GAMIFICATION: pot el joc millorar i fer més divertit l’ensenyament?
L’autora de l’article, Sarah Smith-Robbins, proposa estudiar com ens atrau la tecnologia de l’entreteniment i extreure’n conclusions que es puguin aplicar a qualsevol situació d’aprenentatge. La proposta va més enllà de l’anomenada gamification, un terme anglès que descriu l’adaptació de les mecàniques del joc —els punts, els nivells, les insígnies— a processos no lúdics. Malgrat que l’educació s’ha basat sempre en les puntuacions (notes), els nivells (graduacions) i les insígnies (diplomes), treballar només amb aquesta perspectiva implica no entendre què és realment un joc: un objectiu atractiu, obstacles i col·laboració/competició.
L’autora aplica aquest punt de partida a les dinàmiques de l’ensenyament superior i assenyala com els estudiants poden confondre quin és l’objectiu final del «joc» (l’aprenentatge), confondre també quins són els obstacles (superar una assignatura i no dominar-ne els continguts) i, com a conseqüència, apostar per la dinàmica competitiva i no la col·laborativa. Com a alternativa, suggereix que els professors millorin el «joc» de l’ensenyament per mitjà de tres estratègies: definir objectius clars i assegurar-se que l’estudiant els accepta, fer més transparent com progressa cada estudiant, i reflexionar sobre com i a què juguem. Així es pot entendre que la gamification té a veure més amb la motivació i la captació de l’interès que no pas amb les grans inversions en tecnologia.
Rànquing. Els 10 articles més llegits d’Educause Review el 2010
01. Innovating the 21st-Century University: It's Time!
03. Individual Knowledge in the Internet Age
04. Attention, and Other 21st-Century Social Media Literacies
05. Streams of Content, Limited Attention: The Flow of Information through Social Media
06. Never Mind the Edupunks; or, The Great Web 2.0 Swindle
07. From the Campus to the Future
08. If I Were a Scholarly Publisher
09. The Library Space as Learning Space
10. Openness as Catalyst for an Educational Reformation
Imprimeix