La rectora, Imma Tubella, va reivindicar l'especificitat de la UOC davant de la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya i el seu paper d'element dinamitzador de la societat de la informació a Catalunya. Tubella va comparèixer el dijous 11 de juny davant la cambra catalana per tal d'informar sobre les actuacions de la UOC en compliment de l'article 8 de la Llei 3/1995, de reconeixement de la nostra universitat. Durant la sessió, la rectora va explicar el punt de partida del seu mandat el desembre de 2005, què s'ha fet durant els últims tres anys i va avançar els principals reptes, objectius i projectes que té previstos la Universitat per als pròxims anys.

Imma Tubella va demanar als diputats membres de la Comissió que «vetllin per preservar el model UOC, que presta un servei públic i que s'organitza mitjançant la gestió privada per mitjà d'una fundació». En aquest sentit, va afegir que «hem de fer de la nostra diferència la nostra excel·lència».

La rectora va recordar que quan va prendre possessió del càrrec va prometre «fer d'un gran projecte una gran universitat» i aquest ha estat l'objectiu principal del seu mandat. També va destacar que «la UOC és la primera universitat totalment virtual d'Europa i una de les primeres del món i s'ha sabut guanyar el reconeixement com a projecte tecnològic innovador i com a universitat amb un model pedagògic virtual de referència».

Quatre grans eixos

Imma Tubella va subratllar que els quatre eixos en què s'ha centrat l'actual equip de govern han estat la sostenibilitat econòmica, la qualitat acadèmica, la qualitat de la recerca i la modernització de la tecnologia per a l'aprenentatge virtual i va desgranar els principals projectes de futur: consolidar-se com a referent en aprenentatge virtual; continuar essent líders en innovació pel que fa al model educatiu; estrènyer la cooperació i col·laboració amb el teixit social i econòmic del país per a atendre les demandes de formació de l'entorn; potenciar l'expansió a altres territoris amb el guiatge d'institucions arrelades en aquests entorns; expandir-se internacionalment per mitjà del multilingüisme, la cooperació, la participació en xarxes internacionals i la qualitat dels ensenyaments, etc.

També va alertar que el món de l'ensenyament canvia radicalment: «es tracta d'un canvi global degut a l'impacte de les TIC, i els seus protagonistes són els nens i joves d'entre set i vint anys». En aquest sentit, va revelar que a la UOC «arriben els primers nadius digitals». Per això ha fet una crida al conjunt del sistema universitari català, perquè, al seu entendre, «el futur passa per la cooperació interuniversitària i per la hibridació del model d'ensenyament / aprenentatge».

Vídeo i reportatge de la sessió

Per als qui no vàreu poder seguir la compareixença en directe des del web del Parlament de Catalunya, des d'aquest enllaç podeu consultar el vídeo de la sessió enregistrat per Canal Parlament, i també la seqüència del debat (durada: 1 h 58 min 13 s).

A més, des d'aquest altre enllaç també podeu consultar el reportatge sobre la nostra universitat elaborat per Canal Parlament amb motiu de la compareixença (durada: 5 min 37 s).

Per a consultar els vídeos en diferit, cal el reproductor Flash Player. El trobareu a: http://www.adobe.com/products/flashplayer/

Entrevista a Catalunya Ràdio i repercussió als mitjans

L'endemà de la compareixença, el dia 12 de juny, la periodista Neus Bonet va entrevistar la rectora en el programa El matí de Catalunya Ràdio, el programa matinal d'aquesta emissora pública.

Us podeu baixar el fitxer d'àudio de l'entrevista a l'adreça següent: http://tinyurl.com/uoc-120609.

A banda d'això, des del Recull de premsa podeu consultar la repercussió que va tenir en els mitjans de comunicació la compareixença.

La nova oficina s'encarregarà de coordinar l'activitat de formació per a les empreses i institucions, com també la resta de serveis o projectes que hi van associats, que ja es duu a terme actualment des del grup operatiu de Formació a Mida i l'àrea d'Oferta Corporativa, ambdós adscrits al Vicerectorat de Postgrau i Formació Contínua. A més es treballarà per la coordinació transversal d'aquestes accions amb altres equips de la UOC que també es relacionen amb el món de l'empresa. I alhora es procurarà oferir un servei més eficaç i adequat per a les demandes de formació de les empreses i de les persones que hi treballen.

El vicerector de Postgrau i Formació Contínua, Josep Maria Duart, ens explica quin encaix tindrà aquesta oficina dins del vicerectorat que encapçala: «La nova oficina s'emmarcarà més dins de l'àmbit de la formació contínua. Ara bé, com amb la resta d'iniciatives vinculades amb el Vicerectorat, l'equip de persones que la formarà i l'oferta formativa que se'n desprengui estaran sota el paraigües de l'Institut Internacional de Postgrau».

Per a posar en marxa l'Oficina per a la l'Ocupabilitat, hi ha previst que es creï un grup de treball per a dissenyar un pla d'empresa 2010-2015. Aquest procés de reflexió ha començat durant el mes de juny amb la voluntat de completar-lo abans que acabi l'any. El grup de treball serà dirigit per Joan Torrent i Jesús Mendoza, sota la supervisió del Vicerectorat de Postgrau i Formació Continua, hi participaran diferents persones de la UOC i serà assessorat per alguna organització externa.

Pla d'empresa 2010-2015

Aquest pla ha de servir per a consolidar la posada en marxa de l'Oficina i per a definir el model d'actuació d'acord amb la cultura, els valors i les línies estratègiques de la UOC. A més, també incorporarà un pla de màrqueting i de comunicació, en què s'analitzarà la competència, s'estudiarà quina mena de productes i serveis es volen oferir, s'establirà la política de preus i es programarà com se'n farà difusió externa. D'altra banda, també inclourà una pla d'operacions en què es definiran els processos que intervindran en l'activitat pròpia de l'Oficina i s'establiran quins processos gestionarà directament l'Oficina, quins necessitaran altres àrees i equips operatius de la UOC i, fins i tot, quins són externalitzables. Finalment, també hi haurà un pla financer i de recursos per a establir les necessitats d'inversions necessàries (continguts, recursos humans, màrqueting...) i la previsió d'ingressos i despeses anuals per a garantir-ne la sostenibilitat.

Segons el vicerector Duart, aquesta oficina ens ha de permetre «disposar d'una política clara de formació per a les empreses i que aquestes ens coneguin també per això. Això sí, aquesta política de formació i reciclatge continu ha de tenir com a objectiu principal capacitar els treballadors i treballadores en les competències que els permetin trobar feina o progressar dins de l'empresa en la qual treballen. Tot plegat, possibilitarà que el país tingui treballadors més competents i, per tant, empreses més competitives».

Per Àngels Doñate

A partir del mes de setembre totes les persones o professionals que vulguin aprendre una llengua o millorar les competències que en tenen ho podran fer utilitzant el model pedagògic i estàndards d'aprenentatge de la UOC per mitjà de la nova Escola de Llengües de la Universitat.

Segons Josep Maria Duart, vicerector de Postgrau i Formació Contínua, «l'Escola neix com un instrument per a vehicular l'actual oferta d'idiomes de la Universitat però també per a potenciar la implantació de noves possibilitats en aquest camp, apostant per la modalitat a distància que, cada cop més, es beneficia de millores tecnològiques, com el contacte de veu amb sistemes de conversa en línia o l'intercanvi de fitxers enregistrats».

Fins ara, per mitjà de l'Ateneu, es podien cursar diferents nivells d'anglès, francès, japonès o xinès i, amb Català obert, el nivell intermedi i el de suficiència d'aquesta llengua. Actualment, més de 6.000 estudiants segueixen aquesta formació.

