GENRIC      03/2012
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto

El Campus per la Pau de la UOC busca voluntaris

El Campus per la Pau de la UOC busca voluntaris

Per Guida Fullana

El Campus per la Pau de la UOC necessita voluntaris per a fer diferents tasques i, amb aquest objectiu, fa una crida a la comunitat UOC per a animar la gent a col·laborar-hi i a apuntar-se a la borsa de voluntariat.

El director del Campus per la Pau, Eduard Vinyamata, ha destacat les necessitats especfiques que han de ser cobertes per l'equip de voluntaris aquest any 2012. Aquestes necessitats sn la coordinaci del projecte Escola de ciutadania; l'assessorament de la revista EcoUniversitat; la redacci de l'estudi del cas de la

Fundaci Vicente Ferrer, i l'assessorament de la revista Journal of Conflictology.

Qui estigui interessat a participar activament en el Campus per la Pau pot enviar un missatge electrnic a cooperacio@uoc.edu o evinyamata@uoc.edu en qu especifiqui en el ttol l'mbit en qu vol col·laborar:

  • Voluntaris / Fundaci Vicente Ferrer
  • Voluntaris / Escola de ciutadania
  • Voluntaris / EcoUnviersitat
  • Voluntaris / Journal of Conflictology

Gran equip de cibervoluntaris

Des del curs 2008-2009, el Campus per la Pau ha comptat amb ms de cent seixanta voluntaris, entre els quals predomina la col·laboraci virtual en tres rees de treball: els cursos i programes formatius, la comunicaci i l'organitzaci d'activitats presencials (jornades i actes organitzats pel Campus, programes de mediaci de conflictes, etc.).

L'IPB i el Campus per la Pau engeguen un curs per al desarmament

L'IPB i el Campus per la Pau engeguen un curs per al desarmament

Per Guida Fullana

El mn gasta 1,5 bilions de dlars cada any en el camp militar que es podrien invertir en la lluita contra la pobresa massiva, en el desenvolupament dels pobles i l'adaptaci al canvi climtic. Per tal de canviar aquesta situaci, l'International Peace Bureau (IPB) i el Campus per la Pau de la UOC posen en marxa el programa en lnia Desarmament per al desenvolupament, que comenar el 27 de mar de 2012 i acabar el 27 de juliol de 2012.

El curs, de quatre mesos de durada i que s'impartir

en angls, ofereix una introducci a les principals maneres de fer campanya a favor del desarmament, centrant els esforos a reduir els impactes de les armes en el desenvolupament sostenible. Quant a continguts, el programa se centrar en la despesa militar en un moment global de crisi econmica, els vincles entre la inversi militar i l'assoliment dels objectius de desenvolupament del mil·lenni i les solucions de les justificacions i teories que sustenten la inversi en exrcits per part dels governs. L'objectiu s adquirir la capacitat de desenvolupar tcniques i estratgies per a crear campanyes, projectes i intervencions en l'mbit poltic.

El programa s'adrea a tothom qui treballi en la construcci de la pau des de diferents mbits i organismes.

El preu de la inscripci s de 300 euros. El curs val 6 crdits. Per a ms informaci i matriculaci adrea't a secretariacp@uoc.edu.

Arcadi Oliveres i Jil van Eyle veuen en la crisi una oportunitat de canvi

Arcadi Oliveres i Jil van Eyle veuen en la crisi una oportunitat de canvi

Per Guida Fullana

La xerrada «Oportunitats de canvi per a una economia sostenible» va atreure ms d'un centenar de persones el 23 de febrer al Col·legi de Periodistes de Catalunya. I b que l'ocasi ho mereixia: els economistes Arcadi Oliveres i Jil van Eyle van ser convidats a analitzar les possibilitats de transformaci que s'obren arran de la crisi econmica europea, en el cicle de conferncies «Temps de crisi, temps d'oportunitats», que organitzaven l'Escola de Cooperaci i l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC.

No era fcil parlar d'oportunitats en l'actual context pessimista de recessi econmica, per aix no va fer callar el president de Justcia i Pau, Arcadi Oliveres, que va resumir en tres les mesures que l'Estat hauria d'emprendre per a encarar la crisi: «Els tres fronts sn decrixer econmicament, combatre l'especulaci financera i reduir la jornada laboral». D'una manera molt didctica i fidel a les seves idees sobre l'economia social, Oliveres va desenvolupar aquests tres aspectes. Segons ell, «ens en sortirem, d'aquesta crisi, per no podrem crixer mai ms», i va continuar amb la mateixa contundncia, en un intent de despertar conscincies: «Des dels anys seixanta fins ara hem estat la generaci ms perversa que ha poblat aquesta terra. Hem consumit el 70% del petroli acumulat, som responsables de l'escalfament global del planeta, hem fet disminuir la capa d'oz i, tot i aix, no hem estat ms felios». «Es necessitarien quatre planetes per a mantenir el ritme de consum i creixement que seguim», va sentenciar. La qesti que va plantejar Arcadi Oliveres era si havem de continuar amb aquest model o aprofitar la crisi per a canviar de rumb.

