Per Guida Fullana

L'espai Wikilounge va acollir al mes de novembre el primer taller del Cicle Temàtic de Conflictologia i Mediació Pràctica, organitzat pel Campus per la Pau de la UOC. Amb el suggerent títol Després del 29-S: ets un antisistema?, la sessió va consistir a escenificar una mediació en directe per a resoldre el conflicte sorgit entre els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i el Moviment del 25, després de la vaga general del 29 de setembre.

En ple centre de Barcelona, dirigits per Luca Gervasoni i Felip Daza, de NOVA Centre per la Innovació Social en Cooperació, una desena d'alumnes de la UOC van posar en pràctica els seus coneixements teòrics sobre mediació, mitjançant l'escenificació de les dinàmiques establertes entre els tres actors socials implicats en el 29-S. Els incidents de la vaga general van provocar un enfrontament polític, social i mediàtic entre les institucions de Catalunya i els moviments antisistema. L'objectiu final de l'activitat era reproduir la funció del mediador, suscitar el debat i, després de l'anàlisi dels fets, trobar una sortida conjunta a l'enfrontament.

Asseguts en tamborets de cartró reciclat, disposats en cercle i envoltats per tres pantalles virtuals, els participants van disposar de dues hores i mitja per a aprendre a utilitzar les eines bàsiques de la resolució de conflictes. «No hi ha mediació si no saps qui és qui en un conflicte i si no coneixes què volen cadascuna de les parts enfrontades.» Així de contundent es va mostrar Luca Gervasoni, el conductor del taller, a l'hora d'explicar als assistents les bases del consens i de la convivència. «La imatge que han transmès els mitjans de comunicació a l'opinió pública dels antisistema és la de saqueig, aldarulls, desperfectes al mobiliari urbà, violència al carrer... Han mesclat vaga i conflicte i no han mostrat les diferents versions. Els mitjans han distorsionat els fets i han condemnat el moviment. No és un bon començament per a la mediació», va analitzar Gervasoni.

En l'exercici de joc de rol, el públic va representar cada col·lectiu —els sindicats, els antisistema i les institucions— i cadascú va exposar el seu punt de vista. La bona mà de Gervasoni, la simpatia de Felip Daza i un ambient distès i informal van afavorir la simulació del procés de negociació. Es tractava d'aportar una cronologia real dels fets, de posar damunt la taula els arguments de cada bàndol i de qüestionar les actuacions tant dels sindicats, per promoure piquets violent, com del Govern, acusat de permissivitat, com dels Mossos d'Esquadra, per haver desallotjat inadequadament la seu bancària, com dels mitjans de comunicació, per haver criminalitzat els antisistema sense contrastar la informació.

Organitzats en petits grups de discussió, els portaveus van presentar les seves demandes davant d'un jutge de pau. Tot i ser una mediació difícil, farcida de retrets i prejudicis, la conclusió va ser unànime: després d'un procés de mediació no hi ha guanyadors ni vençuts. «La lliçó que hem après avui és que no hem dictat veredicte abans de negociar. Després d'escoltar la versió de tothom, la visió canvia i això ens ajuda a cedir. No importen les conclusions, sinó el procediment», va concloure Gervasoni.

Més activitats wiki

Aquest primer taller de mediació forma part del Cicle Temàtic de Conflictologia i Mediació Pràctica, que ha tingut lloc durant els mesos de novembre i desembre al Wikilounge. Cada setmana, la UOC proposava una activitat de mediació pràctica per a resoldre alguns dels conflictes actuals que viu la societat catalana. Després del taller Després del 29-S: ets un antisistema? hi ha hagut un curs de mediació per a joves, un col·loqui sobre la dona com a facilitadora en la resolució del conflicte i una presentació del problema existent entre les autoritats municipals i els venedors ambulants de venda a la manta.

