Per Núria Peraire

Amb l'objectiu constant de donar un servei més bo a l'estudiant, la UOC ha reestructurat els equips de gestió dels estudis creant nous rols i reorganitzant les tasques. S'han incorporat 14 mànagers de programa. Així els estudis incrementen l'eficiència i la flexibilitat a l'hora d'adaptar-se a les necessitats que sorgeixen per a guanyar competitivitat. Amb aquesta mesura es treballa en la línia del Pla estratègic de futur de la Universitat.

Un dels elements clau de la nova organització és la figura del mànager de programa, perquè té una funció transversal entre l'acadèmia i la gestió. Així ho explica Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge. Fins ara, en el marc de la gestió dels estudis, hi havia l'administrador d'estudis, el secretari i el tècnic de gestió acadèmica, i tots tres depenien del director.

Amb la reorganització, la figura de l'administrador d'estudis desapareix i apareixen dues figures noves: la de mànager de programa i la de tècnic de suport a la direcció. Els tècnics de gestió acadèmica es mantenen. Segons Sigalés, «el mànager és la figura més nova en la reorganització i ha de garantir una bona coordinació entre les àrees de gestió i l'acadèmia. Per això és una posició que, tot i que està molt a prop dels estudis, no en depèn orgànicament, sinó que depèn del director d'Operacions, que supervisa el funcionament dels diversos processos que donen suport a la docència i també la viabilitat i la qualitat dels programes formatius».

A mitjan desembre de l'any passat, la UOC va iniciar el procés de selecció adreçat a personal d'estructura de la Universitat per a incorporar 14 mànagers de programa. Al febrer, el procés de selecció va quedar resolt amb l'elecció dels 14 professionals que treballaran en el desenvolupament d'aquesta funció. Es responsabilitzaran de l'execució correcta dels aspectes de gestió que afecten el disseny, la planificació, la dotació de recursos, el seguiment i l'avaluació dels programes docents de la UOC.

Per tant, el mànager, juntament amb la direcció de programa, garantirà la viabilitat, la qualitat i la integració correcta en el dossier d'oferta docent dels programes. Els mànagers també hauran d'intentar aconseguir la màxima transversalitat entre gestió i acadèmia. Així, doncs, totes les tasques que impliquen alguna mena de suport als programes, i que fins ara es feien des de l'administració d'estudis, ara les assumiran els mànagers del programa.

Un cop establertes les responsabilitats dels mànagers de programa, també s'han delimitat els àmbits en els qual les han d'exercir. Les direccions d'estudis, la direcció d'Operacions i el Vicerectorat de Docència i Aprenentatge han identificat 14 àmbits de responsabilitat en els quals han d'actuar els mànagers de programa. Això vol dir que alguns estudis tindran més d'un mànager. Aquests 14 àmbits són els següents: Arts i humanitats; Llengües i cultures; Dret; Política i societat; Economia i empresa; Ciències de la salut; Psicologia i educació social; Educació i TIC; Tecnologies de la informació i de la comunicació; Informació i comunicació; Programes transversals (inclou el màster de Societat de la informació), i Doctorat.

 

Procés de selecció dels mànagers

Per a les 14 places, s'hi van presentar 43 professionals. Primer de tot, es va revisar que les candidatures s'adeqüessin a les competències, els coneixements i les habilitats que es demanaven. Després d'aquesta primera selecció, es van entrevistar els candidats restants, un total de 28. A partir d'aquí, ja es va prendre una decisió per a escollir els 14 mànagers. Per a l'elecció dels candidats es va crear específicament la Comissió de Selecció, formada per Rafael Macau, Ramon Capillas, Bàrbara Morral i Mònica Falquès.

 

Altres modificacions

Les modificacions en l'organització dels equips de gestió dels estudis, a més de crear la nova figura del tècnic en la direcció d'estudis, comporta la revisió de les funcions assignades als tècnics de gestió acadèmica i la distribució per àmbits de les persones que duen a terme aquesta feina.

De fet, en poc temps els completaran dos processos de selecció: un per a seleccionar les persones que donaran suport tècnic a la direcció d'estudis i un altre per a cobrir les places noves de tècnics de gestió acadèmica. Així es vol donar una resposta diferenciada a cadascun dels programes per a aconseguir més qualitat i eficiència. Algunes places de tècnics de gestió acadèmica han quedat lliures quan algunes de les persones que les han ocupades fins ara han passat el procés de selecció per a ser mànagers o tècnics de suport.

 

Directius del Pla estratègic

Per a Sigalés, la reorganització de la gestió dels estudis té dos objectius principals: «Un és reforçar el perfil de gestió dels professionals de gestió que hi donen suport, perquè el professorat pugui dur a terme millor la seva tasca docent, i l'altre està estretament relacionat amb el fet de ser una universitat virtual».

«Una universitat en línia com la UOC», explica Sigalés, «necessita tenir molt ben planificades la majoria de les tasques que ha de dur a terme i ha de disposar d'equips tècnics i acadèmics molt potents. És imprescindible que aquests equips col·laborin intensament per a poder donar una resposta adequada a totes les necessitats que es plantegen. Per això és important assegurar una bona coordinació entre acadèmia i gestió».

Segons el Pla estratègic, la reorganització també vol optimitzar el funcionament i simplificar els mecanismes de coordinació. Es vol incidir més en una formació personalitzada i a promocionar el valor de la professionalitat. Per a fer-ho, es vol apoderar les persones que formen part de l'organització. El Pla també promociona una governança col·laborativa amb objectius comuns. Els gestors han de treballar col·laborativament.

Per Àngels Doñate

Des de l'1 de gener, un nou equip de professores i professors són responsables de la direcció acadèmica de la UOC. Aporten coneixements i experiència en el seu àmbit, i també un compromís amb la institució demostrat per la seva trajectòria. Ocuparan el càrrec durant cinc anys. Un cop hagi acabat aquest període, el rector podrà proposar una pròrroga de cinc anys més. Us fem una breu descripció dels seus perfils.

• Joan Fuster, director dels Estudis d'Arts i Humanitats. És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgraduat en Direcció d'institucions artístiques i culturals per ESADE. És professor agregat dels Estudis d'Arts des del 2001, va ser vicerector de Relacions Institucionals i Cultura entre 2001 i 2005 i, entre 2007 i 2014, director acadèmic del Centre de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Barcelona. Forma part del grup de recerca IdentiCat de la UOC, sobre llengua, cultura i identitat en l'era global.
   
• Àngels Fitó, directora dels Estudis d'Economia i Empresa. És doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, màster en Direcció fiscal i financera de l'empresa, i postgraduada en Auditoria de comptes per la mateixa universitat. Dirigeix els Estudis d'Economia i Empresa des de 2010. La seva recerca i docència se centra en l'àmbit dels sistemes de control de gestió i les finances, a més del desenvolupament competencial en entorns virtuals.
   
