Ja són més de 46.000 els graduats de la UOC que han passat a formar part de la comunitat Alumni. El vincle entre els graduats i la UOC continua essent molt important un cop acabats els estudis i és profitós per a tothom. Es busca la creació de sinergies entre graduats, professionals i acadèmics experts en una matèria concreta. I en aquest terreny és on han pres força les millores incorporades a Alumni, sobretot el darrer any. Ara Alumni és més social, afavoreix el contacte entre els graduats, els professionals, el personal docent de la comunitat UOC i els experts, i es converteix en una eina de treball en xarxa molt valuosa: un nou concepte centrat en el graduat, que aprofita totes les possibilitats que ofereix la xarxa per a donar un servei més bo.

Per Albert Casas

Al començament, la UOC tenia una comunicació força unidireccional amb els seus graduats. Alumni havia de pensar quines activitats, ponents, conferències o recursos en general podrien interessar més els seus graduats i tirar-los endavant. Però el 2012 això va començar a canviar, en línia amb les noves tendències d’internet. Es va crear un Consell Alumni, format per dotze persones (deu graduats i dos professors) i es van començar a definir les noves línies estratègiques del servei.

Organització per grups

Una de les novetats va ser la creació de grups de graduats, que es podien constituir per criteris territorials o temàtics. Per exemple, es va crear el grup Alumni de Madrid, que aglutina tots els graduats de la zona, i el grup de Psicologia, focalitzat en aquest àmbit d’estudi, independentment d’on estiguin situats físicament els seus integrants.

En qualsevol de les dues variants de grup, la idea és la mateixa: traspassar als graduats la capacitat de decidir què volen i com s’organitzen. També es procura que en els grups hi hagi professors o personal de la UOC, per tal de crear sinergies entre ells i afavorir la transferència de coneixement. És un lligam de la UOC amb la societat establert mitjançant els seus graduats, que permet recollir les impressions que els professionals perceben en l’activitat diària de treball.

Actualment hi ha onze grups en funcionament (De Humanitas, Canàries, Madrid, InfoCom, Emprenedoria, Orientació Educativa, Balears, UOCtalk, UOCmeet, Gestió Cultural i Psicologia). Què cal fer per a crear-ne un? Adolfo Revuelta, responsable de Comunicació d’Alumni, explica que, «si un graduat a Madrid, per exemple, vol crear un grup, es posa en contacte amb nosaltres, fa la petició i nosaltres avaluem si té prou massa crítica i si val la pena apostar per aquesta idea». Afegeix que «habitualment proposem fer una primera sessió presencial, una conferència, i si funciona bé habilitem el grup perquè comenci a fer una activitat periòdica.

La implicació dels graduats els permet continuar vinculats a la UOC, crear una xarxa de contactes i tenir accés a nous recursos. Alumni ofereix tot el suport necessari a l’hora de crear el grup, i segons el tipus de continguts o les necessitats específiques de dinamització de la comunitat s’aposta per una plataforma tecnològica o una altra. Per exemple, si cal fer un espai per a penjar-hi materials i cròniques d’actes, amb un blog de Wordpress n’hi ha prou. En altres casos en què pel tipus de matèria convé dinamitzar fòrums de participació, s’aposta per Ning.

Nou portal social Alumni

Està a punt de sortir a la llum una nova pàgina inicial que doni més visibilitat al conjunt de grups Alumni (social.alumni.uoc.edu). Hi apareixeran les novetats de cada espai amb els enllaços als grups corresponents, amb la idea de fer difusió de l’activitat dels grups de graduats. Segons Revuelta, «la idea seria, d’una banda, tenir el nostre web corporatiu (alumni.uoc.edu), en el qual hi hauria els recursos més relacionats amb els serveis (els meus materials, accés a la Biblioteca...), i, d’altra banda, el web social (social.alumni.uoc.edu), centrat en l’activitat dels grups i les persones de la comunitat Alumni». A més, la difusió també es farà pels canals de comunicació habituals, com ara Facebook, Twitter o Slideshare, el web o la llista de correu electrònic.

Eines: Cotalent

Es tracta d’una plataforma web de col·laboració, en la qual els membres de la comunitat UOC comparteixen coneixements i experiències. Un usuari registrat fa una pregunta i la plataforma li facilita el contacte d’una persona que el podrà ajudar. Per exemple: «Què cal fer per a obrir una filial al Brasil?» o «Com puc muntar un laboratori d’innovació a Madrid?». La pregunta no és oberta a tothom. El sistema processa un conjunt de paraules clau i filtra la pregunta entre les persones de la comunitat que hi poden donar resposta. Dins del sistema tothom té un perfil. Pel fet de ser graduat, ja es tenen una sèrie de competències curriculars adquirides, però, a més, s’hi poden incorporar les competències que cadascú tingui a Linkedin. Amb les paraules clau de la pregunta i les competències de la comunitat el sistema encreua les dades i proposa persones de contacte.

