Per Quim Garcia

El 14 de gener va tenir lloc la quarta jornada de Comunicació Interna, centrada aquesta vegada en el Pla estratègic i en la importància del lideratge. La trobada, que es va fer al Centre de Suport de l'Hospitalet de Llobregat, significa la continuació d'una iniciativa que es va engegar ara fa un any amb l'objectiu de reunir presencialment tot l'equip directiu de la UOC un cop cada tres mesos.

La finalitat d'aquesta trobada era presentar dos dels principals projectes que la nostra universitat posarà en marxa durant aquest 2010: d'una banda el Pla estratègic, document que ha de servir de full de ruta per a la UOC durant els cinc anys vinents, i de l'altra el Pla d'acció de l'Àrea de Persones, que està lligat amb tots els projectes que té previst impulsar aquesta àrea durant els pròxims dotze mesos, en els quals s'inclouen les accions de formació previstes per a potenciar el sistema de lideratge a la nostra universitat.

En la sessió, que a diferència d'altres vegades va durar fins al migdia, hi van participar activament els membres del Consell de Govern, els caps de gabinet, els directors d'àrea, els directors de grups operatius, els responsables dels centres de suport, els directors d'estudis i, per primera vegada, els directors de programa. En total hi van assistir cent dotze persones.

La jornada va començar amb unes paraules de benvinguda de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, la qual va tenir una breu reunió prèvia amb la rectora, Imma Tubella. Marín va aprofitar l'ocasió per a destacar el caràcter innovador de la UOC i la seva capacitat per a adaptar-se «millor que ningú a les noves tendències», i per a convidar la rectora a treballar conjuntament en nous projectes.

Precisament, la rectora va apel·lar a aquesta idea d'adaptació als canvis per a recordar als assistents diversos eixos transformadors que el Consell de Govern ha decidit impulsar per tal de fer tot el possible per a millorar la qualitat de servei i de vida de les persones, transformar la UOC en una universitat en xarxa i, com a conseqüència, aconseguir que s'organitzi i treballi també en xarxa.

A més, Tubella va recordar el sentit que tenen iniciatives com les jornades de Comunicació Interna: «Una trobada com aquesta seria impossible en una universitat tradicional. Hem d'aprofitar totes les ocasions que se'ns presentin per a debatre, intercanviar opinions i treballar transversalment, perquè és una de les nostres virtuts».

Jaume Roures, convidat d'excepció

El convidat d'aquesta reunió de treball va ser l'empresari Jaume Roures, que va defensar la transversalitat i la transparència en detriment de plans escrits i organitzacions jeràrquiques. El periodista i productor de cinema i televisió va posar com a exemple Mediapro, empresa audiovisual de la qual posseeix el 33%.

Segons Roures, Mediapro ha passat a tenir tres mil treballadors i a convertir-se en una de les empreses capdavanteres del seu sector sense tenir cap pla estratègic ni una distribució clara de càrrecs.

Així, el model de lideratge que va defensar es basa en una estructura flexible, en la captació del talent, en el foment de la creativitat a tots els nivells de responsabilitat i en el diàleg com a eina per a solucionar els problemes interns.

«Dessacralització» del Pla estratègic

La segona part de la sessió va servir per a presentar a tot l'equip directiu el Pla estratègic i el Pla d'acció de l'Àrea de Persones. El director de Desenvolupament Estratègic, Rafael Macau, va ser l'encarregat de presentar el Pla estratègic de la UOC (PDF) fins al 2014. Durant la seva intervenció, va apel·lar a l'esperit de transversalitat i col·laboració participativa que ha marcat el procés d'elaboració del document i va encoratjar els assistents a mantenir aquests dos trets característics durant la seva posada en marxa.

Macau també va aprofitar la intervenció per a recordar que no es pot «sacralitzar» el Pla estratègic, ja que no es tracta d'«una altra estructura organitzativa, sinó d'un fòrum de discussió que ha de servir per a posar en marxa aspectes no sotmesos al ritme anual amb la màxima unitat de criteri i amb la col·laboració de les diverses àrees de la casa».

D'aquesta manera, el Pla i la documentació que es generi durant el seu desplegament –disponible aviat per a tots els membres de l'equip propi des de l'apartat Estratègies i plans d'objectius de la Intrauoc– esdevenen el document que marca els objectius estratègics de la UOC per al període 2009-2014 amb l'objectiu de concretar una visió actualitzada sobre quina universitat volem ser l'any 2014 basada en cinquanta-vuit projectes d'actuació.

Una part important de la presentació del document final va servir per a presentar els passos següents que l'equip de Rafael Macau té previst iniciar ben aviat i que impliquen, entre altres aspectes, reunions amb els responsables dels plans operatius previstos per a cada eix estratègic, l'avantprojecte d'avaluació i els criteris de seguiment dels avenços d'aquests aspectes.

Pla d’acció de l’Àrea de Persones

La darrera intervenció de la jornada va ser la del director de l'Àrea de Persones, Josep Ginesta, que va presentar el Pla d'acció de l'Àrea de Persones, que inclou les línies mestres de les accions que la seva àrea impulsarà durant aquest any per a fomentar i millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores de la UOC i avançar en el model de treball.

Pel que fa al Pla d'acció, segons va explicar Ginesta, l'objectiu és gestionar persones en un model propi del segle XXI, en què la capacitat d'objectivar la contribució de les persones permet subjectivar el posterior reconeixement i l'organització del treball.

En aquest sentit, va indicar que l'objectiu de l'Àrea de Persones és «ensenyar a treballar a la gent sense renunciar al benestar de les persones» i que aquesta idea passa per canviar la cultura de la presència per la d'eficiència i per la flexibilitat, la asincronia i la formació, per sistemes de reconeixement i elements que permetin organitzar el treball de manera flexible per tal que sigui personalitzable d'acord amb les necessitats de les persones i de les àrees.

Per aconseguir aquestes fites l'Àrea de Persones ha impulsat iniciatives com la direcció per objectius (DPO) i la gestió de la contribució professional (GCP), projecte que ja s'ha posat en marxa i que ha de servir, segons paraules del mateix Ginesta, «per a avaluar d'una manera objectiva les persones que integren els diversos equips». Aquesta valoració tindrà una triple dimensió: la de les competències, la de l'ajust a les funcions i la dels objectius.

Per dur-ho a terme, l'equip de Persones s'ha marcat com a objectiu la transparència del procés. Per això Ginesta va anunciar durant la seva presentació que totes les accions es faran d'una manera transparent; per exemple, amb la publicació d'un diccionari de competències UOC i de les descripcions de les tasques essencials dels diferents llocs de treball de la nostra universitat a la Intrauoc, amb comunicació prèvia mitjançant els canals habituals de comunicació interna.

Impuls al lideratge

Una altra fita que enguany s'ha marcat l'Àrea de Persones és la creació de l'escola lideratge, un projecte integrat per diverses accions destinades a millorar les capacitats de lideratge personal de l'equip directiu de la nostra universitat. La direcció i gestió de persones es basa en la «gestió de les emocions, les quals no es poden gestionar des d'una àrea, sinó que s'ha de fer des de la proximitat».

La finalitat d'aquesta iniciativa és crear un model de lideratge fonamentat en la transversalitat i la construcció d'equips i no en un sistema personalista. Amb aquest objectiu, durant el 2010 s'iniciaran diverses accions, com ara un programa de mentoria i entrenament professional, una comunitat de pràctiques i trobades periòdiques de gestió de coneixement i el desenvolupament de píndoles formatives en les diferents competències; tot això conjugat amb un programa de desenvolupament individualitzat, que tindrà diferents nivells i en el qual s'avaluarà periòdicament els directius.

