La Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) disposa des del 5 de març del vistiplau del Patronat per a tirar endavant els objectius estratègics que s'ha fixat per a aquest any, i també la planificació inicial de recursos necessaris que se'n deriva. A punt de complir quinze anys d'activitat, la UOC enceta així una nova etapa d'expansió decisiva.

En aquest escenari, alguns dels projectes bandera d'aquests pròxims mesos són el campus global, com a reflex d'una veritable universitat multilingüe; l'IN3, com a punt de referència de la societat de la informació; l'eLearn Center, el nou centre d'aprenentatge virtual (e-learning); l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior; el desenvolupament del nou campus virtual; la consolidació de l'Institut Internacional de Postgrau; la posada en marxa de l'Escola de Llengües, etc.

El pressupost i la programació d'objectius per al 2009 presentats per la rectora, Imma Tubella, i pel director de la FUOC, Òscar Aguer, van ser validats pel Patronat de la FUOC en la reunió feta el 5 de març passat a la seu institucional de la UOC.

Satisfeta pel suport del Patronat, Imma Tubella ha manifestat després de la reunió que «a hores d'ara, amb el vistiplau del Patronat i amb el contracte programa signat, podem estar tranquils, tot i que cal ser prudents». A banda d'això, i per a poder acomplir els compromisos establerts, la rectora afegeix: «Encara hem de negociar amb el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat la partida pressupostària que fa referència a les despeses de personal, atès que, com a fundació pública, a hores d'ara només podem augmentar com a màxim un 2% el total de la massa salarial, en relació amb el 2008, mesura que estableix la llei dels pressupostos de la Generalitat per al 2009. Això fa que, de moment, haguem de ser molt curosos amb la gestió d'aquest pressupost i, en especial, amb aquesta partida».

Han assistit a la reunió ordinària del Patronat el seu president, Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya; un dels vicepresidents, Enric Aloy, secretari general del DIUE; els vocals Joan Majó, director general d'Universitats, i Ernest Maragall, conseller del Departament d'Educació; per delegació Àngels Valls, cap del Gabinet del Departament de Treball; Esther Morales, subdirectora general de Planificació Econòmica Universitària; Joaquim Ibáñez, cap de l'Àrea de Polítiques Sectorials, Científiques i Tecnològiques, a més de la mateixa Imma Tubella, el director de la FUOC, Òscar Aguer, i el secretari de la FUOC, Enrique Alcántara.

Increments retributius

Tal com es va informar des de Recursos Humans amb l'enviament d'un missatge electrònic adreçat a totes les persones de l'equip propi de la Universitat, els increments retributius del 2009 que es puguin derivar de l'aplicació del pressupost de personal aprovat pel Patronat de la FUOC, el 5 de març de 2009, es faran efectius en la nòmina d'aquest mes d'abril.

Com és habitual, la informació retributiva es podrà consultar des de l'aplicació de l'es.personal que hi ha a la Intrauoc.

Patronat de la FUOC

El Patronat és el màxim òrgan de representació, govern i administració de la Fundació, segons els Estatuts de la FUOC. L'integren els màxims representants d'entitats d'àmplia implantació a tot el territori i dotades d'un gran prestigi social com la Generalitat de Catalunya, que hi té majoria; la Federació Catalana de Caixes d'Estalvi; la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; la Cambra de Comerç de Reus; la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió; la Fundació Enciclopèdia Catalana, i la Fundació Telefónica.

Les principals funcions del Patronat respecte de la UOC són aprovar i, si escau, modificar les Normes d'organització i funcionament de la UOC; nomenar i revocar la rectora i el gerent; aprovar el pressupost i els balanços de la Universitat, i aprovar el pla d'actuació presentat per la rectora i avaluar-ne els resultats.

Un elevat grau d'autonomia, capacitat pel lideratge, compromís amb l'organització i les competències necessàries per a dur a terme la tasca encomanada són alguns dels aspectes que surten més ben valorats en l'estudi, la qual cosa fa que ens trobem amb nivells raonablement baixos de riscos psicosocials. Aquestes són algunes de les principals conclusions que s'extreuen del diagnòstic dels riscos psicosocials que s'ha fet a la UOC, el qual recomana que no cal fer cap intervenció específica i urgent.

Els resultats es fan públics una vegada s'ha presentat l'informe general i el procediment que s'ha de seguir al Comitè de Seguretat i Salut de la nostra universitat. Un cop fet això, el pas següent ha estat constituir un grup de treball per a desenvolupar accions de millora proposades en l'estudi, tal com es va acordar que es faria en la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la qual la UOC va ser sotmesa.

L'objectiu d'aquest treball ha estat mostrar els resultats obtinguts en relació amb l'avaluació dels factors psicosocials del personal de gestió i el professorat propi de la UOC, comparant-los amb els resultats d'una mostra general de més de 2.500 treballadors de diferents sectors, analitzant les diferències més notables i recomanant les pautes d'intervenció adequades. Un segon objectiu s'ha centrat a avaluar els factors psicosocials específics per grups naturals concrets, i, finalment, també s'han analitzat els riscos de diferents llocs de treball.

Tots els factors de risc i conseqüències psicosocials incloses en l'informe han estat analitzats a partir de mostres prou representatives, la qual cosa permet garantir-ne la fiabilitat i validesa. En total, 406 treballadors de la UOC vam omplir el qüestionari (el 62% del total del personal de gestió i el 41% del professorat).

Resultats positius

«Comparats amb una mostra normativa de 2.537 treballadors d'altres sectors, els resultats mostren que en general la UOC gaudeix d'una bona salut psicosocial, sobretot pel que fa als recursos laborals i al benestar psicològic. Ara bé, hi ha alguns factors de risc psicosocial que es podrien millorar, com per exemple els nivells d'autoeficàcia entre el col·lectiu de gestió». A grans trets, aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l'estudi segons la Dra. Marisa Salanova, que l'ha dirigit.

En la mateixa línia, Ruben Ruiz, responsable del Servei de Prevenció i Salut Integral, ens explica que «són molt destacables els nivells significativament inferiors a la mitjana normativa en sobrecàrrega mental i emocional i conflicte de rol que té la nostra universitat».

