Notícies internes
Sumari
- El procés de Bolonya: compte enrere
- Comença el segon semestre del curs acadèmic 2007-2008
- L’IN3: a fons!
- Els Estudis d’Informàtica col·laboren en l’organització de les II Jornades sobre Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) Lliure
- Es completa la primera fase del projecte d'anàlisi de la comunicació interna a la UOC
- Nous cursos de català en línia
- Balanç de les darreres proves finals d’avaluació
- La UOC organitza prop de 60 activitats culturals i acadèmiques a la trobada
- Es fan públics els acords signats per la UOC els darrers mesos
El procés de Bolonya: compte enrere
La UOC, com la resta d'universitats de l'Estat espanyol, afronta la fase decisiva del procés de convergència per a la creació d'un espai europeu d'ensenyament superior (l'EEES). Aquesta nova etapa ha de permetre a les universitats definir els primers títols de grau adaptats a les directrius de Bolonya, que substituiran les titulacions actuals i que es podran impartir a partir del curs acadèmic vinent. Aquesta adaptació comporta la revisió del model d'ensenyament i la metodologia docent, el replantejament de l'oferta formativa i l'adequació d'aquesta oferta a un nou entorn econòmic, social i educatiu, i la incorporació d'importants canvis organitzatius.En el nostre cas, les primeres titulacions que s'adaptaran són Dret, Humanitats i Psicologia, ja que el 13 de febrer passat la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar la proposta de la UOC d'un grau de Dret, d'un grau de Psicologia i d'un grau d'Humanitats, en considerar-los «oportuns i viables», segons va notificar la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat en un comunicat. En total, seran 35 les noves titulacions compatibles amb l'espai europeu d'ensenyament superior que es posaran en marxa durant el curs vinent a les universitats catalanes. A més, en el cas de la UOC, s'hi ha inclòs la proposta de fer el màster oficial de Prevenció de riscos laborals. La resta de titulacions s'adaptaran a partir del setembre del 2009.
El cas de la nostra universitat
Per a afrontar tot aquest procés d'harmonització, s'han dut a terme diferents iniciatives. D'una banda, s'ha tancat el procés de reflexió general i sistematitzada sobre l'impacte dels plantejaments de l'EEES en la metodologia de la Universitat i s'ha consensuat el document Conclusions finals. Hi ha previst un pla de comunicació per a donar a conèixer i fer extensius a tota la Universitat aquests resultats finals i s'ha iniciat una segona fase d'anàlisi per a dur a terme el disseny operatiu i la posada en pràctica de les principals conclusions.
Això a part, des de fa mesos en els estudis implicats han treballat per a tenir-ho tot enllestit per al setembre del 2008.
Mar Sabadell, directora d'Ordenació Acadèmica, ens explica com ho afrontem des de la UOC: «La UOC ha aprovat internament un protocol per al disseny de titulacions universitàries adaptades a l'EEES amb l'objectiu de donar suport als professors i als estudis per a l'elaboració de les propostes de títols de grau i màster, d'acord amb el marc legal definit per l'RD 1393/2007, de 29 d'octubre. Es considera imprescindible que els projectes per a la implantació d'un ensenyament universitari adaptat a les línies generals emanades de l'EEES incorporin des del començament quins seran els sistemes interns per a la garantia de la qualitat, assegurin el correcte assoliment dels objectius d'aquesta etapa de disseny i permetin la posterior acreditació del títol». I afegeix: «El protocol definit fa referència a totes les activitats i agents que cal tenir presents per a planificar la nova oferta de titulacions. El procés assegura la constitució d'una comissió de titulació, responsable d'elaborar la proposta d'acord amb els criteris i directrius que es recullen en l'RD, que compta amb el suport d'una comissió de suport i amb la valoració d'una comissió tècnica».A hores d'ara, en paraules de la mateixa Mar, les propostes dels tres primers graus ja tenen el vistiplau de la Comissió Acadèmica i han estat validades pel Consell de Govern, i han iniciat el tràmit de sol·licitud de verificació davant el Consejo de Universidades. El procediment oficial de verificació del disseny de l'ensenyament haurà d'acabar abans del 15 de maig vinent, per a assegurar la implantació dels nous títols el curs 2008-2009.
Grup de seguiment
Per a afrontar tot aquest procés d'adaptació, des del Consell de Govern també s'ha impulsat la creació d'un grup de seguiment de com s'implanta l'EEES a la UOC. Aquest grup treballa sobre les diferents hipòtesis d'adaptació a l'EEES, el seu impacte en l'activitat i els preus, el calendari d'adaptació, l'estratègia de màrqueting i comunicació i en general altres aspectes que al llarg del procés necessiten una reflexió transversal. Aquest grup és format per persones de diferents àmbits de gestió, totes vinculades directament o indirecta amb l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior i les conseqüències que se'n derivin.
En aquesta línia, aquest grup de seguiment ha encarregat a Esther Gonzalvo, directora de Comunicació amb l'Estudiant, que coordini un grup de treball encarregat de preparar i executar un pla de comunicació perquè tots els col·lectius implicats, especialment els estudiants, tinguin tota la informació necessària a mesura que ens anem acostant al setembre del 2008.