Jornades presencials trimestrals

Aquesta ha estat la quarta sessió d'aquestes característiques que es fa a la UOC. La idea va sorgir quan, des de Comunicació Interna, es va plantejar la necessitat de fer jornades presencials semestrals de l'equip directiu de la UOC. Aquestes jornades tenen habitualment el format de tancada i duren un dia.

Aquesta vegada la jornada va ser monogràfica sobre estratègia i lideratge. Per a pròximes edicions es planteja la possibilitat d'examinar altres qüestions estratègiques, com ara l'orientació al client i la vocació de servei que han de tenir tots els departaments de la nostra universitat.

Documentació de la jornada

• Vídeo del discurs de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat.
• Vídeo de la conferència de Jaume Roures (mp4, 90 MB), productor de televisió i cinema i propietari del 33% de Mediapro.
• Vídeo de la presentació de Rafael Macau (mp4, 90 MB), director de Desenvolupament Estratègic.
• Pla estratègic UOC 2010-2014 (PDF), que va presentar Rafael Macau.
• Vídeo de la presentació de Josep Ginesta (mp4, 114 MB), director de l'Àrea de Persones.
• Presentació del «Pla d'acció de l'Àrea de Persones» (PPT), que va fer Josep Ginesta.

Per Arnau Cillero

La quarta jornada presencial de comunicació interna de la UOC va ser el tret de sortida del Pla director de l'Àrea de Persones per al 2010 i les accions de desenvolupament previstes en el programa de lideratge que l'acompanyen. Totes les accions presentades s'encaminen, d'acord amb el que s'explicita en el Pla estratègic de la UOC, a completar la implantació d'una nova cultura del treball, basada en la professionalització i el benestar de les persones. El treball per objectius, la rendició de comptes, una gestió més transparent, en què la flexibilitat, l'eficiència i els serveis de qualitat siguin el referent de la nostra activitat.

El Pla presenta tres eixos clau: la política retributiva, la trajectòria professional i la flexibilitat laboral. En conjunt, aquests tres elements completen un triangle mitjançant el qual s'articulen totes les accions que es duen a terme des de l'Àrea de Persones, algunes de les quals ja estan en marxa i d'altres estan a punt d'engegar-se.

A més d'aquestes, algunes de les accions que es proposen en el Pla es concretaran específicament en el marc del procés de negociació del primer conveni col·lectiu de la UOC, d'acord amb el que es pacti amb el Comitè d'Empresa.

Mentrestant, però, tal com s'ha fet fins ara, es continuarà impulsant polítiques de flexibilitat (seguir un horari d'entrada i sortida flexible, apostar per l'asincronia, generalitzar el programa A prop, dotar la UOC de més espais itinerants, racionalitzar els espais de treball...), es replantejarà el programa d'acolliment de les noves incorporacions, s'ampliarà el programa de salut, es valorarà la contribució de les persones a la institució per a definir plans de desenvolupament personals i professionals orientats a la millora continua i el disseny de trajectòries professionals. Es vol fer pivotar la trajectòria professional dels professionals de gestió en una política retributiva clara i motivadora, una organització molt flexible del treball, el reconeixement i la millora contínua que s'objectivin a partir del programa de gestió de la contribució professional i de la direcció per objectius.

Òbviament, la implantació de les polítiques associades al Pla no seria possible sense un model de gestió de persones que permeti desenvolupar l'estil de lideratge de la nostra universitat, sigui mitjançant eines o planificant accions de desenvolupament orientades a les persones que formen part de l'equip directiu de la Universitat. En aquest context, des de l'Àrea de Persones s'ha impulsat la creació d'una l'escola de lideratge.

Gestió de la contribució professional

Sobresurt per damunt de la resta de projectes, per la importància i rellevància que té en la gestió dels equips, el programa de Gestió de la contribució professional. Aquest programa, adreçat en primera instància a l'equip de gestió i que ja s'ha començat a implantar, vol ser un sistema de valoració objectiva de l'aportació (contribució) dels professionals des de tres dimensions: les competències, l'ajust a les funcions assignades i l'assoliment dels objectius fixats.

Tal com ens explica en Josep Ginesta, director de l'Àrea de Persones, aquest model ens permetrà «objectivar la contribució de les persones a la institució per a subjectivar el reconeixement i flexibilitzar l'organització del treball, alhora que té per objectiu final establir un pla de desenvolupament personal, que les persones acordaran amb els seus responsables per mitjà d'accions de millora i creixement professional».

A més d'això, per tal de garantir-ne l'objectivitat i la transparència, el mateix Josep ens aclareix com ho faran: «A partir d'una avaluació prèvia i per separat feta per les persones i els seus avaluadors, hi haurà una entrevista de valoració entre avaluadors i avaluats, en la qual, amb el suport metodològic de l'Àrea de Persones, es consensuarà i tancarà la valoració de cada persona. Tothom tindrà accés tant al diccionari de les competències que s'avaluaran com a les descripcions de funcions essencials del seu lloc de treball, en una clara aposta per la transparència. No es podrà tancar cap reunió de valoració sense que s'hagi formalitzat l'acord de millora, és a dir, el Pla de desenvolupament personal, que en el fons és el compromís de la institució amb les persones, i de les persones amb la institució».

Calendari previst

Durant el mes de gener Josep Ginesta s'ha reunit amb gairebé totes les àrees de la Universitat i les persones que formen part dels grups operatius adscrits per explicar-los la filosofia que hi ha darrere el Pla i el procediment de gestió i per aclarir tots els dubtes i qüestions plantejats. La roda de presentació del projecte es completarà abans de mitjan febrer. Durant els mesos de febrer i març es faran les entrevistes de valoració per a, més endavant, al mes de juny, tenir les entrevistes de seguiment.

Un cop s'hagi desplegat completament aquest projecte i tot el que comporta, serà una de les eines fonamentals en la gestió d'equips a la nostra universitat. En aquest sentit, tal com es fa habitualment, s'anirà informant del seu desenvolupament i dels resultats.

Per Marta Catafal

Investigadors de l'equip de recerca DPCS (sistemes distribuïts, paral·lels i en col·laboració) dels dos instituts de recerca de la UOC, l'IN3 i l'eLearn Center, publiquen dos treballs per a facilitar un millor aprenentatge a distància.

En pocs mesos de diferència un grup d'investigadors de la UOC ha publicat dos llibres. D'una banda, Mobil-Learning: Architectures for Distributed and Complex M-Learning Systems: Applying Intelligent Technologies i, de l'altra, Intelligent Collaborative e-Learning Systems and Applications. Aquests dos treballs de recerca van sota el mateix paraigua de l'aprenentatge virtual, però cadascun representa una línia diferent: l'aprenentatge mòbil i l'aprenentatge col·laboratiu amb suport informàtic, respectivament.

L'aprenentatge mòbil

L'aprenentatge mòbil, que es proporciona amb dispositius mòbils com els telèfons i els ordinadors de butxaca, permet l'ensenyament des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Precisament amb la idea de contribuir a posar les bases dels sistemes complexos que donen suport a aquest tipus d'aprenentatge, caracteritzat per la flexibilitat i la llibertat d'ubicació, s'ha publicat Mobil-Learning: Architectures for Distributed and Complex M-Learning Systems: Applying Intelligent Technologies, de l'editorial IGI Global.

Segons un dels autors, el doctor en Informàtica Santi Caballé, «l'objectiu és presentar solucions sòlides referents al desenvolupament i l'adopció de sistemes d'aprenentatge mòbil de la pròxima generació», eines que estan enfocades a aspectes com la disponibilitat d'aquest tipus d'aprenentatge i a les darreres tecnologies que donen suport a l'aprenentatge mòbil, com el web 2.0 i la computació Grid. El llibre, finalment, vol donar a conèixer l'experiència recollida fins ara en forma d'estudis de casos sobre els sistemes més rellevants d'aprenentatge mòbil.