Al seu torn i més enllà dels bons resultats obtinguts, Josep Ginesta, director de l'Àrea de Persones, ens explica el perquè d'aquesta anàlisi: «vàrem impulsar la necessitat d'aquest estudi en el marc del Pla de projectes de l'Àrea de Persones, ja que estem convençuts que ens donarà elements per a millorar el benestar de les persones a la UOC». I, a més, afegeix: «També per la metodologia, que segueix el mètode Wont, que es caracteritza per un compromís per a la millora contínua».

Procés d'avaluació

L'avaluació es va encarregar al grup Wont, equip d'experts de la Universitat Jaume I dirigit per la Dra. Marisa Salanova, que ha desenvolupat tot el procés de recollida, anàlisi de les dades, elaboració de conclusions i la presentació de propostes de millora.

L'estudi s'ha fet a partir d'un qüestionari en línia d'autoavaluació de factors psicosocials potencials. L'univers de l'estudi han estat totes les persones de l'equip propi de la Universitat. Ara bé, s'ha tingut en compte la diferent activitat desenvolupada pel professorat i pel personal de gestió i s'ha adaptat l'estudi a aquesta situació.

A banda de les conclusions generals d'aquest informe final, recordeu que després d'analitzar les dades, l'aplicació informàtica ja va generar un informe individual per a cada treballador en el mateix moment d'omplir el qüestionari, al qual només ell o ella va tenir accés.

Què i quins són els riscos psicosocials?

L'estrès, la depressió, diversos trastorns psicosomàtics, trastorns cardiovasculars, l'úlcera d'estómac, trastorns al·lèrgics o les contractures i el mal d'esquena poden ser deguts a l'exposició a riscos psicosocials.

Els riscos psicosocials són el resultat de la interacció de les condicions organitzatives amb les característiques individuals dels treballadors i les treballadores. Aquests riscos emergeixen quan hi ha un desajust entre les característiques del treballador o treballadora i les condicions organitzatives del lloc de treball. Si aquesta situació de desequilibri es perllonga en el temps, pot provocar trastorns com l'estrès, la síndrome d'esgotament professional (burnout), i també perjudicis per a l'organització, com la manca de motivació, la desvinculació amb la institució i, finalment, l'absentisme (text adaptat de Schaufeli i Enzmann, 1998).

Les malalties psicosocials són considerades un dels riscos emergents més importants en el panorama laboral actual i un dels principals desafiaments per a la seguretat i la salut laboral.

Per Quim Garcia

El desenvolupament de models d'aprenentatge virtual i semipresencial ja forma part de la docència a moltes universitats. En l'àmbit europeu, l'adaptació a l'EEES ha accelerat la innovació a molts centres d'ensenyament superior i la incorporació de les TIC a la docència. Però, malgrat aquests avenços, informes recents com el de la Fundació Europea de la Ciència (ESF, European Science Foundation) evidencien la necessitat de més recerca sobre la docència en l'ensenyament superior.

És en aquest context que neix l'eLearn Center de la UOC, el primer centre d'innovació i recerca en aprenentatge virtual (e-learning) de l'Estat espanyol i un dels pocs que hi ha a Europa. Aquest centre, inaugurat el mes de febrer passat, vol convertir la nostra universitat en un referent internacional en recerca i innovació en aprenentatge virtual a partir de la seva pròpia experiència i contribuir a la innovació, la recerca, la formació especialitzada i la difusió en aquest camp.

Un espai obert a la col·laboració científica

L'eLearn Center, dirigit per la vicerectora d'Innovació, Begoña Gros, és format per grups estables de recerca i més de trenta professors que faran projectes d'innovació i recerca entorn de tres línies bàsiques del centre: processos d'ensenyament i aprenentatge; organització i gestió de l'aprenentatge virtual, i recursos tecnològics per a l'aprenentatge. Fins ara, investigadors de tot el món ja s'han interessat per formar part del centre per mitjà de la convocatòria que la UOC ha fet pública en diferents xarxes europees d'aprenentatge virtual.

L'eLearn Center establirà xarxes de col·laboració amb altres centres, empreses i institucions líders en l'àmbit de l'aprenentatge; oferirà la formació en aprenentatge virtual més avançada i adequada a les necessitats del futur; facilitarà la publicació dels resultats de les investigacions i projectes portats a terme, i utilitzarà la innovació tecnològica de la UOC per a garantir una experiència de treball, recerca i innovació motivadora. Així, es vol posar el centre a disposició del conjunt de la societat i dels professionals i xarxes de professionals interessats en aquest àmbit.

Innovació a la UOC

El centre englobarà una àmplia oferta formativa en aprenentatge virtual (com el màster d'Educació i TIC que ja imparteix la Universitat), un programa de doctorat (doctorat d'E-learning), cursos de postgrau, cursos a mida, etc. El programa de recerca 2009-2012 serà de quatre anys i se centrarà en la investigació de les actuals preocupacions, mancances i possibles millores en aprenentatge virtual. Precisament, el Vicerectorat d'Innovació treballa en la innovació del model educatiu de la UOC.

Tal com explica Begoña Gros, «volem formar estudiants que no solament adquireixin les competències pròpies de l'oferta formativa, sinó que també siguin competents en el treball en xarxa i a la xarxa». Per aquest motiu, «els cursos no solament es recolzen en els materials didàctics, sinó que també, cada cop més, disposem de recursos oberts a la xarxa que resulten molt valuosos». A més, segons la vicerectora, «l'ús de les tecnologies del web 2.0 permet plantejar-se l'elaboració de recursos amb la participació dels mateixos estudiants». Un altre tema que es treballa és l'accessibilitat al Campus Virtual i a l'aula des de diferents dispositius: ordinador, agenda electrònica, telèfon mòbil, etc. És a dir, es treballa en la mobilitat com a element formatiu i també en la incorporació de components lúdics en el procés d'aprenentatge «sense renunciar al rigor acadèmic».