L’Esther ens comenta que «el pla de comunicació ha de ser útil per a totes les persones que intervenim en el desplegament de l'EEES a la UOC. Amb aquesta finalitat, construïm un únic nucli de continguts –clars, unívocs i, és clar, validats pel Consell de Govern–, que estaran a disposició de tothom i que, per descomptat, anirem actualitzant a mesura que la implantació avanci i es concreti». A més, afegeix: «L'existència d'aquest grup de treball multidisciplinari, que coordinarà l'actuació del pla de comunicació, garanteix la creació d'un discurs coherent que solucioni les necessitats d'informació dels diferents col·lectius de la comunitat universitària i que, especialment, atengui satisfactòriament els dubtes dels nostres estudiants».
Una feina que ve de lluny
De fet, i també per iniciativa del Vicerectorat de Professorat i Ordenació Acadèmica, des de fa força temps a la UOC ja s'han fet diverses accions i actuacions en aquesta línia. Així, per exemple, durant l'any 2007 es van fer sessions formatives destinades a preparar els diferents col·lectius de la Universitat per a aquest nou marc. Aquestes sessions estaven adscrites a un pla específic de formació sobre l'espai europeu d'ensenyament superior.
A més, des del curs 2006-2007 la UOC ja té establerts tres màsters oficials: el d'Educació i TIC (e-learning), el de Programari lliure i el de Societat de la informació i el coneixement. Sense cap mena de dubte, aquesta experiència prèvia ens ha preparat molt millor per a afrontar els nous reptes que ara planteja l'adaptació a l'EEES.
Això a part, del 25 d'octubre al 16 de novembre de 2007 la UOC va organitzar les II Jornades en Xarxa sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior: compartint noves pràctiques docents. La finalitat d'aquestes jornades era oferir a tots els professors de les universitats catalanes un espai de comunicació i debat sobre les experiències desplegades fins aleshores per a l'adaptació a l'EEES.
Finalment, el web de l'Espai de Bolonya, que ara fa dos anys es va renovar, està en fase de replantejament per a adaptar-se a la nova realitat. Fins ara aquest espai ha permès accedir a informació actualitzada sobre diferents aspectes relacionats amb l'EEES i consultar un recull mensual dels principals esdeveniments que es duen a terme arreu amb aquest objectiu; ara cal que a més reculli una selecció de documents destacats amb relació a l'aplicació del procés de Bolonya, aporti informació sobre com va evolucionant el procés en el conjunt de països i universitats i contribueixi a la flexibilitat, la utilitzabilitat i la mobilitat dels programes. Recordeu que hi podeu accedir fent clic al botó Espai de Bolonya que hi ha al menú principal del Campus.
EEES: El cas espanyol
A l'Estat espanyol, el Reial decret d'ordenació d'ensenyaments universitaris, aprovat el mes d'octubre passat, estableix tres nivells per a l'ensenyament superior: grau, màster i doctorat. La novetat principal rau en el fet que, per primera vegada, són les universitats mateixes les responsables de dissenyar i proposar els plans d'estudis que considerin més atractius, d'acord amb els seus recursos i interessos.
Per a garantir la qualitat d'aquests ensenyaments, els plans d'estudis oficials seran verificats pel Consejo de Universidades abans d'implantar-se i seran inscrits en el Registre Universitari de Centres i Títols com a títols acreditats. L'Agencia Nacional de la Evaluación de la Calidad y la Acreditación (ANECA) avaluarà cada sis anys els títols oficials per a renovar l'acreditació de qualitat.
Comença el segon semestre del curs acadèmic 2007-2008
Un total de 32.898 persones han començat aquest semestre alguna de les 23 titulacions que ofereix la UOC. D’aquestes persones, 26.891 ho han fet en titulacions homologades i oficials en llengua catalana i 6.007 en titulacions homologades i oficials en castellà i el títol propi de Graduat Multimèdia. En la dada total de matriculats i els desglossaments posteriors no consten els 1.760 estudiants que començaran aquest semestre els estudis a la setena edició de l’@teneu universitari.En el cas del campus en català, la titulació amb un nombre més elevat d’estudiants matriculats és Ciències Empresarials (amb 6.153 persones), seguida de Psicologia (3.478), Dret (2.932), Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes (1.883), Humanitats (1.863), Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió (1.445), Administració i Direcció d’Empreses (1.221), Psicopedagogia (1.084), Turisme (932), Ciències del Treball (896), Enginyeria Informàtica (642), Investigació i Tècniques de Mercat (593), Publicitat i Relacions Públiques (555), Documentació (510), Filologia Catalana (501), Comunicació Audiovisual (500), Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, especialitat de Telemàtica (449), Estudis de l’Àsia Oriental (404), Ciències Polítiques i de l’Administració (350), màster d'Educació i TIC (176), màster de Programari lliure (162) i màster de Societat de la informació i el coneixement (162).
En el cas del campus en castellà, la titulació amb un nombre més elevat d’estudiants matriculats és Ciències Empresarials (amb 1.032 persones), seguida de Dret (798), Psicologia (529), Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes (479), Ciències del Treball (415), Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió (357), Investigació i Tècniques de Mercat (188), Publicitat i Relacions Públiques (187), Administració i Direcció d’Empreses (186), Documentació (176), Enginyeria Informàtica (174), Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, especialitat de Telemàtica (173), Psicopedagogia (168), Estudis de l’Àsia Oriental (147), Turisme (129), Humanitats (118), màster d'Educació i TIC (110), màster de Societat de la informació i el coneixement (101) i màster de Programari lliure (87).També cal destacar que el títol propi de la Universitat, el Graduat Multimèdia, té 463 estudiants matriculats.
