La pau no s'assoleix aplicant fórmules abstractes ni models establerts. L'últim número de Journal of Conflictology, revista editada per la UOC, mostra de nou la importància de l'anàlisi, la cooperació, l'acció pràctica i la recerca. Un dels articles relata l'experiència concreta en un centre d'integració social a Mèxic, on la creativitat i el joc són utilitzats com a eines per al desenvolupament d'una cultura per a la pau entre els nens.

La revista electrònica Journal of Conflictology, impulsada pel Campus per la Pau de la UOC, tracta de la ciència de la resolució de conflictes d'una manera àmplia, interdisciplinària i compromesa amb la pràctica real de la lluita contra els conflictes.

El nou número de la revista combina l'anàlisi teòrica de conflictes recents, la recerca basada en programes concrets aplicats a comunitats reals, el relat d'experiències personals i la biografia de personatges cabdals en la recerca i l'educació per a la pau.

Imaginar el futur

La secció «Pioners» d'aquest número és dedicada a la vida i obra de la sociòloga americana Elise Boulding. Gran defensora del paper de la dona en la resolució de conflictes i d'una transformació profunda del seu rol en la societat, Boulding va aprofundir en la idea de crear un futur millor a força d'imaginar-lo.

Els nous moviments socials

L'article del sociòleg francès Michel Wieviorka analitza els dos últims grans moviments socials que han assolit una repercussió internacional: les revoltes àrabs i el moviment «indignat» europeu. L'autor analitza aquests dos fenòmens des del punt de vista del context històric i els paradigmes teòrics sobre els moviments socials.

Periodistes al camp de batalla

Laith Mushtaq és un fotoperiodista iraquià amb llarga experiència en conflictes bèl·lics. L'entrevista d'aquest número, feta pel consultor internacional Jack Shaka, parteix de l'experiència personal de Mushtaq per a analitzar qüestions com el paper dels periodistes en els conflictes armats i la seva relació amb els poders polítics.

L'Estat, en primer pla

El paper de l'Estat en la gestió dels conflictes és analitzat en l'article de Hastings Aid Amurani-Phiri, que estudia les possibilitats que té l'Estat a l'hora de preservar i potenciar la diversitat cultural d'un país.

Després d'un conflicte armat

Dos articles se centren en els processos de després d'un conflicte armat. D'una banda, el periodista Miquel Calçada analitza, en el seu article, la guerra d'Algèria i les conseqüències del conflicte. De l'altra, Aleksi Ylönen estudia les limitacions que pot comportar una intervenció externa, prenent com a base l'estudi del conflicte del sud de Sudan.

La pràctica

Resoldre conflictes implica ser capaç d'acceptar l'altre. Dues experiències ben diferents ens demostren la importància d'aprendre aquests valors en el pla pràctic.

La secció «Perfil» d'aquest número relata la tasca de l'Institute for Multi-Track Diplomacy (IMTD), que fa vint anys que treballa en la resolució de conflictes arreu del món. Aquest institut instrueix d'una manera pràctica els membres de la comunitat en conflicte en tallers interactius enfocats a experimentar el procés de negociació i reconciliació amb l'adversari.

L'article de Lizette Rodríguez i Martha E. Gómez, per la seva banda, analitza l'experiència d'un programa de cultura per a la pau en un centre d'integració social a Mèxic. L'estudi planteja l'educació per a la pau com la transmissió de principis universals com el respecte, la llibertat i la justícia per mitjà de l'experimentació, el joc i la creativitat.

La revista, a ISOC

Journal of Conflictology va néixer l'any 2009 i se'n publiquen dos números anuals. Editada per la UOC i amb un consell de redacció internacional, la revista va ser inclosa el mes d'octubre passat al directori Revistes de Ciències Socials i Humanitats de la base de dades bibliogràfiques ISOC.

L'Escola de Cooperació ha obert el període de matriculació per als màsters, postgraus i especialitzacions de l'Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la UOC relacionats amb els àmbits de la conflictologia, l'acció humanitària, la dependència, el dret internacional humanitari, la gestió d'entitats no lucratives i la sostenibilitat. El curs començarà el 13 de març.

Treballar en el desenvolupament de projectes de cooperació sobre el terreny; conèixer a fons l'àmbit jurídic en què es desenvolupa l'acció humanitària; planificar una intervenció pacífica durant un conflicte armat; aprendre a combatre l'assetjament laboral; a més d'aplicar les TIC per a millorar la qualitat de vida de les persones dependents i la de les cuidadores; estudiar els genocidis, els crims contra la humanitat i els crims de guerra; especialitzar-se en la gestió d'una entitat no lucrativa o, fins i tot, ser expert en ecodisseny i conèixer els entrellats de l'emergent mercat verd... forma part dels múltiples programes de formació dedicats a promoure la pau, la sostenibilitat i la cooperació que l'Escola de Cooperació posa a l'abast de tothom.

«Tot i que el tercer sector, tant social com ambiental, és un dels més tocats per la crisi econòmica que patim, el nostre entorn demana professionals cada cop més especialitzats i gestors més eficaços i eficients», ha comentat Mabel Gómez, tècnica de l'Escola de Cooperació, que ha animat la gent a consultar els continguts de l'oferta formativa.

Pocs recursos, més ben gestionats

«Els canvis socials i econòmics que vivim ens obliguen a posar-nos al dia i renovar coneixements per a ser competitius i competents en la nostra àrea. Les professions solidàries i humanitàries també s'han d'actualitzar i és vital aprendre a optimitzar i gestionar els cada cop més escassos recursos», ha manifestat Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau i de l'Escola de Cooperació de la UOC, que ha encoratjat a inscriure's als màsters i especialitzacions, ja que «un altre món és possible i es pot aprendre a construir-lo».

Entre els programes més destacats de l'Escola de Cooperació que començaran el mes de març vinent, hi ha l'especialització Ecodisseny i pensament sistemàtic, que es porta a terme juntament amb Gaia Education, amb la intenció de preparar professionals per a emprendre projectes de desenvolupament sostenible.

La Creu Roja col·labora en alguns dels programes educatius de l'Escola, que ofereix especialitzacions com Gestió de RH d'entitats no lucratives, Tècnic en projectes de cooperació internacional en el desenvolupament, Tècnic en intervenció humanitària o Tribunal Penal Internacional. L'especialitat Gestió de recursos i qualitat, que compta amb la col·laboració de la Creu Roja, Koine-Aequalitas, la Diputació de Barcelona i la Fundació Vodafone España, introdueix les noves tecnologies en l'àmbit de la dependència.

Quant a la resolució de conflictes, s'ofereixen els programes Conflictes armats i gestió de crisis i Conflictes educatius, entre altres.