El Memorial Democràtic, en col·laboració amb la UOC, ha presentat un mapa web de les fosses comunes a Catalunya que amplia i detalla fins a 237 el nombre de restes geolocalitzades. La creació d'aquest web es formalitzarà mitjançant un conveni entre la Universitat i el Memorial, que permetrà dur a terme una iniciativa pionera a l'Estat.

Batejat com a Web de fosses i repressió, el mapa ja és disponible i es pot consultar lliurement. Es tracta d'un projecte pioner a l'Estat, fet amb programari lliure, multilingüe (català, castellà, anglès i francès) i integrat amb Google Maps, que recull informació detallada (coordenades GPS, imatges, contextualització històrica, tipologia i opció de cerca per persones desaparegudes) de 237 fosses georeferenciades: les 179 que la Generalitat havia oficialitzat fins ara, més 58 de noves localitzades al Penedès i al Garraf a partir d'un treball de l'Institut d'Estudis Penedesencs i el Memorial Democràtic, presentat també en aquesta mateixa data. Properament s'hi podrien afegir més fosses en estudi al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall d'Aran, la Noguera i el Segrià.

El nou mapa recull les 237 fosses documentades a Catalunya en un web que permet a l'usuari accedir a informació detallada sobre les fosses i fer cerques avançades per nom i cognom de la persona desapareguda, municipi o comarca, bàndol (republicà o rebel), tipologia (soldats, civils o hospital militar), fossa (confirmada o probable) i paraula clau. El mapa web de les fosses comunes a Catalunya també convida els usuaris a aportar informació que permeti enriquir-lo amb noves dades, i conté, també, informació d'actualitat sobre la matèria.

La majoria de les fosses que es poden consultar són de soldats anònims i estan situades dins de cementiris. Tal com es veu al mapa, es localitzen majoritàriament al front estabilitzat (Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) i, sobretot, en els punts on es va establir un cap de pont i a la zona de l'Ebre. De totes les fosses censades, 88 han estat certificades mitjançant documentació municipal, registres de cementiris, llistes de difunts dels hospitals militars i altres fonts d'informació. La resta no estan certificades de manera documental, però es consideren molt probables per la coincidència de testimonis orals i dades historiogràfiques. En els darrers dos anys, una quinzena d'aquestes fosses han estat dignificades.

Col·laboració amb la UOC

El projecte del mapa web de les fosses comunes és el primer resultat de la col·laboració que el Memorial Democràtic i la UOC formalitzaran properament amb la signatura d'un conveni. Aquest conveni estableix que l'objecte de la col·laboració és "l'impuls del desenvolupament comú d'accions digitals dirigides a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica de Catalunya i de la difusió del Memorial Democràtic, així com la unificació en un sol espai dels diversos webs del Memorial Democràtic".

Tècnicament, i en concret, el nou web fossesirepressio.cat desenvolupat amb el suport de la UOC és un projecte portat a terme íntegrament amb programari lliure en un entorn LAMP (Linux Apache MySQL PHP) que es compon bàsicament de dos parts diferenciades: Frontend Web i Backend d'administració.

El Frontend Web és el web públic, visible a internet: un web en XHTML i CSS que utilitza tècniques d’accesibilitat, és multilingüe (català, castellà, anglès i francès) i permet fer una cerca simple i complexa dels continguts.

Un dels avantatges del web és la integració total amb Google Maps, que aporta la capa de geolocalització més visual per a localitzar les fosses en el territori. També s'han utilitzat TagClouds (etiquetes) per a visualitzar les comarques amb més fosses. Cada fitxa de fossa té un URL propi, de manera que n'afavoreix la indexació per part dels cercadors.

Millores en la navegació i l'adaptació de les proves i els materials a diferents formats especials són algunes de les iniciatives amb què la UOC ja compta destinades a fer de l'aprenentatge i la formació un procés accessible per a qualsevol persona.

Aquestes iniciatives s'inclouen en un programa d'accessibilitat que la Universitat ha començat a desenvolupar amb diferents resultats, un dels quals és una versió del Campus Virtual en què el disseny i l'arquitectura estan orientats a millorar la navegació de les persones amb discapacitat. Una altra de les iniciatives és l'adaptació de les proves presencials d'avaluació i tots els materials educatius de la UOC, que es faciliten en format d'àudio, de vídeo, de lector de llibres electrònics i d'html perquè sigui l'estudiant qui decideixi com i quan vol estudiar, independentment de la seva situació personal.

Fer els materials en un format més versàtil, és a dir, que un mateix contingut generat per la Universitat pugui tenir diferents sortides, facilita, per exemple, l'aprenentatge dels estudiants amb discapacitat visual. D'aquesta manera el material digital que un estudiant pot llegir en html es tradueix fàcilment en format Braille, però també en format Daisy, ja que proporciona un àudio indexat per mitjà del qual és molt fàcil navegar. Segons s'ha explicat des de l'àrea de Tecnologia Educativa de la UOC, normalment els estudiants amb discapacitat s'estimen més Braille per a emprendre per primer cop una matèria, però acostumen a complementar-lo amb l'àudio Daisy per a repassar o tenir una idea general del contingut.

Importància dels webs accessibles i la mobilitat

Una altra de les novetats és que el format d'àudio Daisy també té des d'ara una versió per a dispositius mòbils accessibles. Això és possible per mitjà d'un navegador que reprodueix aquest format que ha desenvolupat recentment l'àrea de Tecnologia Educativa. A més, aquesta àrea de la UOC ha posat en marxa un laboratori d'accessibilitat per a fer tests d'usuari amb estudiants amb discapacitat visual; l'objectiu és recollir recomanacions de disseny i usabilitat per a entorns virtuals específics per a aquest col·lectiu.

Aquests estudis són una de les primeres investigacions en el camp de la usabilitat per a persones amb discapacitat visual i els entorns virtuals d'aprenentatge, i, segons els responsables de l'àrea de Tecnologia Educativa, ja s'han començat a treure els primers resultats. A tall d'exemple, aquestes proves posen de manifest com els dissenys i maquetacions de webs accessibles segueixen patrons molt semblants al disseny de pàgines web per a mòbils. Aquesta coincidència pot ser molt útil a l'hora de dissenyar eines i entorns que millorin l'accessibilitat d'entorns virtuals mòbils i web.