La UOC té un total 397 estudiants matriculats en català i 211 estudiants matriculats en castellà que resideixen fora d’Espanya. Resideixen, per exemple, en països europeus com Alemanya, França, Andorra, Itàlia, Bèlgica, Irlanda… A més, també hi ha persones que estudien des de la Xina, Síria, el Perú, Argentina, Colòmbia o el Marroc, entre altres països.
(Font: dades extretes del DAU el 27 de febrer de 2008)
@teneu universitari
Amb l'objectiu de facilitar l'accés a coneixements complementaris de qualsevol formació i sense haver-se de matricular a estudis universitaris, la UOC posa en marxa una nova edició de l'@teneu universitari. Aquesta proposta formativa, que respon a la voluntat de la UOC de ser un servei social, permet matricular-se d'assignatures soltes a persones que no tenen els requisits bàsics d'accés a una titulació universitària. En aquesta edició s'ofereixen 431 assignatures en català.
Les diferents assignatures corresponen als àmbits d’estudi de la UOC. Així, hi ha 77 assignatures de l’àmbit d’Economia i Empresa, 74 de Psicologia i Ciències de l’Educació, 73 de Ciències de la Informació i de la Comunicació, 71 de Llengües i Cultures, 49 d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, 35 d’Humanitats, 30 de Dret i Ciència Política i 22 de Turisme.
Les novetats d’aquesta edició són Llenguatge publicitari, Lobbisme i grups d'influència, Ètica i règim jurídic de la publicitat i les relacions públiques, El programari lliure al sector públic, Ampliació de xarxes de computadors, Organitzacions intensives en informació i Auditoria, peritatge i legislació per a informàtics.
Els estudiants de l’@teneu universitari cursen les assignatures amb la resta d’estudiants de la UOC, en les mateixes aules, amb els mateixos materials didàctics i amb l’atenció docent de tutors i consultors.
L’IN3: a fons!
Totes les persones que formem part de l’equip propi sabem que la UOC compta amb l’IN3, un institut de recerca especialitzat en l'anàlisi interdisciplinari de la interacció entre les TIC i els diferents àmbits socials.Més enllà d’això, és possible que les persones que no tenen el punt de treball a l’edifici de Castelldefels o les que no tenen un contacte directe amb l’activitat d’aquest centre desconeguin com s’estructura l’activitat de recerca i els diferents perfils de professionals que hi treballen. L’objectiu d’aquesta notícia és fer-vos-en cinc cèntims, sintetitzant la informació que podeu consultar en el web de l'IN3 (http://in3.uoc.edu/).
La recerca
L’activitat de recerca a l’IN3 és estructurada en programes i grups, però també es recolza en l’activitat individual de recerca dels professors. Els grups de recerca són constituïts principalment per professors de la UOC, mentre que els programes constitueixen noves línies de recerca iniciades l’any 2005 i són integrats bàsicament per investigadors contractats.
Actualment l’IN3 té 11 grups de recerca i 3 programes.
Grups de recerca:
- Grup de recerca sobre Educació a distància universitària i escolar (EDUS). Investigador Principal (IP): Elena Barberà.
- Grup de recerca sobre Dret d’internet (INTERDRET). IP: Rosa Fernández i Raquel Xalabarder.
- Grup de recerca sobre Educació i societat xarxa (ENS). IP: Josep Maria Mominó.
- Grup de recerca sobre E-governança: administració i democràcia electrònica (GADE). IP: Albert Batlle i Agustí Cerrillo.
- Grup de recerca sobre Enginyeria del programari (GRES-UOC). IP: Robert Clarisó.
- Grup de recerca sobre Entorns virtuals d’aprenentatge adaptatius centrats en l’usuari per a la docència científica i tècnica (NET2LEARN). IP: Julià Minguillón i Teresa Sancho.
- Grup de recerca sobre Estudis literaris i tecnologies digitals (HERMENEIA). IP: Laura Borràs.
- Grup de recerca sobre Sistemes distribuïts, paral·lels i col·laboratius (DPCS). IP: Atanasi Daradoumis i Joan Manuel Marquès.
- Grup de recerca sobre Psicologia, salut i xarxa (PSINET). IP: Eulàlia Hernández.
- Grup de recerca Observatori de la Nova Economia (ONE). IP: Jordi Vilaseca.
- Grup de recerca sobre K-ryptography and Information Security for Open Networks (KISON). IP: David Megías.
Programes de recerca:
- Programa de recerca Gènere i societat de la informació. IP: Cecilia Castaño.
- Programa de recerca Immigració i societat de la informació (IMSI). IP: Adela Ros.
- Programa de recerca Negociació del risc. NEGRISC. IP: Anna Garcia.
A més dels professors i investigadors sèniors i postdoctorals, molts dels quals són membres d’aquests grups i programes, el personal investigador de l’IN3 també és format per:
Becaris de doctorat: doctorands que s’incorporen a temps complet per a fer la tesi doctoral en el marc d’algun grup o programa de recerca. Amb els nou becaris que s’han incorporat l’any 2008, corresponent a la tercera promoció, l’IN3 ja té un total de 25 becaris de doctorat.