Oferta docent

El curs vinent, a més d'aquestes possibilitats, des de la nova Escola s'oferiran un curs d'iniciació d'alemany, els primers cursos de català i el nivell inicial d'espanyol com a llengua estrangera. Oferta que s'anirà ampliant els mesos següents segons les necessitats socials que es detectin per mitjà d'estudis de mercat. Així mateix, «l'Escola vol ser més que un lloc on s'aprenguin els idiomes més habituals. Tenim en cartera un projecte d'estudi de llengües minoritzades o de llengües que avui es parlen a casa nostra que són fruit dels processos migratoris, com ara el wòlof i l'amazic. Aquesta formació seria enfocada als professionals, com els mestres que treballen amb els col·lectius de nouvinguts i per als quals tenir nocions d'aquests idiomes podria ser un reforç important en la seva tasca diària», explica el vicerector.

Però les diferències d'aquesta escola amb una escola tradicional no són solament la metodologia virtual d'aprenentatge o l'aposta per aquests idiomes menys habituals: «Volem anar més lluny i fer una oferta atractiva per als estudiants que, més enllà d'un títol, aspiren a adquirir competències lingüístiques concretes, com saber escriure missatges electrònics, tenir reunions de feina o converses informals, per exemple; és a dir, més enllà de l'ensenyament lineal, apostar per petites sessions i cursos específics que permetin obtenir aquestes competències».

Qui es pot matricular a l'Escola?

Qualsevol persona que, pertanyi a la comunitat universitària de la UOC o no, vulgui treballar els seus coneixements i competències en les llengües que s'ofereixen i disposi de les mínimes habilitats TIC necessàries per a estudiar al Campus Virtual, ja que la docència es desenvoluparà en aquest entorn. La metodologia d'aprenentatge es basarà en la lectura i el treball de la documentació, els debats a l'aula, que coordinaran consultors especialitzats, i la realització d'activitats d'autocorrecció. Abans de formalitzar la inscripció, els futurs estudiants faran una prova de nivell que els permetrà avaluar el grau de coneixement de què parteixen.

Quan acabin, els estudiants que superin l'avaluació rebran el títol propi d'extensió universitària que acrediti la realització d'aquest curs i els coneixements adquirits.

Per Laura Catalán

La propietat intel·lectual, la protecció de dades personals, la privadesa i la intimitat o l'acció democràtica a la xarxa són els temes entorn dels quals va girar el debat en el V Congrés Internet, Dret i Política: Cara i creu de les xarxes socials, que va tenir lloc els dies 6 i 7 de juliol, organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Investigadors, acadèmics i professionals van reflexionar sobre els problemes que planteja l'ús cada vegada més estès de les xarxes socials des del punt de vista de la regulació jurídica i política.

El repte de la regulació

A Espanya l'any 2008 hi havia vuit milions d'usuaris de xarxes socials, dels quals un 70% eren menors de trenta-cinc anys. Els principals perills per a la seguretat dels usuaris són la cessió de dades personals que es donen de manera no espontània, l'absència de controls per a detectar l'edat dels usuaris, la manca de claredat de les polítiques de privadesa i la indexació dels perfils dels usuaris en cercadors, entre altres. Davant d'aquesta situació la UE fa recomanacions que van en la línia d'incrementar les mesures en pro de la privadesa i la seguretat dels usuaris, una de les quals és la utilització de pseudònims. Segons l'Esther Mitjans, directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, «la legislació espanyola està desfasada en el context dels entorns digitals, i són els estats els que han de pressionar les institucions europees perquè estableixin normatives». Per a Pablo Pérez San-José, gerent de l'Observatorio de Seguridad de la Información del INTECO «s'ha d'aconseguir un dret internacional més homogeni».

Segons Antoni Roig, professor de Dret constitucional de la UAB «la privadesa s'ha de convertir en un negoci per a les empreses perquè s'acabi incorporant la intimitat en el disseny dels programes». Per a Bárbara Navarro, directora Europea de Relacions Institucionals de Google Espanya i Portugal, «les empreses tenen l'obligació de garantir la privadesa i facilitar eines senzilles, accessibles i transparents als usuaris amb aquesta finalitat».

La inconsciència social

Segons James Grimmelmann, professor associat de la New York Law School, «la novetat d'aquestes xarxes socials és que l'enemic és el nostre igual, la relació no és jeràrquica i són els altres els qui danyen la nostra privadesa». Grimmelmann va analitzar el cas Facebook, la xarxa social més utilitzada a Espanya, en què participa un 11% de la població. Segons aquest professor, «el que és més preocupant és que els usuaris no són conscients dels perills i només un 20% ha canviat la configuració que ve per defecte per minimitzar els riscos de violació de les seves dades personals».

Per a Franck Dumortier, investigador del Centre de Recherches Informatique et Droit (FUNDP-CRID), «el perill de les xarxes socials és la descontextualització de la informació que passa quan la informació es dóna en un context i es fa servir en un altre de diferent». Per a Dumortier, «la descontextualització amenaça el dret de la privadesa i de l'ésser humà d'actuar com a tal i de tenir relacions amb altres»; d'aquí ve que es qüestioni la necessitat de plataformes com Facebook en un estat democràtic.

L'impacte en la democràcia

Les xarxes socials també són vistes com una oportunitat de canvi en la participació política. Segons José Antonio Donaire, diputat del PSC al Parlament de Catalunya, «la política 2.0 és la crisi de l'autoritas i ha de representar el triomf de la democràcia deliberativa». Per a la professora de la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB Marta Cantijoch, «internet augmenta la participació política extrarepresentativa, la diversitat de canals d'informació, i crea individus més crítics». Aquest fenomen, conegut com a apoderament ciutadà (citizen empowerment), té una influència determinant en els joves.

Un altre aspecte de què es va tractar és el model d'administració electrònica a Europa. Segons Alberto Ortiz de Zárate, responsable de projectes de l'Oficina per a la Modernització de l'Administració del Govern Basc, «s'han centrat els esforços en la sofisticació dels serveis en línia i s'ha deixat de banda la participació ciutadana».

Podeu trobar més informació sobre el congrés accedint a:

- Canal YouTube de la UOC

- LexFerenda, deDaithíMacSithigh

- ICTlogy, d'Ismael Peña-López

Per Laura Catalán

El 30 de juny la càtedra UNESCO d'E-learning de la UOC va organitzar la primera trobada d'especialistes d'aprenentatge social obert (Open Social Learning) amb la intenció de fer un diagnòstic del desenvolupament i les perspectives de l'aprenentatge virtual en l'àmbit de l'ensenyament superior a l'Estat espanyol.

En la trobada hi van participar una quinzena d'experts acadèmics i investigadors, representants de l'Administració pública i el món de l'empresa, que al final van elaborar un document, el qual, sense pretendre ser científic, recull les reflexions sobre l'ensenyament obert a l'Estat espanyol. El debat va arrancar a partir de l'exposició de tres línies de treball proposades per Marc Alier, professor de la UPC i col·laborador de la comunitat Moodle, Rubén Díaz, membre fundador de ZEMOS98, i Dolors Reig, consultora especialista sobre la implantació d'eines socials en institucions i empreses i fundadora d'El caparazón-Consultoría.