El suport informàtic en l'ensenyament

En el segon llibre, Intelligent Collaborative e-Learning Systems and Applications, publicat per l'editorial Springer, es presenten els enfocaments de recerca per a aconseguir entorns de treball i aprenentatge col·laboratiu en línia que funcionin d'una manera eficient.

Per a un dels seus autors, el doctor en Informàtica Atanasi Daradoumis, la finalitat de l'obra és «proporcionar a professors i investigadors que tenen com a interès comú el treball i l'aprenentatge col·laboratiu per ordinador els mitjans que ajudin a la millora de l'ensenyament a distància». En aquest sentit, el llibre ofereix noves idees per a ampliar les actuals plataformes de l'aprenentatge virtual, «perquè puguin ser utilitzades eficientment en un entorn distribuït», és a dir, un entorn en què diversos sistemes estan interconnectats amb una xarxa i són capaços de cooperar i comunicar-se per mitjà de la xarxa i del programari que la gestiona.

L'obra ofereix noves idees en l'anàlisi i el desenvolupament dels sistemes d'aprenentatge col·laboratiu. Els investigadors hi trobaran les últimes tendències en aquests temes de recerca. Els professors hi podran consultar informació pràctica sobre l'ús d'enfocaments conceptuals i experimentals en el seu dia a dia. Finalment, la comunitat CSCL (professors, investigadors, tècnics...) pot inspirar-se en els models proposats i posar-los en pràctica.

Tres llibres més en preparació

Aquest grup d'investigació de la UOC prepara tres llibres més que publicarà l'editorial Springer. Els doctors Santi Caballé i Atanasi Daradoumis són els principals impulsors d'aquesta producció bibliogràfica. El primer llibre sortirà les pròximes setmanes amb el títol Computational Intelligence for Technology Enhanced Learning. L'obra proporciona els avenços en l'ús de tècniques intel·ligents per a potenciar l'aprenentatge virtual, i també el desenvolupament d'aplicacions d'aprenentatge virtual basades en aquestes tècniques i que les darreres tecnologies fan possibles.

El segon llibre es preveu que sortirà a l'estiu amb el títol Intelligent Networking, Collaborative Systems and Applications. La publicació es centra en els sistemes col·laboratius en xarxa amb aplicació a l'aprenentatge virtual, però també en àmbits com ara el treball col·laboratiu, les xarxes de sensors, els sistemes distribuïts, la seguretat i l'organització, i la gestió eficient de la informació i el coneixement que es genera en aquests entorns.

Finalment, a final d'aquest 2010 es publicarà un tercer llibre amb el títol Technology-Enhanced Systems and Tools for Collaborative Learning Scaffolding, que presentarà altres investigacions relacionades amb l'aprenentatge virtual i amb altres línies, com ara l'aprenentatge adaptat a les característiques de l'usuari.

Per Elena Mellado

El 3 de desembre van tenir lloc les jornades Usos i Abusos del P2P per a debatre el bon ús i l'abús que hi pot haver en les xarxes d'intercanvi d'arxius que possibiliten les tecnologies d'igual a igual (peer-to-peer, P2P), problemàtica que va més enllà de l'àmbit jurídic i que abasta també aspectes culturals i socials del nostre entorn.

Diversos experts del grup de recerca INTERDRET de l'IN3 i dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, juntament amb altres experts sobre dret en xarxa, s'han reunit per debatre i aprofundir l'estudi de les diferents implicacions jurídiques de l'ús dels programes d'intercanvi de fitxers.

Les jornades es van dividir en tres taules rodones, en les quals es van debatre temes tan controvertits com el de si l'ús de les tecnologies P2P s'hauria de considerar infracció o delicte, quins agents tenen responsabilitat per aquestes conductes i si el proveïdor de serveis d'internet (ISP) té l'obligació de revelar dades personals.

Responsabilitats

Els ponents van afirmar que, tenint en compte que Espanya és un dels països europeus en els quals es fan més baixades gratuïtes de música per mitjà d'internet, aquest tema s'ha de regularitzar tan aviat com sigui possible. També van alertar que tal com és redactada la llei és molt difícil saber amb exactitud si la utilització de les tecnologies P2P és delicte, infracció o un ús permès.

En aquest sentit, Raquel Xalabarder, directora adjunta del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Professorat, ens explica que «tal com està ara redactada la Llei de propietat intel·lectual, l'intercanvi de fitxers mitjançant programes P2P sense l'autorització dels seus titulars respectius és clarament una infracció de la propietat intel·lectual; que sigui delicte o no ja depèn de la interpretació que es faci dels termes amb ànim de lucre i en perjudici de tercer».

Pel que fa a la responsabilitat, els experts han expressat que certament és molt àmplia. En aquest sentit, Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política, ens comenta que «podem identificar com a agents que tenen responsabilitat en aquest àmbit els productors del programari que permet fer les baixades, els proveïdors del servei d'internet i els mateixos usuaris».

L'avantprojecte modifica la Llei de protecció de dades

Durant la jornada també es va fer referència a l'avantprojecte de la Llei d'economia sostenible que es va presentar a final de novembre, que vol modificar la llei existent amb la possibilitat de tancament, per ordre administrativa (de la Comissió de Propietat Intel·lectual), de pàgines web que vulnerin la propietat intel·lectual.

Respecte a aquest avantprojecte, Raquel Xalabarder opina que «les lleis haurien de ser el resultat de la reflexió i de la participació de tots els àmbits afectats i haurien d'evitar buscar el rendiment directe i parcial d'uns quants sectors afectats».

«És cert que el problema de l'anomenada pirateria és un tema important en aquest país, que afecta molts titulars de drets i negocis existents, però difícilment se solucionarà amb accions repressives que busquen una solució immediata, sinó amb educació i canvis de models de negoci», ens explica.

Actuacions a la UOC

En el marc del projecte de recerca INTERDRET, diversos professors dels Estudis de Dret ja estan treballant en aquest àmbit de confluència del dret i les tecnologies digitals.

Tal com ens explica Raquel Xalabarder, «estem sumant esforços per analitzar amb la màxima objectivitat possible les qüestions jurídiques plantejades en aquest àmbit, i procurem veure totes les implicacions i els interessos en conflicte, i proposar solucions i raonaments jurídics que permetin anar avançant en la solució d'aquests problemes».

Per Leo Ruffini

És possible practicar la part oral d'un idioma en una universitat en línia, en la qual no hi ha classes presencials? La resposta de la UOC és que sí i que, a més, el que a priori sembla una limitació es pot convertir en una oportunitat i un avantatge. Així ho ha demostrat Christine Appel, professora responsable de l'assignatura d'anglès de la UOC que ha ideat Tàndem, una eina d'aprenentatge que crea parelles lingüístiques –o tàndems– entre persones nadiues de llengües diferents, de manera que totes dues aprenen conversant juntes.

L'eina Tàndem té el suport de l'Oficina Oberta d'Innovació de la UOC i durant el curs passat va posar en contacte 100 estudiants d'anglès de la UOC amb altres de castellà de l'Open University i l'Institut Cervantes de Dublín, i 35 estudiants de xinès amb les seves parelles lingüístiques de la Universitat de Nanquín i la Universitat Xinesa de Hong Kong. Així mateix, 470 estudiants d'anglès de la UOC han utilitzat Tàndem per a practicar entre ells.

La innovació de Tàndem no radica tant en la part tecnològica de l'eina –basada en el sistema de gestió de continguts d'aprenentatge Moodle i en el programari per a fer trucades per Internet Skype– com en la part acadèmica, que és la que planteja reptes més considerables. Ho explica la mateixa Christine Appel, que des del 1995 investiga com es pot aconseguir que els contactes entre estudiants d'anglès i castellà es desenvolupin en un context que afavoreixi que cada participant en tregui el màxim partit possible. «El repte és sempre el mateix», exposa Appel; «si ajuntes dues persones que no es coneixen i que, a més, no dominen l'idioma de l'altra, el més probable és que no sàpiguen què dir-se. I l'aprenentatge no pot dependre de l'eventualitat que siguin extravertits i es portin bé».

