Número 84 (gener de 2019)
Compte enrere per la ciència oberta: 1-1-2020
Candela Ollé

El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi! 

Sí, la data per tenir la feina feta és l'1 de gener de 2020, ja que llavors totes les publicacions acadèmiques resultants del finançament de la recerca pública s'hauran de publicar en revistes d'accés obert o en plataformes d'accés obert. Aquest calendari ve marcat pel Plan S però si retrocedim una mica, la ciència oberta es fonamenta en vuit dimensions: accés obert; Dades FAIR; EOSC -European Open Science Cloud-; educació; incentius; noves mètriques; integritat de la recerca i ciència ciutadana, a més de nombrosos beneficis identificats com la transparència; l’efectivitat; la ràpida transferència de coneixement que evita duplicitats i augmenta la rapidesa de la investigació; la reproductibilitat; evitar el frau; una major productivitat i la millora de l'impacte social de la recerca.
 
En el context de les vuit dimensions o pilars de la ciència oberta vam seleccionar els que considerem els cinc grans reptes del món editorial acadèmic que són la sostenibilitat econòmica; l’avaluació d’experts oberta (open peer review); les noves mètriques (altmetrics); la difusió dels continguts a les xarxes socials i la gestió de les dades de recerca. Tot plegat configura un ecosistema en ebullició i expansió, amb una coincidència no casual de l’explosió de les xarxes socials juntament amb la ciència oberta i els grans volums de dades científiques, tal i com afirma Voytek (2017), “I igual que la biodiversitat és fonamental per als ecosistemes vibrants i la diversitat neuronal és fonamental per al funcionament del cervell dels mamífers, la barreja de diversos conjunts de dades, mètodes, eines i idees permetrà que la ciència floreixi”.
 
L’accés obert és la palanca d’arrencada de la ciència oberta, segons Ernest Abadal. A més, el fort impuls polític de la Comissió Europea (Horizon 2020 o Plan S) i els estudis de seguiment de la publicació en obert en el cas de Catalunya, l’Observatori d'accés obert de la UB, la UPC i la UOC han accelerat la transició de la publicació d’accés lliure. Actualment ningú es pregunta si l’accés obert s’arribarà a imposar, ja que la pregunta és quan ho farà. La ciència oberta es troba en una etapa on no és possible un pas enrere, però cal fer encara un canvi de paradigma, ja que obre totes les fases de la recerca científica, des de la revisió i l’avaluació fins a la publicació i la difusió.
 
Així com durant els anys noranta del segle passat el repte era la digitalització i internet i des de l’any 2000, l’accés obert, a partir del 2015 el nou marc de l'open science conté moltes implicacions per a l’edició científica. “Hem d’adaptar la nostra estratègia en la publicació acadèmica a aquest context canviant”, va explicar Abadal.
 
Per tal de fer-ho possible és imprescindible marcar-nos un calendari d'acció, on el primer dels reptes és la sostenibilitat econòmica. Com es paguen els costos editorials? Hi ha molt de debat al voltant de quin ha de ser el model de negoci. Abadal va il·lustrar amb exemples diferents vies de finançament de les revistes científiques i també en va exposar els aspectes més criticats. És el cas dels elevats preus dels Article Processing Charges (APC), amb els quals l’autor es fa càrrec dels costos de l’edició. La Fair Open Access Alliance recomana que els costos de processament d’articles no excedeixin els 1.000 dòlars per article, tot i que hi ha revistes que n’arriben a cobrar gairebé 4.000. Algunes de les vies de finançament majoritàries són: les taxes (APC); el finançament públic i els consorcis d’usuaris.
 
Seguidament es va avançar el model d'avaluació d’experts en obert (repte 2). Tal com va explicar Abadal, les editorials estan experimentant com es pot dotar de més transparència i obertura el procés d’avaluació d’experts. La plataforma F1000 per exemple, fa públiques les identitats dels revisors i acompanya l’article dels seus informes i l’estat d’aprovació. L’editorial MDPI (el 2018 va incrementar a 14 títols en open peer review), en canvi, opta, en alguns dels seus títols, per un model més flexible, en el qual l’autor i el revisor decideixen si es fan públics l’informe i la identitat dels revisors. Open reports, open identities, possibilitat de citar les revisions, etc. són algunes de les moltes possibilitats en aquest camp. 
 