Ajudants de recerca: investigadors que es contracten temporalment per a donar suport a grups i programes o a projectes de recerca específics.
Organització interna
L’IN3 té un Comitè de Direcció format pel president de la Comissió Científica de la Recerca i el Doctorat de la UOC, Manuel Castells; el vicerector de Recerca, Eduard Aibar; el director adjunt de l’IN3, Julià Minguillón; el director del programa de Doctorat, Albert Batlle, i la gerent de l’IN3, Mireia Riera.
La Comissió Científica per a la Recerca i el Doctorat de la UOC és un organisme independent, creat l’any 2002, que avalua l'actuació acadèmica de la Universitat, controla la qualitat del programa doctoral i aconsella la rectora sobre l’estratègia de recerca. La Comissió es reuneix una vegada a l’any durant dos dies a Barcelona. És formada per reconeguts científics i professors de diferents disciplines i països. Tots els seus membres són catedràtics d’universitats de prestigi d’arreu d’Europa i els Estats Units, tret de Vinton Cerf, un dels pares d’internet. Els seus membres són assignats per la rectora a proposta del director de la Comissió Científica.
D’altra banda, el personal de gestió de l’IN3 s’estructura en les unitats següents:
L’Oficina de Gestió de Projectes d’R+D+I (OGP): és l’instrument per a facilitar i cobrir totes les necessitats del personal investigador de la UOC durant totes les fases d’un projecte d’R+D+I. L’Oficina de Gestió de Projectes facilita als investigadors i caps d’un projecte: a) informació sobre fonts de finançament, tant públiques com privades, per a desenvolupar els seus projectes d’R+D+I i ajudar-los tant en la presentació de propostes en convocatòries competitives de projectes i a entitats patrocinadores d’activitats d’R+D+I com en la prestació de serveis; b) totes les tasques de gestió que implica la fase d’execució, posant a l’abast dels investigadors les eines i serveis necessaris per al desenvolupament del projecte. Componen l’oficina set persones.
La Unitat d’Economia: és l’instrument per a facilitar als investigadors de la UOC la gestió econòmica dels programes, els grups de recerca, els projectes i els ajuts, i assegurar-ne la viabilitat. Ofereix serveis de gestió pressupostària i de gestió financera i fiscal. La unitat la componen quatre persones.
La Unitat de Suport a la Recerca: és l’instrument per a posar a l’abast de tot el personal investigador tot un conjunt de serveis amb l’objectiu de proporcionar-li eines i recursos que li facilitin el desenvolupament de les activitats de recerca. Aquests serveis s’estructuren en els àmbits següents: serveis de difusió (web IN3, web de grup i programa, web de projecte, difusió de notícies, seminaris, etc.), serveis de manteniment i suport de programari per a la recerca (eines informàtiques com ara Atlas, TI, Refworks, SPSS, etc.), serveis de formació (programes de formació específics que serveixen per a millorar la capacitat investigadora del personal), serveis de gestió de currículums (mitjançant el portal investigador l’investigador autoedita, actualitza i explota les dades que hi emmagatzema) i serveis de gestió dels programes d’ajuts interns (accés a recursos humans i materials específics que impulsen l’activitat de recerca que es duu a terme). Componen la unitat sis persones.
L’equip de Doctorat: és l’instrument per a gestionar el programa de doctorat sobre Societat de la Informació i del Coneixement i el màster oficial de Societat de la informació i el coneixement. Componen l’equip tres persones.
Els Estudis d’Informàtica col·laboren en l’organització de les II Jornades sobre Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) Lliure
Els dies 3, 4 i 5 de març se celebren les II Jornades sobre Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) Lliure a Girona, que organitza el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona. Els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació col·laboren en l’organització de l’esdeveniment. Aquestes jornades són una de les trobades més importants en el camp dels sistemes d'informació geogràfica (SIG) lliure de tot l’Estat espanyol, com es va poder veure l’any passat en la primera edició.Després de l’èxit de les primeres jornades, aquesta segona edició se centra en temes com l’alliberament de dades geogràfiques o els formats geogràfics oberts i el paper que l’Administració pública o les pimes poden tenir en la implantació i proliferació de SIG lliures. Aquest últim punt transcendeix, de fet, el tema dels SIG i és una pregunta que es podria estendre a tot el programari lliure.
Enguany és previst que hi assisteixin més de cent professionals, professors i experts en SIG i temes afins, que discutiran sobre els problemes i qüestions plantejats i presentaran multitud d’exemples.
Participació de la UOC
La UOC ja va ser present a les I Jornades. En aquella ocasió David Megías i Antoni Pérez, ambdós professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, van participar en la sessió inaugural: el primer, en qualitat de director del màster universitari de Programari lliure (MPL) i el segon, com a professional de SIG. També hi va participar Malcolm Bain, consultor de l’MPL i expert en legislació relacionada amb les TIC.
Això a part, i tenint en compte que els SIG cada cop són més populars en el món domèstic i professional, des de fa temps la UOC ha apostat per aquesta tecnologia. Així, per exemple, ja fa força temps que els té incorporats en els programes d’informàtica, en una àrea de treballs i projectes finals de carrera (TFC i PFC); en el programa de telecomunicació, en una nova assignatura de lliure elecció que se’n diu SIG i geotelemàtica i que s’ofereix a partir d’aquest semestre, i en el camp de la recerca, en la tasca que fa el professor dels Estudis d’Humanitats César Carreras al grup OLIBA (aplicacions informàtiques en el patrimoni cultural) o la que podria desenvolupar el grup ITOL en un futur.