Un altre punt clau són els temes de conversa, que en aquesta mena d'exercicis tradicionalment giraven entorn de l'intercanvi d'opinions i la cultura del país d'origen. «La investigació demostra que aconseguir que es generi espontàniament un debat és molt difícil. Si ja és complicat en una classe presencial, ho és encara més parlant amb una persona nadiua d'una llengua en la qual no et sents segur. Acabes recorrent al que és més simple, als tòpics: toros, sangria, flamenc…».

La proposta de Christine Appel és diametralment oposada a l'enfocament tradicional, i es basa en una evidència: «Quan solem parlar per telèfon amb un desconegut? Quan necessitem la seva ajuda per a obtenir una informació». D'aquesta manera, en els exercicis que ha dissenyat, ambdós estudiants necessiten conversar per a aplegar dades que només l'altre sap.

Bona resposta

Appel assegura que la resposta del col·lectiu d'estudiants de la UOC que han provat Tàndem és «molt positiva», ja que per a molts «és la primera oportunitat de mantenir una conversa en anglès amb una persona nadiua». Per això apunta que «la UOC treballa per signar convenis amb l'Open University que permetin integrar aquesta pràctica en el currículum, de manera que cada estudiant tingui una parella de Tàndem». A més, tal com avança la professora, «estem desenvolupant eines que facilitaran la gestió de les tasques síncrones i que obriran la gamma de continguts dels exercicis perquè puguin incloure vídeos i imatges».

Alguns exemples pràctics

Exemple 1 »

Els estudiants veuen imatges semblants però amb algunes diferències. Cada estudiant, per torns, ha de descobrir les particularitats de la imatge que li ha tocat. «Primer toca a un aprendre i a l'altre tenir paciència. Després s'intercanvien els papers i els idiomes i un ajuda mentre l'altre aprèn», explica Appel.

Exemple 2 »

Un estudiant veu la foto d'una persona i l'altre, possibles regals. Ambdós hauran de descriure el que veuen per a decidir quin regal s'adapta millor a les característiques del personatge. «Parteixes d'un objectiu concret per a col·laborar i crear llaços, no pas a l'inrevés», raona Appel. «Una vegada aconseguit això, pots passar a temes més generals o personals».

Exemple 3 »

La conversa s'enregistra, la qual cosa permet que l'estudiant pugui corregir els seus errors, aprendre de la pronunciació del seu company i millorar la pròpia pronunciació amb l'ajuda del professorat. Un altre avantatge és que el fet que l'exercici giri entorn d'imatges i fotografies predeterminades permet que els responsables acadèmics puguin definir el vocabulari que l'estudiant haurà de fer servir i aprendre.

Per Àngels Doñate

En el món laboral, la feina del dia a dia de vegades no deixa temps per a analitzar en profunditat el què o el com, la formació específica o la reflexió sobre el futur i els canvis. Però tan important és donar una resposta immediata i concreta al projecte que tenim sobre la taula com dedicar uns moments a aquests altres aspectes. A la UOC, pràcticament des dels primers anys de funcionament hi ha uns espais pensats, en part, per a facilitar-ho: les conegudes tancades.

«Les tancades són jornades de coordinació interna, de formació o de llançament de projectes de les diferents àrees o estudis. El seu objectiu, a més de formar l'equip o de comunicar estratègies i canvis, és fomentar la cohesió dels equips per mitjà d'activitats de convivència fora de les instal·lacions de la Universitat», explica Josep Ginesta, director de l'Àrea de Persones. Entre altres efectes positius, ofereixen «possibilitats infinites des del punt de vista de la gestió de persones i equips. Aporten una millora de la comunicació, la cohesió, el contacte directe, les habilitats o coneixements.

Els treballadors, més enllà de les dificultats de conciliació que poden comportar en algun cas, també les troben positives», explica Ginesta, que afegeix que «sovint esdevenen l'única oportunitat que tenen algunes àrees, per dimensió o per dispersió de les persones, de fer una trobada conjunta». Quins són els elements que les defineixen? La convivència en equip fora del lloc de treball, que permet abstreure la persona del seu dia a dia i facilita, així, la concentració en el contingut de la sessió. A partir d'aquí, com explica el responsable de l'Àrea de Persones, «no es pot parlar d'un sol model o tendència».

Una possibilitat d'aprofundir en la tasca fora del dia a dia

Pep Torn, director tècnic de la Biblioteca, comenta que «ens hem reestrenat en aquest àmbit el 2009. Les persones que formem l'equip actual, excepte els veterans, no havíem dut a terme una tancada professional de més d'un dia, enfocades sobretot a potenciar els aspectes que ens fan més bons com a equip, però d'una manera relaxada, pràctica i potenciant la participació de tots».

En la seva reestrena, s'han tractat aspectes relacionats amb emocions que s'experimenten en l'entorn de treball i aspectes de treball per objectius, «per tal d'enriquir al màxim el nostre servei als usuaris i veure quin és i ha de ser el resultat del nostre esforç més enllà de les tasques diàries».

Torn ho té clar: «Per al personal, ofereix la possibilitat de treballar aspectes que normalment queden latents i fer-ho en un entorn i amb unes dinàmiques diferents de les habituals». Per això troba molt important el fet d'estar acompanyats de persones expertes en el treball de les habilitats o coneixements que es volen adquirir. A més d'aquestes tancades professionals, a Biblioteca hi ha la tradició de fer, abans de l'estiu, una jornada per reflexionar sobre el curs i «conèixer-nos millor des d'una perspectiva més humana».

Sessions de treball monogràfic

Els Estudis de Dret i Ciència Política també fan una trobada d'un dia a Castelldefels durant el mes de juliol, «amb l'objectiu de fer una avaluació del funcionament del curs que acaba i de definir els objectius del següent», explica Agustí Cerrillo, que n'és el director. Aquest no és, però, l'únic moment del curs en què fan una activitat així: abans de Nadal, durant un dia i mig, marxen fora de la Universitat per organitzar unes sessions de treball monogràfic. El grau de Dret, l'avaluació de l'AQU o les estratègies de recerca són alguns dels temes tractats al llarg dels anys. Però també queda temps per a activitats més lúdiques, com un campionat de ping-pong o un sopar, que permetin aprofundir la cohesió de l'equip.

Aquestes sessions «les prepara el comitè de direcció dels Estudis, però intentem que hi participin els professors i el personal de gestió lligats als Estudis, organitzant equips de treball previ que fan propostes concretes. Així mateix, intentem complementar les sessions d'aquests dos dies amb la participació de vicerectors o responsables d'àrees concretes que ens aporten nous elements».

Agustí Cerrillo pensa que «a l'equip li agrada assistir-hi per diverses raons: d'una banda, perquè obtenen informació directa sobre temes que els afecten i tothom pot dir-hi la seva perquè és un entorn participatiu i, de l'altra, perquè, a més a més, en un entorn distès treballem valors que serien més difícils de treballar en el dia a dia».

Enfortiment de l'equip

Esther Gonzalvo, directora de l'Àrea de Servei a l'Estudiant, assegura que «es crea un parèntesi dintre de l'activitat del dia a dia que ens permet treballar conjuntament aspectes de més llarg termini. Compartir les coses genera sinergies de complicitat i confiança molt gratificants», afirma. El seu equip són veterans de les tancades i «les fem per compartir els objectius de l'àrea –sigui de partida o bé de valoració–, per treballar conjuntament aspectes de rol o per fer formació tots junts.

