Cada any a la darreria de juny es publica una nova edició del factor d’impacte, i des del 19 de juny de 2013 està disponible el factor d’impacte del 2012; per tant, els investigadors ja poden consultar com estan posicionades les revistes en què van publicar durant el 2012.

Dins la comunitat científica el factor d’impacte és l’indicador bibliomètric per excel·lència que indica la visibilitat que tenen les revistes acadèmiques dins el món científic i, per tant, es considera un indici de qualitat el fet que un investigador publiqui en les revistes millor posicionades dins les diferents categories temàtiques en què aquestes es classifiquen.

L’ús original del factor d’impacte era com a eina bibliotecària per a identificar les millors revistes en els processos d’adquisició de fons. A la llarga ha derivat en una eina d’avaluació de la qualitat de la recerca dels investigadors. Els professors i investigadors de la UOC acrediten la seva recerca per mitjà de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que fixa els criteris específics per l’avaluació de l’activitat de recerca (RESOLUCIÓ ECO/2902/2012, de 21 de desembre). Amb aquesta resolució l’AQU fa públics els indicadors bibliomètrics acceptats, essent el factor d’impacte l’indici de qualitat per excel·lència en l’avaluació de les publicacions de qualsevol àrea de coneixement.

Càlcul del factor d'impacte 

En concret, el factor d’impacte d’un any és una xifra resultat del càlcul del nombre total de citacions que ha rebut una revista durant els dos anys anteriors dividit entre el nombre total d’articles publicats durant aquell mateix període de temps.

Anualment es publiquen dos índexs de revistes amb factor d’impacte: el Science Citation Index i el Social Science Citation Index. Eugene Garfield va publicar el primer llistat de Science Citation Index el 1961, i el 1969 es va publicar en paper el Journal Citation Reports, el primer rànquing de revistes per factor d’impacte. Actualment es poden consultar electrònicament des de l’edició de 1997 fins a l’actualitat per mitjà de la plataforma d’ISI Journal Citation Reports (ISI JCR).

Altres dades d’interès representatives de les limitacions que presenta el factor d’impacte en el nostre context són, en primer lloc, que només inclou 55 revistes espanyoles de ciències socials, amb un clar predomini de les revistes anglosaxones i, en segon lloc, que inclou només 158 revistes open access de ciències socials, en comparació a les aproximadament 3.000 revistes de les àrees de ciències socials que inclou el Directory of Open Access Journals (DOAJ).

Amb relació a aquests criteris, els camps de les ciències mantenen el factor d’impacte com l’únic indicador de qualitat vàlid, però les àrees de les ciències socials i les humanitats requereixen altres indicis de qualitat. En els darrers quinze anys han proliferat molts altres índexs bibliomètrics, alguns internacionals (p.ex. ERIH Lists) però majoritàriament nacionals. Alguns es basen en un recompte de citacions rebudes per la revista en un període de dos o tres anys (p.ex. In-recs o Scimago Journal Rank de Scopus) i, uns altres, en la difusió de la revista en determinades bases de dades (p.ex. MIAR, DICE, etc.).

Sistema de revisió per parells

Val la pena remarcar que tot i el predomini del factor d’impacte en els processos d’avaluació, aquest només mesura la visibilitat de la revista en què s’ha publicat un article però no la qualitat científica de l’article, avalada pel sistema de revisió per parells. Arran d’aquesta controvèrsia, al desembre de 2012 es va fer pública la Declaració de San Francisco (DORA), en què es planteja la necessitat de millorar el model d’avaluació dels resultats de recerca. DORA és una iniciativa mundial que comprèn totes les disciplines, tot i que va ser iniciada per l’American Society for Cell Biology (ASCB), juntament amb un grup de directors i editors de revistes científiques. Com a recomanació general destaquen:

«Do not use journal-based metrics, such as journal impact factors, as a surrogate measure of the quality of individual research articles, to assess an individual scientist’s contributions, or in hiring, promotion, or funding decisions.»

Per tant, valdria la pena fer una reflexió sobre els processos oficials d’avaluació, i retornar al factor d’impacte la seva funció com a eina de posicionament de les revistes científiques on s’ha de publicar, però no com a indici de qualitat per a avaluar els resultats de la recerca.

Indicadors bibliomètrics

Tradicionalment, la cobertura dels índexs d’avaluació ha beneficiat clarament les àrees de ciències. Per exemple, ISI JCR avalua gairebé el doble de revistes de ciències (més de 8.300 revistes) que de ciències socials (sobre les 4.500 revistes). Si tenim en compte que el 65% de la recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) pertany als àmbits de les ciències socials, per a poder avaluar la producció científica de la UOC s’han de fer servir altres indicadors bibliomètrics acceptats per les agències de qualitat per a l’avaluació dels articles de ciències socials, a banda del factor d’impacte.

Clara Riera (crieraq@uoc.edu).
Bibliotecària de suport a la recerca.