Durant el curs 2009-2010, 5.571 estudiants es van graduar a la UOC. Tots ells, acompanyats de les seves famílies, van poder participar en els actes de graduació celebrats els dissabtes 13 de novembre, a l'Auditori de Barcelona, i 27 de novembre, a l'Auditorio Nacional de Música de Madrid.

En un clima de solemnitat, la rectora Imma Tubella va destacar la importància que el model UOC té en el panorama educatiu internacional; va afirmar que el seu objectiu és arribar a qualsevol persona que vulgui accedir a la universitat, sigui on sigui i amb l'horari que tingui, però sense perdre qualitat. Tubella també va agrair la comprensió i el suport de les famílies als graduats.

En el cas de Barcelona, aquest any el padrí de la promoció va ser el periodista Josep Cuní i a Madrid, l’advocat, economista i comunicador científic Eduard Punset. Pel que fa als estudiants, en la cerimònia de Barcelona com a representants dels graduats i graduades hi va haver Joan Cerdà Subirachs, graduat de Dret, i Antonio Laiz Triana, graduat d'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Gestió i Graduat Multimèdia. Pel que fa a l’acte de Madrid, el representant va ser Ricardo Amador Dacal, de Graduat Multimèdia.

Com és el graduat UOC?

La UOC té 26.290 graduats a més de 60 països a tot el món. Dels que estudien en castellà, un 90% treballen, sobretot al sector serveis, un 70% són homes, d'una mitjana d'edat entre 36 i 45 anys, si bé un 10,8% tenen més de 50 anys.

Els motius principals per a cursar una titulació universitària a la UOC són el gust per l'estudi i l'ampliació de coneixements. A més, un 60% han triat aquesta universitat perquè els permet compatibilitzar la formació amb la vida professional i familiar. Una vegada acabats els estudis, un 55% en queden satisfets i un 42%, molt satisfets. A més, gairebé un 90% tornarien a triar la UOC si volguessin cursar una altra carrera.

Cerimònia oficial de reconeixement

Els actes de graduació que anualment s'organitzen a Barcelona i Madrid són una cerimònia oficial de reconeixement per als alumnes que han superat amb èxit els estudis. La primera gala va tenir lloc l'estiu del 1998 a Barcelona i va servir per a graduar els dotze primers titulats de la UOC.

Constant, sacrificat i orientat a objectius. Així es defineix Jordi Navarro, l’estudiant de la UOC guanyador del Premi al Millor Currículum Universitari 2010, que atorga el Col·legi d’Economistes de Catalunya i que va anar a recollir l’11 de novembre en una gala celebrada a l’Hotel Majestic de Barcelona. Amb un to pausat i serè, Navarro mesura totes les paraules que pronuncia de la mateixa manera que calcula habitualment tots els passos per assolir els objectius que s’ha marcat. «El resultat d’ara és el que vaig planificar el 2000 quan vaig entrar a la universitat.»

Navarro té quaranta-quatre anys, viu i treballa a Olesa de Montserrat, d’on és fill, i es considera un home de ciències. Actualment és el responsable de l’àrea financera d’una empresa alemanya. La cursa que l’ha portat a aquest càrrec i a ser guardonat per la seva trajectòria acadèmica ha estat una carrera de fons en la qual ha hagut de suar de valent: «La diferència entre la sort i la bona sort és que la segona la busques».

Un estudiant atípic i tardà

Navarro és un estudiant atípic i tardà, ja que la seva entrada a la universitat es va produir superada la trentena. Després de passar les proves de selectivitat, va optar per aparcar els llibres i posar-se a treballar a l’empresa familiar. Quan tenia trenta-dos anys, la companyia es va veure obligada a tancar portes i, per a obrir-se camí en el món laboral, Navarro va optar per reprendre els estudis i compaginar-los amb la feina: «Em sabia greu no haver continuat estudiant i un bon dia vaig pensar que no estava acabat i que encara podia fer-ho». Es va apuntar a la diplomatura de Ciències Empresarials a la UOC: «Sempre m’havien agradat els temes de comptabilitat, les matemàtiques... Era un camí que realment m’interessava i pensava que tenia sortida professional». Després va continuar amb la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i actualment estudia Investigació i Tècniques de Mercat. Tot i que es va treure aquests títols amb les millores notes, no sempre ha estat un estudiant exemplar. «No tinc facilitat per a estudiar, és més producte de l’esforç.»