D’aquesta manera, doncs, es poden localitzar les persones que tenen un coneixement més avançat de cada àmbit. L’usuari, a més, pot avaluar la resposta que ha rebut i a partir d’aquesta puntuació s’estableix un rànquing de talent dels usuaris. D’altra banda, un usuari, en lloc de respondre directament una pregunta, pot proposar un altre expert, que pot ser convidat a la conversa. És per això que es diu que Cotalent està basat en la meritocràcia i la confiança.

UOC Maps
 

És una aplicació que permet saber als graduats si tenen companys a prop. Per exemple, si som a Madrid i busquem persones de la comunitat UOC per col·laborar-hi, l’aplicació ens ho dirà. La clau és que quan un usuari baixa aquesta aplicació i s’hi registra, automàticament se’l geolocalitza. D’aquesta manera, es pot crear un mapa amb tots els membres de la comunitat. Es pot interactuar amb aquestes persones, perquè apareixen sobre el mapa i s’hi pot fer clic i veure’n el perfil, se’ls pot enviar un missatge, etc. Per a Revuelta, el que s’ha fet és una renovació important de l’aplicació original: «Ara deixarà de ser una mera eina de geolocalització i passarà a ser una eina de comunicació en la qual la localització quedarà en un segon pla i serà una capa més d’informació». L’aplicació té un canal de Twitter en directe (streaming) a dins, cosa que la converteix en una eina més social.

En definitiva, es tracta d’un conjunt d’eines que, gràcies a les comunicacions en xarxa, ajuden a mantenir el vincle de la Universitat amb els seus graduats i, alhora, fomentar iniciatives i sinergies col·laboratives en l’entorn professional.

Pere Fabra fa només uns mesos que ocupa el càrrec de síndic de Greuges de la UOC i té molt clar que el seu paper ha d’anar més enllà de gestionar les queixes dels estudiants. Segons Fabra, «hem de potenciar que el síndic de Greuges és una garantia més de la qualitat de la UOC».

El síndic de Greuges és la figura nomenada pel Patronat de la Fundació de la Universitat Oberta de Catalunya que té com a missió vetllar pels drets i deures de tots els membres de la universitat, actuant amb independència i autonomia de tots els altres òrgans i instàncies de la UOC. Per això, segons l’actual síndic de Greuges, Pere Fabra, «el síndic no és només el defensor de l’estudiant sinó de tota la comunitat, i això ho hem de potenciar».

Tot i que el síndic no té poder executiu, sí que té autoritat. Les seves resolucions no són vinculants, però atesa la seva posició institucional i en la mesura que la UOC s’ha dotat d’aquesta figura, es respecten i s’hi dóna compliment.

Trajectòria de Pere Fabra i Abat
 

Pere Fabra i Abat és doctor en Dret (UPF) i llicenciat en Dret i en Filosofia (UB). Després d’una experiència professional com a advocat especialista en dret administratiu i uns quants anys ampliant estudis a Alemanya i als Estats Units, va arribar a la UOC l’any 1996 com a consultor i l’any següent ja es va incorporar com a professor. Posteriorment ha estat director adjunt dels Estudis de Dret i Ciència Política (2000-2003), director d’aquests estudis (2003-2008) i vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat (2008-2013). El novembre de 2013 va ser elegit síndic de Greuges pel Patronat de la FUOC en substitució del Dr. Josep Coll.
 

«Va ser una sorpresa per a mi que el rector em plantegés la possibilitat de proposar al Patronat el meu nomenament, però de seguida em va semblar interessant i li estic molt agraït que m’ho oferís. Vaig entrar a la UOC el 1996, per tant conec molt la Universitat i hi he fet moltes funcions. Ara la nova responsabilitat com a síndic em permet seguir compromès amb la qualitat de la Universitat però també tornar progressivament a la vida acadèmica com a professor de Filosofia i Teoria del Dret, cosa que em venia de gust», aclareix.
 

De fet, la tasca de síndic no és de dedicació exclusiva. L’anterior síndic també compaginava el càrrec amb l’activitat docent a la UPC. Fabra pensa seguir amb la línia marcada pel seu antecessor, a qui reconeix el mèrit d’haver posat en marxa i desenvolupat la figura del síndic i haver-ne definit el reglament i protocols de funcionament, però ara creu que cal fer passos en la millora del servei i la seva visibilitat.
 

«En Josep Coll en certa manera es va haver d’inventar la figura del síndic. Va fer molt bona feina desenvolupant els protocols a seguir i això ja rutlla. El repte en tot cas és millorar i en aquests moments la principal tasca que tinc és la de donar a conèixer la figura del síndic a tota la comunitat», afegeix.
 

Actualment, pràcticament el 100% de les queixes que arriben provenen dels estudiants; per això es vol acostar més la figura del síndic al col·lectiu de professors i al personal de gestió i serveis. També es dotarà de més transparència la tasca de la sindicatura de Greuges amb la publicació d’un informe anual i es faran enquestes de satisfacció entre els usuaris per a avaluar la gestió de l’oficina del síndic.

Reglament del síndic de Greuges [PDF] aprovat pel Patronat de la FUOC el 5 de març de 2009