A partir de la col·laboració en les I Jornades, el SIGTE ha estat present en els àmbits de docència dels SIG a la UOC: d’una banda, ha elaborat part dels materials de la nova assignatura SIG i geotelemàtica i, de l’altra, ha participat en la direcció conjunta d’un treball final de carrera. Tanmateix, les perspectives fan pensar que en el futur aquesta col·laboració augmentarà.
De fet, la bona sintonia entre ambdues institucions ha portat a fer que la UOC també participi en aquestes II Jornades de SIG Lliure. Aquesta vegada, la nostra contribució consistirà a lliurar un CD amb els materials de l’MPL i un DVD amb el punt de treball amb programari lliure. A més, participarà en la taula rodona «Implementación del SIG libre: cómo facilitar y promover el SIG libre en la universidad, en la Administración y en la empresa privada». Aquesta col·laboració permetrà donar a conèixer la UOC al món dels SIG d’Espanya i Iberoamèrica i també difondre el MOPL. És previst que hi assisteixin diversos components dels grups de recerca de l’IN3 ITOL i GRES (enginyeria del programari).
Què són els SIG
Un sistema d’informació geogràfica (SIG o GIS, amb l’acrònim en anglès) és una integració organitzada de maquinari, programari, dades geogràfiques i personal, dissenyada per a capturar, emmagatzemar, manipular, analitzar i desplegar en totes les seves formes la informació geogràficament referenciada amb la finalitat de resoldre problemes complexos de planificació i gestió. També es poden definir com un model d’una part de la realitat que fa referència a un sistema de coordenades terrestres i que és construït per a satisfer unes necessitats concretes d’informació.
Ara bé, per a una persona no entesa es pot dir que un SIG seria el Google Maps o els plànols que molts ajuntaments tenen als seus webs i que permeten visualitzar diverses capes d’informació, o el navegador GPS que calcula i marca una ruta sobre un mapa. Aquests serien només alguns exemples d’elements «semblants» a un SIG, que permeten fer-se’n una idea. Però un SIG és molt més: un SIG permet fer una consulta geogràfica i fer anàlisis no solament alfanumèrics sinó també espacials, com ara es pot fer que pinti d’un color determinat les illes de cases on viu un nombre determinat de persones i que estan en una àrea determinada que nosaltres hem marcat amb el correu.
I, en tot cas, els SIG estan en ple procés d’expansió i descobreixen aplicacions i utilitats que fa pocs anys eren impensables. Per tant, la cosa més interessant és pensar en el que poden arribar a ser... I això és precisament el tema de què es tractarà a les II Jornades de SIG Lliure.
Es completa la primera fase del projecte d'anàlisi de la comunicació interna a la UOC
Tal com s'havia previst, aquest mes de febrer s'ha completat la primera fase del projecte d'anàlisi de la comunicació interna en l'organització, engegat pel Gabinet de Comunicació el mes de setembre passat. A hores d'ara ja disposem del diagnòstic i les recomanacions resultants de la fase d'estudi, feta per la consultora externa. Aquest informe ha estat elaborat per l'empresa LTCProject, que ens dóna suport i guiatge durant tot el procés. A grans trets, el resum executiu de l'informe destaca que la situació de la nostra organització en matèria de comunicació interna és prou bona, sobretot en comparació d'altres institucions semblants. Tot i això, l'estudi planteja algunes propostes per a millorar en les febleses i amenaces detectades. Entre altres punts, s'han identificat oportunitats de millora en el foment de la comunicació transversal i la participació, la difusió i la necessitat de potenciar els instruments de comunicació existents.
En aquesta línia, us avancem que la filosofia que impregnarà aquestes millores apostarà clarament pel contacte personal i la presencialitat.
A partir d'ara, els passos següents aniran encaminats a analitzar les conclusions extretes i a presentar propostes de millora al Consell de Govern de la UOC. D'aquesta manera, és previst que a partir del mes d'abril ja es puguin engegar algunes accions de millora concretes.
S'informarà periòdicament sobre l'avanç del projecte i els seus resultats.
El projecte
L'objectiu del projecte és elaborar un pla director que permeti definir, planificar i implantar iniciatives específiques orientades a desenvolupar i millorar aspectes de la comunicació interna a la UOC, a partir de fets objectius i mesurables. Això ha de permetre a mitjà termini disposar d'uns circuits de comunicació operativa ben definits i que funcionin, tant en comunicació ascendent i descendent com en comunicació horitzontal.
En la fase d'estudi inicial s'han fet onze entrevistes personals aprofundides i quatre sessions col·lectives de treball (focus groups). Prop de quaranta persones de tots els àmbits i responsabilitats han participat en aquestes trobades, que es van fer durant la darrera setmana del mes de setembre i la primera del mes d'octubre. A més d'això, s'han tingut en compte les idees de millora proposades en el grup de treball de comunicació interna, que es va crear en el marc del projecte Evoluciona la UOC!