La motivació necessària

Les tres exposicions van coincidir a apuntar la motivació com a detonant de l'aprenentatge en un entorn obert. Per a Dolors Reig la xarxa ha transformat l'aprenentatge: «ja no és una relació vertical, ara el coneixement ens arriba per mitjà dels nostres iguals». Tenim el coneixement a la xarxa, però, si no hi ha motivació per a cercar-lo, tot plegat no serveix de res». Un exemple és l'ús que fan els joves de les xarxes socials; segons Reig «les utilitzen per a cobrir una necessitat d'autorealització personal, però no van més enllà, no hi busquen altres interessos». Rubén Díaz afegeix que «la motivació només té lloc quan s'obren canals de comunicació que aconsegueixen captar l'atenció de l'interlocutor, que com a conseqüència modifica la conducta».

Crear un coneixement compartit

Rubén Díaz fa referència al concepte educació expansiva per a referir-se al fet que «l'educació pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc», no necessàriament a l'aula; «l'aprenentatge obert es dóna en entorns actius i col·laboratius en què el professor guia i orienta els alumnes en el procés d'autoeducació». Es tracta segons Díaz de «subvertir els papers alumne professor i crear nous canals de comunicació que fomentin la creació d'un coneixement compartit». De fet, «l'exemple paradigmàtic de construcció popular de coneixement compartit és la Viquipèdia», apunta Dolors Reig, una eina que ha despertat certs recels entre els més escèptics perquè no la consideren fiable. Segons Reig, «no es pot criticar una eina oberta; a més, qui consideri que no és correcte el que hi diu que ho canviï».

L'experiència Moodle

Per a Marc Alier «l'aprenentatge ha de ser en comunitat per mitjà de plataformes de programari lliure que permeten crear entorns virtuals d'ensenyament, donar suport a l'autoaprenentatge i ser utilitzades com a intranet». És el cas del projecte Moodle, que fa poc ha reconegut com a mòdul wiki oficial un projecte desenvolupat per un grup de catalans entre els quals hi ha el mateix Alier. El Consell de Govern de la UPC va aprovar el mes de gener passat la implantació definitiva de Moodle com a campus virtual per a tota l'oferta formativa de la Universitat, cosa que implica uns 30.000 estudiants. Segons afirma Alier «en aquests moments l'Estat espanyol és el segon país del món en nombre de Moodles instal·lats per davant dels Estats Units».

Per a Alier, Moodle és un exemple del tipus de software que ha de permetre l'ensenyament obert, tot i que reconeix un handicap en aquestes eines, la dificultat d'avaluar els resultats. Alier afirma que es treballa perquè la versió Moodle 2.0 pugui desenvolupar mètodes per a fer aquesta avaluació, com també la possibilitat d'integrar Moodle amb altres aplicacions.

Per Quim Garcia

A les acaballes del 2008, els centres de suport de la UOC van començar a augmentar el nombre d'activitats que oferien als estudiants i a la resta de persones. Va començar, així, una prova pilot amb la vista posada en el 2009.

Per al director de Serveis Territorials, Toni Romero, l'objectiu que perseguia la Universitat amb aquesta estratègia era «reforçar el compromís que té la UOC amb el territori, aprofitant l'extensa xarxa de centres de suport de la Universitat».

Ara, set mesos després d'acabar l'assaig, la xarxa territorial ja ha organitzat una cinquantena d'activitats i es proposa arribar al centenar abans no acabi l'any.

Segons Teresa Nielles, coordinadora del pla d'activitats de Serveis Territorials, de moment el balanç és «molt positiu». «Hem aconseguit arribar a un públic molt nombrós, tant des del punt de vista del món professional com des del punt de vista de la divulgació del coneixement que genera la nostra universitat», afirma.

La seva valoració es fonamenta en les xifres: més de 1.600 persones han assistit a alguna de les activitats organitzades fins ara, essent els sopars col·loqui, els tallers de treball en xarxa i el cicle «Descobreix» els que han despertat més interès en la gent.

Cinc eixos

A més d'aquestes tres activitats, que han tingut un esplèndid acolliment, la UOC ha organitzat altres sessions adreçades a públics molt diferents. Així, s'han programat des d'actes adreçats a persones interessades en el món econòmic fins a tallers per a gent que es vol iniciar en el món d'internet. Totes aquesta activitats es poden dividir en els següents cinc blocs segons el tema de què s'hi ha tractat:

• Aproximació de les TIC a la ciutadania. En aquest grup s'emmarquen cicles com «Descobreix», sèrie de tallers pràctics que volen fer conèixer l'ús de determinades eines tecnològiques i les sessions de treball en xarxa (networking), en les quals s'ajuda a gestionar estratègicament la xarxa de contactes personals, que proporciona un element de clar valor afegit al desenvolupament professional.
• Dinamització econòmica i empresarial del territori. Aquestes activitats són més enfocades a un públic professional. Entre les diverses sessions fetes i programades es destaquen el cicle «Obrim portes al futur», amb l'objectiu d'analitzar les possibilitats de millora de la competitivitat i la productivitat en les petites i mitjanes empreses, i els «Dijous innovadors», uns esmorzars col·loqui en què s'estudien aspectes d'innovació empresarial en l'àmbit local.
• Formació contínua i desenvolupament professional. En aquest grup s'emmarquen els seminaris d'actualització en la gestió per a professionals i empresaris, organitzats en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Tortosa. De moment ja se n'han fet dues sessions i és previst que se'n facin cinc més.
• Universitat, societat i TIC. És el grup més heterogeni. S'hi engloben activitats com «Amb veu pròpia», organitzada per Lletra amb motiu de la diada de Sant Jordi, l'Ebrebloc, la trobada de bloguistes ebrencs, i «Llengua i societat», un espai de debat en què s'analitza l'estat de la llengua catalana. També formen part d'aquest bloc «Les visites culturals de la UOC», activitats que comprenen visites a tota mena d'espais (des de museus o monuments fins a centres de recerca), i el cicle que començarà l'octubre vinent sobre viatges, «Rumb», fet en col·laboració amb la Llibreria Altaïr i que es preveu que sigui una de les activitats més destacades del segon semestre de l'any. En aquest cicle, diversos especialistes reflexionaran sobre el concepte de viatge de l'actualitat: des de la motivació del viatger i les seves expectatives o la relació que estableix amb l'entorn i la població que visita fins a l'impacte que provoca la seva presència.
• Comunitat universitària. Són les activitats amb un caràcter més acadèmic. Els centres de suport han organitzat des de tallers per a desenvolupar noves habilitats per a estudiar i treballar més bé en un entorn virtual fins a sopars amb vicerectors i representants de la UOC per a explicar als estudiants el procés d'adaptació de la Universitat a l'espai europeu d'ensenyament superior.

Recordeu que, per a saber les pròximes activitats organitzades pels centres de suport, el grup operatiu de de Serveis Territorials té, a disposició de totes les persones que hi estiguin interessades, un canal RSS amb l'agenda de la xarxa territorial.

Per Quim Garcia

«Ja havia participat en l’edició anterior i m’ho vaig passar molt bé, així que aquest any hi he tornat a participar. A més, en ser una iniciativa benèfica és una bona oportunitat.» «Em va motivar l’activitat i el fet que fos una activitat en grup per a participar-hi amb els meus companys.» Aquestes són les raons per les quals Sandra Castellet i Marta Castelló, respectivament, es van decidir inscriure en la cinquena edició dels Jocs Interempreses, que van tenir lloc del 2 de maig al 2 de juny, en els quals la UOC va tenir una participació destacada.

Els representants de la nostra universitat van obtenir 2 medalles d’or, 2 de plata i 1 de bronze, cosa que ens va permetre ocupar el sisè lloc en la classificació general per equips, per davant d’empreses que hi havien inscrit molts més representants. En total, de la UOC, hi han participat 81 persones.