En aquest espai hem debatut fórmules de millora de l'eficiència o hem analitzat les competències de l'equip que considerem més específiques». Però Gonzalvo comenta que una de les més recordades és un dinar a les Planes: «No tenia pressupost per a assumir el cost del dinar de la tancada en un restaurant i vam decidir fer-lo nosaltres. Vam dinar tardíssim, però ens ho vam passar molt bé. Sempre intentem combinar l'activitat amb un vessant més lúdic, però potser ho hauríem de fer més». Sigui quin sigui l'objectiu concret o el contingut d'aquella activitat, hi ha uns elements que no poden faltar: «Un calendari previst amb prou temps, l'explicació prèvia dels objectius, molta planificació i contrastar posteriorment amb les persones els resultats que se n'han tret».

Des de l'Àrea de Persones s'ofereix suport en l'organització d'aquestes tancades, d'acord amb les necessitats dels diferents equips: «Normalment oferim suport metodològic en l'organització i en els continguts que s'han de treballar. Amb l'avenç de la gestió proactiva de persones, podem treballar accions concretes de millora del clima i de l'eficiència de l'equip i, especialment, treballar el lideratge, la missió, la visió i els valors dels equips. Alguna vegada les proposem directament nosaltres i ens fem càrrec de tota l'organització».

Per Quim Garcia

El mes de desembre passat l'equip de Tecnologia Educativa va posar en marxa una versió pròpia del motor de traducció automàtica Apertium, eina que va néixer a partir dels traductors InterNostrum i Universia desenvolupats per la Universitat d'Alacant i que s'ha modificat amb l'objectiu d'estalviar temps i diners a l'hora de traduir un text.

Mireia Farrús i Lluís Villarejo, tots dos del grup de Tecnologia Educativa, han liderat el procés d'adaptació i implementació d'Apertium que es va començar des del Servei Lingüístic.

Tal com explica Lluís Villarejo, una de les causes per les quals es va decidir fer una versió pròpia d'un traductor automàtic era el fet d'adaptar una eina com aquesta a les «necessitats de la casa». «Com que es tracta de programari lliure, Apertium permetia incorporar-hi qualsevol contingut lingüístic i qualsevol funció que necessitéssim», afirma Villarejo. Així, es va incorporar a la plataforma terminologia específica, a més de la possibilitat de traduir documents de diverses aplicacions, com ara dels paquets ofimàtics MS Office i OpenOffice i fitxers XML i HTML.

Per a poder implementar aquestes característiques es va haver de fer una avaluació prèvia del motor de traducció per a detectar, per una banda, els punts febles de l'eina i, per l'altra, les necessitats funcionals dins de la comunitat UOC. Tot i que els resultats d'aquesta primera avaluació van ser molt satisfactoris, es va continuar treballant per a perfeccionar el traductor. A més, també es va aprofitar l'ocasió per a crear una nova interfície per a l'usuari, adequada a les noves prestacions i a l'estil gràfic de la nostra universitat.

Així, per exemple, Apertium disposa d'un giny (widget) al Campus Virtual anomenat Servei de traducció, que permet traduir documents en diferents formats i utilitzar, opcionalment, memòries de traducció, a més de proporcionar un enllaç directe amb la interfície del traductor.

Campus Global

La implementació d'Apertium és un pas endavant en la decisió de la UOC de crear un Campus Global. En un entorn multilingüe, aquest motor de traducció es converteix en una eina per a garantir la comunicació entre persones de diversos àmbits lingüístics.

Aquesta aplicació, amb tot, no ofereix una traducció perfecta, però sí prou bona per a poder entendre una text escrit en una altra llengua o per a obtenir un esborrany de traducció que estalvia gran part de la feina de traducció. En aquest sentit, segons Mireia Farrús, la participació de la comunitat és molt important, ja que «com més errors trobi l'usuari i ens els faci arribar a apertium@uoc.edu, més paràmetres tindrem per a millorar-lo».

Precisament, aquesta bústia de correu creada per a l'ocasió ha servit perquè els membres de l'equip propi puguin fer arribar qualsevol mena de suggeriment, idea o incidència. Segons Lluís Villarejo, un gran nombre dels missatges rebuts han estat de «felicitació i sorpresa per la qualitat del traductor» (de fet, durant el primer mes d'activitat, el traductor va rebre més de quatre-centes visites), però també hi ha hagut missatges amb dubtes i errors a causa, principalment, de la utilització incorrecta del traductor.

I és que, com explica Farrús, cal tenir cura amb cert tipus de documents: «Els arxius de Microsoft utilitzen formats específics i tancats que comporten problemes quan es copien parts del text i s'enganxen directament a la finestra del traductor. Una de les recomanacions és, doncs, no copiar parts del document i enganxar-les a la finestra del traductor, sinó enviar el document sencer fent servir la pestanya Documents o escriure el text sempre que es pugui, en comptes d'enganxar-lo des d'una altra font».

Projecte obert

Tant Farrús com Villarejo formen part d'un grup d'especialistes en tecnologies de la llengua de Tecnologia Educativa, el qual, juntament amb el Servei Lingüístic i la Càtedra de Multilingüisme, ha desenvolupat aquesta eina que, encara que ja funciona, continua millorant dia a dia.

«El projecte Apertium disposa d'una comunitat de desenvolupadors que milloren l'eina constantment; però, a més, des del grup de Tecnologies de la Llengua es vetlla per la qualitat lingüística del traductor i per atendre les necessitats de l'usuari, tant en el contingut lingüístic com en el de les diverses funcions que s'hi han incorporat. Per tant, el projecte és lluny de ser un projecte tancat», conclou Villarejo.

Per Cèlia Roca

Coincidint amb l'inici del semestre acadèmic, la UOC acaba de posar en marxa una nova secretaria virtual per a tots els estudis, amb una imatge totalment adaptada al Campus 5.0. Entre les millores introduïdes es destaca un disseny més funcional i modern, amb el qual la Universitat vol agilitar la navegació i l'accessibilitat.

«Hem aprofitat aquest canvi per a millorar-ne l'estructura global i la d'alguns apartats concrets», explica la directora d'Informació a l'Estudiant, Àngels Novoa. «El nostre objectiu és ajudar l'usuari a trobar amb més facilitat tot el que busca, i que tothom pugui tenir accés a aquests continguts, vitals per als estudiants, de la manera més senzilla possible», afegeix.

Els responsables del projecte han procurat que les estructures de les diferents secretaries tinguin la màxima coherència entre elles. «Volem aconseguir, per exemple, que un estudiant de postgrau que vulgui fer un curs a l'@teneu no s'hagi d'aprendre de nou tota la distribució de la secretaria», matisa Novoa.

Tot i que la disposició dels continguts varia lleugerament segons els estudis, en accedir a la nova secretaria virtual els usuaris trobaran a la dreta i a la part superior de la pantalla alguns d'aquests apartats: Matriculació, Materials, Plans d'estudis, Expedient, Tràmits, Avaluació i Titulació. A la part central els estudiants podran consultar les informacions més significatives relacionades amb l'actualitat. Igualment, els estudiants de les titulacions homologades i graus podran subscriure's al Butlletí de Secretaria i accedir a altres dades d'interès general, com ara l'adaptació dels programes de la UOC a l'EEES.

17 milions de pàgines vistes durant el 2009

El redisseny de la Secretaria Virtual respon a l'entrada en funcionament del nou Campus 5.0. Aquest espai ha estat un dels primers a modificar-se, atès que és un dels més utilitzats per la comunitat universitària; així, només l'any passat les vint secretaries virtuals de la UOC van comptabilitzar conjuntament prop de disset milions de pàgines visitades.

Per bé que la majoria dels estudis estrenen ara la nova secretaria, la que correspon als programes de doctorat –inaugurada el juny passat– ja té vuit mesos de vida. «S'hi havien de canviar els continguts, i la UOC va aprofitar aquesta circumstància per a introduir-hi també els canvis d'imatge», diu Novoa. Després d'aquesta primera experiència, es van habilitar les secretaries (en català i castellà) de l'@teneu universitari, els estudis de postgrau i els programes oberts, per aquest ordre.