Repercussió en els mitjans

Diversos mitjans com l'Avui, l'Agència Catalana de Notícies, Aprendemás i Revista de Internet, entre altres, van fer-se ressò de la inauguració de l'eLearn Center.

Per Salvador Tordera

L'activitat internacional de la UOC entra en una nova fase de creixement. El setembre vinent, la Universitat començarà a oferir una nova oferta formativa en altres llengües mitjançant una plataforma oberta al món, anomenada provisionalment com a Global Campus. En línia amb les prioritats estratègiques plantejades per al curs actual, la UOC ha de redimensionar l'espai de docència, treball i recerca. L'objectiu principal és consolidar el posicionament de la Universitat com un referent en aprenentatge virtual en el panorama internacional, no solament per l’aplicació de la tecnologia a l’educació, ja reconegut com aspecte punter de la UOC, sinó també per la seva oferta formativa.

El gabinet de Desenvolupament Internacional, encapçalat per John Zvereff i en estreta col·laboració amb l’àrea de Relacions Internacionals i els vicerectorats, fa una intensa activitat en el marc internacional per a establir acords amb un gran nombre d'organismes multilaterals, universitats d'arreu del món i ONG internacionals. Els fòrums d’aquests organismes resulten molt útils en la mesura que analitzen i discuteixen les tendències globals en els models de desenvolupament econòmic i social i, en conseqüència, detecten les necessitats formatives de la societat.

Segons Zvereff, l’objectiu principal del seu gabinet és el de consolidar el concepte d’universitat xarxa promogut per la rectora. Per això, les seves accions s’estructuren en els següents eixos:

• Donar coherència a l’establiment de convenis amb universitats estrangeres per a promoure l’oferta formativa de la UOC i per a compartir el coneixement i l’expertesa.
• Impulsar la presència activa de la UOC a les xarxes internacionals.
• Impulsar la creació d’una nova oferta formativa mitjançant la prospectiva de les necessitats socials, donant suport als vicerectorats corresponents, i creant sinergies i aliances amb organismes internacionals i universitats estrangeres.
• Impulsar una major notorietat de la UOC a escala internacional mitjançant l’organització d’activitats presencials en diferents àrees geogràfiques.

Organismes internacionals

La UOC té projectes en curs, o explora vies de col·laboració, amb un gran nombre d'institucions en l'òrbita de les Nacions Unides, com el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, PNUD (projectes de cooperació conjunts a l'Amèrica Llatina), l'Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i la Recerca (UNITAR, United Nations Institute for Training and Research) o altres organismes especialitzats, com la UNESCO, la Food and Agriculture Organisation (FAO) o el Banc Mundial. Entre altres organismes polítics supranacionals, també hi ha la Unió Europea o l'Organització d'Estats Americans (OEA).

En el món àrab i islàmic, la UOC ha establert relacions amb l'Organització Islàmica per a l'Educació, la Cultura i la Ciència (ISESCO, Islamic Educational, Cultural and Scientific Organization), amb seu a Rabat.

A banda del Banc Mundial, la UOC manté contacte amb altres organismes internacionals de caire econòmic com el Banc Iberoamericà de Desenvolupament o el fòrum de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Mitjançant el Campus per la Pau, i en el sector de les organitzacions no governamentals, la Universitat té projectes comuns amb la Creu Roja Internacional, Amnistia Internacional, Slow Food International, i manté converses amb l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (World Association of Girls Guides and Girls Scouts) per a fer formació de formadors en una iniciativa vinculada a la UNESCO.

Xarxes internacionals

Una de les línies del procés d'internacionalització de la UOC és l'aposta per més implicació en les xarxes internacionals de les quals ja forma part. Per això, es promou la participació activa dels representants de la UOC, especialment pel que fa a la presentació de ponències. En alguns casos, i segons la xarxa, es cerca un paper rellevant dins els òrgans de govern o dels comitès assessors. Per exemple, el vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde, forma part de la secció de suport Multilingual Open Resources for Independent Learning (MORIL) sobre recursos educatius oberts de la xarxa internacional EADTU (European Association of Distance Teaching University), en la qual també hi participa el professor Joan Pujolar, dels Estudis d’Arts i Humanitats. I també el professor Albert Sangrà, que forma part del Comitè Executiu de la xarxa EDEN (European Distance and E-learning Network), en la qual també hi consta la professora Montse Guitert com a membre del comitè directiu. Per altra banda, el director del grup operatiu de Tecnologia Educativa, Magí Almirall, està integrat en el comitè tècnic de l'IMS Global Learning Consortium.

La UOC vol liderar la constitució d’algunes noves xarxes universitàries. En aquesta línea, ha estat cofundadora d'EMUNI, la xarxa d'universitats euromediterrànies nascuda a Eslovènia sota els auspicis de l'anomenat «procés de Barcelona», més tard consolidat com a Unió pel Mediterrani, que advoca per la cooperació entre els països de la ribera mediterrània.

Per a l'estratègia de desenvolupament internacional, la UOC es beneficia de la prestació de serveis d'ACCIÓ, l'organisme de la Generalitat de Catalunya resultant de la fusió del COPCA i el CIDEM. ACCIÓ té delegacions a ciutats de tot el globus, des de Moscou (Rússia) fins a Johannesburg (República de Sud-àfrica). Aquest organisme promou les relacions interinstitucionals i també detecta oportunitats de negoci a les diferents zones geogràfiques on es troba. Aquests serveis se sumarien a les alertes dels delegats que la UOC ja té a les ciutats de Xangai, Delhi i, en breu, a Brussel·les.

Convenis amb universitats estrangeres

Seguint la filosofia de la rectora, el departament de Desenvolupament Internacional procura que els contactes amb els diferents països s'estableixin per mitjà de les diferents universitats locals. Els aspectes principals són la mobilitat d'estudiants, el reconeixement de crèdits i les titulacions compartides. Tot això amb l’estreta col·laboració de l’Institut Internacional de Postgrau (IIP). Com a exemple d'aquest tipus d'associacions estratègiques, la rectora de la UOC, Imma Tubella, i la rectora de la Universitat Hassan II Mohammedia Casablanca del Marroc, Rahmia Bourquia, han signat recentment un conveni per a estrènyer la col·laboració entre ambdues institucions amb l'objectiu de fomentar la mobilitat de capital i de coneixement a banda i banda del Mediterrani.