• Josep Prieto, director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. És doctor en Informàtica per la Universitat Oberta de Catalunya i llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de l'any 1998 és professor propi dels Estudis, i des de 2001, director del programa d'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes. La seva línia de recerca se centra en prospectiva i aplicacions tecnològiques en l'àmbit de les TIC i en aprenentatge mòbil (mobile learning), i és membre del grup de recerca KISON (K-ryptography and Information Security for Open Networks).
   
• Ferran Lalueza, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. És doctor en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, i llicenciat en Ciències de la Informació i màster en Noves tendències en redacció periodística per la Universitat Autònoma de Barcelona. És col·laborador docent de la UOC des de 1999 i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació des de 2005. Les seves principals línies d'investigació són les relacions públiques, la comunicació persuasiva de les TIC i la comunicació de crisi.
   
• Anna Maria Delgado, directora dels Estudis de Dret i Ciència Política. És doctora i llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Des de 2001, és professora a la UOC, on ha estat directora del programa de Dret (2010-2013) i directora del màster universitari de Fiscalitat (des de 2011). Els seus principals interessos de recerca són els obligats i els procediments tributaris, i l'Administració electrònica tributària. Dirigeix TAXLABOR, (Fiscalitat, relacions laborals i prestacions socials), grup emergent de recerca de la Generalitat.
   
• Teresa Guasch, directora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. És doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, menció de Doctorat Europeu i llicenciada en Psicopedagogia. És postgraduada en Especialització psicopedagògica en l'atenció a la diversitat escolar i en assessorament curricular en l'àmbit de les estratègies d'ensenyament i aprenentatge. Es directora de la titulació de Psicopedagogia (2006-2011) i professora des de 2002 d'aquesta titulació, del màster de Formació del professorat d'educació secundària i batxillerat, i del programa de doctorat d'E-learning. La seva activitat de recerca se centra en l'ensenyament i l'aprenentatge en entorns virtuals i la formació del professorat, específicament en les ajudes educatives per a promoure l'aprenentatge, com el cas de la retroalimentació (feedback) i de la retroalimentació entre companys (peer feeback), concretament en l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que ens ajuda a aprendre.
   
• Josep Lladós Masllorens, director de l'International Interdisciplinary Institute (IN3). És doctor i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i postgraduat en Economia i gestió d'hisendes territorials per aquesta mateixa universitat. És, des de l'any 2000, professor dels Estudis d'Economia i Empresa. L'any 2004 va ser nomenat director de Ciències Empresarials, fins al 2006. Entre el 2007 i el 2009, va ser vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica. A partir d'aquell moment, va ser director del programa de doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement. La seva recerca està vinculada a la innovació, l'emprenedoria i la competitivitat empresarial. També ha format part del grup d'experts integrants de la Taula de Competitivitat de la Generalitat de Catalunya.
   
• David Megías, director de l'Escola de Doctorat. És doctor enginyer en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona, magíster en Tècniques avançades d'automatització de processos i enginyer informàtic per la mateixa universitat. Des de 2001, és professor a la UOC, amb la categoria de professor agregat des de 2007. Ha estat director del màster de Programari lliure (de 2002 a 2009), director adjunt del doctorat de Societat de la Informació i del Coneixement (de 2009 a 2013) i director del doctorat de Tecnologies de la Informació i de Xarxes (de 2012 a 2014). Els seus àmbits principals de recerca són la seguretat i privadesa de la informació multimèdia mitjançant tècniques d'esteganografia i de marques d'aigua (watermarking), i també la seguretat i la privadesa a les xarxes.

A aquesta llista cal afegir-hi els dos darrers nomenaments que hi hagut: Christine Appel com a nova directora de l’eLearn Center i Jaume Kulisevsky, nou director dels Estudis de Ciències
de la Salut.

Dades de la campanya del segon semestre del curs 2013-2014

El dimecres 19 de març 720 estudiants matriculats dels màsters, l'oferta de postgrau pròpia, i d'alguns màsters universitaris, van començar un nou semestre a la UOC. En total, 34.700 persones s'han matriculat el segon semestre del curs 2013-2014 a la nostra universitat. Es tancava, així, una campanya que ha estat marcada per la davallada de les rematrícules de les titulacions del pla antic, però que, tot i això, ha mantingut les dades de matriculació globals gràcies a l'augment d'estudiants en determinats màsters.

Malgrat les dificultats socioeconòmiques actuals, la duresa del mercat i l'extinció progressiva de les titulacions del pla antic, la campanya de matrícula ha aguantat el sotrac. Així, per exemple, el preu mitjà pagat per matrícula ha estat de 616 € al campus en català i de 954 € al campus en castellà; una mitjana de 26 € més i de 40 € més, respectivament, respecte del febrer de l'any passat.

En aquest context, les matrícules dels graus dels dos campus han presentat dades similars a les de la campanya del febrer de l'any passat, tot i l'entorn competitiu tan diferent que afronten. No obstant això, les matrícules han experimentat una caiguda del 2%; però s'ha pogut superar el pressupost de primera matrícula en un 1,1%.

Al campus en català, els graus que han experimentat una evolució més bona han estat Llengua i Literatura Catalanes, Educació Social, i Telecomunicacions, amb un augment del 33%, del 14% i del 20% de les matrícules, respectivament. Per la seva banda, al campus en castellà els graus amb un augment més gran han estat Dret i Informàtica, amb una pujada del 35% i el 19%, respectivament. En canvi, al campus en català han baixat les matrícules dels graus d'Informació i Documentació (–26%), Dret (–16%), Multimèdia (–15%), Relacions Laborals (–11%) i Administració i Direcció d'Empreses (–7%). I en el campus en castellà els que han baixat més han estat Psicologia (–16%), Multimèdia (–28%) i Telecomunicació (–27%).

En el cas de l'oferta curta (Ateneu, Escola de Llengües i Universitat Oberta d'Hivern), amb les dades que tenim avui dia se supera mínimament el pressupost, a excepció de la Universitat Oberta d'Hivern, que ha tingut un 31% menys de matriculats respecte de l'any passat.

 

Més matricules de màster

Tenint en compte que encara hi pot haver matrícules de darrera hora en alguns màsters, es preveu un augment del nombre de matrícules de prop del 17%.

A més, s'aprecia una forta concentració en pocs programes. Al campus en català, sis màsters concentren el 50% del total de matrícules i, per la seva part, tres màsters representen el 56% de les matrícules al campus en castellà.

 

Caiguda de les rematrícules

Tot i augmentar el percentatge de fidelització d'estudiants, les rematrícules han baixat com a conseqüència de l'extinció de titulacions del pla antic (un 37% i un 43% menys de matriculats en les titulacions del pla antic al campus en català i castellà, respectivament). Per aquest motiu, encara que se superin les dades de matriculació de l'any passat en els graus i màsters, el total ha caigut aproximadament un 4%.