D'altra banda, la UOC té previst analitzar com viuen els usuaris aquest procés de transformació, amb el propòsit d'incorporar els seus punts de vista al procés de millora i redisseny del Campus Virtual.

Millores progressives

A la total renovació de la Secretaria Virtual s'afegirà ben aviat la d'altres seccions, eines i projectes relacionats amb aquest àmbit, com ara l'apartat de notícies i, a continuació, l'expedient acadèmic dels estudiants. «Tenim previst actualitzar la imatge de l'expedient de tots els programes de la UOC», afirma Novoa. Actualment aquesta aplicació ja és utilitzada pels estudiants de postgrau. Segons la responsable, aquestes modificacions s'implementaran durant tot el 2010 d'una manera progressiva, tenint en compte l'elevat nombre de pàgines que cal readaptar. Per fer-ho, el Servei d'Informació a l'Estudiant treballa conjuntament amb els diferents departaments implicats en cadascuna de les eines i pàgines pendents d'actualitzar.

A més de les millores esmentades, des de fa alguns mesos tothom qui vulgui ja pot tenir com a pàgina inicial La meva UOC, la pàgina d'inici del futur Campus Virtual. Aquest espai incorpora nombrosos avantatges respecte a la versió actual, ja que és personalitzable i interactiu. L'organització dels continguts web s'efectua per mòduls o finestres que es poden configurar i ordenar lliurament, segons les necessitats i les preferències de cada usuari. Per a accedir a La meva UOC per defecte només cal fer clic a les pestanyes Explora La meva UOC / Personalitza / Pàgina d'inici i triar-hi l'opció Pàgina d'inici nova.

De la mateixa manera, l'any passat també van començar a funcionar altres espais adaptats a la nova línia gràfica del Campus 5.0, com ara el Servei d'Atenció de Queixes, el simulador d'adaptacions a l'EEES, la imatge dels missatges del Servei d'Informació a l'Estudiant, els diferents microllocs web amb informació per als estudiants i les noves eines que aquest departament publica per als alumnes de la UOC.

Per Gema Santos / Salvador Tordera

Coincidint amb el quinzè aniversari de la UOC i les noves iniciatives engegades per la Universitat, com ara el nou Campus Global, la Biblioteca ha renovat totalment la seva pàgina principal amb la voluntat de millorar el disseny i l'estructuració dels continguts i l'accés a aquests. En aquest sentit, la Biblioteca de la UOC ja es pot consultar íntegrament en les versions catalana, castellana i anglesa, adaptada, en cada cas, a l'oferta de serveis i col·leccions segons el perfil idiomàtic de l'estudiant.

Segons declara el director tècnic de la Biblioteca, Pep Torn, «la Biblioteca Virtual de la UOC ha proposat sempre una oferta de continguts en tres idiomes. La presència de l'anglès ha estat molt destacada, tot i que no era integral, de manera que el web oferia, aproximadament, el 75% dels continguts en aquest idioma». Ara aquest procés ja s'ha completat. Torn opina que, «amb relació a la resta de biblioteques universitàries de Catalunya o d'Espanya, hem representat sempre un model d'oferta de continguts trilingües».

Un dels aspectes destacats d'aquesta adaptació és la consulta al catàleg de la Biblioteca en llengua anglesa, de manera que és la primera biblioteca universitària de tot l'Estat que permet fer cerques per matèries en tots tres idiomes en el fons bibliogràfic de la seva universitat.

En el marc d'aquesta iniciativa, la Biblioteca també posa en marxa el nou butlletí sobre tecnologia alimentària Food Systems, en col·laboració amb l'equip docent de Food Systems, Culture and Society de l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC.

Serveis a mida per als estudiants

Com a part d'aquest procés, a final de l'any passat la Biblioteca també va obrir els serveis a mida per als estudiants del Campus Global, entre els quals, la Biblioteca respon, el SOD (Servei d'obtenció de documents), el DESU (distribució electrònica de sumaris i resums) i el gestor bibliogràfic Refworks (que inclou totes les prestacions, excepte el préstec físic).

A més d'aquestes novetats, el director tècnic de la Biblioteca afirma que «garantim el back office en anglès», és a dir, els serveis d'atenció són en anglès, tant pel que fa a l'atenció com pel que fa a la resposta que rep l'usuari. «No hem volgut només traduir l'aparador de la Biblioteca, sinó internacionalitzar el servei», afirma Torn.

Per al director tècnic, aquesta adaptació és important perquè «avui podem dir que som la primera biblioteca universitària a oferir íntegrament tots els continguts en català, castellà i anglès». A més, afegeix, «quan parlem del web ho fem en el sentit més ampli, no solament de les pàgines web, sinó també de les eines bibliotecàries que serveixen per a gestionar la col·lecció; per exemple, la consulta al catàleg en anglès, que permet cercar per matèries o notes en aquest idioma».

En definitiva, segons conclou el director tècnic, l'adaptació «ha servit per a definir el nivell de servei en cadascun dels idiomes amb els quals oferim suport als nostres usuaris. Traduir el web simplement podria induir a confusió els usuaris, ja que els serveis són diferents segons la ubicació geogràfica de cada estudiant. Hem adaptat l'oferta no solament al seu idioma, sinó també al seu perfil».

Per Quim Garcia

El 25 de novembre passat el Consell de Govern va decidir aprovar i impulsar el Programa d'accessibilitat presentat per la comissió que es va crear al mes de maig amb l'objectiu d'analitzar i millorar les eines de la Universitat perquè les pugui fer servir qualsevol persona, independentment de les seves capacitats físiques.

Des de la seva creació, la Comissió d'Accessibilitat ja ha elaborat dos informes en els quals analitza la situació de la nostra universitat i estableix les accions futures que cal portar a terme per a assegurar que la UOC sigui una universitat accessible a tothom. Precisament, una de les principals propostes de la Comissió era la creació del Programa d'accessibilitat, el qual ara ha rebut l'aprovació del Consell de Govern per a ser desenvolupat.

Maria Galofré, de l'Àrea de Planificació i Avaluació, ha estat la coordinadora d'aquest equip encarregat de posar en comú les accions que ja es feien a la nostra universitat i de dissenyar una estratègia d'actuació institucional per a tenir un web i unes eines accessibles a tothom, objectiu que és molt important, segons Galofré, ja que una de les missions de la Universitat és facilitar l'accés a la formació al llarg de la vida i, per tant, «aconseguir que cada persona pugui satisfer les seves necessitats d'aprenentatge aprofitant al màxim el seu esforç. Es tracta de ser inclusius, flexibles i saber adaptar els nostres serveis a la diversitat funcional de tota la comunitat UOC».

Detectar les necessitats de la Universitat

Per a poder-ho aconseguir, la comissió ha hagut de detectar les necessitats de la nostra universitat en aquest camp. Per exemple, pel que fa als estudiants, s'ha analitzat quines adaptacions es podrien necessitar segons la mena de discapacitat o diversitat funcional per a cada moment del cicle de vida d'un estudiant de la UOC.

Però, a més de fomentar la creació d'un web accessible a tothom, el Programa s'ha posat com a objectiu la realització de protocols i guies sobre l'atenció a la diversitat funcional. El motiu d'aquesta voluntat divulgadora és el fet que la conscienciació és tan important com les mesures actives que es posin

en marxa.

«Si des d'un primer moment es tenen en compte les qüestions relatives a l'accessibilitat, ens podem estalviar haver de refer la feina cada cop que algú es troba amb un obstacle. Perquè això sigui factible, és necessari que tothom tingui accés a la informació sobre quins són els aspectes de l'accessibilitat que hauria de tenir en compte a l'hora de fer la seva feina», afirma Galofré.