Nous cursos de català en línia
La UOC posa en marxa una nova oferta formativa no presencial, el Català obert, cursos de llengua catalana a l’abast de qualsevol persona o professional. L’objectiu és promoure l’aprenentatge de la llengua catalana en la modalitat no presencial i ajudar les habilitats comunicatives en l’activitat professional o privada. En definitiva, es vol millorar les competències lingüístiques dels estudiants. Aquests cursos s’inclouen en l’oferta formativa de Programes oberts de l’Institut Internacional de Postgrau. Com a programes oberts, també podem trobar activitats formatives breus, com els cursos d’estiu, els cursos d’hivern i els seminaris, les assignatures dels estudis sense requisits d’accés de l’@teneu universitari, a més dels cursos d’accés a la UOC per a més grans de 25 anys i els cursos de formació superior per a professionals, oferts en coordinació amb EducaciOnline.
Francesc Remolí, de l’Institut Internacional de Postgrau, l’administrador responsable d’aquests cursos, ens explica que «feia temps que els nostres estudiants ens ho demanaven; la universitat va considerar que ja era el moment de donar forma a aquesta iniciativa. Amb Català obert la UOC facilita de debò que qualsevol persona que sàpiga la llengua pugui millorar les seves competències lingüístiques i que fins i tot es pugui presentar amb garanties a les proves oficials per a obtenir els certificats interuniversitaris homologats».
Aquesta activitat, desenvolupada conjuntament per l’Institut Internacional de Postgrau, els Estudis de Llengües i Cultures i el Servei Lingüístic, «és més que una nova activitat formativa», en paraules del Francesc. I això, segons sembla, és només el primer pas, «penso que hem d’estar satisfets i orgullosos de poder contribuir a promoure i facilitar l’aprenentatge de les llengües del món, del català en aquest cas. Ara som al començament i ja podem afirmar que l’activitat té una rebuda molt positiva».
A més, ens comenta els objectius que s’han fixat: «D’una banda, volem que el Català obert arribi a tot el territori i que fins i tot es saltin fronteres. La llengua catalana desperta molt interès en l'àmbit internacional i són moltes les universitats d’arreu del món que ofereixen als seus estudiants la possibilitat d’aprendre aquesta llengua. Aquest 2008, doncs, serà l’any de donar a conèixer l’activitat arreu. D’altra banda, com a universitat virtual, tenim un repte important respecte al treball oral de les llengües. En aquest sentit ja hem encetat diferents projectes d’innovació que ens permetran acostar-nos al màxim a l’objectiu que perseguim».
Característiques principals
Amb els cursos del Català obert la UOC vol preparar els estudiants per a presentar-se a les proves interuniversitàries que permetran obtenir una certificació oficial, homologada per la Generalitat de Catalunya, dels nivells intermedi (antic nivell B) i de suficiència (antic nivell C).
Per a seguir el nivell intermedi, cal tenir un coneixement elemental de la llengua que permeti fer-la servir en diverses situacions comunicatives, encara que la competència lingüística sigui limitada. Per a seguir el nivell de suficiència, cal tenir un coneixement de la llengua equivalent al nivell intermedi i fer-la servir amb normalitat, oralment i per escrit, en un ampli ventall de situacions comunicatives.
Els cursos de català tindran una durada de 120 hores i una extensió de 3 mesos. Per a superar-los, caldrà seguir l’avaluació contínua, que consta d’un conjunt d’activitats guiades i comentades per consultors experts i que permet mesurar l’aprenentatge progressiu de l’estudiant i l’assoliment dels objectius del curs.
Els estudiants que cursin el Català obert tindran a la seva disposició un consultor, que és la persona que guia l’estudiant durant tot el curs i l’orienta en les activitats de treball individual, resol els dubtes de contingut i avalua el progrés acadèmic en el nivell en què l’estudiant s’ha matriculat, d’acord amb el pla docent dissenyat.
Per a matricular-se als cursos del Català obert no cal tenir cap titulació acadèmica.
Pel que fa als recursos didàctics, consten d’un pla docent, de material multimèdia de vuit mòduls en cada un dels quals es tracta d’una matèria diferent (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, comunicació oral, comprensió lectora, expressió escrita i una síntesi d’història de la llengua), d’itineraris d’aprenentatge (que indiquen a l’aprenent els continguts que cal seguir per a assolir els coneixements que corresponen a cada un dels nivells: intermedi i de suficiència) i dels recursos complementaris que hi ha a la xarxa recollits a l’aula virtual i en el material didàctic.
Balanç de les darreres proves finals d’avaluació
El 15 de febrer passat va acabar el procés d’avaluació del primer semestre del curs 2007-2008 corresponent a les titulacions homologades i al títol propi de Graduat Multimèdia. Tot seguit us mostrem una sèrie de dades que us permetran conèixer en profunditat què és el que comporta per a la UOC tot aquest procés. Dades més significatives
En total, durant aquest semestre s’han avaluat 1.183 assignatures segons el seu model d’avaluació específic.
Durant el període de docència aquestes assignatures han generat 4.544 enunciats diferents de PAC i els estudiants han lliurat un total de 391.280 activitats avaluables en l’avaluació contínua de les assignatures.
Els dies 14, 19 i 23 de gener es van fer les proves presencials de 915 assignatures. Enguany, en l’organització de les proves finals d’avaluació hi han participat 1.181 persones.