Aquesta situació té més impacte en el campus en castellà, amb una davallada del 13% de les matrícules; mentre que en el campus en català la baixada és del 3%.

 

Bona evolució de la matrícula dels postgraus

En el cas dels postgraus, tot apunta que se superaran les 720 matrícules, les quals representen un increment del 14% sobre l'any anterior. Aquesta millora es produeix en termes generals en tots els estudis.

 

Reptes i prioritats

Aquestes dades refermen la necessitat de fixar objectius estratègics per a aconseguir mantenir i millorar el nivell d'ingressos, reduir la despesa i, en la mesura que sigui possible, obtenir finançament extern.

El pla d'acció a Espanya i l'aposta per internacionalitzar la Universitat, posant un èmfasi especial a Llatinoamèrica, han de contribuir a frenar la baixada de matrícules al campus en castellà i contrarestar la progressió d'altres ofertes universitàries a distància.

NOTA: El tancament definitiu de la matrícula no es produirà fins d'aquí a uns quants mesos, tan bon punt es disposi d'informació dels estudiants que finalment han abonat l'import corresponent a la matrícula.

Per Joan Antoni Guerrero

Un grup de trenta-set persones, totes membres de diferents institucions, van participar del 10 al 12 de març a l'eLearn Center de Barcelona en les reunions que han servit per a començar el projecte EQTeL de qualitat en l'ensenyament en línia, destinat a centres universitaris de Jordània, sota el lideratge de la UOC, al costat d'altres socis europeus i de l'Orient Mitjà. Durant la trobada, els responsables de les institucions que es beneficiaran d'aquest projecte van manifestar que esperen que tant la UOC com els socis europeus ajudin a impregnar en el seu context una cultura de la qualitat de l'ensenyament en línia.

La iniciativa, que porta per títol «Enhancing Quality of Technology-Enhanced Learning at Jordanian Universities» ('Millorar la qualitat de l'aprenentatge potenciat per tecnologia a les universitats jordanes'), contribueix a consolidar la reputació de la UOC en l'àmbit internacional i obre la porta a futures col·laboracions amb institucions del Pròxim Orient, on ja s'està apostant per l'ensenyament en línia. De fet, els impulsors del projecte pensen que la iniciativa, dins el marc de la cooperació, és innovadora en una part important d'aquest àmbit geogràfic, especialment des del focus en els sistemes de certificació de qualitat.

 

Divisió del treball

Pel que fa al mètode de treball, malgrat que la UOC és el líder del projecte, es treballarà per equips i cada soci és responsable d'una part del projecte. Per part de la UOC, que s'encarrega de la coordinació general, la responsabilitat l'ha assumit la directora de l'eLearn Center Christine Appel. En la iniciativa hi participen la Universitat de Turku de Finlàndia i la Universitat Marconi d'Itàlia, a més de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i l'Associació Europea per a la Qualitat en l'Ensenyament Superior (ENQA). A escala local, el treball es farà principalment a la Universitat de Tecnologia Princesa Sumaya de Jordània.

El projecte, promogut i finançat per la Unió Europea, es va tirar endavant a petició de les institucions de Jordània, que el van sol·licitar. Inicialment és previst desenvolupar-lo en el terreny de l'ensenyament de l'economia i la informàtica. La intenció, un cop acabi la feina, és que les institucions jordanes disposin d'un marc per a desenvolupar estàndards en l'ensenyament en línia i aplicar-los de manera mixta amb l'ensenyament presencial.

Per Cèlia Roca

La dràstica reducció del finançament públic, la supressió de beques, la pèrdua de l'autonomia universitària i la falta de perspectives professionals per als docents van ser alguns dels temes que es van analitzar en el col·loqui «Els pressupostos de les universitats», que va tenir lloc el 13 de març a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona. En l'acte, organitzat per l'Associació d'Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), hi va participar

Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca.

També van intervenir en el debat Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Màrius Rubiralta, exrector de la Universitat de Barcelona (UB) i exsecretari general d'Universitats, i Carles Solà, exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El debat va ser moderat per Antonio Franco, periodista, director fundador d'El Periódico de Catalunya i president de l'Associació d'Amics de la UAB.

En la seva intervenció, Aymerich va alertar que, tot i que es veuen com la porta d'entrada a l'èxit social, les universitats estan sota pressió per diversos motius, com ara la minva del finançament amb diners públics, l'encariment de les taxes de matriculació, el descontentament dels acadèmics que hi treballen i la influència dels rànquings internacionals d'universitats, fins al punt d'arribar a condicionar l'estratègia d'aquestes institucions.

Davant d'aquest escenari, la vicerectora de la UOC va voler subratllar que els graduats universitaris obtenen un retorn de la inversió quan es titulen i accedeixen al mercat laboral. Així mateix, va recordar que els centres d'ensenyament superior generen coneixement amb un alt valor afegit en un moment en què «cal innovació», alhora que desenvolupen una funció social indispensable mitjançant la docència i la recerca. Igualment, Aymerich en va destacar la importància a l'hora de «formar ciutadans disposats a fer-se preguntes i amb capacitat de pensar d'una manera crítica».

Com a possibles solucions davant les dificultats que es plantegen, va apuntar la necessitat de considerar la universitat « un sector productiu i no solament una despesa», diversificar l'oferta formativa –especialment pel que fa a les especialitzacions adreçades als professionals en actiu–, exercir i reclamar l'autonomia universitària i mesurar l'impacte social de la seva activitat. En aquest sentit, va lamentar que els rànquings, un dels termòmetres més importants per a avaluar el prestigi universitari, no tinguessin en compte variables com la qualitat de la docència, la integritat de la recerca o la seva repercussió social i en els mitjans de comunicació.


Només el 0,34% del PIB

Una part d'aquest neguit també es va reflectir en les paraules de Grau, que va qualificar de «greu» la situació que travessa la universitat pública a Catalunya, que considera com «l'únic que pot sustentar l'estat del benestar». L'encara rector de la URV va deplorar que no existeixi un sistema de finançament de base per a la recerca en el cas de l'Estat espanyol. De la mateixa manera, va denunciar l'escassetat d'inversions en l'ensenyament superior. «Altres països europeus amb un nivell de desenvolupament semblant hi destinen el 0,8% del PIB; nosaltres, només el 0,34%», va dir.

Grau també es va referir a les donacions o fundraising com a alternativa per al finançament de la universitat, via amb la qual es va mostrar crític: «És una bona opció per a incrementar la singularització de les universitats o afavorir l'equitat en l'accés amb la concessió de beques pròpies, però no ho és quan significa més del 10% del pressupost total i suplanta el finançament públic».