Aquesta perseverança també ha marcat la seva evolució laboral. Després de deixar l’empresa familiar, va fer de recepcionista, etapa que li va permetre «veure com funcionava una companyia més gran». El pas següent va ser una empresa que es dedicava a fer circuits impresos, fins que el va fitxar la filial de la companyia alemanya Jungheinrich, centrada en els processos i la maquinària d’emmagatzematge. Hi va entrar com a responsable d’administració comercial de la seu espanyola i ara és el cervell de l’àrea financera. L’esforç per conciliar les obligacions i els reptes laborals amb la universitat ha estat clau en el currículum de Navarro, que confessa que l’empresa ha estat el millor laboratori per als seus estudis: «Em considero molt privilegiat perquè vaig poder compaginar els estudis d’Empresarials i ADE amb la pràctica dins d’una empresa i amb un càrrec de responsable dins d’un departament. Vaig poder aplicar molts coneixements de la universitat a la feina i viceversa. Penso que això també passa amb molts altres estudiants de la UOC». Navarro està molt agraït a les oportunitats que li ha donat la universitat: «Vaig començar fent de recepcionista i ara sóc responsable de l’àrea financera d’una empresa, amb un estil propi de portar un equip de persones. Els estudis m’han ajudat a crear-lo i liderar-lo, m’han donat els coneixements necessaris per a evolucionar». Considera que la UOC és ideal per als qui treballen i estudien al mateix temps, tot i que requereix un perfil d’estudiant «amb molta força de voluntat, perquè hi ha el perill de distreure’s molt fàcilment».

Després de vuit hores a la feina has de fer un esforç addicional per a posar-te a estudiar

Navarro és una persona d’objectius clars i resultats a llarg termini. Per a ell, el Premi al Millor Currículum Acadèmic és la millor recompensa per a totes les hores i esforços invertits: «La meva trajectòria, tant acadèmica com professional, ha anat lligada a una gran dosi de sacrifici. Quan has d’estudiar necessites temps i energia. Quan ja has passat vuit hores a la feina has de fer un esforç addicional per a posar-te a estudiar o a fer treballs». Molt esforç sumat a una enorme força de voluntat: «En èpoques d’exàmens t’has d’estar de fer altres coses, com sortir amb amics o fer esport, per exemple». Un sacrifici compartit amb la seva dona , amb qui vol compartir tot el mèrit.

Des de la perspectiva laboral, considera que el premi rebut representa «una oportunitat per a tenir alguna cosa que et diferenciï i et doni un valor afegir en el mercat laboral». Navarro té clar que vol continuar estudiant: «Com a responsable d’un equip de persones has d’evolucionar, i en el meu cas ho faig des de la universitat. Sempre haig d’aportar una mica més de coneixement per a poder fer un pas més». Aprendre cada dia és «l’única manera de ser competitiu. Estem en un entorn global i dinàmic. Això significa que quan deixes d’evolucionar l’entorn et passa al davant i la solució és continuar estudiant». A banda de la seva formació empresarial, Navarro continua millorant el seu aprenentatge de llengües estrangeres. Actualment en parla tres: anglès, francès i alemany; i ara ha començat a estudiar xinès. Navarro creu que en l’àmbit professional els idiomes són un complement indispensable: «L’anglès és imprescindible si vols arribar a algun lloc en el món laboral». En definitiva, estudiar per anar afegint valor al seu currículum.