A l'Àfrica, es cerca crear un Campus per a la pau i la solidaritat africana amb la xarxa d'universitats agrupades entorn de la Universitat Virtual Africana; a l'Índia, s'han obert converses amb la Universitat de Delhi i la Jamia Millia Islamia; a la Xina, s'exploren col·laboracions amb diverses universitats; als Estats Units, ja es comparteixen crèdits en aprenentatge virtual amb la Universitat de Nou Mèxic i a l’Amèrica llatina es vol crear un clúster (xarxa d’universitats) de Telemedicina.

L'Àrea de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat, de nova creació, manté contactes, entre altres, amb la Universitat de Ciències Gastronòmiques de Bra (Itàlia), fundada pel moviment Sloow Food, la Universitat de Roma, la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà), la Universitat de Boston, la Universitat de Missouri o la Universitat de Michigan (Estats Units). Totes aquestes institucions són destacats centres en la recerca sobre les relacions entre alimentació i societat.

Una altra de les línies advoca per una major participació i organització de la UOC en activitats presencials internacionals com ara conferències i seminaris. Per a final d'aquest mes, la UOC ha organitzat un congrés internacional sobre Telemedicina a Puebla (Mèxic) i es preveu augmentar l'activitat de la Universitat a altres països de l'Amèrica llatina, com l'Argentina o Xile. I, al mes de maig, Jessica Duncan, encarregada del disseny de l'oferta formativa de Sistemes Alimentaris, presentarà una ponència en un congrés anual sobre alimentació i agricultura fet a Pennsilvània (Estats Units).

Segons Zvereff, s'han establert converses amb la secretaria d'Educació de Mèxic per a la creació d'una universitat virtual en el país nord-americà i, en la mateixa línia, a la República Dominicana. En aquests casos, la UOC ofereix la seva llarga experiència i saber fer en l'àmbit de l'aprenentatge virtual a canvi del reconeixement dels seus crèdits i la creació de titulacions compartides.

L'anglès i el francès, llengües vehiculars

La punta de llança dels estudis internacionals amb els quals la UOC s'estrenarà en el campus global la formen el nou màster d'Estudis àrabs i islàmics i el nou màster en Alimentació, societat i regulació internacional. El primer s'oferirà íntegrament en francès i el de sistemes alimentaris, en anglès. Possiblement, l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC adaptarà els estudis al català i a l'espanyol. A aquesta oferta s’afegiran el màster de Programari lliure i el màster d’Educació i TIC en anglès. De moment, uns disset professors àrabs s'integraran per al màster d'Estudis àrabs i uns quinze professors de diferents universitats del món participaran de manera activa en els estudis de Sistemes alimentaris, sigui com a activitat docent o en la producció de continguts.

El màster d'Estudis àrabs i islàmics servirà per a introduir la UOC en el mercat francòfon i en els països nord-africans. Segons Zvereff, amb aquesta intenció es cerca estrènyer llaços amb l'Agència Universitària de la Francofonia (França) i amb TELEQU, universitat virtual del Quebec (Canadà) on hi ha també un principi de negociació per un conveni de col·laboració.

Art Global i llengües en perill d'extinció

El desembre passat, la UOC va inaugurar una nova línia d'art global en col·laboració amb institucions de França i Itàlia. Seguint l'estela d'aquesta iniciativa, un dels projectes més innovadors en aquest àmbit és la creació d'una galeria d'enllaços (e-link gallery) en la qual els mateixos usuaris definiran l'espai. El contingut dels enllaços s’actualitzarà de manera periòdica i tindrà com a eixos principals les comunitats virtuals i el programari d’última generació. El professor visitant de la UOC, Derrick de Kerckhove, director del programa Mcluhan a la Universitat de Toronto (Canadà), és l'artífex d'aquest projecte.

Una altra iniciativa és la relacionada amb la creació d'un dipòsit universal multimèdia de llengües. El dipòsit serviria per a documentar llengües minoritàries i en perill d’extinció i, alhora, sensibilitzar la comunitat internacional per a la seva recuperació, en col·laboració amb universitats, organismes internacionals i, fins i tot, empreses d’ensenyament d'idiomes com Assimil (França) i Rosseta Stone (Estats Units). Si aquest projecte sortís endavant, s’afegiria a un altre de relacionat amb la creació d’una acadèmia virtual d'idiomes que, probablement, veurà la llum a la tardor. Entre les llengües d’aquesta acadèmia s’inclouria el castellà i el català per a estrangers. D’aquesta manera, els estudiants internacionals podrien, a llarg termini, matricular-se en l’àmplia oferta formativa que la UOC ja disposa en els dos idiomes.

Per Marta Catafal

Un miler d'experts en aprenentatge virtual d'arreu han analitzat l'aplicació del web 2.0 a l'Expoelearning. La UOC ha coorganitzat la vuitena edició d'aquest congrés internacional, en el marc del Saló de l'Ensenyament de Barcelona.

La xarxa social Facebook es podria utilitzar com a eina per a l'aprenentatge virtual? Tenint en compte que es tracta d'una tecnologia de gran èxit social, amb 175 milions d'usuaris a tot el món, molts experts la veuen com una eina potencial per a aplicar a l'ensenyament en línia. D'altres, en canvi, pensen que les noves tecnologies s'han d'adaptar a l'aprenentatge virtual només si contribueixen a la millora de la seva qualitat. Facebook, blogs, Second Life, wikis, Tuenti... són diferents serveis que ofereix la tecnologia més actual i que experts de l'educació virtual de l'Estat espanyol i de l'estranger van posar sobre la taula en la vuitena edició de l'Expoelearning. En aquest saló professional de l'aprenentatge virtual, les protagonistes van ser les eines del web 2.0, sovint basades en contingut audiovisual.