En nivells de l'any 2008

Per la seva banda, Rubiralta va recórrer a les xifres per posar l'accent en el difícil moment que travessa la universitat pública al nostre país, i va apuntar que la inversió pública en l'àmbit universitari ha caigut el 31% entre el 2010 i el 2013. Així mateix, l'exrector de la UB va parlar dels efectes del Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu. «A causa d'això, hem retrocedit als nivells del 2008 en matèria pressupostària», va dir.

Rubiralta també va manifestar la preocupació per les acusades diferències en el preu de la matrícula entre les comunitats autònomes, la desaparició de les beques salari i de les beques de mobilitat, i el fet que les retallades hagin obligat el professorat a augmentar les hores de docència i a sacrificar, en conseqüència, el temps dedicat a la recerca.

Per a contrarestar l'acció d'un «enemic que bombardeja contínuament» l'ensenyament públic superior, l'antic rector de la UB va instar les universitats públiques catalanes a federar-se i a crear una universitat única. «No és moment d'individualismes, sinó d'estar cohesionats i de fer un front comú», va dir.


Un model ocult

El discurs de Solà va ser encara més contundent. L'exrector de la UAB es va referir a la manca de relleu generacional entre el personal docent i investigador, i va assegurar que a hores d'ara no hi ha «ni interès ni sol·licituds per a iniciar una carrera acadèmica a Catalunya» per l'absència de sortides laborals. Solà va emfasitzar que la marxa a l'estranger dels millors alumnes de cada promoció genera «una pèrdua de capital humà irreparable i amb unes conseqüències molt negatives».

En la seva intervenció, també va recordar que països amb governs conservadors com Alemanya han reduït recentment les taxes per a afavorir l'accés a la universitat, en contraposició a l'increment que s'ha produït a l'Estat espanyol.

Finalment, Solà va arremetre durament contra la classe política i la gestió adoptada en matèria educativa: «El Govern actual té un model que mai no ha explicat obertament i que persegueix l'aprimament de la universitat pública», va sentenciar.

Amb motiu del dia de la dona, 8 de març, investigadores del grup de recerca Gènere i TIC (GENTIC) de l'IN3 de la UOC reflexionen sobre el paper de la dona en la societat de la informació. Hi ha diferències de gènere en la tecnologia? Quina és la situació de la dona en les empreses tecnològiques? Quina és la seva progressió en les carreres científiques? Aquestes qüestions i altres són analitzades per aquestes expertes.

 

Les desigualtats de gènere continuen existint a internet

Juliet Webster, directora del programa de recerca GENTIC

«La divisòria digital per motius de gènere té moltes dimensions. En tot el món, les dones continuen essent una part petita del volum de professionals i d'estudiants de l'àmbit de la tecnologia. Continuen essent majoria en les feines de cadena de muntatge més perilloses (D'Mello, 2010), en les feines repetitives de processament de dades (Freeman, 2010; Webster, 2010) i en els llocs de treball més precaris (Perrons, 2010). Tot això constitueix una mera representació de desigualtats de gènere estructurals o les TIC i els mitjans socials podrien tenir el potencial per a resoldre aquestes desigualtats?»

«La bona notícia és que a Espanya i en altres països on l'austeritat ha colpejat amb especial duresa les dones, les tecnologies de xarxes socials són aprofitades cada vegada per més dones emprenedores per a traçar els seus destins (Dean, 2013). Tanmateix, la desigualtat i les formes d'abús per raons de gènere persisteixen com a amenaça a internet: la pobresa femenina, els problemes d'adquisició de competències, la infravaloració de la seva feina, i tot el silenciament patit en línia per mitjà de l'assetjament i el ciberabús constitueixen els reptes presents de l'era digital.»

El gènere en la ciència i la tecnologia

Cecilia Castaño, investigadora del programa GENTIC

«Les dones i els homes som molt diferents no només en termes biològics, sinó també des del punt de vista dels condicionants, les barreres i els rols que se'ns assignen socialment. Si no es tenen en compte aquestes diferències, es fa ciència de baixa qualitat. És imprescindible incloure el sexe i el gènere en la recerca a tots els nivells: a l'hora d'establir prioritats de recerca, d'elaborar mostres i aplicar tests d'avaluació, d'extreure conclusions. La ciència i la tecnologia necessiten tenir en compte les necessitats biològiques i socials tant dels homes com de les dones.»

«Hi ha una enorme reserva de dones científiques preparades per a abordar els reptes del món actual, però el sistema científic no sembla estar preparat per a incorporar-les i, sovint, a elles no els queda més remei que abandonar-lo. No obstant això, la ciència necessita la perspectiva de les dones perquè la realitat no és masculina, sinó femenina i diversa. Cal canviar les estructures i les cultures de les universitats i les institucions científiques perquè el model d'organització i de carrera científica no sigui el dels homes que tenen una esposa a casa cuidant la família.»

Ana María González, investigadora del programa GENTIC

«A les setanta-cinc universitats públiques i privades espanyoles, només nou dones ocupen el càrrec de rectora. A Catalunya, per exemple, només una dona de cada quatre investigadors és líder d'un grup de recerca consolidat. El nombre de dones científiques ha augmentat, però encara hi ha moltes diferències entre les fites assolides per homes i dones. Els obstacles no són únicament la maternitat i la família; la cultura masculina de les institucions científiques fan difícil la promoció de les dones.»

Les dones en les empreses tecnològiques

Cecilia Castaño, investigadora del programa GENTIC

«En les empreses TIC més innovadores hi ha cultures empresarials que valoren la diversitat de gènere i apliquen mesures d'igualtat i de conciliació. Per a unes altres empreses, per contra, n'hi ha prou amb la igualtat d'oportunitats –«qui val, hi arriba». No obstant això, les dones consideren els problemes de conciliació treball/família, i també els estereotips de gènere, la cultura masculina i la dedicació a temps complet –24 hores 7 dies a la setmana– com a barreres a la seva permanència i promoció en aquestes empreses.»

La inclusió digital de les dones treballadores

Lídia Arroyo, investigadora del programa GENTIC

«És àmpliament assumit que l'accés a internet potencialment pot comportar unes oportunitats millors. Però les suposades potencialitats de la inclusió digital es manifesten de la mateixa manera en totes les persones? Quan detectem que el tipus d'ús d'internet és quantitativament i qualitativament diferent segons gènere i classe, veiem que les oportunitats que les dones amb pocs recursos socieconòmics troben a internet diferiran de les d'altres persones de qualificació més alta.»

Enllaços relacionats

• Programa de recerca Gènere i TIC

• Blog Open Thoughts

• Portal de Gènere i ciència (GenPORT)

Per Georgina Castillo

L'art no solament té com a objectiu la bellesa estètica o l'entreteniment del públic. L'art és una manera d'entendre el món, d'interpretar-lo i explicar-lo. En un moment en què la ciència i la tecnologia han avançat fins al punt de poder crear vida genèticament, l'artista es pregunta què fem i on anem mitjançant, per exemple, seqüències d'ADN com a material artístic.

