Cristina Aced: En aquest llibre entenem la visibilitat com la capacitat de donar-se a conèixer i estar present en els mercats, cada vegada més sobresaturats. Per això creiem que sense visibilitat no hi ha venda: ningú comprarà alguna cosa que no sap que existeix. Actualment, els mercats són converses, com diu la primera tesi del Cluetrain Manifesto. Així que per tal de ser visibles hem de participar en aquesta conversa, i les eines 2.0 ens faciliten molt aquest treball. Es tracta d’escoltar què es diu en la Xarxa, de buscar on estan els nostres públics i estar aquí. I, sobretot, interactuar. Per descomptat, seguint una estratègia i coneixent les regles. Que en la Web 2.0 sigui fàcil participar no significa que tot valgui.

Bell Llodrà: Ens diferenciem per la reputació de les fonts que valoren. La compra de cada dia es fa més complicada perquè els productes també són més complexos i de vegades costa decidir. Llavors, acudim a prescriptors, persones que ens ajuden a triar a partir dels seus coneixements o a les seves experiències. Abans aquestes persones eren properes i conegudes, avui dia no fa falta que les coneguem físicament, n’hi ha prou amb creure que saben del tema gràcies al que llegim a través de la xarxa sobre el que expliquen.

Cristina Aced: Crec que en el context actual, la Xarxa pot ser una gran ajuda a nivell professional, perquè brinda excel·lents oportunitats a un cost molt baix. No m’estic referint a ofertes laborals (que també les hi ha), sinó a l’oportunitat de fer-se visible en un mercat molt saturat, a través de blocs i xarxes socials. Podem gestionar la nostra reputació, crear-nos una marca personal i, en definitiva, donar-nos a conèixer. Qui no s’ha buscat alguna vegada en Google? Així sabrem qui parla de nosaltres i en quins termes. Després hauríem de decidir com volem respondre a aquestes referències i participar en aquesta conversa. Ningú ens coneix millor que nosaltres mateixos, així que la millor forma de contribuir a la nostra reputació desitjada és prenent la paraula nosaltres mateixos.

Bel Llodrà: Perquè al viure a Mallorca buscava una Universitat que oferís formació sobre matèries de la Societat de la Informació i del Coneixement i pogués estudiar sense haver de desplaçar-me i en les hores que m’anés bé. El doctorat m’ha donat una bona base per a gestionar projectes d’investigació sobre els usos socials de la xarxa, i el que vaig aprendre ho estic aplicant cada dia en el meu treball.

 

Cristina Aced: La UOC dóna una flexibilitat que és difícil trobar en altres centres i, a més, compte amb un gran prestigi. L’experiència amb el màster en màrqueting va ser tan positiva que ara repeteixo amb el màster en Societat de la Informació i el Coneixement. Crec amb fermesa en la formació continuada i la UOC és un excel·lent aliat per a aquesta actualització constant. Un bon exemple són els seminaris i els cursos d’estiu que ofereixen.

Bel Llodrà: Poder estudiar a través d’un Campus Virtual a distància de forma no presencial i sentir-me integrada en l’aula gràcies al dinamisme i la interacció dels professors i de la resta d’alumnes. També destacaria el molt que vaig aprendre, el ben estructurats que estaven els cursos i el treball que arribem a realitzar suposo que gràcies a la metodologia d’estudi que aplica la UOC.

 

Cristina Aced: Destacaria la necessitat de la constància i la motivació, i també la importància del treball individual i, per descomptat, el participar als fòrums de debat. Estic convençuda que compartint, aprenem, i conèixer diferents punts de vista ens enriqueix.

Bel Llodrà: Va ser de forma paral·lela i sense conèixer-nos. Jo vaig estudiar publicitat i relacions públiques i vaig començar a treballar en la Fundació IBIT a través d’una beca fa 11 anys. Llavors era un entorn d’informàtics, però jo veia la xarxa més com un canal de comunicació que no com una eina informàtica. Més tard em vaig interessar pel tema de la identitat i la reputació per a enfocar-ho en una part concreta de la comunicació i relacionar-ho amb les tècniques publicitàries: el reconeixement de marca, sigui professional o d’una empresa. En 2003 vaig decidir obrir el meu blog com una forma d’anotar el que anava investigant o reflexionant i vaig descobrir a Neus Arqués i a Magali Benítez. El contacte es va mantenir en el temps fins que va sortir l’oportunitat de conèixer-nos millor coincidint en cursos i congressos, i l’any passat va sorgir la possibilitat d’escriure el llibre que va ser quan vaig conèixer a Cristina.

Cristina Aced: Ens hem conegut escrivint aquest llibre! Les dues coneixíem a Neus Arqués i ella és qui ens va convidar a embarcar-nos en aquesta aventura. I haig de reconèixer que ha estat un plaer treballar a 10 mans i que les eines participatives han estat indispensables per a fer realitat aquest projecte, perquè ens han permès treballar a distància.

Cristina Aced: Tots tenim una reputació digital, encara que no ho sapiguem. Desconèixer la nostra reputació digital o no gestionar-la, no significa que no s’estigui parlant de nosaltres en la Xarxa. El món digital és un reflex de la realitat física, amb una diferència substancial: en Internet, les paraules no les hi duu el vent. Internet no oblida: el que vas escriure o vas penjar fa mesos, sigui positiu o negatiu, seguirà estant aquí avui, si no t’has preocupat de gestionar-ho.