Les noves xarxes socials en l'aprenentatge virtual

Per al director del programa del màster d'Educació i TIC de la UOC i membre del comitè científic d'Expoelearning, Albert Sangrà, «el boom de les eines 2.0 té una bona recepció per part de les persones que fan aprenentatge. El dubte que tinc és si aquestes eines serveixen per a ensenyar millor». Sangrà va defensar l'aplicació de les noves tecnologies en els projectes educatius que permetin una millora substancial de la qualitat acadèmica.

En la mateixa línia, David Sáez, coordinador de formació en línia del Centre Internacional de Tecnologies Avançades de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, explicava que la formació virtual ha «d'aprofitar les innovacions tecnològiques que apareixen i fer un replantejament de les metodologies a partir d'aquestes». Sáez va apostar per la utilització dels nous suports tècnics en l'aprenentatge virtual, fent referència a les anomenades cinc pantalles: l'ordinador, la televisió, el vídeo, el mòbil i la videoconsola.

La innovació en l'ensenyament virtual

En el marc del Virtual Campus, la UOC va mostrar les darreres iniciatives en aprenentatge virtual. «La innovació és crucial per a l'evolució de l'aprenentatge virtual», va assegurar el director d'Innovació de la UOC, Pablo Lara. D'altres persones d'aquest àmbit van explicar diferents projectes que tenen entre mans. De gran rellevància és el Media UOC, que permet integrar diferents tecnologies en un mateix espai. Els estudiants ja no accedeixen només a internet, sinó que necessiten nous canals.

«Ens vam plantejar què hi podia fer la televisió i la telefonia mòbil», va explicar Toni Martínez, de l'Oficina Oberta d'Innovació de la UOC. Aquest és el primer pas cap a un sistema d'aprenentatge virtual amb continguts multiplataforma i multicanal. Segons Martínez, «amb aquesta tecnologia es recupera la televisió com a canal audiovisual i el text perd protagonisme. Per mitjà de comandament a distància es pot accedir a la informació». La UOC serà, probablement, la primera universitat del món a utilitzar aquest sistema.

Bona salut de l'educació en línia

Per a la vicerectora d'Innovació, Begoña Gros, la situació actual de la formació en línia està en un moment molt interessant, «ja que comencem a tenir prou experiències i coneixements per a augmentar la qualitat d'aquest tipus de formació» i per a innovar. Una de les finalitats del congrés era que fos un punt de trobada entre universitats i institucions d'ensenyament superior, on es poguessin compartir experiències.

Per a Albert Sangrà «hi ha una gran percepció sobre l'ús de la imatge en l'aprenentage virtual». Hi ha una diversitat d'usos –fotografies, vídeos, etc.–, que demostra que l'aprenentatge virtual és molt viu». Un fet que ho ratifica és el gran nombre d'estudiants que té l'ensenyament en línia. En el cas de la UOC, la Universitat té 50.000 estudiants distribuïts per 70 països. Per a Sangrà, si l'ensenyament virtual «es fa bé, pot ser un èxit». La clau està, segons va dir, en el disseny del procés d'aprenentatge.

Per Quim Garcia

Què ens motiva per a comprar, fer amics, aprendre i participar en la vida política per mitjà de la xarxa?, en quins llocs web confiem?, en quins no i per què?, cap a on evoluciona internet? Aquestes són algunes de les preguntes que es van intentar respondre durant els tres dies que va durar el WebSci, congrés que, entre el 18 i 20 de març, va aplegar a Atenes experts informàtics i científics socials de tot el món per a debatre i analitzar el desenvolupament d'internet i el comportament de les persones i les institucions enfront del món virtual.

La nostra universitat hi va participar com a coorganitzadora, juntament amb institucions com la Universitat d'Oxford, el Web Science Research Initiative, la Fundació World Wide Web (creada per l'inventor del protocol www i doctor honoris causa de la UOC, Timothy Berners-Lee) i el W3C, entre altres.

Congrés interdisciplinari

Una de les principals característiques del WebSci va ser la visió transversal del comitè científic, de què ha format part la vicerectora d'Innovació de la UOC, Begoña Gros. L'objectiu d'aquesta trobada va ser que científics experts en el món informàtic i investigadors socials es trobessin per a debatre l'evolució de la xarxa i analitzessin les seves fortaleses i els seus perills.

Segons el director adjunt del Vicerectorat de Recerca, Julià Minguillón, la temàtica de la trobada és «molt afí» a les línies de recerca que es desenvolupen a l'IN3, l'Internet Interdisciplinary Institute, que la UOC va fundar l'any 2000 per investigar la interacció de les tecnologies de la informació i la comunicació, la societat, l'economia i la cultura.

Una dotzena d'investigadors de la UOC van presentar algun tipus de treball durant el congrés (podeu veure la relació completa en aquest enllaç). Malgrat tot, no tots van poder anar-hi.

Un dels que sí que hi van assistir en persona va ser, precisament, Julià Minguillón, que va presentar la comunicació «Web and education, a successful open entanglement». Segons el director adjunt de vicerectorat, l'experiència ha estat «molt positiva» i en destaca el fet que hagi estat el primer congrés centrat en la ciència del web (web science), «cosa que ha servit per a veure que gran part de la recerca que es fa en el marc de l'IN3 està perfectament alineada amb els principis interdisciplinaris sobre els quals es fonamenta la ciència de la web».

Carlos Taberno i Daniel Riera, que hi van assistir per presentar els pòsters «Online Networking as a Growing Multimodal and Multipurpose Media Practice: a Key Factor for Socio-Cultural Change» i «Web science: a new computer-related curriculum», respectivament, estan d'acord amb Minguillón.

Interès per la Universitat

Un altre aspecte en el qual tots tres coincideixen és en l'interès per la UOC que van mostrar els assistents. «Vaig notar força interès en el disseny de currículums, tant de graus com de màsters en ciència del web, i em preguntaven força si tenim pensat dissenyar oferta relacionada amb aquest àmbit», sosté Riera, que és el director del programa d'Enginyeria Informàtica dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Minguillón també va comprovar una disposició favorable pel treball de la nostra universitat: «Diverses persones se'm van adreçar interessades en el model de la UOC i la seva plataforma tecnològica».