Històricament, l'art i la ciència s'han considerat disciplines diferenciades. A mitjan segle xx, això no obstant, apareixen les primeres veus que estableixen lligams entre dos mons en aparença antagònics. Avui dia, conceptes com bioart, neurohumanitats o art transgènic serveixen per a designar corrents artístics que tenen un vincle directe amb la ciència i la biologia.

 

Fer visible l'invisible

A mesura que avança, la ciència fa visible el que és microscòpic, com ara cèl·lules, virus o bacteris. Paral·lelament, els artistes fan servir aquesta mateixa matèria per a reflexionar sobre el paper de la ciència en la societat.

Així, per exemple, trobem projectes artístics com el Living Viral Tattoos de l'artista Tagny Duff, una instal·lació que explora l'aleatorietat dels virus, que en mostra el moviment en forma de tatuatges sobre teixit humà i animal.

Segons Roberta Buiani, investigadora, activista i artista multimèdia, la feina de bioartistes com Duff revela que, «per naturalesa, les substàncies microscòpiques sobrepassen els límits visuals i estructurals que la ciència i l'estètica convencional els han assignat».

 

La ciència també és creativa

Atzar, error i incertesa són conceptes que no se solen associar a la ciència, però que han estat essencials en la consecució de grans descobriments científics, com ara el naixement de l'ovella Dolly, l'any 1997, mitjançant la manipulació genètica. Segons la investigadora argentina Lucía Haydée Stubrin, el model positivista i lògic de la ciència s'ha esgotat i ara es veu més clarament com ciència i art comparteixen una manera de treballar basada en la creativitat, l'experimentació i la innovació.

De la convergència entre art i ciència, Roberta Buiani conclou: «Ens queda l'esperança de saber que d'aquesta estranya convivència en pot resultar una ciència més humana i un art més conscient del poder de la tècnica».

 

La revista Artnodes

La revista Artnodes, editada per la UOC i impulsada pels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, és una revista de referència en l'àmbit de les interseccions entre art, ciència i tecnologia. El gran repte, segons Pau Alsina, director de la revista, és seguir en tot moment l'«agitada evolució de les ciències i les tecnologies», que desplacen contínuament l'horitzó del que és nou.

En el nou número que ara es publica s'hi inclou el monogràfic «Historia(s) del arte de los medios», que analitza, entre altres temes, la relació entre art i ciència a partir de l'anàlisi de pràctiques i experiències concretes.

Durant l'any 2013 la revista va rebre 26.398 visites, d'un total de 17.778 usuaris. El nombre de sol·licituds de baixada d'articles va ser de 2.970. Actualment la revista té més de 2.000 subscriptors.

Per Joan Antoni Guerrero

L’anomenada «taxa Google», que el projecte de reforma de la Llei de propietat intel·lectual del Govern espanyol té la intenció d’aplicar per als agregadors d’internet, genera dubtes i escepticisme entre alguns experts pel fet de considerar que, a la llarga i segons com quedi el text definitiu, hi podria haver efectes negatius per als usuaris.

En aquest sentit, el professor dels Estudis

de Dret i Ciència Política Miquel Peguera, expert en propietat intel·lectual, ha assenyalat que és difícil visualitzar en aquest moment els efectes que podria tenir una llei semblant, però ha remarcat que seria possible que serveis com Google News es veiessin obligats a tancar o bé a enllaçar només diaris estrangers en cas que no s’acabés d’arribar a un acord o la companyia refusés pagar la taxa.

Encara que l’objectiu d’aquesta mesura, segons Peguera, és «trobar una font de finançament per als mitjans tradicionals, difícilment és una solució» de la caiguda d’ingressos dels diaris, «que volen ser a Google News, però a més a més cobrar». L’expert considera que tant els diaris com els agregadors de notícies «es necessiten», i no tan sols pel fet que d’aquesta manera, amb els cercadors, els usuaris poden trobar el mitjà en qüestió, sinó també perquè «els enllaços readrecen trànsit» de visites cap als webs dels diaris, i això «és gràcies al fet que els seus articles han estat indexats a Google».

Per al professor, també genera conflicte el fet que, d’acord amb el projecte de llei, els diaris no poden renunciar al dret que se’ls atorga de ser remunerats a canvi d’aparèixer en els agregadors. «Google no tindria la possibilitat de crear un consorci (pool) de diaris que li donessin el contingut lliurement», remarca. Davant d’aquesta situació hi ha diversos escenaris possibles pel que fa a les conseqüències de la mesura, i entre aquestes, encara que és poc probable, «que Google News plegui o que acabi enllaçant només diaris d’un altre país».

Totes aquestes possibilitats, però, depenen del text definitiu que s’aprovi i també de les possibilitats de negociació. El que és clar és que ara per ara el fracàs en la negociació podria perjudicar els usuaris. Peguera es mostra «escèptic» amb els resultats d’una mesura com la que es perfila en el projecte de llei del Govern i adverteix, a més a més, que el fet que hi hagi previst que la recaptació de la nova taxa, que esdevindria una mena de «cànon general», es vehiculi per mitjà d’una societat col·lectiva de gestió «encara complicarà més les coses».

Els Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC han elaborat, coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, quatre decàlegs sobre seguretat adreçats al conjunt dels usuaris digitals. Cada cop hi ha més ciutadans preocupats per la manca de seguretat de les seves dades digitals, i el debat sobre la vulnerabilitat i la manca de privadesa que sorgeix de l'ús d'aparells tecnològics i de les xarxes socials cada cop és més present.

Per això, experts –coordinats per Josep Prieto, director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC– del grup d'investigació de seguretat informàtica Kison de l'IN3 han preparat quatre decàlegs sobre seguretat en general, comerç electrònic, contrasenyes i ús del Whatsapp amb l'objectiu d'aportar instruccions pràctiques i fàcils d'entendre perquè la vida digital dels usuaris estigui exempta de perills innecessaris. Els autors dels decàlegs són la professora Helena Rifà-Pous i els investigadors Josep Jorba, Alexandre Dotor Casals i Joan Arnedo.

Pel que fa a seguretat en general, els experts de la UOC recomanen, entre altres consells, que no s'obrin els correus electrònics no clarament destinats als usuaris, especialment si incorporen adjunts, o bé no utilitzar serveis d'identificació personal o accés a informació personal en xarxes Wi-Fi obertes o compartides.

