Número 123 (juliol 2022)

‘Hackathon’ Almanzora Comparte: la festa del coneixement

Sandra Sanz Martos

El passat 26 de maig va tenir lloc, a l’Escola del Marbre de Fines, la V Edició de la Jornada Almanzora Comparte en format hackathon. Amb el doble de confirmacions que en l’edició anterior, també es van doblar la il·lusió i el compromís. Més de 70 representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora van participar al llarg del dia de la dinàmica de l’esdeveniment.

La jornada va arrencar com en les edicions anteriors amb la benvinguda institucional a càrrec del regidor José Manuel López de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Fines, el delegat d’Ocupació, Formació, Treball Autònom, Emilio Ortiz, i el delegat territorial d’UOC Andalusia, Miguel Ángel García García. Després, Sandra Sanz Martos, vicedegana de Programes Emergents, Competitivitat i Ocupabilitat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, juntament amb África Lucena, professora col·laboradora de la UOC i formadora en habilitats per a l’ocupació juvenil contra la despoblació, van explicar la dinàmica de la jornada.

 

Distribuïts en 5 taules de treball, corresponents als 5 eixos temàtics (agricultura i ramaderia, turisme, despoblació, formació i indústria, i serveis socials), es van fer tres rondes de 25 minuts en què els membres van anar passant per torns per les diferents taules, amb la qual cosa es va constituir una fase de pol·linització. Passades les rotacions, tots els membres van tornar a les seves taules originals i es va iniciar la fase de la collita, en la qual es va fer una posada en comú de les idees recollides. Després de dinar, va arribar el moment d’elaborar les propostes de cada eix.

 

 img-dins_article-sanz123

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diversos moments del transcurs de l’esdeveniment

Font: Almanzora Comparte / UOC

 

Les propostes de la ‘hackaton’

 

Durant la hackathon, vam disposar de quatre dinamitzadors, tots amb àmplia experiència en l’àmbit de la formació, l’aprenentatge i l’emprenedoria. A les ja esmentades África Lucena i Sandra Sanz, s’hi van afegir Pablo Lara Navarra, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i expert en disseny, innovació i emprenedoria, i Carles Rocadembosch, coordinador de Nova Ruralitat del Gabinet del Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya

 

L’experiència d’una dinàmica ja testada al costat de l’entusiasme i el compromís dels assistents –molts d’ells ja havien participat en l’anterior hackathon– es van evidenciar en la maduresa de les propostes. De les cinc taules, van sorgir iniciatives creatives i innovadores ben armades i factibles.

 

A la taula de turisme, van sorprendre amb un suggeridor passeig per als sentits per la vall de l’Almanzora en el qual vista, olfacte, gust, oïda i tacte es perdin en el delit dels paisatges, les aromes, la gastronomia, les llegendes i els minerals d’aquest entorn. L’objectiu és dotar de contingut la vall de l’Almanzora com a destinació turística.

 

El grup d’agricultura i ramaderia va proposar una «Acceleradora Social Territorial Vall de l’Almanzora». Prestant acompanyament a la persona emprenedora, facilitant l’accés a finançament, assessoria i formació, pensant especialment en l’empoderament de les dones, sobretot més grans de 45 anys, i en els joves que busquen la seva primera oportunitat.

 

Des de la taula de despoblació, van assenyalar la falta d’unió i cohesió a tots els nivells a la comarca, per la qual cosa van considerar necessària la creació d’un «Grup d’Acció Local» que ajudi a dinamitzar l’àrea buscant solucions vinculades amb la idiosincràsia dels pobles de la comarca de l’Almanzora, des d’una perspectiva de sostenibilitat i perspectiva de gènere.

 

La taula de formació i indústria va presentar una proposta integradora que va consistir a crear una plataforma virtual en la qual es pugui compartir l’«Ànima de la Comarca». Una xarxa interactiva de tots els col·lectius (ajuntaments, associacions, empreses, centres educatius, ciutadans i altres agents) que s’utilitzi com a xarxa única per a la difusió, comunicació, informació i interacció. L’objectiu és aconseguir cobrir les necessitats professionals actuals, ajudar a capacitar persones per cobrir demandes ocupacionals que actualment queden vacants per falta de preparació o coneixement.

 

I, finalment, la taula de serveis socials es va estrenar en aquesta edició amb un Observatori d’ocupabilitat social per millorar la seva imatge com un segment productiu no estacional, generador de creixement econòmic i arrelament poblacional. Que, al seu torn, és molt sostenible, tant econòmicament com mediambientalment, i presenta un caràcter eminentment feminitzat que tendeix a una qualificació i responsabilitat professional més grans, per mitjà de mesures de conciliació familiar i laboral. I la necessitat de la seva especialització des de la formació específica, vocació professional, sensibilització social i valors educatius. I, d’aquesta manera, canviar la percepció i convertir el sector en una oportunitat atractiva d’ocupació estable i amb projecció de futur.

 

La hackathon va finalitzar amb el lliurament de premis i la plena satisfacció dels assistents per tot allò que havien après i compartit. Ana Silvia Navarro, responsable de formació de l’empresa Cosentino, va comentar com en són, de necessàries, aquestes trobades i va agrair l’oportunitat d’haver pogut participar i compartir experiències. Juan Miguel Tortosa, alcalde de Purchena, va donar l’enhorabona als organitzadors i als assistents per la qualitat de les propostes. Belén Mesas Sánchez, professora de l’IES Alto Almanzora de Tíjola, es va mostrar agraïda i feliç, i va sol·licitar que es continuessin organitzant activitats com aquesta i poder continuar participant en la que ja va ser anomenada per molts… la festa del coneixement!

 

Citació recomanada

SANZ, Sandra. ‘Hackathon’ Almanzora Comparte: la festa del coneixement. COMeIN [en línia], juliol 2022, no. 123. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n123.2245

esdeveniments;  gestió del coneixement;  gènere;