L’objectiu era conèixer l’estat de desenvolupament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació dins de l’atenció primària. L’estudi s’ha fet amb una mostra representativa de metges de trenta-un països.

És difícil extreure conclusions d’àmbit europeu, atès que els estats són molt dispars entre si. Hem analitzat els tres grans pilars de les TIC sanitàries: l’intercanvi d’informació i història clínica electrònica –el que es coneix com a HCE–, la telemedicina i les carpetes personals de salut. D’altra banda, l’extensió de la història clínica electrònica és molt alta a escala europea, però l’intercanvi d’informació està a un nivell molt per sota. Això vol dir que s’utilitza la informació però es comparteix poc.

L’Estat espanyol està molt per sobre de la mitjana en tots els paràmetres. Tot i això, hi ha una peculiaritat: es comparteix molta informació entre centres del mateix sistema però poca entre comunitats autònomes, per exemple. També s’observa una correlació entre l’accés i l’ús, ja que els professionals que tenen informació disponible la fan servir. Tanmateix el desplegament d’aquestes tecnologies ha d’anar associat a un canvi organitzatiu i una reordenació de les tasques mèdiques. Així per exemple si no s’estableixen uns incentius i una remuneració adequada a noves tasques com la telemedicina, per exemple, els professionals no acabaran d’adoptar-les a la seva feina.