Erik Hauck, director de Comunicació de la UOC i promotor del Wikilounge com a nou punt de trobada de la Universitat, es va mostrar satisfet per l'acollida del públic del primer taller de conflictologia. Segons Hauck, «aquestes activitats presencials inauguren l'espai interactiu i tecnològic, però en tenim moltes més de previstes, com ara un cicle d'ecouniversitat que seguirà aquest de mediació». El director de comunicació va presentar el Wikilounge com un lloc per a fomentar les relacions entre l'alumnat i el professorat de la UOC, que, fins ara, només disposaven de l'entorn virtual per a conèixer-se. En paraules de Hauck, «és un espai per a tocar-se».

Al seu torn, contents per l'experiència d'haver descobert la tasca rellevant dels mediadors, els participants van destacar la importància de tenir un lloc per a trobar-se amb les persones que comparteixen els mateixos interessos. També van agrair a la UOC l'assessorament gratuït que han rebut.

El Cicle Temàtic de Conflictologia i Mediació Pràctica és la continuïtat pràctica del IV Congrés Internacional de Conflictologia i Pau del Campus per la Pau, que va tenir lloc al mes de setembre i que va ser el marc de referència teòric de la resolució de conflictes.

El Campus per la Pau de la UOC publica el segon número de la revista científica digital Journal of Conflictology, dedicada a la resolució de conflictes i als estudis de pau.

Encapçalant aquesta nova edició, el neurocientífic David Bueno reflexiona sobre la influència dels gens en el comportament agressiu en l'article «Aggressivity, Violence, Sociability and Conflict Resolution: What Genes Can Tell Us». L'autor aporta un estudi amb noves dades que assenyalen que els conflictes formen part de la condició humana. Les últimes investigacions en el camp de la genètica i la neurociència demostren que l'origen de la violència i l'agressivitat no està únicament en la cultura i l'ambient i que s'ha de tenir en compte la influència genètica a l'hora d'oferir estratègies per a resoldre conflictes.

En el segon article, «Laughing our Way to Peace or War: Humour and Peacebuilding», l'expert Craig Zelizer analitza el paper de l'humor en la consolidació de la pau en les societats dividides. L'estudi ofereix un enfocament multidisciplinari per a entendre la funció social de l'humor i la seva contribució a la reducció dels conflictes.

En «Peacekeeping: A Civilian Perspective?», Stean Auguste Nkumb Tshiband parla de la possibilitat d'alternatives civils en les operacions de pau actuals i del manteniment de la pau multidimensional, defensada per l'ONU i per organitzacions regionals.

Vjeran Katunaric, en «The Elements of Culture of Peace in some Multiethnic Communities in Croatia», relaciona la participació creixent de les dones en els parlaments amb un descens de la violència col·lectiva de la societat croata.

Aquest número també recull un article de Sònia París, que mostra les diferents alternatives a la violència per a regular els conflictes, i el punt de vista jurídic d'Eduardo Vázquez de Castro, que escriu sobre la mediació per a resoldre conflictes en matèria de consum, comparant la legislació espanyola i l'europea.

La secció «Pioneers» és dedicada a l'exemple de resistència no violenta de dos caps maoris del segle xix a Nova Zelanda, i Ian Macduff estableix un vincle entre la política dels actes de resistència i les justificacions basades en la fe. Finalment, a l'apartat «Profile», Dick Hazlehurst explica una breu història de la fundació de Rotary pro Paz.

Journal of Conflictology

Journal of Conflictology és una publicació d'accés lliure i multidisciplinària que fomenta una concepció àmplia de la pau i que divulga coneixements sobre la pràctica de la no-violència amb un enfocament científic.

Aquesta revista és dirigida per Eduard Vinyamata i coordinada per Nicole Jenne. La publicació, que és semestral, és editada a la UOC per un consell de redacció internacional i es gestiona amb l'Open Journal System (OJS). Es publica en anglès, però es pot accedir als títols i als resums dels articles en català, castellà, anglès i francès des del seu web.