A títol individual, cal remarcar la medalla d’or de Gemma Aguado, ajudant de recerca de l’IN3, en la modalitat de cros, i la de Mari Carmen Márquez, de Biblioteca, i Sandra Castellet, de Gestió Financera i Fiscal, en tenis per parelles.

També cal destacar els segons llocs aconseguits per Ana María Rodera, ajudant de recerca de l’IN3 en la cursa de cros (i el seu quart lloc en la disciplina de cursa), i Xavi Vilajosana, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, en BTT, i el tercer lloc obtingut per l’equip de futbol sala, format per Daniel Bargalló, col·laborador del Servei de Suport a l’Usuari; Arnau Cillero, director del grup operatiu de Comunicació Interna; Rubén Pedrosa, de l’Àrea d’Incorporació i Seguiment de l’Estudiant; Josep Prieto, director del programa d’Informàtica de Sistemes; Daniel Riera, director del programa d’Enginyeria Informàtica; Francesc Santanach, de Tecnologia Educativa, i Eduardo Tabares, Sergi Ventanilla, Sergi Cuadrado i Isidre Ribot, extreballadors de la UOC.

Altres resultats

Tot i no haver pogut aconseguir cap medalla, cal destacar també el gran paper que van fer els nostres esportistes en la resta de modalitats en què participàvem.

Jordi Serres, de Planificació i Avaluació, es va quedar a les portes del podi en quedar 4t. en la competició de tenis de taula.

En la prova de cros, Pau Cortadas, professor dels Estudis d’Economia i Empresa, va quedar 5è.; Enric Serradell, professor dels Estudis d’Economia i Empresa, 6è.; Josep Prieto, sotsdirector dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del programa d’Informàtica de Sistemes, 16è.; Lluís Rius, director de Publicacions a Internet, 19è., i Julià Minguillón, director adjunt del Vicerectorat de Recerca, 22è.

En la modalitat de cursa, Lluís Rius va acabar en el 21è. lloc, i Teresa Guash, directora del programa de Psicopedagogia dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, en el 8è.

En BTT, a banda de la medalla aconseguida per Xavi Vilajosana, l’altre participant de la UOC, Josep Prieto, va acabar la prova en la 36a. posició.

En la competició d’hydrogames, l’equip format per Anna Espasa i Elena Muñoz, totes dues professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i Mercè Boixadós i Teresa Guash, directores dels programes de Psicologia i Psicopedagogia, respectivament, dels mateixos estudis, va acabar en 6a. posició; l’integrat per Teresa González, de Gestió de Projectes, Marta Cervera i Ainhoa Rodríguez, de Gestió Econòmica i Pressupostària de l’ Oficina UOC de Suport a la Recerca i a la Transferència (OSRT), i Laura Vidal, de l’IN3, va ser 7è., i el d’Ingrid Artasona, de Serveis Generals, Beatriz Benitez, de Recursos Documentals, Alba Bon, del Vicerectorat de Recerca, i Mireia Colorado, de l’OSRT, va ser 9è.

L’equip de bàsquet, integrat per Imma Ferrer, Guillem Ferrer, Jaume Martínez, Patricia Pérez, Laura Castillo, Sandra Baquedano, Anna Guerrero, M. Rosa Fàbregues i Gemma Ortiga, de Servei a l’Estudiant, Xavier Ruiz, tècnic de gestió de programes de l’IIP, i Mireia Zafra, Sandra Lavado i Maria Córcoles, d’Accés i Matrícula, va aconseguir un meritori 5è. lloc, la mateixa posició que van aconseguir les representants de la UOC en la modalitat de raid, Marta Puertas, Marta Castelló, Violant Huesca i Gemma Arnaus (totes quatre de Serveis Generals).

Pel que fa a la disciplina de bitlles, hi van participar cinc equips diferents de la UOC, cada un format per tres persones. Així, Mari Carmen Márquez i Mònica Bonich, de Biblioteca, i Elisabet Cervera, de Recursos Documentals, van aconseguir el 24è. lloc; Albert Rodríguez, Jordi Bosch i Núria Sáez, de Gestió de l’Acció Docent, el 31è.; Blanca Elu, secretària de l’Àrea de Persones, Montse Matute, de Desenvolupament de Persones, i Vanessa Martín, de Gestió de l’Equip Propi, el 28è.; Mònica Falquès, de Desenvolupament de Persones, i Núria Garcia i Núria Mateu, de Gestió de l’Equip Propi, el 37è., i Mireia Barrera i Montse Herrera, de Desenvolupament de Persones, i Olga Vila, de Gestió de l’Equip Propi, el 40è.

Voluntat de continuïtat

La nostra universitat ha participat per segon any consecutiu en aquests jocs per iniciativa del l’Àrea de Persones i el Campus per la Pau. La voluntat de la Universitat és ser-hi presents en les pròximes edicions, ja que, segons la directora del grup operatiu de Desenvolupament de Persones, Bàrbara Morral, «la UOC aposta per la salut i la qualitat de vida dels seus treballadors, i a més, és una institució socialment responsable i solidària, i aquests tres punts també són part de la idiosincràsia dels Jocs Interempreses».

Per a Morral, una de les altres característiques d’aquests jocs és la possibilitat de «compartir una estona de lleure amb els companys de feina, fer pinya i representar la nostra institució».

Per Quim Garcia

La Intrauoc, l'espai específic del Campus Virtual per a l'equip propi de la Universitat, ha estrenat tres nous espais. Així, des del mes de juny passat es pot saber, a l'apartat Institució, quina és l'estructura organitzativa de la Universitat, quins són els òrgans de coordinació i representació, els criteris d'excel·lència que regeixen i els programes vigents d'avaluació i acreditació del professorat.

L'objectiu d'aquests nous apartats és oferir als membres de la UOC més bona informació sobre la Universitat, a més de fer-la més accessible, transparent i entenedora a tots els treballadors i satisfer una mancança informativa que hi havia en aquest sentit.

Una altra característica d'aquests espais és que seran consultables permanentment i s'aniran actualitzant regularment.

Organització interna

Estructura organitzativa i Òrgans de coordinació i representació són els dos nous espais sobre l'organització de la UOC. Al primer s'explica com és organitzada la UOC, les característiques principals de la Universitat i dels seus treballadors, com ara de quina manera s'articulen els diferents grups de treball i la relació entre ells.

El segon, Òrgans de coordinació i representació, és un inventari de les principals comissions i òrgans col·legiats que hi ha a la Universitat, els quals permeten que els recursos i serveis tinguin caràcter transversal, a més de facilitar la comunicació entre els diferents equips humans que hi ha a la UOC.

Espai sobre qualitat

L'altre apartat nou, Qualitat, vol explicar els processos d'avaluació de la qualitat dels programes impartits per la UOC i les convocatòries d'avaluació i acreditació adreçades al professorat.

Així, a partir d'ara es pot veure quin és l'estat de la UOC en matèria de qualitat i els processos d'avaluació que s'han seguit per a assolir-lo. Aquests estudis són un dels elements clau, juntament amb la seva acreditació, de la garantia de la qualitat a les universitats.

Per aquest motiu la UOC ha dut a terme diferents processos d'avaluació i té aprovat un model de qualitat per als programes, basat en els sistemes de garantia interna de la qualitat del programa AUDIT, desplegat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

L'objectiu d'aquestes avaluacions és l'anàlisi sistemàtica del funcionament de la titulació per a millorar-la i fer, alhora, una rendició de comptes pública i transparent. En tot procés d'avaluació hi ha una fase d'avaluació interna i una altra d'externa. En acabar el procés d'avaluació s'elabora un informe final que inclou les principals conclusions i àrees de millora.