Un llarg camí per recórrer

Segons aquests tres investigadors, la ciència del web és en els seus inicis. Per a Carlos Tabernero, una de les conseqüències d'això és que, com es va posar de manifest al WebSci, encara «hi ha un llarg camí per recórrer perquè s'assumeixi efectivament que estem en un camp interdisciplinari».

Per la seva part, Minguillón i Riera veuen en aquest context una oportunitat per a la Universitat Oberta. També la veu Albert Batlle, que va presentar la comunicació «Is web-based interaction reshaping the organizational dynamics of public administration?: A comparative empirical study on eGovernment». Segons aquest professor dels Estudis de Dret i Ciència Política, «seria interessant que la UOC s'involucrés en els espais derivats del congrés, com webs i wikis, perquè, «d'alguna manera, s'intenta fixar l'agenda de la recerca relativa a internet a escala internacional». I és que, tal com apunta Minguillón, és un moment per a aprofitar: «La UOC per mitjà de l'IN3 es podria situar com a centre de recerca per a atraure investigadors en aquest camp».

Ja se saben els noms dels 64 representants de la UOC als Jocs Interempreses, l'olimpíada empresarial solidària que tindrà lloc del 2 de maig al 2 de juny a diferents llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta serà la segona edició en què la Universitat participa, a iniciativa de l'Àrea de Persones i del Campus per la Pau i la Solidaritat.

El 20 de març es va tancar el període de preinscripció per a participar en aquesta iniciativa. Consulteu les persones que s'hi han apuntat i que, per tant, representaran la UOC en aquesta olimpíada. En total, s'hi han inscrit 64 persones: 63 de l'equip propi i col·laboradors i 1 d'Eureca.

Consulteu qui ens representarà en les modalitats individuals:

• Enric Serradell, professor dels Estudis d'Economia i Empresa, participarà en la disciplina de cros.
• Julià Minguillón, director adjunt del Vicerectorat de Recerca, participarà en la disciplina de cros.
• Josep Prieto, sotsdirector dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del programa d'Informàtica de Sistemes, participarà en les disciplines de cros i BTT.
• Lluís Rius, director de Publicacions a Internet, participarà en les disciplines de cros i cursa.
• Ana María Rodera, ajudant de recerca de l'IN3, participarà en les disciplines de cros i cursa.
• Pau Cortadas, professor dels Estudis d'Economia i Empresa, participarà en la disciplina de cros.
• Gemma Aguado, ajudant de recerca de l'IN3, participarà en la disciplina de cros.
• Xavi Vilajosana, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, participarà en la disciplina de BTT.
• Oriol Solé, d'Eureca, participarà en la disciplina de cursa.
• Teresa Guasch, directora del programa de Psicopedagogia dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, participarà en la disciplina de cursa.
• Jordi Serres, de Planificació i Avaluació, participarà en la disciplina de tennis de taula.
• Xavi Alonso, de Gestió de l'Acció Docent, participarà en la disciplina d'escacs.

Pel que fa a les modalitats d'equip o per parelles, aquests seran els nostres representants:

• Hydrogames: hi haurà dos equips de la UOC en aquesta disciplina. El primer serà format per Anna Espasa i Elena Muñoz, totes dues professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, i Mercè Boixadós i Teresa Guash, directores dels programes de Psicologia i Psicopedagogia, respectivament, dels mateixos estudis. L'altre equip l'integraran Teresa González, de Gestió de Projectes, Marta Cervera i Ainhoa Rodríguez, de Gestió Econòmica i Pressupostària de l'OSRT, i Laura Vidal, de l'IN3.
• Bàsquet: els representants de la nostra universitat en aquesta modalitat seran Imma Ferrer, Guillem Ferrer, Jaume Martínez, Patricia Pérez, Laura Castillo, Sandra Baquedano, Anna Guerrero, M. Rosa Fàbregues i Gemma Ortiga, de Servei a l'Estudiant, Xavier Ruiz, tècnic de gestió de programes de l'IIP, i Mireia Zafra, Sandra Lavado i Maria Córcoles, d'Accés i Matrícula.
• Bitlles: s'hi presenten sis equips diferents de la UOC, cada un format per tres persones. Els equips inscrit són formats per Albert Rodríguez, Jordi Bosch i Núria Sáez, de Gestió de l'Acció Docent; Xavi Alonso i Joan Pujol, de Gestió de l'Acció Docent, i Albert Pérez, de Secretaria; Mari Carmen Márquez i Mònica Bonich, de Biblioteca, i Elisabet Cervera, de Recursos Documentals; Blanca Elu, Montse Matute i Montse Herrera, de Desenvolupament de Recursos Humans; Mònica Falquès i Mireia Barrera, de Desenvolupament de Recursos Humans, i Núria García, de Gestió de l'Equip Propi; i Vanessa Martín, Olga Vilà i Núria Mateu, de Gestió de l'Equip Propi.
• Karts: Xavi Alonso i Albert Rodríguez, de Gestió de l'Acció Docent, i Albert Pérez i Alberto Gonzalo, de Secretaria.
• Raid natura: Marta Puertas, Marta Castelló, Violant Huesca i Gemma Arnaus, de Serveis Generals.
• Tennis per parelles: Albert Tous, director de Màrqueting Operacional, i Eric Hauck, director de Comunicació; i Mari Carmen Márquez, de Biblioteca, i Sandra Castellet, de Gestió Financera i Fiscal.
• Pàdel per parelles: Xènia Bastida, de Màrqueting Estratègic, i Anna Rovira, de Màrqueting Operacional.

Els jocs

La iniciativa consisteix a fer uns jocs esportius en què les organitzacions i els seus treballadors s'enfronten en diverses modalitats esportives amb una finalitat benèfica. La competició vol fomentar els hàbits saludables i promoure la responsabilitat social corporativa de les organitzacions participants.