Oliveres tamb va envestir el mn financer basat en l'especulaci immobiliria i borsria, «que han fet molt de mal a l'economia i han provocat la crisi», i va il·lustrar amb un exemple la insensatesa de l'economia basada en l'especulaci immobiliria: «Critas va calcular que per cada sense sostre hi hauria cent pisos buits a disposici seva». Pel que fa a l'especulaci financera, una de les possibilitats de posar-hi fre s la taxa Tobin, ignorada en les votacions del Parlament Europeu. Oliveres n's un ferm defensor perqu «amb el que es recaptaria s'eradicaria quatre cops la fam al planeta».

«No hem de rescatar els bancs»

Igualment, l'economista va arremetre contra la Banca i va criticar amb duresa el pes del poder financer sobre les decisions poltiques: «S'han hagut de salvar els bancs en comptes de dedicar els diners a necessitats socials». «No hem de rescatar els bancs», sin que la via que s'ha de seguir, segons Arcadi Oliveres, s la d'Islndia, que va decidir no pagar el deute i jutjar els banquers com a soluci de la crisi. I, perqu l'auditori es fes una idea del poder del sistema financer, Oliveres va denunciar que les dues solucions que s'han aplicat a Grcia i a Itlia per a afrontar la crisi han estat dos homes de Goldman Sachs, la banca «ms delictiva del mn». Tot i aix, Arcadi Oliveres diposita la confiana en la banca tica, «una oportunitat per al canvi, malgrat que sembli un oxmoron», va fer broma.

Canviar el sistema laboral actual seria la tercera oportunitat que es podria extreure de la crisi. Arcadi Oliveres va aconseguir captar l'atenci del pblic amb aquesta frmula: «Davant l'atur, el primer que hem de fer s reduir la jornada laboral». I va afegir: «Repartir-nos la feina entre tots, com es va fer a Frana, seria una soluci de la crisi».

Teaming s una idea

Poden sortir coses bones de la crisi? El fundador del moviment solidari Teaming, Jil van Eyle, va convncer l'auditori que s que s possible, compartint la seva histria. Teaming va nixer com a fruit d'una crisi econmica i personal del protagonista, arran del naixement de la seva primera filla, diagnosticada de tenir hidroceflia. Si abans Van Eyle dedicava tots els esforos a aconseguir objectius materials, com ara un Porsche, amb l'arribada de Mnica els seus valors van canviar i va ser quan va desenvolupar el concepte. «s una simple idea; no s una ONG», va aclarir l'emprenedor. «Teaming s un projecte basat en la confiana per a recaptar fons per a una bona causa». En adonar-se que era molt difcil que les empreses donessin grans quantitats per a una finalitat solidria, Van Eyle va pensar que era ms fcil que cada membre d'una empresa dons un euro per a un projecte social, triat pels mateixos empleats. «s feina en equip», va remarcar l'economista, que va injectar una bona dosi d'optimisme als assistents en concloure: «Cal deixar de preguntar-nos per qu ens passen les coses i preguntar-nos per quin motiu».

 

Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la UOC, va exposar el principal objectiu de l'Escola de Cooperaci de la UOC, impulsora de l'acte: «solucionar problemes reals i concrets mitjanant l'educaci virtual». La coordinadora acadmica de l'Escola de Cooperaci, Nati Cabrera, es va mostrar molt satisfeta per l'xit de convocatria que va tenir la primera conferncia del cicle i est convenuda que «a la UOC no ens podem allar de la situaci actual de crisi; per aix hem programat aquestes sessions».

Cicle amb continutat

Les prximes xerrades sn previstes per als dies 26 d'abril, «L'habitatge: les opcions sostenibles d'un dret fonamental», en qu es parlar de les noves frmules per a poder accedir a l'habitatge i sobre com es pot fer ms sostenible, i 28 de juny, «La cooperaci internacional: funciona el model actual?», en qu es debatran les noves necessitats de la cooperaci en temps de crisi.

La xerrada d'Arcadi Oliveres i Jil van Eyle es va poder seguir via Twitter mitjanant l'etiqueta #UOCcanvi. Aviat el blog de Xarxa territorial de la UOC publicar el vdeo resum de la conferncia i una entrevista a Arcadi Oliveres.

SABIES QUE...

Ms de 2.600 persones ja han cursat dues o ms ofertes d'estudis de la UOC?


+

Dels 2.614 estudiants amb ms d'una titulaci de la UOC, la major part tenen dos ttols (2.254), per que tamb es destaquen els graduats que arriben a tenir tres titulacions de la Universitat (316)? Un total de 40 estudiants han cursat quatre titulacions, i n'hi ha 4 que tenen cinc ttols expedits per la UOC.


+

El curs 2010-2011 la UOC va graduar ms de 6.900 estudiants que han culminat els estudis amb xit? Amb aquests nous graduats, ja sn 32.800 les persones que s'han titulat a la UOC des que es va fundar, ara fa setze anys.

ENTREVISTA
Miquel Rubio
Estudiant del grau d'Educaci Social


«Malgrat que es construeix una societat individualista, les xarxes socials promouen justament el contrari»

 

El valenci Miquel Rubio estudia el grau d'Educaci Social a la UOC i s un blogaire molt actiu. El seu blog s una font d'informaci per als apassionats i els professionals de l'educaci social. Des de fa uns quants mesos, hi penja un seguit d'entrevistes a professors i experts en la matria i acaba de publicar la primera tweet-entrevista.