Avaluació i acreditació del professorat

El nou espai també té un apartat per a saber les convocatòries internes i externes dels processos d'avaluació i acreditació adreçats al professorat.

En l'àmbit intern, a la nova secció podeu trobar informació sobre la prova pilot que ha començat aquest juny per a aplicar el manual d'avaluació docent de la UOC, mentre que en l'àmbit extern des de la Intrauoc es poden veure quines són les convocatòries externes de l'AQU.

Un total de vuit persones participen en la prova pilot del programa Aprop. Aquesta iniciativa és una nova mesura conciliadora per la qual els treballadors i treballadores de la UOC podran treballar un dia a la setmana en el centre de suport que els sigui més proper, de manera que podran evitar els desplaçaments a les seus. La prova es va engegar al final del mes de maig passat i s'allargarà fins al final de setembre. Els centres de suport que han acollit aquesta primera fase són el de Reus (amb 3 persones), Manresa (2 persones), Salt (2 persones) i Lleida (amb 1 persona).

L'Hortènsia Hosta, de l'Àrea de Control Pressupostari, ha estat una de les treballadores que ha participat en aquesta prova pilot. El seu domicili és a Sant Joan de Vilatorrada, i amb la iniciativa s'ha estalviat una hora d'anar i una altra de tornar que li representa cada jornada de treball a la seu. A més, casa seva és a només 10 minuts a peu del Centre de Suport del Bages, on ha anat a treballar una vegada per setmana des del final de maig.

Segons la seva opinió, ha guanyat en qualitat de vida i la valoració general que en fa és molt satisfactòria: «estalvio molt de temps, em puc llevar més tard i evito les retencions», assegura; «a més, he pres més contacte amb la UOC en el territori, amb el seu personal i les seves rutines de treball, una realitat que pràcticament desconeixia». En aquest sentit, l'Hortènsia considera que és afortunada perquè la tasca que normalment desenvolupa en el seu lloc de treball no necessita gaire equip ni material addicional, amb la qual cosa amb l'accés al teletreball i a les aplicacions en línia pot fer la mateixa feina que faria a la seu.

Una de les condicions del programa Aprop és que el treballador s'ajusti als horaris i als dies festius del centre de suport, tot i que el calendari de treball és el propi.

Durant el programa es demanarà una valoració als participants, als seus caps i a les persones dels centres de suport, per a fer l'avaluació de la prova pilot al setembre i determinar si s'inclou com un nou programa de conciliació entre tots els que ja promou l'Àrea de Persones.

Segons el funcionament d'aquesta prova pilot, es concretaran les condicions de participació del programa. De moment, el que ja s'ha concretat és que es farà una convocatòria anual de participació.

El 8% de les persones que treballen a la UOC viuen fora de Barcelona

Segons dades del final del 2008, de les gairebé 760 persones residents a Catalunya que treballen per a la UOC, el 8% viuen fora de la província de Barcelona. Algunes viuen en poblacions com el Vendrell, Tarragona o Tortosa, a 180 km de distància de la ciutat comtal. Pel que fa als centres de suport, la UOC té distribuïts 14 centres de suport per tot Catalunya i tres centres a la resta de l'Estat espanyol.

El programa Aprop no es considera teletreball, perquè els i les professionals es desplacen al centre de suport més proper al seu domicili i la Universitat facilita els recursos perquè puguin desenvolupar la feina i, per tant, és una nova mesura de conciliació que no exclou les altres, sinó que s'hi suma.

Per Toshiko Sakurai

Enmig de la inconstància que encara pateixen moltes opcions per l'ensenyament a distància, la UOC pot presumir d'una activa comunitat de graduats que cada any creix des de la seva primera promoció i va reafirmant la seva posició com a institució educativa, més enllà de l'àmbit acadèmic virtual.

Aquesta és la idea darrera de la I trobada UOC Alumni 2009, feta el 2 de juliol passat a les 19 h, a l'Esfèric de Barcelona, a la plaça Dante, dels Jardins Joan Brossa de Montjuïc.

«Els graduats són el millor indicador d'èxit», reconeixia Imma Tubella, rectora de la Universitat; «per això la UOC és un model destacat d'e-learning center, que és alhora un projecte d'investigació». Certament es pot considerar com a tal, perquè és pionera al país en l'ensenyament universitari per internet. «Ens trobem en un món en canvi constant, enmig de l'alteració de processos d'aprenentatge com a resultat d'avenços i tècniques, que catalitzen formes de vida que ja no són immutables», va recordar Gabriel Ferraté, rector fundador de la institució, sobre el que implicava involucrar-se en un món gairebé desconegut. «La gent és conservadora i els canvis fan por. Interfícies intel·ligents, robòtica, xarxes, tot això acaba essent un factor decisiu en els estils de vida».

Evolucionar o morir

I és que el gros dels assistents podien donar fe del canvi. Molts dels estudiants de la UOC busquen ampliar els seus perfils professionals, aprofundint en coneixements o reciclant-se amb noves habilitats que proveeixin de noves perspectives laborals. «Com està el mercat?, Has aconseguit nova feina?, Què és el que es demana més actualment?» són algunes de les preguntes que se sentien entre ells, desitjosos de veure com els va, als seus antics companys. La UOC els ha proporcionat un espai d'aprenentatge «compatible amb les obligacions familiars i laborals», comenta Sergi Ros, graduat en Ciències Empresarials i satisfet de no haver hagut de renunciar ni a una cosa ni a l'altra pel bé de la seva renovació professional. Així mateix, M. Dolors Rodolfo, graduada en Psicologia i Ciències de l'Educació, considera que ha tingut una «experiència enriquidora tant personal com professional» i que la formació és «molt actualitzada i amb una gran comunicació amb els docents».

I és que l'adaptació és un dels conceptes clau d'avui dia. Ferraté va destacar la necessitat de «redefinir coneixements per a integrar-se en un món en canvi constant, a més del conjunt d'habilitats per a manejar les relacions personals, talents que es desenvolupen o no segons la diversitat de factors del seu entorn».

D'aquí ve l'èmfasi posat per Tubella a generar entorns ideals per a l'aprenentatge en aquest nou context. «No ens falta coneixement: en tenim massa. El que necessitem és professors que siguin mentors en lloc de simples recipients del saber». Davant la facilitat d'accés a la informació, «la figura del professor dipositari del saber ja és obsoleta. No es pot pretendre penjar un pdf i continuar amb el mateix model tradicional». Així mateix, el rector fundador ens va recordar que el talent no sorgeix simplement d'una manera innata sinó a partir «de l'experiència. Sovint passa que la falta de lideratge menysprea el talent existent», i per això és necessari reconèixer-lo «abans que qui en té se'n vagi a altre lloc o institució», a més de ser important «exercir-lo en el lloc adequat», en els casos de gent de talent però mal situada.

Per Quim Garcia

Els estudiants que vulguin adreçar una queixa al servei d'atenció a l'estudiant ho tenen més fàcil des del 15 de juny. El servei d'atenció de queixes es va renovar llavors amb l'objectiu d'adaptar-lo al nou campus 5.0 i millorar alhora la gestió de les insatisfaccions amb què es troben els alumnes de la nostra universitat.

Aquesta actualització ha estat possible gràcies a la feina feta per l'Àrea de Servei a l'Estudiant i el grup operatiu d'Aplicacions des de fa més d'un any, moment en què es va començar a treballar en la nova versió.

