Després d’haver estudiat detalladament les necessitats de cada tipus de comunitat lingüística i els programes i les accions de què disposa la UE per a cobrir —cal esperar-ho— cada una d’aquestes necessitats, hauríeu de poder identificar clarament els programes i les accions que semblen més adients per a les necessitats de cada comunitat lingüística.

A continuació trobareu un resum d’aquest text. Per a llegir la versió completa del document (format Word), feu clic aquí.

Introducció
El model
La nova economia

Introducció
La capacitat de cada grup lingüístic per a reproduir-se depèn de diversos factors. La incidència d’aquests factors varia arreu d’Europa i, consegüentment, també varia allò que cal per a millorar les oportunitats de reproducció lingüística. El marc presentat en aquest document ens permet generalitzar sobre els requisits necessaris per a la producció i la reproducció lingüística i situar, posteriorment, cada grup lingüístic en un esquema, d’acord amb les seves necessitats.En primer lloc, cal insistir en el fet que els canvis en l’ordre econòmic afecten constantment el conjunt de la societat, i que actualment estem implicats en un canvi fonamental de paradigma, des d’una societat amb una economia de l’era industrial cap a una societat de la informació basada en la nova economia i en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Els dos paradigmes es tractaran de manera diferent en l’exposició que es fa tot seguit. Les dades que ens permeten caracteritzar els diferents grups lingüístics les hem extret dels estudis Euromosaic i Atlantis.

El model
Abans de començar amb la presentació del model analític, farem una breu explicació introductòria. El model sociològic tracta la reproducció dels grups socials com una manifestació de com canvia l’estructura social d’acord amb els canvis en l’ordre econòmic. Els individus poden passar d’una classe social a una altra, però una estructura social com la nostra comporta, per la seva mateixa naturalesa, l’existència de diferents classes socials. Molts grups lingüístics europeus estan situats a la perifèria, on els cicles d’adaptació econòmica varien i on l’estat intervé (o ha intervingut fins fa poc) per a incrementar l’ocupació anual i estacional. Els processos de reestructuració econòmica generen diferents cicles migratoris. Els “forasters” arriben a les comunitats perifèriques i la diferència entre centre i perifèria contribueix a la concentració d’oportunitats al centre, cosa que atrau bona part de la població més jove de la perifèria.Els individus també han de ser considerats com a membres, no tan sols de classes socials, sinó també de grups ètnics, inclosos els grups lingüístics. El gènere és una altra variable important, ja que cada persona és portadora de la seva pròpia forma d’identitat. Evidentment, el gènere es reprodueix biològicament, mentre que les classes socials es reprodueixen dins d’un context econòmic determinat. Així mateix, afirmem que un grup ètnic es reprodueix segons la seva posició dins de l’economia i la seva capacitat per a reproduir la seva cultura pròpia. Els grups lingüístics poden absorbir nous membres, no solament per reproducció biològica, sinó també incorporant-hi els qui aprenen la llengua. Per tant, “reproducció” implica transmissió intergeneracional i “producció” implica la incorporació al grup lingüístic d’aquelles persones els pares de les quals no parlen la llengua. Hi ha tres “instàncies” bàsiques de reproducció lingüística: la família, l’educació i la comunitat. Les últimes dues contribueixen a la producció lingüística.El model analític es presenta a la figura 1:

Indica que la immigració afecta el nivell d’endogàmia del grup lingüístic, ja que els parlants de la llengua estatal contrauen matrimoni amb membres de la minoria lingüística. Aquest fet pot tenir un fort impacte negatiu sobre la capacitat de la família dels parlants de la llengua minoritària de contribuir a la reproducció lingüística. Així mateix, una immigració pronunciada pot provocar un canvi de la llengua utilitzada a la comunitat i les seves institucions. Fora de la societat civil, l’educació s’estructura entorn de dos factors:

a) La necessitat de produir la mà d’obra necessària per al mercat laboral.
b) La necessitat de l’estat d’integrar tots els ciutadans en el seu ordre ideològic o cultural.

