Tot va començar fa quatre anys, quan vaig decidir quina era la meva vocació: ser emprenedor. Trobar la idea va ser molt difícil; me'n van passar pel cap mil i una de diferents. En un viatge a Londres, però, vaig veure per primer cop un cotxe elèctric que recarregava la bateria al mig del carrer. A partir d'aquell moment, ja no hi va haver marxa enrere: estic obsessionat per reproduir i multiplicar aquella imatge a totes les nostres ciutats. 

No hi ha gaires empreses dedicades a la gestió de la recàrrega dels vehicles elèctrics, i les poques que hi ha treballen localment, en petits territoris. Hiselecars es diferencia de les altres perquè ofereix una cobertura de mercat a escala estatal; qualsevol persona de qualsevol municipi podrà contractar, des de casa i per mitjà d'internet, tots els serveis necessaris per a obtenir un vehicle elèctric.

Segmentarem els clients en tres grups. El primer grup serà el dels clients particulars, és a dir, les persones que vulguin un cotxe elèctric i necessitin totes les instal·lacions que calen per a disposar d'un subministrament energètic correcte, com ara un punt de recàrrega a la seva plaça d'aparcament. El segon grup serà el de les empreses que fabriquen vehicles elèctrics que busquin un espai on es puguin anunciar bé. I l'últim grup serà l'Administració pública, ja que en el futur es preveu que hi hagi concursos per a l'adjudicació d'estacions de recàrrega en espais públics.

Ara la idea de negoci està completament definida, amb un pla d'empresa i en espera de finançament.

Per a la reconversió total no, però per a una de parcial sí. D'ara endavant, veurem com cada cop més empreses canviaran les flotes de vehicles per vehicles híbrids o elèctrics. A mesura que les empreses ho facin, s'estimularà la curiositat de la ciutadania i, a poc a poc, augmentaran les vendes, fins a la pronosticada reconversió total el 2030. 

Sí, hi ha molt de suport per a apostar per aquest canvi. L'actual model de mobilitat basat en la indústria petroliera és insostenible. El preu desorbitat de la benzina, juntament amb la problemàtica del canvi climàtic i l'emissió descontrolada de CO2, comporta un cost extra per als ministeris de sanitat. Amb aquests arguments, qui no voldria tenir un model de mobilitat elèctrica? De moment, l'Administració obre les portes al canvi i ofereix diversos incentius per a generar l'estímul en la ciutadania: subvencions en la compra del vehicle elèctric, punts de recàrrega completament gratuïts en llocs estratègics de les ciutats, impost de circulació gratuït i exempció de pagament en els aparcaments de zona blava i àrea verda. Les coses es fan molt bé: s'ofereix un pla d'impuls del vehicle elèctric amb una campanya informativa i doctrinal lenta.

Es necessiten 150.000 €, una xifra molt alta per a un jove emprenedor sense estalvis. Quan vas al banc a demanar-los, et reben amb els braços oberts, però et demanen que aportis el 30% de capital propi. En el meu cas, són 45.000 €. Davant d'aquesta situació, tenia dues opcions: o començava a treballar i estalviar durant més de deu anys o bé pensava en un projecte pont que demanés menys inversió i amb el qual obtingués un benefici ràpid per a finançar-me. Si tot va bé, abans que acabi l'any intentaré apostar per un petit negoci, del qual ja ho tinc gairebé tot enllestit. A més, recentment, he confiat en una tercera opció per a aconseguir finançament, el micromecenatge, però m'ha decebut.  

El meu talent és vendre i aquest grau de la UOC és el mitjà perfecte per a convertir-te en el millor venedor. 

Increïble! La UOC és tot el que desitjava: autonomia, llibertat i eficiència. Quan estudiava en altres llocs, em molestava molt el sol fet d'anar a classe, complir l'horari i escoltar el sermó d'un professor desganat que t'encomanava les desmotivacions. La UOC em facilita els apunts i tots els recursos necessaris per a estudiar i a cada prova d'avaluació contínua tens un repte nou. M'agrada sentir-me l'únic protagonista de la meva carrera: no hi ha excuses, tan sols hi ha superació i lluita contra tu mateix.

He pres la decisió de fer dos màsters. M'agrada molt el nou màster de la UOC Executive MBA d'eBusiness i, a més, m'encantaria fer el màster de Màrqueting polític.  

El millor consell que puc donar a un estudiant emprenedor de la UOC és que aprofiti tot el que estudia per a aplicar-ho a la seva idea de negoci; cada assignatura té algun aspecte que l'ajudarà a tirar endavant el projecte. I, si arriba fins a l'extrem de comprendre que no estudia per obtenir un títol, sinó que estudia per crear un projecte, veurà com semestre rere semestre creix la il·lusió i acabarà «arrasant» amb sobredosis de motivació. Des del meu punt de vista, la motivació és el pilar mestre de l'emprenedoria. Si estàs motivat, pots moure muntanyes. Ser emprenedor comporta sacrifici, lluita i dedicació absoluta. 

El cinquè lloc al concurs Uniproyecta em va aportar molt en l'àmbit personal. Em va motivar moltíssim: dels 60.096 estudiants que té la UOC, em van triar a mi i, de les 34 universitats espanyoles que hi van participar, vaig ser el cinquè millor universitari emprenedor de tot Espanya... Això aixeca la moral a qualsevol! Respecte al 1r. Spin UOC, va ser un repte amb majúscules. Mai no havia sentit tants nervis i tanta pressió a l'hora d'exposar una idea. Més enllà de l'exposició del projecte, el meu interès també era atreure un equip, fer possibles fitxatges que m'ajudessin a tirar endavant aquest projecte. Per sort, vaig interessar a unes quantes persones, amb les quals encara estic en contacte. 

S'ha fet una innovació acadèmica increïble. La nova UOC Business School és perfecta per als emprenedors que cerquin un postgrau o un màster amb un bon acompanyament per a emprendre la seva idea de negoci entre tota l'oferta formativa. A més, s'ha trencat la barrera d'universitat a distància i, per primer cop, la UOC acosta els alumnes del màster per a crear treball en xarxa, en l'anomenada Business Week, amb xerrades, conferències, visites a empreses, seminaris i tallers orientats a potenciar les relacions comunicatives entre empresaris i emprenedors. Però més enllà dels màsters i dels postgraus, la UOC hauria de fer alguna altra cosa per a tots els seus emprenedors estudiants de grau. Penso que es podria crear un departament per a l'emprenedor universitari, en el qual els alumnes poguessin inscriure's i rebre una formació més específica com a emprenedors i, sobretot, en què hi hagués tutors que escoltessin les idees emprenedores i responguessin amb la responsabilitat d'acompanyar l'alumne per a resoldre tots els dubtes que pugui tenir. En definitiva, caldria oferir un espai per a conèixer altres emprenedors que es puguin unir a tu per a formar un equip.