Segons Imma Ferrer, del grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant, el motiu d'aquesta remodelació ha estat doble: per una part, «millorar» el servei per als estudiants del campus en català i, per una altra, «obrir-lo» al campus en espanyol per primera vegada. Per primera vegada, doncs, els estudiants de titulacions homologades del campus en espanyol poden accedir a un servei de queixes pròpiament dit, atès que fins ara només podien manifestar les seves insatisfaccions per mitjà de la bústia Atención a la comunidad

Facilitar la feina a l'estudiant

Una de les altres persones que ha participat en el projecte de renovació d'aquest apartat és Laura Castillo, del grup operatiu d'Informació a l'Estudiant. Per a ella, un dels avantatges de la nova versió és que els estudiants es troben amb un servei més entenedor. «Hem simplificat l'espai tant com hem pogut per a facilitar tot el procés als estudiants», sosté Castillo. I és que s'ha simplificant l'arbre d'opcions per a garantir la comprensibilitat i la usabilitat de l'eina.

L'altra gran diferència respecte de la versió anterior són els formularis, que ara tenen camps més específics segons el tema de què tractin. Així, si es vol manifestar una insatisfacció sobre els materials, hi ha la possibilitat de triar l'assignatura afectada d'una llista de les assignatures de què s'ha matriculat l'estudiant, o, si es vol fer una queixa d'alguna resposta rebuda del servei d'atenció, es pot triar sobre quina de les darreres preguntes introduïdes es va quedar insatisfet. A més, també s'han afegit noves prestacions, com per exemple la possibilitat que l'estudiant rebi un comprovant de recepció de les queixes.

Nova eina de gestió

Pel que fa a la gestió de les queixes, el nou servei és més coherent amb el model d'atenció de la Universitat, tant per la mena d'intervenció i seguiment del grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant com per l'existència de nivells d'atenció i, per tant, suport dels diferents grups que hi ha darrere (back office).

A més, entre altres aspectes, la posada en funcionament de la nova eina (Cau-QUE) permet continuar millorant el tractament de les queixes docents, com també la reassignació entre entitats gestores (per exemple, al servei d'atenció de consultes). També cal destacar que el nou servei d'atenció de queixes millora la traçabilitat i seguiment concret de cada queixa des de la fitxa de l'estudiant.

Aquesta nova eina substitueix l'anterior, anomenada Draq i que s'ha utilitzat des del naixement del servei d'atenció de queixes en el campus català l'any 2001.

Valoració positiva

Tant Ferrer com Castillo fan una valoració favorable de l'actualització del servei de queixes. «La pàgina és més agradable i simplifica la feina dels estudiants, però, a més, la nova eina permetrà un temps més satisfactori de resolució de les queixes», sosté Ferrer, que destaca també el fet que la nova versió fa només quinze dies que funciona.

A causa del poc temps que fa de la posada en marxa de la nova versió, no serà fins al setembre que es podrà fer un balanç amb xifres de l'impacte que ha tingut la implementació de les noves característiques de l'espai. Aquestes dades, segons Castillo serviran per a veure «la resposta dels estudiants».

Amb vista al futur, l'Àrea de Servei a l'Estudiant ja treballa en l'adaptació de més espais als criteris i les noves característiques que ofereix la nova versió del Campus Virtual.

Per Elena Mellado

El portal de la UOC dedicat a la literatura catalana, Lletra, ja ha començat a publicar els vídeos de l'activitat «Amb veu pròpia», iniciativa que es va portar a terme, en col·laboració amb la xarxa territorial, durant la setmana de Sant Jordi per a celebrar el dia del llibre.

El material, editat per l'equip de Serveis Audiovisuals del grup operatiu de Serveis Generals, es pot veure a YouTube i a l'espai «Els lectors diuen» de la secció OffLletra. De moment, ja hi ha una cinquantena de vídeos.

La Teresa Fèrriz, directora de Lletra, valora com a excel·lent la participació en el projecte, «gràcies a la implicació de la xarxa territorial, dels treballadors i treballadores d'aquestes seus de la UOC i de totes les entitats externes que hi han col·laborat», ens explica.

I afegeix que «ens encantaria que tots els treballadors i treballadores de la UOC pengessin el seu clip personal al canal YouTube de literatura catalana o a l'Offlletra». Per a Fèrriz, «llegir en veu alta, i fer-ho per als altres, és una manera creativa de comunicar-nos i compartir què som i què ens agrada».

La xifra de vídeos s'anirà incrementant els pròxims mesos amb la incorporació de noves lectures enviades pels lectors i lectores. Lletra convida tots els membres de l'equip propi que vulguin a enregistrar un clip amb la lectura del seu llibre o autor favorit. Si el feu arribar a la bústia de Lletra (lletra@uoc.edu), immediatament s'incorporarà al fons audiovisual de l'espai virtual de literatura catalana.

Participants de la UOC, la política i la literatura

L'objectiu d'«Amb veu pròpia» era permetre que la gent tingués l'oportunitat de llegir el seu text preferit de literatura catalana en veu alta mentre era enregistrada en vídeo. Entre els participants es destaquen diversos membres de l'equip propi de la Universitat, com Anna Sánchez-Juárez, de l'Oficina de Premsa, que considera que aquest és «un projecte que enriqueix la literatura catalana perquè li dóna vida de manera compartida».

«És fantàstic descobrir com cadascú de nosaltres dóna un toc especial a una peça literària; penso que així alliberem el text i permetem que s'expressi de maneres diferents mitjançant el sedàs de les nostres veus compartides a la xarxa», valora.

Així mateix, Jorge Bronet, del Centre de Suport de Madrid, també va participar en «Amb veu pròpia» i ens comenta que «la lectura en veu alta i utilitzant nous canals digitals amb una filosofia 2.0 facilita l'accés als continguts i acosta els usuaris a la xarxa d'autors».

També hi van participar personalitats del món polític, com el delegat de la Generalitat a Madrid, José Cuervo, i de la literatura catalana, com els escriptors Jesús Maria Tibau, Estrella Ramón i Francesca Aliern, entre altres.

Redisseny del web

L'arribada de la Diada de Sant Jordi va coincidir amb un redisseny de Lletra que potencia la portabilitat de dispositius i la participació. Un clar exemple d'aquesta nova aposta és l'espai OffLletra, que permet als usuaris crear noves seccions, comentar llibres o completar una agenda sobre literatura catalana.

Amb aquesta iniciativa i la incorporació d'eines 2.0, es persegueix l'objectiu que el portal Lletra passi de ser productor de continguts sobre literatura a ser prescriptor de continguts sobre autors i obres que hi ha a la xarxa gràcies en part als mateixos usuaris. Seguint la filosofia del web 2.0 la xarxa tendeix a ser més interactiva i democràtica, i els mateixos internautes poden contribuir a generar nous espais i formes de coneixement i informació. Així, doncs, es vol que OffLletra creixi de manera paral·lela a l'apartat més acadèmic que representa el portal de literatura catalana Lletra.

Per Elena Mellado

Els dies 13, 20 i 25 de juny milers d'estudiants de la UOC van fer les proves d'avaluació en alguna de les seus que la Universitat té repartides a tot el territori. Un total de 26.007 estudiants de les titulacions homologades, nous graus, màsters oficials i assignatures de l'@teneu universitari s'han presentat enguany a les proves finals d'aquest any.

Cal destacar que enguany la seu virtual es consolida com a 12a. Seu amb 1.024 proves finals fetes virtualment. Aquesta és una opció que tenen els estudiants que, havent superat l'avaluació continua, o bé resideixen a l'estranger o bé han acreditat que no es poden desplaçar fins a una seu per problemes de salut. Dels 648 residents a l'estranger que actualment fan alguna mena d'estudi a la UOC, 442 s'han presentat a les proves finals de juny. Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i la Xina són alguns dels països on resideixen estudiants de la Universitat.