S’han elaborat 4.544 enunciats diferents de proves finals i s’han fet 56.131 proves finals distribuïdes entre les 26 seus d’exàmens presencials del territori espanyol (a 23 ciutats), de les quals el 86% són proves de validació. Els estudiants residents a l’estranger i algun estudiant amb necessitats especials han pogut fer les proves de validació virtualment. Totes les proves finals s’han digitalitzat i les han corregit digitalment 1.271 correctors diferents.
Les qualificacions finals d’assignatura es van publicar el 4 de febrer passat. S’han tancat un total de 2.440 actes d’assignatura i s’han publicat un total de 99.344 qualificacions finals. Per a reforçar la publicació de les qualificacions finals, s’han enviat 42.014 SMS amb la qualificació final d’assignatura als estudiants que ho han sol·licitat.
Al final del procés i després de la publicació de la nota final, els estudiants han pogut demanar revisió de les qualificacions de les proves finals. Aquest semestre s’han sol·licitat i resolt 955 revisions i 179 al·legacions de les proves finals dels estudiants.
Aquestes són algunes dels dades que ens permeten tenir consciència dels volums que gestiona actualment la nostra universitat. Sense l’esforç i la dedicació de moltes persones que hi han treballat això no hauria estat possible.
La UOC organitza prop de 60 activitats culturals i acadèmiques a la trobada
El dissabte 8 de març, al campus de Bellaterra, a la trobada presencial hi haurà diferents activitats docents, culturals i lúdiques de la UOC organitzades des dels Estudis i per iniciativa dels mateixos estudiants. Tots els membres de la comunitat universitària de la UOC i qualsevol persona que hi estigui interessada hi podrà assistir de les 9 a les 17 hores. En total, s’han preparat 37 activitats impulsades pels estudis, 12 pels membres de la comunitat (fòrums, grups, associacions...) i 6 per la Biblioteca. A més, també hi haurà els serveis d’informació i atenció que ofereixen habitualment diversos departaments de la UOC (Servei d’Atenció a l’Estudiant, La Virtual, Institut Internacional de Postgrau...) i els serveis complementaris (ludoteca, connexió a internet, reserva d’espais...).
Consulteu totes les activitats proposades per cadascun dels estudis:
- Ciències de la Informació i de la Comunicació.
- Dret i Ciència Política.
- Economia i Empresa.
- Humanitats.
- Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
- Llengües i Cultures.
- Psicologia i Ciències de l’Educació.
L'assistència a totes aquestes activitats està oberta a totes les persones vinculades a la UOC, als seus acompanyants i a persones externes a la UOC.
Es fan públics els acords signats per la UOC els darrers mesos
Tal com és costum, en l'apartat de notícies del butlletí WOK incloem informació específica sobre els darrers convenis signats per la UOC. Així mateix, recordeu que a Intrauoc / Convenis i acords / Convenis institucionals teniu accés a una base de dades que us permet cercar l'historial de convenis.Això a part, els acords que tinguin un interès especial també seran publicats com a notícia a la pàgina d'inici del Campus Virtual, tal com es fa habitualment.
Relació dels darrers convenis (ordenats per data de signatura, de més vell a més nou):
(Data: empresa o institució, activitat de l'empresa o institució. Objecte del conveni. Departament de contacte).
- 3 de setembre: Colegio Mayor Nuestra Señora del Rosario, centre d'ensenyament. L'objecte d'aquest conveni és ajuntar esforços per a fomentar l'intercanvi d'experiències en el camp de la docència, la investigació i la formació de persones en les diferents àrees del coneixement, especialment en l'àrea de gestió del territori, urbanisme, infraestructures, mobilitat i polítiques en general. Institut Internacional de Postgrau.
- 19 de setembre: Universitat Autònoma de Barcelona, centre universitari. L'objecte d'aquest conveni és el canvi de denominació del Centre de Recerca sobre Risc i Mediació. IN3.
- 3 d'octubre: Microsoft, multinacional vinculada amb l'àmbit de les noves tecnologies. L'objecte d'aquest conveni és la definició d'un marc àgil de col·laboració que permeti desenvolupar el conjunt de projectes concrets interessants per a ambdues parts. Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
- 5 d'octubre: Ajuntament de la Fatarella, administració local. L'objecte d'aquesta addenda d'un conveni anterior és establir un acord amb relació al canvi de denominació de l'actual Punt d'Enllaç que passarà a anomenar-se Punt de Suport. Centre de Suport del Baix Ebre.
- 15 d'octubre: IFEMA (Feria de Madrid). L'objecte d'aquest conveni és la cessió temporal a la UOC d'algunes sales de la fira de Madrid. Comunitat.
- 30 d'octubre: Gaia Education, consorci d'educadors experimentats d'ecoaldees de tot el món, units en la voluntat de fer accessible, al gran públic, aquestes experiències. L'objecte d'aquest conveni és establir relacions de cooperació entre les dues entitats en àmbits acadèmics, científics, socials i culturals que contribuiran al seu respectiu desenvolupament institucional. Campus per la Pau i la Solidaritat.
- 9 de novembre: Sierra Gorda, grup ecològic. L'objecte d'aquest conveni és fer un curs formatiu adreçat a promotors i tècnics que treballen en àrees protegides, presidències municipals i ONG de la zona. Campus per la Pau i la Solidaritat.