D’aquesta manera, si un grup lingüístic pot assegurar-se que la seva llengua sigui utilitzada a l’activitat econòmica, li serà més fàcil d’aconseguir que es faci servir també a l’àmbit educatiu. Si la llengua s’utilitza en molts tipus diferents d’ocupacions, pot servir de base per a la mobilitat social ascendent, la qual cosa comporta “prestigi lingüístic”. Això contribueix considerablement a l’estatus del mateix grup lingüístic. Per tant, cal remarcar dos punts:

a) En els mercats laborals hi ha components de caràcter internacional, estatal i regional. És probable que la llengua minoritària només tingui rellevància en el mercat laboral regional, tret que sigui la llengua principal d’un estat pròxim (veí).
b) En aquells llocs on no tothom és bilingüe, la utilització de la llengua minoritària en el mercat laboral regional conduirà al que es coneix com a segmentació del mercat laboral, on només els parlants de la llengua minoritària poden operar en un segment, mentre que els altres segments són universals per a tots els membres de l’estat. Si ens traslladem a un mercat laboral europeu, aquesta condició regional és pròpia dels ciutadans de cada estat, en la mesura que pocs estats comparteixen la mateixa llengua.

Ni el canvi econòmic ni l’organització social no operen en el buit, i l’estat intervé en tots dos àmbits. Hi estan implicades la legislació i la política social. L’estat pot regular la utilització de la llengua en el món laboral, i també pot influir en el que passa en el sector públic. Això és el que anomenem legitimació, el procés pel qual una llengua és legitimitzada per la legislació o la política social. Fa referència als comportaments institucionalitzats o la manera com fem les coses sense reflexionar-hi, és a dir, el comportament que es considera adquirit. Així és com entenem la utilització de la llengua, no pas com un procés racional sinó com una actitud que es produeix automàticament com a comportament social institucionalitzat. Per tant, mentre que el model es refereix a les condicions en què es genera competència lingüística, la utilització d’aquesta competència depèn del nivell d’institucionalització de l’ús de la llengua.

Aquest model es va utilitzar com a base de l’Euromosaic, un estudi empíric de tots els grups lingüístics de la UE. Sobre la base d’aquest treball, vam poder classificar tots els grups lingüístics amb referència a les variables principals: el paper de la família, l’educació i la comunitat en la producció i la reproducció; el paper de les activitats culturals i els mitjans de comunicació; el paper del prestigi lingüístic en la motivació, i la importància de l’estatus i la legitimació de l’ús institucionalitzat de la llengua. Ara podem considerar les necessitats d’aquests grups lingüístics amb vista a incrementar la seva capacitat de producció/reproducció. Per a assolir aquest objectiu, hem agrupat els diversos grups lingüístics en tres clústers:

CLÚSTER A1. Grups de llengua amb un bon resultat en totes les variables: família, cultura, comunitat, prestigi, educació, legitimació i institucionalització.anguage groups which score high on all variables – family, culture, community, prestige, education, legitimation and institutionalisation.

Exemples: català, suec a Finlàndia, ladí i irlandès

Necessitats: l’esforç principal s’ha de centrar a transformar la competència en utilització de la llengua, i a assegurar l’accés universal a la generació de competències. El que s’ha aconseguit en utilització de la llengua en el sector públic s’ha d’estendre al sector privat. També cal reforçar l’educació amb relació al mercat laboral regional.

CLÚSTER A2. Grups lingüístics situats en zones on el canvi econòmic ha estat limitat. Acostuma a haver-hi escassa motivació social i econòmica per a la reproducció del grup lingüístic. Les llengües han estat sovint institucionalitzades al marge de la legitimació i el prestigi. Hi ha accés a determinades instàncies de reproducció cultural i un cert grau de suport educatiu. El turisme té un paper essencial a l’economia, i el moviment migratori de jubilats sol representar una amenaça.

Exemples: alemany a França, frisó, cors

Necessitats: hi ha dues necessitats clau, que són augmentar la presència de la llengua a l’educació i al mercat laboral. L’administració regional necessita enfortir la seva autonomia d’acció i la capacitat d’emprendre accions a favor del grup lingüístic.

