El 2010 vaig començar Publicitat i RP. Ja tenia la carrera d’Humanitats, i per tant tenia una bona formació en temes culturals, però em faltava un toc més d’actualitat i, com que m’agrada molt escriure, vaig pensar que cursant Publicitat i RP podria enfocar la meva carrera a copy d’agències. A més, una cosa que tenia clara en aquell moment era que volia compaginar els meus estudis amb el treball i, per això, la UOC em va apassionar.

Vaig veure la convocatòria Erasmus en les notícies del portal de la UOC i vaig decidir apuntar-m’hi de seguida. Vaig redactar un petit text en què explicava les meves motivacions: bàsicament, que m’agradava molt viatjar i conèixer diferents cultures, i que volia millorar els meus coneixements de francès. Em van dir que sí i ràpidament vaig haver de fer tràmits amb l’altra universitat per decidir assignatures i completar el procés burocràtic.

No, sempre havia volgut fer un Erasmus i quan vaig veure que la UOC m’oferia aquella oportunitat vaig dir «som-hi!». A més, la UOC sempre ha respost ràpidament a qualsevol dubte o problema que m’ha sorgit: em sentia bastant protegida i no tenia cap dubte que amb l’Erasmus seria igual.

Tenia solament tres opcions: França, Anglaterra i Portugal. Ja tenia base de francès i volia millorar. A més, també em van ajudar a decidir-me aspectes com el clima, la proximitat i, per descomptat, el fet que a Bordeus hi ha unes universitats magnífiques.

Vaig arribar a mitjan gener i el meu procés d’adaptació va ser molt dur perquè me’n vaig anar sense allotjament. Vaig agafar un hotel per als tres primers dies i havia de buscar-me la vida. No coneixia la ciutat però vaig trobar gent que em va ajudar moltíssim. Per sort, vaig trobar una organització no governamental francesa anomenada CROUS que et busca allotjament. Tenen residències universitàries per tot el país i, encara que et demanen molts papers, és una forma ràpida i econòmica de trobar un allotjament. Aquells dies vaig patir bastant perquè no tenia tots els documents i la burocràcia em semblava complicada, però al final tot va sortir bé.

La veritat és que crec que no hi ha moltes diferències. Tots hi anem a viure una experiència, estem una mica perduts al principi i després no tant. És més, en el meu cas, mantenia contacte amb la UOC al mateix nivell que abans de l’Erasmus i em contestaven tan ràpid com sempre. Potser és una de les diferències amb els Erasmus d’universitats tradicionals: no estan tan acostumats i no reben respostes amb aquesta rapidesa. Un altre avantatge que vaig trobar és que jo vaig rebre els diners de la beca uns dies després d’estar allí mentre que molts dels meus amics Erasmus van trigar mesos a tenir l’ajuda econòmica. En fi, crec que he tingut més avantatges per ser Erasmus de la UOC i que, en general, he tingut molta sort i tot ha anat com una seda. L’equip de la UOC m’ha ajudat molt i m’he sentit acompanyada en tot moment. Per Nadal, abans de la meva marxa a Bordeus, fins i tot van treballar per a mi, em van trucar per telèfon i van quedar amb mi per explicar-m’ho tot.

És una experiència totalment positiva que quedarà gravada en la meva memòria per sempre. He descobert moltíssimes coses: com funcionen altres universitats, com són els professors, com sóc capaç de relacionar-me amb gent de tot el món i, sobretot, he adquirit una riquesa cultural i social enorme. Per això, ho recomano totalment. Encara que al principi no dominis molt la llengua, als pocs dies d’arribar-hi comences a deixar-te anar amb l’idioma i a entendre molt més.

Sí, jo vaig estudiar francès en l’ESO i en batxillerat però feia sis anys que no l’estudiava i el tenia molt oblidat. De totes maneres, el vaig recordar aviat. Abans d’iniciar l’Erasmus em van enviar un test de la universitat per saber el meu nivell i em va sortir bastant bé. A més, quan vaig arribar em vaig apuntar a un curs de francès, cosa que recomano a tots els Erasmus perquè és una altra forma de conèixer gent.

Abans de marxar cap a França, no tenia molt clar les assignatures que escollia a la pàgina web de la universitat. De fet, crec que em vaig equivocar i fins que no vaig anar-hi no vaig descobrir realment el que volia fer. Però no vaig tenir cap problema per a canviar-les a Bordeus. De fet, em van oferir la possibilitat d’assistir una setmana a totes les classes que m’interessessin i després seleccionar les assignatures que realment volia cursar. Al final vaig optar per fer Antropologia prehistòrica, Antropologia visual i Antropologia econòmica, a més del curs de francès per a millorar el coneixement de l’idioma.

Potser que, a més de les assignatures que seguia a Bordeus, també m’havia matriculat de quatre més a la UOC. Allí em vaig adonar que era una bogeria. Ja t’atabales bastant amb l’idioma i amb tots els canvis per a, a més, seguir amb el ritme habitual a la UOC.

Em quedo amb la gent que he conegut, tant els francesos, com els Erasmus i els professors.

Trobar a faltar la meva gent ha estat el més dur.

Això de tornar a Bordeus m’ho plantejo per a un any, més o menys. Me n’ha agradat molt la universitat, el sistema i la gent. Hi ha moltes oportunitats de trobar-hi feina… Crec que pot ser una opció per a un temps però sempre he tingut clar que tornaré a Barcelona.

Abans d’anar-me’n d’Erasmus ja tenia un blog personal i sempre m’ha agradat molt escriure. Quan me’n vaig anar d’Erasmus vaig pensar que estaria bé tenir-ne un perquè la meva família veiés com m’anava tot, però també per ajudar la gent que en el futur hi vagi. Ha estat una experiència increïble. En cinc mesos hi han entrat més de 10.000 persones i m’han escrit molt preguntant-me coses. La funció era bàsicament ajudar la gent que estigui en la meva mateixa situació però també és cert que m’ha servit per a viure altres experiències que no esperava. Per exemple, uns periodistes francesos em van trobar pel blog i em van entrevistar per conèixer la meva experiència.

En vaig arribar fa un mes. Bé, és una barreja d’emocions. Tenia ganes de tornar, veure la meva gent, estar a casa, però també et produeix una tristesa profunda i et poses malenconiosa perquè allí has establert llaços molt forts.

Que se’n portin totes les fotos i papers possibles, que tinguin informació sobre on poden viure i que s’apuntin a un curs per reforçar la llengua ja que també és un lloc bo per a conèixer gent. I si per casualitat algú va a Bordeus, doncs que entri al meu blog.