No obstant això, la idea del projecte és que les mesures que s'apliquin no afectin el dia a dia dels membres de l'equip propi: «No es tracta d'afegir complicacions a la feina de ningú sinó de treballar per a la millora de la qualitat de la feina feta i del servei ofert. Millorar l'accessibilitat no implica una millora només per a les persones amb discapacitat».

Equip transversal

A més de Maria Galofré, hi ha participat un equip integrat per persones de diverses àrees de la casa. Aquesta interdisciplinarietat és, per a la coordinadora del projecte, «fonamental», ja que l'accessibilitat «ha de ser un compromís de tota la Universitat, i s'ha de comptar amb l'acord de tothom per a garantir que no deixem ningú fora de la UOC».

L'equip que ha participat fins ara en el projecte ha estat format per Yolanda Franco (Publicacions a Internet), Guillem Garcia (Àrea d'Organització i Aplicacions), Sheila Santamaria i Guillem Lozano (Alumni), Xavier Duran (Biblioteca), Sílvia Mata i Joan Pujol (Àrea d'Operacions de Gestió Docent), Anna Guerrero (Informació a l'Estudiant), Llorenç Sabaté (Àrea de Sistemes d'Informació), Artur Ricart (Serveis Generals), M. Rosa Vilaró (Màrqueting Operacional), Mireia Barrera (Desenvolupament de Persones) i els professors Carlos Casado i Enric Mor (Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació).

Tal com és habitual, i amb l'objectiu de difondre i de compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que es duen a terme perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per tal de contribuir a l'assoliment d'aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes, la finalitat de les quals és fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, de la tecnologia i també de l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Teresa Guasch, directora del programa de Psicopedagogia, perquè ens expliqui una mica més el projecte La regulació de l'estudiant en el procés de construcció d'un document en un entorn virtual: l'ús de l'Annotation Tool.

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte?

Diversos estudis al llarg d'aquests darrers anys han posat de manifest la necessitat d'identificar els tipus d'ajudes que han de proporcionar els docents dels entorns en línia per a contribuir a la millora de l'aprenentatge de l'estudiant. En aquest marc, el projecte que hem desenvolupat s'ha centrat en una d'aquestes ajudes, el retorn (feedback), aplicat específicament a una activitat d'escriptura col·laborativa (escriure un text entre tres o quatre estudiants).

D'aquesta manera, d'una banda, proporcionem al professorat orientacions sobre com es dissenya un feedback que promogui la regulació de l'aprenentatge en activitats d'escriptura col·laborativa i, d'altra banda, afavorim en els estudiants el desenvolupament de dues competències transversals en l'ensenyament superior i essencials per a aprendre en un entorn virtual com la UOC, basat en la comunicació escrita: en primer lloc es desenvolupen les competències vinculades a processos d'escriptura i en segon terme, competències vinculades a la col·laboració i al treball entre iguals.

Amb qui heu treballat el projecte?

En aquest projecte hem treballat l'Anna Espasa, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, l'Ibis Álvarez, professora consultora del màster d'Educació i TIC des de fa molts anys, i jo mateixa. Puntualment també hi ha participat la Luciana Cafesse, becària de doctorat de l'IN3, que ha donat suport en l'anàlisi de les dades.

Quines aplicacions pot tenir?

El projecte d'innovació ens ha permès anar més enllà de l'aplicació i l'anàlisi de la incorporació d'una eina (que era el propòsit inicial), i hem recollit dades que a partir de la seva anàlisi ens han permès identificar les ajudes educatives (feedback) que cal donar per a afavorir processos d'escriptura col·laborativa. Aquests aspectes cal considerar-los a l'hora de dissenyar i desenvolupar propostes de formació sobre les funcions i els rols del docent d'un entorn d'ensenyament i aprenentatge en línia.

Quins són els primers resultats obtinguts i quan penseu que els podreu aplicar?

Del desenvolupament del projecte n'hem obtingut bàsicament dos tipus de resultats: d'una banda, uns resultats vinculats a l'ús que hem fet de l'eina Annotation Tool (eina dissenyada per a fer anotacions en línia), que ens han permès identificar que els estudiants se centren més en aspectes del text vinculats al contingut d'aprenentatge (què s'ha d'aprendre) que no pas en aspectes vinculats a l'estructura o estil (aspectes formals del text); i, d'altra banda, hem pogut observar com en els grups en què el feedback del consultor ha generat una discussió entre els estudiants del grup, perquè el professor no donava una solució única sinó que es feien suggeriments, s'han introduït canvis de qualitat en el text. Això vol dir que el resultat han estat textos basats en arguments i justificacions, i no tant en abstraccions i opinions.

Aquests aspectes queden integrats a la guia, i en aquest sentit, responent la segona part de la pregunta, els resultats del projecte es poden posar en pràctica o aplicar a les aules virtuals des del moment en què es tinguin en compte les recomanacions de la guia.

Quina difusió s'ha fet del projecte i on podem consultar la documentació que s'ha generat?

Els resultats del projecte els hem presentat a la II Jornada d'Innovació de la UOC. A més, estem preparant una comunicació per al congrés d'innovació CIDUI que es farà a Barcelona als mesos de juny i juliol. Finalment, també s'ha escrit un article de recerca que pensem presentar aquest mateix mes a una revista internacional.

Com és costum, en l'apartat de notícies del butlletí WOK incloem informació específica sobre els darrers convenis signats per la UOC. Així mateix, recordeu que a Intrauoc / Convenis i acords / Convenis institucionals teniu accés a una base de dades que us permet cercar l'historial de convenis.

Això a part, els acords que tinguin un interès especial també es publicaran com a notícia a la pàgina d'inici del Campus Virtual, tal com es fa habitualment.

- 4 de desembre de 2008: Creu Roja Espanyola, Diputació de Barcelona i FUOC

S'ha signat un conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, la UOC i la Creu Roja Espanyola per al desenvolupament de la formació de màster i postgrau en línia en matèria de dependència.

- 1 de gener de 2009: Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles

S'ha signat un conveni amb la voluntat que sigui un acord específic per al desenvolupament d'un projecte de formació a mida per a la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), en el marc del Programa de protecció de la propietat intel·lectual en la societat de la informació.

- 22 d'abril de 2009: Universitat Austral de Xile

Es tracta d'una addenda específica de col·laboració entre la Universitat Austral de Xile i la UOC per a la creació del Clúster Iberoamericà de Col·laboració Universitària en Telemedicina (CICUT).

- 23 d'abril de 2009: Departament d'Acció Social i Ciutadania

Es tracta de l'addenda núm. 2, que té per objecte concretar les actuacions necessàries per part de la UOC en el Dixit.cat.

- 2 de maig de 2009: Col·legi d'Advocats de Barcelona

Es tracta de l'addenda núm. 2 al conveni de data 19 de març de 1997, per la qual s'estableixen les característiques i les condicions que han de regular la relació entre l'ICAB i la FUOC en relació amb l'oferta formativa conjunta «Seminaris professionalitzadors ICAB-UOC» per a l'any 2009, integrada per programes de formació de curt format (seminaris o cursos d'especialització).

- 11 de maig de 2009: Departament d'Educació

Es tracta d'un conveni de col·laboració per al desenvolupament de l'oferta dels ensenyaments a distància en el marc de cooperació del sistema educatiu de Catalunya, per al desenvolupament de la nova plataforma d'ensenyament a distància del Departament d'Educació Campus IOC.

- 11 de juny de 2009: Departament d'Acció Social i Ciutadania

Es tracta de l'addenda núm. 3 per a la posada en marxa d'una nova edició dels programes formatius «Gestió i direcció de centres residencials d'atenció a la gent gran» i «Prevenció i detecció de la violència familiar».

