 matriculats) i Direcció de màrqueting i comunicació (33), el postgrau de Gestió del cicle de projectes de cooperació internacional (42), l'especialització de Seguretat alimentària (42) i l’actualització de Localització de programari (48).