Pel que fa al comerç electrònic, activitat que ha adquirit una gran rellevància els darrers anys –actualment el 60% dels europeus compren productes en línia–, els experts recomanen que es pagui amb targeta de crèdit o amb un sistema de pagament per internet (Paypal, Google Wallet), ja que si es fa mitjançant transferència o targeta de dèbit es fa molt difícil recuperar els diners en el cas que el producte no sigui el que s'esperava, o bé assegurar-se que la connexió del web és segura si comença per https enlloc d'http.

Respecte a les contrasenyes, els experts recomanen pràctiques com no utilitzar la mateixa contrasenya en diferents llocs web (perquè si algú la roba d'un servidor podrà entrar als altres comptes de l'usuari) o crear una política per a generar contrasenyes que permeti seguir sempre els mateixos passos.

Finalment, en el cas del Whatsapp –líder indiscutible del mercat d'aplicacions de missatgeria instantània amb més de 350 milions d'usuaris– recomanen no fer servir versions no oficials de l'aplicació i no posar dades que no es puguin considerar públiques com a missatge d'estat, entre altres consells.

Enllaços relacionats

• Els quatre decàlegs dels Estudis d'Informàtica UOC

Per J. A. Santos

Des de fa quatre anys, cada 17 de març la UOC impulsa el Dia de la Poesia Catalana a Internet. I ho fa uns quants dies abans del Dia Internacional de la Poesia que promou la Unesco (21 de març), per tal d'aprofitar l'interès de la diada internacional, però, alhora, per singularitzar la literatura en català i donar-hi més visibilitat, en un entorn en el qual cada dia els catalans som més presents. Enguany, més de 4.300 piulades amb l'etiqueta

#jollegeixo s'han afegit a la crida –un 5% més que l'edició anterior–, la qual cosa consolida el 17 de març com una jornada especial.

@Anna_Ibanezc recorda els versos de Martí i Pol i escriu a Twitter: «... a poc a poc, seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo». Uns minuts abans, @josepnieto repiulava les paraules d'un altre usuari de la xarxa que citava Màrius Torres. Altres destaquen versos d'Espriu, de Maragall, de Salvat-Papasseit o de poetes menys populars; però tots fan servir una mateixa etiqueta: #jollegeixo. Així és el Dia de la Poesia Catalana a Internet, una iniciativa nascuda a la Universitat i que ha arribat amb molt bona salut a la quarta convocatòria anual.

«Som una comunitat lingüística amb una sòlida presència a la xarxa», comenta Teresa Fèrriz, directora del projecte LletrA. «El darrer informe de la Direcció General de Política Lingüística ens situa com la 8a. llengua del món en penetració a internet. Les institucions educatives i culturals catalanes treballem braç a braç amb els usuaris i usuàries perquè la internet cultural catalana augmenti la qualitat, i pensem que accions digitals com aquesta ens singularitzen i ens permeten visibilitzar-nos com som: emprenedors, amb iniciativa i amb unes ganes immenses de fer servir totes les tecnologies a l'abast per a donar a conèixer la nostra cultura».

 

La germana petita de la literatura

Aquest any s'han destinat els recursos a la dinamització de l'usuari real per tal de promoure la jornada. «Volem que durant un dia es visibilitzi la poesia, moltes vegades, la germana petita de la literatura», explica Fèrriz.

El 27% del total de les piulades que el 17 de març s'havien escrit amb l'etiqueta #jollegeixo anava acompanyat d'altres etiquetes com #uoc, #poesia, #poesiacatalana, #joescric, #piulempoesia i una llarga llista de poetes recomanats; els que es van recomanar més van ser Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit i Màrius Torres, per aquest ordre.

 

Enguany, també Instagram

Més de 500 persones van compartir 603 poemes a Facebook i més de 50 blogs van difondre la iniciativa cultural. També hi va haver participació d'usuaris des de Google+ i Instagram. Sobre l'ús de les xarxes, Fèrriz comenta que «tot i que Twitter i Facebook són les dues xarxes socials principals, Instagram és una eina que no havíem explorat fins ara, però en veure que, de manera periòdica i espontània, hi ha usuaris que pengen fotos amb l'etiqueta  #jollegeixo per mostrar les seves lectures, vam decidir incorporar-la com a canal recomanat».

 

La poesia de 33 poetes joves

Aquest any, el Dia de la poesia catalana a internet ha servit, també, per a promoure poetes joves. El poeta Josep Pedrals va ser l'encarregat de fer una selecció per a mostrar el panorama divers de la jove poesia catalana actual. Així, van ser triats els 33 poetes de menys de trenta-cinc anys, que van cedir tres poemes per compartir-los mitjançant el portal LletrA. Segons Fèrriz, «cal ajuntar esforços a l'hora de publicar poetes joves; les tecnologies ens ho faciliten i un dels nostres compromisos com a universitat és promoure la literatura viva».

Per a la directora de LletrA, s'han d'utilitzar les xarxes en benefici dels gèneres literaris que no tenen accés als canals de distribució editorial convencionals: «El Dia de la poesia catalana a internet, a més de recordar que la poesia és viva i forma part de la nostra memòria literària, ens ha servit per a cridar l'atenció sobre molts autors i autores joves que no ho tenen fàcil per a accedir als canals de difusió massius».

 

La cooperació, clau per a la jornada

Des d'un primer moment, la UOC comparteix aquesta iniciativa amb persones i institucions afins als objectius que ens proposem: «Tothom qui comparteixi aquests objectius és el nostre company de viatge; tots contribuïm i construïm dia a dia la internet cultural catalana»; des de les editorials que s'arrisquen amb nous autors i gèneres minoritaris com la poesia (associació d'editorials independents Llegir en Català), fins a les iniciatives globals com la Viquipèdia (organització independent de voluntaris en pro de la llengua i cultura catalanes Amical Wikimedia). Aquest any, a més, ha estat molt valuosa la implicació dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, les Biblioteques Públiques de Catalunya, altaveus imprescindibles del català a la xarxa, i d'altres socis com l'Institut Ramon Llull, el Departament d'Ensenyament, l'associació Espais Escrits, Enderrock o la Fundació Joan Brossa.

Tal com és habitual, amb l'objectiu de difondre i compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que s'hi duen a terme perquè ens el presentin. Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Planificació Estratègica i Recerca, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes que tenen per finalitat fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Eva Bretones i Antoni Pérez, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT), respectivament, perquè ens expliquin una mica més el projecte Trànsits/Coment@.

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte i com s'ha dut a terme?

El projecte Trànsits/Coment@ neix com la fusió del projecte Trànsits i del projecte Coment@, que, des del primer dia, es va veure que podien compartir una part del desenvolupament.