CLÚSTER A3. La utilització de la llengua es concentra exclusivament en la societat civil i la idea de donar suport a la reproducció de grups lingüístics minoritaris pot provocar un rebuig considerable per part de l’estat central. Per tant, hi manca el prestigi i la legitimació. Els grups lingüístics acostumen a ser petits i s’afirma que la vida social dels seus membres està marcada per la “tradició”. La “tradició”, però, és un constructe social, en la mesura que, si existeixen dues coses en un mateix lloc, en aquell mateix moment totes dues seran igualment modernes!

Exemples: occità, bretó; grups lingüístics minoritaris a Grècia, diferents del turcNecessitats: la tasca és difícil. Es necessiten polítiques que vinculin la família, la comunitat i l’educació i que potser recalquin l’aprenentatge orientat a la comunitat. Allà on fos adequat, caldria fomentar la integració transfronterera. Generalment hi haurà una necessitat d’eines de planificació lingüística.
La nova economia L’argument central aquí és que qualsevol grup social que no s’incorpori a la nova economia corre el risc de quedar marginat del seu mercat laboral, cosa que disminueix les seves expectatives de supervivència. Tenint en compte que el nucli de la nova economia se centra en les activitats de maquinari al sud de Suècia i Finlàndia, i de programari en el cinturó que s’estén des de Dublín fins a Milà, la resta d’Europa s’esforça per incorporar-s’hi per altres mitjans, com ara biotecnologia, optoelectrònica, multimèdia, serveis intensius en coneixement, etc. Això significa que la integració es produeix invariablement a les regions que tenen ja activitats pertinents, com ara producció de mitjans de comunicació, que amplien amb operacions pròpies de la nova economia, com, per exemple, multimèdia i producció de continguts.

El projecte ATLANTIS va investigar el grau de preparació dels grups lingüístics minoritaris per a fer aquest pas crucial. Les variables clau són la capacitat de la llengua per a ser utilitzada en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l’ús que se’n fa en els nous fluxos de treball i pràctiques professionals. L’estudi es va limitar a les llengües sense estat, perquè la nova economia funcionarà cada vegada més a través de les fronteres estatals i, per tant, les llengües que transcendeixin els estats s’integraran, pel seu propi funcionament, dins de la nova economia. Vam detectar dos clústers:

CLÚSTER B1. Aquests grups lingüístics estan desenvolupant les eines, les estructures i les competències rellevants per a la nova economia.

Examples: Catalan, Basque, Welsh.Necessitats: alguns d’aquests grups necessiten desenvolupar i ampliar les seves tecnologies del llenguatge humà (TLH), de manera que puguin utilitzar la seva llengua per al treball en línia entre diverses llengües i cultures. També els cal digitalitzar els continguts culturals i poder-los oferir als productors de continguts per tal d’ampliar la indústria de continguts existent.

CLUSTER B2: These language groups are only taking small steps towards the New Economy. While all states will conform to the principles and recommendations of Europe, not all will accommodate minority languages and language groups.

CLÚSTER B2. Aquests grups lingüístics s’integren amb lentitud a la nova economia. Encara que tots els estats s’ajustaran als principis i les recomanacions d’Europa, no tots faran els passos necessaris per a incorporar-hi les llengües i els grups lingüístics minoritaris.

Exemples: sard, sòrab, occità
Necessitats: s’han d’adquirir els principis bàsics d’integració del llenguatge a les noves tecnologies i preparar els membres del grup lingüístic perquè puguin operar amb les eines i les arquitectures. Aquest objectiu es pot assolir mitjançant partenariats amb grups lingüístics del clúster 1.

Les necessitats de qualsevol grup lingüístic detectades gràcies a aquest document poden ser cobertes per un programa de la UE. En aquest lloc web trobareu una llista d’aquests programes amb la descripció corresponent. Si voleu cercar un programa adequat, feu clic a l’esquerra.