Els docents estem en un moment de canvi. De canvi de l’instructor que érem a l'educador que hem de ser; de la confiança que atorga una autoritat institucionalitzada a la vulnerabilitat que comporta el fet d'haver de guanyar-se diàriament el respecte dels alumnes; de la defensa d'una cultura hegemònica a la necessària sensibilitat envers altres cultures i maneres de pensar; de la còmoda objectivitat dels llibres de text a la convulsa realitat virtual d'internet.

En aquest canvi, és fàcil perdre's, naufragar en l'intent i renunciar a compromisos i responsabilitats. Ja no és possible ser solament un químic que ensenya la seva ciència, o un mentor que modela uns valors, o un tutor que canalitza els impulsos o un mediador que soluciona els conflictes. És necessari ser-ho tot.

Actualment, a l'escola, la dispersió mental dels alumnes i la manca de límits fan una combinació letal per a qualsevol aprenentatge. Què es pot fer? D'una banda, proposem revisar l'excessiva permissivitat, alhora que expliquem d'on arrenca i per què està tan arrelada a casa nostra. De l'altra, introduïm eines a les aules per actuar contra la manca d'atenció sostinguda i de concentració d'una gran majoria d'alumnes, per tal de millorar la seva formació acadèmica i personal