Funcionament de les seus d'exàmens

Des de la seu central, a l'edifici de la UOC al 22@, es centralitza i coordina el funcionament de les diferents seus (24) repartides arreu de l'Estat, Andorra i Mèxic. Els responsables acadèmics de la seu central tenen un paper fonamental, ja que assumeixen la responsabilitat acadèmica de totes les seus i solucionen les incidències de tipus acadèmic que han pogut sorgir a les diferents seus (normativa, incidències amb enunciats, etc.).

Així mateix, tal com explica Glòria Pujol, de l'Àrea d'Operacions de Gestió Docent, «Els responsables de seu són persones de l'equip dels centres de suport o bé col·laboradors externs que selecciona Servei d'Activitats que tenen la funció de preparar els espais i vetllar pel bon funcionament de la seu: accés, infraestructures, etc., distribuint els examinadors i el personal de suport a les aules o espais, tenint a punt els materials necessaris per a cada aula i examinador, comunicant a cada examinador els canvis d'enunciat, tenint preparats espais específics per a estudiants amb necessitats especials i estudiants que tenen encavallaments horaris i han de fer les proves en un horari específic, preparant l'enviament de les proves i la resta de material per al transportista, preparant els espais específics per als estudiants i resolent qualsevol incidència que es pugui produir».

A més, a les seus amb més volum d'estudiants, entre 1 i 3 professors actuen com a responsables acadèmics a la seu.

En el desenvolupament de les proves, són clau els examinadors, col·laboradors docents de la UOC i responsables de l'aula que tenen assignada. Organitzen l'entrada i sortida dels estudiants a l'aula, vetllen pel bon desenvolupament de la resolució de les proves, identifiquen l'estudiant i fan la recollida de proves, entre altres tasques.

Durant les proves, també es compta amb personal de suport, que ajuda l'examinador i els responsables de seu en tot el que sigui necessari.

La Glòria ens explica que «perquè tot funcioni correctament, és necessari que les persones que hi intervenen treballin coordinadament. Aquesta és una de les funcions del grup operatiu de Gestió de l'Acció Docent, que, a més de proporcionar reforç a les seus de Barcelona, es desplaça a altres seus del territori per valorar-ne el funcionament i fer propostes de millora».

Digitalització dels exàmens

Un cop els exàmens han estat lliurats, passen per un procés de digitalització, de manera que arriben al corrector en format d'arxiu electrònic, cosa que permet fer la correcció digital de la prova i qualificar l'estudiant per mitjà d'una aplicació específica.

En aquest sentit, Glòria ens explica que «tot aquest procediment que implica el tractament de més de 57.000 proves s'ha de fer en un període relativament curt que no arriba a les tres setmanes».

I afegeix que aquest sistema «representa una important millora respecte al sistema tradicional perquè permet que els correctors rebin ràpidament els fitxers i puguin començar a corregir, aporta més fiabilitat, ja que es poden creuar dades d'estudiants presentats amb dades de proves digitalitzades, i permet l'accés a la consulta de la prova al corrector, el professor o l'estudiant que en demana una revisió».

Tal com és habitual, i amb l'objectiu de fer difusió del coneixement que es genera a la Universitat i compartir-lo, a cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació en desenvolupament perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per a contribuir a l'assoliment d'aquest objectiu, la UOC, mitjançant el Vicerectorat d'Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes.

La finalitat d'aquestes convocatòries és fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia, i també de l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Guillermo Bautista, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, perquè ens expliqui una mica més el projecte que porta per títol Innovació en l'adquisició de competències transversals: conceptualització i disseny de seminaris virtuals d'acord amb les directrius de l'EEES.

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte?

Guillermo Bautista (G. B.): Doncs la idea era planificar i desenvolupar un espai d'aprenentatge orientat al treball de les competències transversals i per a l'actualització professional. Pensem que no hi ha cap espai d'aquestes característiques al Campus. Volíem un espai i sobretot una metodologia que permetés introduir temes d'actualitat en els plans d'estudis i les assignatures, que per norma tenen un currículum més «estàtic» i «tancat». El seminari permetria a professors i estudiants treballar tant competències transversals com les que estiguessin relacionades amb la pràctica professional propera als estudis que cursen.

El projecte es planteja també com un espai per a experimentar noves eines per a l'aprenentatge, bàsicament de les anomenades 2.0, i per a plantejaments metodològics com l'aprenentatge col·laboratiu, desenvolupat a partir de l'ús didàctic d'aquests nous recursos.

Finalment, un aspecte important del plantejament metodològic del seminari és la participació d'un expert en la matèria extern a la Universitat. Això permet que acostem el món professional a les nostres aules, persones i agents que habitualment no tenen cap oportunitat de participar en el procés d'aprenentatge dels estudiants. Creiem que això permet crear espais de coresponsabilitat educativa.

Amb qui l'heu treballat?

G. B.: En el projecte hi participem bàsicament professorat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació que està vinculat al màster oficial d'Educació i TIC, l'Anna Espasa, el Julio Meneses, l'Albert Sangrà i la Lourdes Guàrdia. També hi ha una persona de l'eLearn Center, la Cristina Girona, i una estudiant que va fer les pràctiques de Psicopedagogia en el marc d'aquest projecte i hi continua col·laborant molt activament, la María José Ciudad.

La idea és que l'espai de seminari pugui ser aplicat a qualsevol estudi. La prova pilot la farem a la titulació del màster d'Educació i TIC el semestre vinent. No descartem fer-la també al nou grau d'Humanitats, tal com era previst en un principi. Ara ja ens trobem a la fase prèvia a la prova pilot. Revisem tots els documents que es vinculen al seminari i acabem de concretar detalls del plantejament metodològic que té.

Quines aplicacions pot tenir?

G. B.: El seminari és concebut per a treballar en profunditat i col·laborativament un tema específic de qualsevol àrea de coneixement, a partir de la realització de diferents activitats, de les quals es destaca la construcció conjunta d'un mapa conceptual amb una eina gratuïta i en línia: Mind42. A més d'aquesta eina, integrem en el seminari wikis, GoogleDocs i altres.

Quins són els primers resultats obtinguts i quan penseu que els podreu aplicar?

G. B.: Estem molt contents de com ha quedat finalment el seminari. L'aspecte gràfic és molt millorable, però nosaltres hem posat l'atenció en el plantejament didàctic i metodològic; això era el que ens interessava. La prova pilot la farem a principi del semestre vinent, valorem els resultats i estudiarem com es pot difondre i generalitzar per a tot el professorat que hi estigui interessat.

Quina difusió s'ha fet del projecte i on podem consultar-ne documentació generada?

G. B.: Hem pensat a fer-ne difusió amb un article i la presentació en un congrés nacional o internacional vinculat a la docència universitària durant el curs vinent. La documentació del seminari estarà disponible a partir de la mateixa pàgina inicial quan el posem en marxa. Si algú hi està interessat em pot escriure un missatge electrònic i la hi podem enviar.

Com és costum, en l'apartat de notícies del butlletí WOK incloem informació específica sobre els darrers convenis signats per la UOC. Així mateix, recordeu que a Intrauoc / Convenis i acords / Convenis institucionals teniu accés a una base de dades que us permet cercar l'historial de convenis.

Això a part, els acords que tinguin un interès especial també seran publicats com a notícia a la pàgina d'inici del Campus Virtual, tal com es fa habitualment.