El mateix context obliga a buscar noves mètriques (repte 3) per tal d'avaluar més enllà de les cites i els quartils. La recerca d’indicadors alternatius per a trencar el monopoli del factor d’impacte té un llarg recorregut. A la revista COMeIN ja es va parlar fa molt de temps de la Declaració de San Francisco (DORA) sobre l’avaluació científica del 2012. Aquest moviment es veu reforçat amb la implantació de les noves mètriques que han propiciat serveis com ara les article level metrics, de PLOS i l’Impact Story, d’Altmetrics. A més, sorgeix el concepte de mètriques obertes, que són les mètriques de la propera generació. 
 
Les revistes i la comunicació científica no queden al marge de les xarxes socials (repte 4). Ens hem de plantejar l’essència de què volem difondre, a on -és més adient publicar; com -hem de fer-ho? apostem pels formats audiovisuals?; per a qui -quin és el nostre públic- i per què. D’aquesta manera, encertarem més bé la xarxa per a fer arribar el nostre missatge. Les xarxes es poden classificar en generalistes i especialitzades -les més utilitzades pels investigadors són ResearchGate, Academia.edu, Mendeley, Twitter, Facebook i LinkedIn. El web social permet que hi hagi un enllaç entre institucions, autors i lectors; afavoreix la visibilitat i l’impacte dels continguts fora de l’acadèmia; genera debat i dinamitza la comunitat científica, i promou l’ús de diferents formats (vídeo, fotografia o infografia). Si voleu descobrir noves xarxes, doneu una ullada a: The A to Z of social media for academia. Your definitive guide to using social media as an academic.  
 
L’ús dels social media ofereix una sèrie d’oportunitats per les revistes i investigadors: múltiples plataformes d'interrelació entre institucions, autors i lectors; increment de la visibilitat; permeten arribar a múltiples públics, la importància en augment de l'estratègia SEO; generen un increment de l'impacte; així com una dinamització de la comunitat científica; fidelització i curació d'altres continguts.
 
El darrer aspecte a emfatitzar va ser la gestió dades en obert (repte 5). Vaig avançar algunes de les recomanacions per a la gestió de les dades: adoptar els principis FAIR (findable, accessible, interoperable i re-usable), seleccionar les dades amb interès per a usos futurs, elaborar un pla de gestió de dades, assignar llicències obertes, dipositar els continguts en repositoris de confiança i promoure la citació dels conjunts de dades com si fossin qualsevol altre recurs. Hi ha nous camps per recórrer ja que les data journals publiquen data papers, les megajournals com Plos ONE publiquen articles amb resultats preliminars, títols clàssics com Nature o Cell  estan acceptant material suplementari. Tampoc s’han d’obviar punts febles com la manca d'interoperabilitat; l'escassa garantia que siguin preservats en el futur; el fet de donar accés a les dades tot i no ser subscriptor de la revista; i les polítiques confuses sobre què es pot fer amb ells i què no. Una eina a tenir en consideració és el Google Dataset Search (beta)  i un exemple de data papers és la revista Data brief
 
Per acabar, comentar que el mateix dia del seminari va presentar-se el Pla de coneixement obert UOC a càrrec de la vicerectora Pastora Martínez Samper; que impulsarà un pla d’acció per a posar en accés obert el coneixement que es genera a la UOC i contribuir a la creació col·laborativa i la difusió del coneixement a la societat. Entre les línies principals es preveu promoure l’accés obert a les publicacions científiques i conscienciar la comunitat científica dels avantatges que ofereix. A més, les revistes de la UOC han lliurat el 2n pla estratègic corresponent al període 2019-2021, i de ben segur, han posat els focus en avançar cap a la ciència oberta.
 
Citació recomanada: OLLÉ, Candela. Compte enrere per la ciència oberta: 1-1-2020. COMeIN [en línia], gener 2019, no. 84. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n84.1906.
 
comunicació científica;  xarxes socials;  recerca;  gestió del coneixement; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???