En l'edició anterior hi van participar empreses com Damm, Televisió de Catalunya, Mango, Bayer, B. Braun Medical, Everis, Schneider Electric, Cuatrecasas, Citigroup, Grup Agbar, Infojobs.net i Gimage Farma. A més, hi haurà representants del Consell Comarcal del Maresme i de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, entre altres administracions públiques.

En els pròxims butlletins us anirem informant sobre aquesta iniciativa, com també dels resultats que hagin obtingut els nostres representants.

Tres projectes benèfics

Aquest any les aportacions fetes per les empreses i les diferents institucions es destinaran a tres projectes solidaris: el programa Cuida'm, projecte de l'Hospital Sant Joan de Déu, centrat a cobrir el desplaçament, el tractament i la repatriació d'infants de països desafavorits que necessiten ser intervinguts quirúrgicament fora del seu país; el programa Soñar despierto, d'integració social de nens i joves procedents d'ambients marginals i famílies desestructurades, i el programa Esport solidari internacional, per a ajudar al desenvolupament esportiu d'infants amb dificultats econòmiques i problemes de marginació de països en via de desenvolupament.

Per Elena Mellado

Al llarg de l'any 2008 tretze treballadors de la UOC han gaudit del permís de paternitat. De tots ells, dos, a més, han optat per gaudir d'una part del permís maternal. En aquest sentit, la UOC posa a l'abast dels seus treballadors diferents eines que ajuden a fer compatible la vida laboral i la familiar.

La Mònica Falqués, agent per a la Igualtat de la UOC, ens explica que «en aquest sentit, un dels objectius és precisament incentivar que els homes augmentin el seu grau de participació en les mesures que tant la llei com la UOC ofereixen per a poder compatibilitzar la vida laboral i, en aquest cas, la familiar».

«És necessari impulsar que totes les mesures de conciliació siguin aprofitades tant per homes com per dones i cal fugir dels tòpics que ens fan pensar que les mesures de conciliació i flexibilitat són per a les dones», afegeix.

Maternitat a favor del pare

En cas de part, el permís de maternitat té una durada de setze setmanes ininterrompudes, ampliables a divuit en cas de part múltiple. Però, si tant el pare com la mare treballen, i sempre respectant el període obligatori que ha de tenir la mare, es pot optar, en el moment de començar la prestació, perquè el pare gaudeixi d'una part del període maternal amb un màxim de deu setmanes ininterrompudes.

Aquest és el cas de Jordi Bosch, que treballa a la UOC des de l'any 1998 com a tècnic de gestió docent. «Quan va néixer el meu segon fill, en Marcel, que ara ja té un any i mig, ens vàrem plantejar la possibilitat que jo sol·licités la meitat de la baixa de maternitat i d'aquesta manera poder atendre millor les necessitats dels nostres dos fills i altres dificultats familiars que vivíem en aquells moments», ens explica.

«Amb el primer fill, que tan sols té tres anys, només vaig gaudir del permís de cinc dies laborables i encara no existia la baixa de paternitat. En aquell moment la situació familiar era diferent, la baixa de maternitat la va fer només la meva dona i ens ho vam organitzar amb l'ajuda dels avis», comenta.

El Jordi valora de manera molt positiva aquesta experiència i explica que «les facilitats de la UOC, tant a l'hora de facilitar la informació i les gestions per part de Recursos Humans com a l'hora d'organitzar-nos la feina amb els meus companys i la directora del meu grup operatiu, van ser determinants i em van permetre prioritzar la família en un moment molt important per a nosaltres».

«Considero que són especialment importants les mesures de flexibilitat horària i de teletreball, que em permeten compaginar perfectament les meves dues activitats principals: treballar a la UOC i fer de pare dels meus fills», conclou.

Permís de paternitat

Una altra opció és el permís de paternitat. Segons l'actual Llei d'igualtat, els pares tenen dret a gaudir de tretze dies de permís de paternitat, en cas de part, adopció o acolliment. A més, el permís estableix dos dies més que concedeix l'empresa i que, en el cas de la UOC, s'amplien a cinc.

El Jordi Amorós treballa a l'àrea de Servei a l'Estudiant de la UOC i va gaudir del permís de paternitat al començament de febrer, just en nèixer el seu primer fill, el Roger.

El Jordi ens comenta: «Vaig demanar els cinc dies laborables que ofereix la UOC i els tretze dies naturals que dóna l'Estat». «La veritat és que amb l'ampliació d'aquests tretze dies s'ha millorat força aquest permís, ja que abans per part del pare es podia gaudir molt poc dels primers moments del fill», afegeix.

A més, el Jordi valora que «a banda d'això les mesures de reducció de jornada i la flexibilitat que ofereix la UOC ajuden força a poder compaginar la vida laboral amb la familiar».

Aquest també és el cas del Carlos Fernando Cabañero, que és professor dels Estudis d'Economia i Empresa i va agafar el permís de paternitat el dia 12 de febrer d'aquest any. En aquest sentit, considera «que els infants són el futur de la nostra societat i aquesta ha de donar el màxim suport a les persones que decidim ser pares».

I afegeix: «El permís de paternitat forma part d'aquest suport i considero que encara hi ha coses que s'han de millorar, sobretot pel que fa al permís de maternitat. La UOC millora el permís de paternitat establert per l'Estat amb dies laborables i aquest suport és molt important en feines dissenyades per objectius i portades a terme en entorns virtuals».

Certament, queda feina per fer, però val a dir que som en el bon camí. Tal com diu la Mònica Falques, «la igualtat de les dones en el món laboral no s'assolirà fins que no es produeixi també una coresponsabilitat de les tasques domèstiques i de cura, que actualment assumeixen en major part les dones».

Per Quim Garcia

Amb l'arribada del segon semestre al mes de febrer la Universitat va posar en marxa la iniciativa TRIA!, una aposta de la UOC per un material docent flexible i mòbil, capaç d'adaptar-se a les necessitats específiques de cada estudiant en cada situació. Per mitjà d'aquesta tecnologia, la UOC ofereix els recursos docents de més de cinc-centes assignatures en tres suports electrònics diferents: llibre electrònic, audiollibre i videollibre, a més del tradicional material en paper.