- 1 de setembre de 2009: Adobe Systems Ibérica, SL

Empresa dedicada a la gestió i la comercialització de programes informàtics. D'una banda, es tracta d'establir un vincle amb empreses associades a la UOC. De l'altra, hi ha una addenda que té per objectiu aplicar descomptes en formació contínua de la UOC.

- 3 de setembre de 2009: Fundación Tecnología y Salud

Entitat privada sense ànim de lucre promoguda per la indústria de la tecnologia sanitària, amb la intenció de sumar tots els agents del sistema sanitari. L'objectiu és promoure l'accés de la societat a solucions tecnològiques que contribueixin a la millora de la salut i de la qualitat de vida. El conveni de col·laboració que s'ha signat té per objectiu establir un marc d'actuació per a la col·laboració entre la UOC i l'FTS en el desenvolupament d'activitats d'interès mutu.

- 7 de setembre de 2009: Agència Catalana de Notícies

És un conveni de col·laboració que té per finalitat establir un marc d'actuació per a la col·laboració entre la UOC i l'ACN en el desenvolupament d'activitats d'interès per a ambdues parts.

- 2 d'octubre de 2009: Fundación para la Diversidad

Fundació creada per a fomentar les polítiques d'igualtat. L'objectiu és difondre i implementar en empreses i institucions la Carta de la diversitat, que recull les directives del 2000 de la Comissió Europea, que es van convertint en lleis en cadascun dels estats membres. El conveni que s'ha signat té per objectiu formalitzar la participació de la FUOC com a soci col·laborador de la Carta de la diversitat i establir unes bases per a la realització d'activitats en comú.

- 13 d'octubre de 2009: Associació de Proveïdors d'e-Learning (APeL)

L'objectiu d'aquest conveni és establir un marc d'actuació per a la col·laboració entre la UOC i APeL en el desenvolupament d'activitats comunes.

- 22 d'octubre de 2009: SURT - Fundació de Dones Fundació Privada

Es tracta de l'addenda núm. 8 al conveni de col·laboració entre SURT i la UOC per a impartir part de la docència virtual del pla de formació integral que la UOC ha dissenyat per als treballadors del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Es vol assumir la docència dels següents mòduls de contingut de la quarta edició (setembre de 2009) dels programes de formació que la UOC posa en marxa per al SOC.

- 23 d'octubre de 2009: Servei Aragonès de Salut - Sector Sanitari d'Osca

És un conveni de col·laboració entre la UOC i la gerència del Sector d'Osca del Servei Aragonès de Salut perquè els alumnes matriculats als estudis de Psicologia de la UOC puguin fer-hi pràctiques.

- 23 d'octubre de 2009: PPG Industries

Empresa líder que opera a l'avantguarda de les noves tecnologies i que està especialitzada en productes i serveis d'empresa. Es tracta d'una empresa associada a la UOC, i se la vol vincular com a tal. D'altra banda, l'addenda núm. 1 té per finalitat oferir descomptes en les matrícules de formació contínua als professionals vinculats a l'empresa o a la institució.

- 27 d'octubre de 2009: Bye Bye Pelos, SL

Empresa d'estètica i bellesa. El conveni que s'ha signat estableix un acord marc de col·laboració.

- 27 d'octubre de 2009: Consell Comarcal de la Terra Alta

S'ha signat un document pel qual la FUOC manifesta la voluntat d'adherir-se al programa ocupacional i de desenvolupament local complementari al Pla d'iniciatives de dinamització comarcal, convocat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, al qual el Consell Comarcal de la Terra Alta presenta sol·licitud.

- 30 d'octubre de 2009: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

El conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya (Departament de Governació i Administracions Públiques) i la FUOC té per finalitat implementar el màster de Dinamització digital.

- 30 d'octubre de 2009: Accenture, SLU

Consultoria d'empreses en tecnologia, estratègia, organització, transformació i adaptació al canvi. Amb aquesta addenda núm.1 es vol difondre entre els seus treballadors els màsters de l'àrea de ciències de la salut i desenvolupar programes de TIC aplicades a la salut per als seus treballadors.

- 1 de novembre de 2009: Bye Bye Pelos, SL

L'addenda núm. 1 té per objectiu aplicar als beneficiaris unes condicions especials en l'adquisició de béns i en la prestació dels serveis, d'acord amb el que s'estableix en els acords corresponents.

- 2 de novembre de 2009: Dependentia (Gesex Atenció Domiciliària, SL)

Empresa de serveis sociosanitaris especialitzada en la prestació de serveis d'atenció domiciliària. S'ha signat un conveni de col·laboració d'empreses associades a la UOC. També s'ha signat l'addenda núm. 1, per la qual la UOC i Gesex Atenció Domiciliària, SL (DEPENDENTIA) acorden facilitar l'accés als programes de formació contínua de la UOC als professionals vinculats a Gesex. L'addenda núm. 2 té per finalitat establir les condicions en què s'han de desenvolupar les activitats de pràctiques dels estudiants de la UOC a l'empresa Gesex.

- 10 de novembre de 2009: Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)

Aquest conveni vol regular els termes i la prestació per part del COPCA de serveis destinats a afavorir i facilitar el coneixement, l'accés i la presència de la FUOC en el mercat corresponent. Pla d'actuació: ACCIÓ.

- 11 de novembre de 2009: Fundación Salud, Innovación y Sociedad (FSIS) (Grup NOVARTIS)

Aquest conveni marc de col·laboració vol promoure projectes i accions de recerca, formació, difusió i transferència del coneixement relacionats amb la salut pública i la gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris, en un marc de responsabilitat social corporativa i de defensa i promoció dels drets humans, posant un èmfasi especial en el dret a la salut.

- 12 de novembre de 2009: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP)

El conveni marc de col·laboració té per objectiu establir un marc d'actuació per a la col·laboració entre la UOC i la PUCP en el desenvolupament d'activitats d'interès mutu.

- 12 de novembre de 2009: Diputació de Barcelona

L'addenda és un document de la Diputació de Barcelona pel qual aprova l'inici del segon any formatiu de la segona edició (2009–2010) del màster de Gestió i ordenació del comerç urbà, dins el conveni marc de col·laboració amb la FUOC.

- 17 de novembre de 2009: Associaçao de Estudos Superiores de Empresa (AESE)

La finalitat d'aquesta institució portuguesa és proporcionar formació per als dirigents de les empreses portugueses per a promoure el coneixement del propi negoci i el desenvolupament de la seva capacitat de decisió. És un conveni marc que vol promoure i desenvolupar programes de col·laboració acadèmica i tecnològica, la recerca, la innovació, la cooperació, la modernització, l'ensenyament i la formació administrativa de les parts en benefici mutu. També inclou una addenda que fa referència al Pla operatiu entre l'AESE i la UOC per al programa de curs a distància Fer negocis a l'Índia + annex 1.

- 17 de novembre de 2009: Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya

Conveni entre la FUOC i el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya per a la prestació del servei de facturació electrònica (E.FACT).

- 20 de novembre de 2009: Sun Microsystems Ibérica S.A.

Empresa que desenvolupa tecnologies innovadores per a la xarxa. Es tracta d'un conveni específic pel qual s'estableix la col·laboració entre la UOC i SUN per al desenvolupament curricular de tecnologies de codi font obert.

- 22 de desembre de 2009: Diputació de Tarragona

Conveni entre la Diputació de Tarragona i la FUOC per a regular la concessió d'una subvenció per al nou Centre de Suport del Tarragonès.

- 23 de desembre de 2009: Fundació d'Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), Wututu i FUOC

Conveni de col·laboració per al desenvolupament del projecte Museum Track, de mesurament de l'afluència i de l'audiència als museus de Catalunya, per al qual la FUNDACC presenta a l'AGAUR una sol·licitud d'ajuda per a desenvolupar el projecte.