- 15 de novembre: COPARMEX (Confederació Patronal de la República Mexicana), sindicat patronal que té l'objectiu de generar més i millors empreses per a Mèxic que a la vegada puguin contribuir a generar una millor qualitat de vida, feines més bones, una educació millor..., en definitiva, un país més competitiu. L'objecte d'aquest conveni és que ambdues institucions promoguin el desenvolupament dels professionals i els treballadors de les empreses associades a COPARMEX, en els diversos àmbits de l'ensenyament i la formació, i la millora de la seva competitivitat en el marc de la societat del coneixement. UOC Mèxic.
- 15 de novembre: Technosite, empresa que pertany al grup empresarial de la Fundació ONCE, especialitzada en soluciones integrals per a internet. L'objecte d'aquest conveni és establir les condicions de col·laboració i participació de les dues institucions en el desenvolupament i difusió d'un màster. Institut Internacional de Postgrau.
- 21 de novembre: Editorial Tirant lo Blanc, SL, col·laboració habitual de la UOC, sobretot amb la Biblioteca i els Estudis de Dret i Ciència Política, com a proveïdors de bases de dades jurídiques. L'objecte d'aquest conveni és nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les bases sobre les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats. A més, també s'hi inclou una addenda que té l'objecte d'oferir descomptes en les matrícules de Formació Continuada als professionals vinculats a aquesta institució. Gabinet de Relacions Institucionals.
- 23 de novembre: SAP (Sistemes, Aplicacions i Productes), primer proveïdor de programari empresarial del món. L'objecte d'aquest conveni és la definició d'un marc àgil de col·laboració que permeti el desenvolupament conjunt de projectes concrets interessants per a ambdues parts. A més, s'hi inclou una addenda que ha de permetre utilitzar les solucions empresarials de SAP en l'oferta formativa de Postgrau. Institut Internacional de Postgrau.
- 29 de novembre: OAMCIC (Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana) de St. Cugat del Vallès. L'objecte d'aquesta addenda a un conveni anterior és oferir descomptes en les matrícules de Formació Continuada als professionals vinculats a l'empresa o institució. Gabinet de Relacions Institucionals.
- 30 de novembre: Universidade FUMEC, centre de formació de Cruzeiro - Belo Horizonte. L'objecte d'aquest conveni és la posada en funcionament d'una edició del màster Gestió de la ciutat (60% virtual i 40% presencial). Gestió de la Ciutat.
- 6 de desembre: PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament). L'objecte d'aquest conveni és ajuntar esforços per a potenciar les capacitats i facilitar el desenvolupament. El conveni també té per objecte establir formes de cooperació entre les parts que permetin utilitzar modalitats operatives per a aprofitar millor els recursos humans i materials de la UOC i del PNUD. Gestió de la Ciutat.
- 12 de desembre: Departament d'Educació, de la Generalitat de Catalunya. L'objecte d'aquest conveni és l'oferta de cicles formatius de formació professional a distància. Institut Internacional de Postgrau.
- 13 de desembre: AQU Catalunya (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya). L'objecte d'aquest conveni és la inclusió de la UOC en el programa AUDIT i l'establiment de diversos compromisos entre ambdues institucions. Vicerectorat de Professorat i Ordenació Acadèmica.
- 1 de gener: ICFO (Institut de Ciències Fotòniques). L'objecte d'aquesta addenda a un conveni anterior és l'establiment de les condicions per les quals la FUOC permetrà a l'ICFO que diversos investigadors utilitzin part de les seves instal·lacions de l'edifici de l'IN3 a Castelldefels. Aquesta addenda deixa sense efecte la primera addenda signada el 15 de setembre de 2006. Gerència.
- 5 de gener: AMITS (Associació de Mestres Industrials i Tècnics Superiors), associació professional de titulats en Formació Professional, d'àmbit preferent català, però amb implantació a tot Espanya. Tenen la seu principal a Barcelona i una segona seu a Múrcia. L'objecte d'aquest conveni és nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les bases sobre les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats. A més, s'hi inclou una addenda que té l'objecte d'oferir descomptes en les matrícules de Formació Continuada als professionals vinculats a aquesta institució. Gabinet de Relacions Institucionals.
- 21 de gener: Bluepill Group, S.L., empresa de consultoria i creació de mons virtuals i plataformes socials, especialitzada en el desenvolupament d'entorns de 3D, creadora de projectes Second Life. L'objecte d'aquest conveni és nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les bases sobre les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats. Gabinet de Relacions Institucionals.
Nota: tots aquests convenis estan pendents de ser ratificats pel Patronat de la FUOC.
- ...el semestre passat es van enviar més de 42.000 SMS per a comunicar les notes de qualificació de les proves finals d’avaluació als estudiants que prèviament ho havien sol·licitat?
- ...aquest semestre hi ha 724 assignatures amb docència repartides entre 1.620 aules?
- ...la UOC té 130 servidors en producció, amb una capacitat total de disc disponible per a dades de 15 TB (terabytes) replicat i més de 15 subxarxes?
Pau Alsina
Director de la revista digital Artnodes i professor d'Humanitats
«Els videojocs són cultura»
Aviat es publicarà un nou número de la revista digital Artnodes. Pau Alsina, que fa més de quatre anys que està vinculat a la UOC com a professor, n'és el director. Parlem amb ell perquè ens expliqui per què ha triat els videojocs com a eix vertebrador d'aquest nou número.
Imprimir