El projecte Trànsits plantejava inicialment la utilització de PopCorn (http://mozillapopcorn.org/) com a eina tecnològica de base per a experimentar en usos didàctics de materials que tenen una línia de temps (un material en vídeo), però que contenen una estructura en arbre o que hi donen peu (és a dir, fer una estructura d'hipertext posant els enllaços en la línia de temps del vídeo), una estructura que podria variar, segons les necessitats didàctiques, d'una assignatura a una altra sobre un mateix vídeo, de manera que els transformaria en nous instruments que, més enllà de l'optimització dels processos d'ensenyament i aprenentatge en una matèria, permetrien reforçar la integració dels coneixements adquirits al llarg d'un grau.

El projecte Coment@ és l'evolució del conegut Present@, que ja és present a moltes de les nostres aules. El Present@ permet als estudiants penjar els vídeos de presentació dels treballs finals i al tribunal fer-hi les preguntes. Tanmateix, ens vam trobar que de vegades era complicat indicar a l'estudiant a quina part del vídeo es referia una pregunta o un comentari. Per això, vam pensar que seria interessant poder fer els comentaris directament sobre el vídeo i és això, precisament, el que permet fer el Coment@. D'aquesta manera, quan mirem el vídeo podem afegir-hi comentaris (o enllaços web, o imatges, etc.), o veure els comentaris que ha fet algú més.

Amb qui heu treballat el projecte?

El projecte s'ha desenvolupat, a banda de nosaltres dos, amb els professors Jordi Conesa Caralt i Antoni Marín, dels EIMT, i, per part de Tecnologia educativa, hi havia Mireia García Ríos, Nathaniel Finney i Chris Moya.

Quines aplicacions pot tenir?

El projecte Trànsits duu a terme una nova capa d'edició sobre uns materials ja existents que estan en format vídeo i que s'han dissenyat inicialment com a materials del grau d'Educació Social. Aquesta nova capa és, de fet, una estructura interactiva que afegeix informacions complementàries que permeten a l'estudiant aprofundir de manera interactiva en temes de l'assignatura. Aquestes informacions complementàries es poden mostrar sobre el vídeo de base o bé enllaçar amb continguts publicats en canals específics (blogs, entrades, videoclips, fotografies...) o connectar, en general, amb URL del web. L'objectiu que es vol aconseguir és doble: d'una banda, enriquir els recursos didàctics amb una diversitat de formats més o menys multimèdia; de l'altra, afavorir una actualització ràpida dels continguts que es fan servir a l'aula mitjançant el desenvolupament d'un sistema àgil de relacionar els continguts audiovisuals que es presenten a l'aula amb altres continguts temàtics.

Pel que fa al Coment@, les aplicacions són immediates, ja que permetrà la comunicació entre els usuaris del Present@. De fet, el Present@ s'ha revelat com una eina que va molt més enllà de l'ús original que tenia, i actualment hi ha, fins i tot, assignatures que s'articulen mitjançant aquesta eina. Així, doncs, el Coment@ pot fer que encara s'estengui més l'ús del Present@.

Quins són els primers resultats que s'han obtingut i quan penseu que els podreu aplicar?

Del projecte Trànsits s'ha desenvolupat fins ara el prototip tecnològic que s'utilitzarà per al desenvolupament d'una assignatura del grau d'Educació Social. Durant aquest semestre se'n desenvoluparan els continguts complementaris i en el semestre vinent s'incorporarà a l'aula. El Coment@ es provarà de manera intensiva a final de curs, quan es facin els debats virtuals dels treballs finals. Aleshores veurem l'ús que en fan els membres del tribunal o, fins i tot, els mateixos estudiants. Quan tinguem aquestes dades en podrem avaluar l'impacte.

Quina difusió del projecte heu previst fer?

El projecte es difondrà en congressos docents, com ja es va fer al seu dia amb el Present@. Caldrà esperar, però, a tenir dades de la seva utilització.

Disposeu d'algun vídeo de presentació?

Fa només dos dies que tenim l'aplicació disponible en proves. Quan estigui estabilitzada, farem un vídeo de l'estil dels que ja s'han fet del Present@.

Conveni de la UOC i la Diputació de Lleida per a consolidar la seu de la universitat virtual a Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, han signat un conveni de col·laboració per consolidar la seu que té la UOC a la capital del Segrià i així reforçar l'activitat i els serveis que la universitat virtual fa en la demarcació.

Mitjançant aquest conveni la corporació lleidatana es compromet a fer una aportació en concepte de subvenció de 34.000 euros anuals a la UOC. El conveni ha entrat en vigor l'1 de gener de 2014 i serà vigent durant quatre anys.

La UOC, universitat virtual pionera en l'ús de les TIC en l'ensenyament i reconeguda internacionalment, té la voluntat de reforçar les aliances amb empreses i institucions del territori amb la finalitat de crear una xarxa per a l'intercanvi d'experiències orientades al desenvolupament dels professionals.


Flexibilitat i accessibilitat

La UOC té una extensa comunitat universitària formada per més de 200.000 persones, de les quals 53.242 són estudiants repartits en 86 països i més de 46.600, graduats. La UOC permet estudiar des de qualsevol punt, superant les barreres d'espai i temps i adaptant el seu model a les necessitats especials d'aprenentatge que puguin tenir els seus estudiants. Amb prop de 3.700 docents, l'estudi és dissenyat per a l'acompanyament de l'estudiant durant la seva trajectòria acadèmica perquè assoleixi les fites marcades.


Més de 2.000 estudiants i 1.500 graduats a Lleida

Aquest curs 2013-14 la UOC té 2.072 estudiants de la demarcació de Lleida i més de 1.500 graduats. El gruix més important d'estudiants cursa algun dels graus que la Universitat ofereix, seguit dels grups que estudien màsters universitaris, titulacions pròpies i cursos a l'Escola de Llengües. La majoria d'estudiants tenen entre 26 i 40 anys i el nombre de dones supera el d'homes. Les titulacions amb més graduats són Ciències Empresarials, Administració i Direcció d'Empreses, Psicopedagogia, Ciències del Treball i Dret. Els màsters universitaris que en tenen més són Educació i TIC i Prevenció de riscos laborals.


Perfil d'estudiant

Del total d'estudiants matriculats, les dones continuen essent una mica més nombroses que els homes, un 52% per davant d'un 48%, aproximadament. La franja de la mitjana d'edat dels estudiants de la UOC continua essent majoritàriament entre 25 i 45 anys, un 65% del total de matriculats aquest semestre. També es destaca l'augment continu d'estudiants menors de 25 anys que opten per estudiar a la universitat en línia en comptes de fer-ho a la presencial, un 25% del total. El 10% restant dels estudiants de la UOC tenen més de 45 anys.


El perfil del graduat UOC

La UOC té més de 46.600 graduats a més de 60 països, dels quals el 55,4% són homes i el 44,6%, dones. La majoria tenen de 30 a 45 anys. Sobre la seva situació laboral, el 88% dels graduats de la UOC estan en actiu i el 85,8% exerceixen la professió en el sector serveis. Pel que fa als estudis de més èxit entre els graduats, hi ha en primer lloc Ciències Empresarials, seguides dels graus de Dret i de Psicologia.