- 29 de gener de 2008: ASPRO OCIO S. A., l'operador europeu amb més nombre de parcs i centres d'oci. Aspro és una empresa dedicada a la promoció i explotació de parcs aquàtics i instal·lacions turístiques recreatives. També treballa en l'explotació d'activitats d'oci i altres activitats relacionades amb el sector de l'hostaleria. Aquesta addenda té per finalitat facilitar l'accés als programes de formació contínua de la UOC als professionals vinculats a Aspro. L'experiència formativa es farà segons l'oferta periòdica dels programes de formació contínua que la UOC programa anualment.

- 27 de juny de 2008: Instituto Cervantes i Teresa Ubis. Aquesta addenda fa referència a les pràctiques no curriculars de l'estudiant de la UOC Teresa Ubis al centre que aquesta institució, dedicada a la promoció i ensenyament de la llengua i la cultura espanyoles, té a Rabat.

- 10 de novembre de 2008: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música del Ministerio de Cultura (INAEM). Aquest conveni fa referència a la cessió de la sala simfònica de l'Auditorio Nacional de Música per a celebrar-hi l'acte de graduació de la UOC a Madrid.

- 5 de desembre de 2008: C2C CONSULTORIA TSIS, SL, companyia que desenvolupa solucions de programari per al sector sanitari. És una carta de compromís que fa referència a l'ajuda del 10% als treballadors de C2C CONSULTORIA TSIS que aplicarà la UOC sobre els programes de formació de postgrau a l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC. La companyia es compromet a fer la promoció necessària i gratuïta d'aquests programes entre els seus treballadors.

- 12 de desembre de 2008: Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona (COACB). Aquest conveni té per finalitat nomenar el COACB institució associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats de relació.

- 13 de febrer de 2009: Primavera Business Software Solutions. Creada el 1993, aquesta empresa es dedica al desenvolupament i comercialització de solucions de gestió i plataformes per a la integració de processos empresarials per a petites, mitjanes i grans empreses. Més de 40.000 empreses utilitzen diàriament les seves solucions per a optimitzar els respectius negocis. L'addenda té per objectiu incentivar la formació dels professionals vinculats a PBSS amb l'accés als cursos de formació contínua de la UOC, a més del desplegament dels dispositius necessaris per a difondre'ls i afavorir-hi la matriculació.

- 20 de febrer de 2009: Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. El conveni té per objectiu concretar la metodologia d'avaluació de l'activitat investigadora (per períodes de sis anys) del personal docent o investigador doctor de la UOC.

- 23 de febrer de 2009: Institut d'Études Politiques de Toulouse, institut d'Estudis Superiors de Tolosa del Llenguadoc. Es tracta d'un conveni de cooperació per a desenvolupar el projecte de la Comissió Europea màster europeu de Seguretat urbana.

- 23 de febrer de 2009: Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya. Aquest conveni vol establir un marc per a la col·laboració entre la FUOC i el CTTI en el desenvolupament d'activitats d'interès per a totes dues parts.

- 13 de març de 2009: Cristina Calle Guisado. El conveni estableix el voluntariat del curs «Cooperació descentralitzada» de l'Observatori de la Diputació.

- 13 de març de 2009: Antonio Cauto Montiel. El conveni estableix el voluntariat del curs «Comprender África» de l'entitat Adane.

- 13 de març de 2009: Esther Caparrós Frías. Es tracta d'un altre conveni per al voluntariat del curs «Comprender África» de l'ONG Adane.

- 25 de març de 2009: Casa de les Llengües, organisme creat per la Generalitat amb l'objectiu de promoure les llengües del món. Aquesta addenda té la finalitat d'establir el pla d'activitats de l'any 2009 de la Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme i el pressupost derivat d'aquest pla.

- 31 de març de 2009: Organització Mundial del Turisme (OMT) i Fundació UNWTO. Themis. Aquesta fundació és l'instrument operatiu del departament d'Educació i Formació de l'OMT per a implantar el programa de treball amb l'objectiu comú de donar suport als estats membres de l'OMT en la millora de qualitat, competitivitat i sostenibilitat del sector turístic. Aquest conveni té l'objectiu d'establir la col·laboració d'ambdues parts per al desenvolupament i la impartició de la part virtual (e-learning) del Curso universitario de turismo y cooperación internacional para el desarrollo.

- 13 d'abril de 2009: The University of New Mexico. Aquest conveni és un marc de col·laboració entre la UOC i la Universitat de Nou Mèxic.

- 17 d'abril de 2009: Universitat Politècnica de Catalunya - UPC, Fundació Universitària del Bages i Ajuntament de Manresa. Conveni de col·laboració per a la realització d'accions de promoció, comunicació i difusió de Manresa Campus Universitari.

- 20 d'abril de 2009: Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS). Acord marc de col·laboració científica i tecnològica amb l'objectiu d'establir un marc de col·laboració entre la UOC i l'IMAS per al desenvolupament d'activitats d'interès per a ambdues parts. A més d'aquest conveni, s'ha signat una addenda amb aquesta institució que té per finalitat la col·laboració i participació de la UOC i l'IMAS en el desenvolupament i difusió dels programes de l'Àrea de Ciències de la Salut, l'objectiu dels quals és la formació i la capacitació de professionals en matèria de salut en general. A més a més, s'ha signat una addenda del conveni de cooperació educativa de pràctiques per a desenvolupament de projectes universitat-empresa. El seu objectiu és establir les condicions segons les quals s'han de desenvolupar les activitats pràctiques dels estudiants de la UOC a la institució IMAS.

- 20 d'abril de 2009: Fundación para la Formación e Investigación Sanitarias de la Región de Murcia. Aquest conveni és de col·laboració en el disseny, desenvolupament, difusió i realització de diferents programes de postgrau. A més del conveni, s'ha signat una addenda que té per objectiu formar professionals de la salut per a l'any 2009 per mitjà dels postgraus de Salud medioambiental pediátrica (any 2009), Toxicología clínica y laboral (any 2010), Seguretat dels pacients y gestió de riscos sanitaris (any 2010) i dels programes de l'Àrea de Ciències de la Salut.

- 24 d'abril de 2009: Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Aquest conveni és de col·laboració amb l'AQU en el marc del programa de reconeixement de sistemes de garantia interna de la qualitat de la formació universitària (programa AUDIT) de la convocatòria 2009.

- 1 de maig de 2009: Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació - Generalitat de Catalunya. Aquesta addenda té per objectiu el projecte d'estudi «Estudi del model d'homologació de proveïdors de SI/TI de la Generalitat de Catalunya» i els resultats obtinguts.

- 12 de maig de 2009: Fundación Carolina, constituïda l'any 2000 com una institució dedicada a la promoció de les relacions culturals, educatives i científiques entre Espanya i la comunitat iberoamericana. S'ha signat una addenda del conveni de col·laboració que convoca deu beques d'especialització professional a Espanya per a la realització d'un màster oficial de Programari lliure, a l'àrea de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions del seu programa de formació (beques de postgrau). A més d'aquesta, s'ha signat una altra addenda que té l'objectiu de convocar dues beques d'especialització professional a l'Estat per a la realització del «Gobierno de la ciudad: derechos ciudadanos y políticas públicas», en l'àrea d'Infraestructures Territorials del seu programa de formació (beques de postgrau). Es tracta d'una formació a mida.

- 27 de maig de 2009: African Virtual University. L'objectiu d'aquest conveni és establir un marc entre les parts per a promoure i posar en marxa programes i activitats beneficioses per a la UOC i la Universitat Africana Virtual. A més d'això, s'ha signat una addenda que té per objectiu trobar finançament per a les produccions de materials educatius, promocionar i desenvolupar un campus virtual enfocat a resoldre pacíficament el conflicte i eradicar la pobresa.