Magí Almirall, director de l'Àrea de Tecnologia Educativa
Quinze anys són molts anys.
Recordo un sopar d'estiu, quan treballaven a la UOC cinquanta persones, el juliol del 1995. El rector, en Gabriel Ferraté, va dir en el seu discurs: «Aquesta és la millor universitat del món: cinquanta treballadors i cap estudiant; llàstima que així no durarà gaire».
I semblava que no fos res, però en uns quants anys va anar creixent, fins que un dia el Campus no va funcionar i, en comptes de rebre queixes, vam sortir a les cartes al director dels diaris. Llavors vaig pensar: «Potser sí que anem creixent».
I ara som molts, dinàmics, flexibles, canviants... Si una cosa té d'estable la UOC és l'estat de canvi constant.
Per a mi, que jugo al quinto per Nadal, el 15 sempre és «la nena maca», la UOC.