Els motius principals pels quals han decidit estudiar una carrera universitària són molt diversos, però el 46,2% de graduats afirmen que ho van fer amb l'objectiu de millorar professionalment –de salari, promoció professional i possibilitat d'optar a llocs de més responsabilitat. La segona motivació més estesa és el gust d'estudiar i ampliar coneixements. D'altra banda, un 55,9% de graduats van optar per la UOC perquè consideraven que podien gestionar millor el seu temps i un 23,7%, perquè tenien l'opció d'estudiar des d'on volien.

Un cop acabats els estudis, el grau de satisfacció per la formació rebuda és molt elevat: un 55,9% de graduats el consideren alt, seguit d'un 23,9% que el qualifiquen de molt alt. Entre els motius pels quals els graduats arriben a aquest grau de satisfacció es destaquen dos aspectes, que són la possibilitat d'estudiar en un entorn no favorable i obtenir una titulació, a més d'un sistema i un mètode d'estudis flexibles. Cadascuna d'aquestes dues opcions correspon al 26,6% del total d'enquestats.

Informe OIE sobre joves i mercat laboral

Per Cèlia Roca

Tot i que la taxa d'atur a l'Estat espanyol continua desfermada per sobre del 26%, gairebé la meitat de les empreses no troba determinats perfils professionals entre els universitaris acabats de titular. A més, sis de cada deu companyies consideren que la formació que han rebut els nous graduats és incompleta. Aquestes són algunes de les conclusions del primer Informe sobre joves i mercat laboral, impulsat per l'Observatori d'Innovació en l'Ocupació (OIE, en la sigla en castellà), un consorci format per 19 empreses espanyoles o multinacionals amb presència en aquest país i recopilat pel grup operatiu d'Anàlisi i Investigació de Mercats.

L'estudi, elaborat a partir d'enquestes a estudiants i organitzacions de diversos sectors, posa en relleu que la distància entre el sistema educatiu i el mercat laboral és encara massa llunyana. Un dels aspectes que es recullen a l'informe és que les expectatives dels estudiants i les demandes de les empreses difereixen en diversos punts.

Així, els universitaris pensen que el més important per a poder accedir a una feina són els coneixements específics, i releguen a un segon pla las competències clau o transversals, com ara la comunicació, la capacitat de treballar en equip, el lideratge o l'adaptabilitat a entorns laborals canviants. En canvi, segons les companyies consultades, la formació en habilitats i capacitats entre els joves és clarament insuficient, adjectiu que també es pot aplicar la formació en idiomes.


Millorar en idiomes i TIC

Tal com ha manifestat Margarita Álvarez Pérez de Zabalza, secretària general de l'OIE, el 69% de les empreses opina que els universitaris no estan ben formats en aquestes capacitats i que s'haurien de potenciar habilitats personals com ara l'automotivació, les estratègies per a resoldre conflictes, els idiomes i la formació en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), punt de vista àmpliament compartit pels mateixos estudiants, ja que més de la meitat (el 52%) pensa que la preparació que ha rebut en aquests àmbits no és completa.

D'acord amb les empreses, hi ha un dèficit en la preparació dels titulats en aspectes fonamentals, però també en habilitats que, a mitjà termini, contribueixen a definir l'èxit professional d'una persona titulada recentment, com ara la gestió de l'estrès o les habilitats directives i de negociació.

Així mateix, l'estudi també detalla que els titulats en formació professional presenten mancances semblants a les dels universitaris, tot i que encara tenen menys preparació per a parlar en públic i menys coneixements idiomàtics. En canvi, el fet que els alumnes d'FP duguin a terme més pràctiques fa que no hi hagi una divisòria tan acusada en el terreny de l'experiència laboral.


Un mercat massa exigent

Una altra de les dades que es desprenen de l'informe és que les exigències del mercat laboral són massa elevades, segons els estudiants enquestats. En qualsevol cas, la percepció general entre els joves i les empreses és que la formació dels estudiants no és satisfactòria. De fet, 4 de cada 10 universitaris i organitzacions coincideixen en què només 1 de cada 4 joves rep una preparació completa a la universitat. Els estudiants d'FP, en canvi, tenen una percepció més bona de la formació que han rebut, i un 64% consideren que és bona.

L'estudi també recull que els idiomes i la informàtica són aspectes molt demanats actualment en les empreses. En el cas concret de les llengües, el 84% dels universitaris pensa que la seva formació en aquests coneixements específics és força deficient.

La disconformitat per part dels estudiants es fa extensiva a l'assessorament sobre sortides professionals i a la inserció laboral. En aquest sentit, una tercera part dels universitaris d'institucions privades i una mica més de la meitat dels universitaris de centre públics asseguren que mai no han rebut assessorament en aquest camp, percentatge que se situa en el 39% en el cas dels alumnes d'FP.


Poca orientació laboral

De fet, la majoria dels estudiants, i molt especialment els universitaris, mostra un gran desconeixement sobre el funcionament del mercat de treball, fet que dificulta la transició al món laboral. Aquesta manca d'informació afecta aspectes formals –per exemple, les nocions sobre tipus de contractes, condicions laborals, drets i deures dels professionals, etc.– i pràctics, com ara les sortides professionals de les carreres que s'han cursat. Aquesta circumstància fa que a més de la meitat dels estudiants universitaris (el 52%) els sembli difícil enfrontar-se al món laboral. La proporció, però, disminueix considerablement en el cas dels estudiants d'FP, en què cau fins al 38%.

L'escassetat d'orientació en aquest marc és un altre aspecte destacable: el fet de desconèixer els mecanismes i el funcionament del mercat laboral impedeix als nous graduats de desenvolupar estratègies clares a l'hora de buscar ocupació. Tan sols el 28% dels universitaris afirma que sap com començar a buscar una feina dins de la seva especialitat. La xifra puja fins al 39% entre els estudiants d'FP, que sembla que estan més ben orientats en la cerca de feina.


Una nova iniciativa

L'OIE, nascut amb l'objectiu d'emprendre accions que contribueixin a millorar la situació del mercat laboral, ha estat creat per les següents empreses: Acciona, Adecco, Amadeus, Bankinter, BMW, Capgemini, Coca-Cola, Delaviuda, Confectionery Group, Domecq Bodegas, EY (abans Ernst & Young), IKEA, Línea Directa, L'Oréal, Mahou San Miguel, McDonald's, Pelayo, Sephora, SEUR i Xerox. Com demostra aquest informe, una de les prioritats serà l'ocupació juvenil, un dels àmbits més castigats al mercat laboral, atès que el 2013 va acabar amb 889.300 aturats d'entre 18 i 24 anys.