Cinema, ciència i futur

Com les millors i més felices idees, el cicle «Cinema, ciència i futur» neix de la col·laboració. Com a part de la seva estratègia per apropar la ciència a la ciutadania, el Vicerectorat de Globalització i Cooperació de la UOC va impulsar la col·laboració de la nostra universitat amb Biocat —una institució amb la missió de dinamitzar l'ecosistema de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya— i Phenomena, la sala de Barcelona que més ha fet en els últims anys per recuperar certa idea del cinema com a experiència. 

 

Tots junts vam dissenyar una proposta de cicle amb tres objectius clars: transmetre coneixement sobre els temes fonamentals i l'estat actual de les disciplines científiques que afronten grans reptes de futur, fomentar l'anàlisi i la conversa sobre ciència entre el públic, i gaudir de l'obra de cineastes visionaris capaços d'activar els ressorts del pensament crític i especulatiu en els seus espectadors. El concepte essencial del cicle era senzill: unir en una sessió la projecció d'una pel·lícula i un debat sobre un tema científic. Res de nou. El que sí que ens va semblar nou era anar més enllà de la clàssica activitat moderada per un divulgador científic, i posar en contacte en cadascuna de les sessions un científic de màxim nivell internacional amb un acadèmic, teòric o crític de cinema de referència per tal de debatre al mateix temps sobre la ciència exposada en la pel·lícula i sobre com el cinema pot posar en escena o transformar en imatges el pensament científic. 

 

La primera sessió del cicle va consistir en la projecció d’Els nens del Brasil (The Boys from Brazil, Franklin J. Schaffner, 1978) seguit d'un col·loqui amb la investigadora biomèdica experta en teràpia gènica i càncer Cristina Fillat i l'escriptor i crític de cinema i televisió Pep Prieto. La pel·lícula de Schaffner, ja un clàssic del thriller de conspiracions, especula sobre el tema de la clonació humana. En la conversa amb Cristina Fillat es va parlar de la rellevància actual de les tècniques de clonació —per aconseguir, per exemple, xenotrasplantaments (trasplantaments d'òrgans entre espècies diferents)— o de la revolucionària tècnica CRISPR d'edició del genoma. Finalment, el protagonisme en la pel·lícula de l'infame doctor nazi Josef Mengele va motivar el debat sobre els límits i condicionants de la pràctica científica i mèdica relacionada amb la genètica.

 

En la segona sessió vam poder gaudir de la projecció de Coma (Michael Crichton, 1978) i de la conversa entre Ferran Masanés Torán, especialista en medicina interna a l'Hospital Clínic de Barcelona, membre del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital  Clínic i membre de la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, i la crítica i professora Violeta Kovacsics. Diversos temes d'interès van emergir en el debat sobre el thriller hospitalari de Crichton: des del protagonisme femení fins a les bases ètiques de la pràctica mèdica, els mecanismes de la professió per evitar actuacions contràries a la bona praxi i la cosificació i comercialització del cos humà.

 

L'estranya i fascinant mescla de ciència-ficció i terror d'Engendro mecánico (Demon Seed, Donald Cammell, 1977) va donar pas a una conversa molt estimulant amb el director del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Ángel Sala, i Ricard Solé, investigador ICREA que dirigeix el laboratori de sistemes complexos de la UPF on estudia l'evolució de la complexitat en sistemes naturals i artificials emprant models matemàtics, enginyeria genètica o models de vida artificial. La conversa amb Solé i Sala ens va donar moments de reflexió molt estimulants sobre l'emergència en sistemes naturals i artificials, sobre el rol de la competició i la cooperació en l'evolució i sobre el futur de les relacions entre humans i robots, tot això il·lustrat amb desenes de referències cinematogràfiques i a la llum de l'apassionant i desconcertant vida i obra de Donald Cammell.

 

La crítica de cinema Desirée de Fez i el catedràtic d'enginyeria química de la UAB Francesc Gòdia van protagonitzar una brillant xerrada després de la projecció del clàssic de la ciència-ficció hippy i ecologista Naus misterioses (Silent Running, Douglas Trumbull, 1972). El professor Gòdia va il·lustrar els assistents al debat sobre les possibilitats de creació d'ecosistemes autosostenibles per proveir de subsistència els astronautes en viatges interplanetaris amb detalls sobre la seva participació en el projecte MELiSSA de l'Agència Espacial Europea. La seva explicació de la planta pilot del projecte, en la qual es parteix de cianobacteris per generar un ecosistema que dona suport vital a rates «astronautes», va despertar el sentit de la meravella entre el públic assistent. 

  

El cicle es va tancar amb la projecció de Plan diabólico (Seconds, John Frankenheimer, 1966) i el debat entre el catedràtic de Psicobiologia i director de l'Institut de Neurociències de la UAB, Ignacio Morgado Bernal, i el guionista, assagista i professor de la UPF Ivan Pintor Iranzo. Prenent com a punt de partida el treball del cineasta John Frankenheimer en la posada en escena de la paranoia, els contertulians van parlar sobre el cervell, les emocions, la memòria i el jo, tant des de la perspectiva de la ciència com des de la manera com el cinema els ha tractat.

 

En tots els debats del cicle el públic assistent va tenir l'ocasió de participar i fer preguntes als ponents, fent evident l'oportunitat i utilitat de la proposta. Les cinc sessions del cicle «Cinema, ciència i futur» han estat una veritable celebració del coneixement científic i una demostració que la ciència té cabuda en tots els llocs de cultura i que art i ciència poden i han de treballar juntes per expandir el nostre coneixement del món. Atès que vaig tenir el privilegi de moderar el cicle i de gaudir de la proximitat dels ponents, crec que és just agrair a les persones que des de les seves institucions es van mobilitzar per fer que aquestes sessions fossin possibles: la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez Samper, apassionada defensora de la comunicació científica i també apassionada cinèfila, la cap de Recerca i Debat Científic de Biocat, Marta Soler, i Nacho Cerdà, responsable de la sala Phenomena de Barcelona.