«Sabem que molts estudiants de la UOC combinen feina i formació, que solen viatjar i que aprofiten les hores lliures per a estudiar», explica Magí Almirall, director de Tecnologia Educativa de la UOC. «Per això els volem oferir material docent flexible i mòbil que els permeti, si volen, treure el màxim partit d'aquestes estones lliures per a aprendre».

La tecnologia de TRIA!, que es basa en programari lliure, fa servir tècniques d'interacció d'humans i ordinadors, metodologies de disseny centrat en l'usuari i aplica transformacions XML: a partir d'un únic document base en aquest sistema es generen formats de sortida per a llibre electrònic, audiollibre i videollibre.

Això comporta avantatges tant econòmics com de satisfacció de l'usuari, que van des de la reducció de les despeses o el temps de producció fins a la millora de la qualitat del material o la creació de continguts accessibles en qualsevol circumstància. Cada format respon a les necessitats, capacitats i preferències de diferents tipus d'estudiant.

Llibre electrònic

La UOC renova la seva aposta pel llibre electrònic, o dispositiu de tinta electrònica, amb el llançament de més de cinc-centes assignatures en els formats Mobipocket i ePub. Tots dos formats són compatibles amb els llibres de tinta electrònica, però també es poden reproduir en altres dispositius portàtils.

Pel que fa a Mobipocket, hi ha reproductors per a ordinadors amb Windows, per a dispositius Palm, Symbian (Nokia) i Blackberry, i també per a llibres de tinta electrònica (iRex Iliad, Cybook, Bebook i Hanlin). Alguns permeten consultar un diccionari i fer cerques i tot. També n'hi ha que adapten la mida de la lletra a les necessitats del lector, cosa que representa un avenç en accessibilitat per a les persones amb problemes de visió.

L'ePub és un format òptim per a ser reproduït en llibres de tinta electrònica de Sony Reader i BeBook. També es pot visualitzar en un iPhone amb el programa Stanza.

Audiollibres

L'audiollibre ofereix locucions d'un text creades amb un programa de síntesi de veu automàtica. Aquestes locucions es lliuren de dues maneres: com a fitxers MP3 i com a format DAISY.

Els fitxers MP3 es poden reproduir a l'ordinador i en molts dispositius portàtils. D'aquesta manera, l'estudiant pot escoltar fàcilment els apunts en qualsevol moment; per exemple, mentre condueix.

El format DAISY, inicialment desenvolupat per a persones amb alguna discapacitat visual, cada vegada és més popular entre els usuaris en general. Igual que l'MP3, DAISY permet escoltar un text. Tanmateix, afegeix algunes prestacions que el fan molt àgil i pràctic; per exemple, la possibilitat de navegar fàcilment pel contingut.

Videollibres

Amb TRIA! la UOC ofereix videollibres en format MP4 –compatible amb dispositius com iPhone o Blackberry– generats amb la tecnologia karaoke. Aquests vídeos combinen la visualització del text i els gràfics en pantalla amb la veu d'un narrador que llegeix el contingut que es mostra.

Els videollibres generats amb karaoke són perfectes per a aprofitar un trajecte en transport públic repassant una lliçó ja llegida. En aquestes circumstàncies, són més pràctics que un llibre, difícil de llegir quan es viatja dempeus al metro o l'autobús, o un audiollibre, que no permet veure els gràfics ni les taules.

Repercussió en els mitjans

Aquesta iniciativa de la Universitat va tenir una àmplia repercussió en els mitjans. Així, la notícia va sortir, entre altres llocs, a La Vanguardia (amb semàfor verd inclòs), El Mundo, EcoDiario, Vilaweb i Catalunya Ràdio.

Per Quim Garcia

En entorns virtuals com el de la UOC és molt important tenir en compte la normativa referent a la protecció de dades personals. Per aquest motiu, des del 2007 la Universitat té un pla director de seguretat (vigent fins al 2010) i una Comissió de Seguretat.

Formen part d'aquesta comissió el vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde; el gerent, Òscar Aguer; la vicegerent de Gestió, Mireia Armengol; el vicegerent de Sistemes d'Informació, Francesc Noguera; la responsable de protecció de dades, Encarna Silva, i el responsable de seguretat informàtica, Francesc Rovirosa.

Auditoria de l'APDCAT

Actualment la UOC està a punt de passar una auditoria externa per part de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. Per al vicerector Valverde, que és precisament el responsable –juntament amb el gerent, Òscar Aguer– de la Comissió de Seguretat de la Universitat, les primeres valoracions de la preauditoria encarregada a l'empresa especialitzada són bones, malgrat reconèixer que «encara hi ha aspectes referents a processos i pràctiques que s'han de millorar; no hi ha problemes greus, però s'ha de continuar treballant».

«S'ha de tenir en compte que els incidents provenen molts cops de pràctiques poc curoses per part de mateixa comunitat», afirma Valverde. I és que, segons el vicerector, la protecció de dades té un vessant tecnològic, però també un altre de «cultural», i recorda que s'han de millorar certes actituds, com per exemple «tancar les sessions quan es deixa el lloc de treball, encara que sigui temporalment».

Per a fomentar aquestes actituds responsables, anualment s'organitzen accions formatives –incloses en el pla director– entre els membres de la Universitat.

Decàleg de bones pràctiques

Per a evitar problemes amb les dades privades o restringides us recordem un decàleg de les mesures de seguretat bàsiques i que afecten tot l'equip propi de la Universitat. Així, recordeu que queden expressament prohibides les activitats següents:

1. Compartir la clau d'accés amb una altra persona física o jurídica o facilitar-la-hi, incloent-hi el personal de la mateixa empresa.
2. Intentar distorsionar o falsejar els registres LOG del sistema.
3. Intentar llegir, esborrar, copiar o modificar els missatges de correu electrònic o arxius d'altres usuaris.
4. Enviar missatges de correu electrònic d'una manera massiva o amb finalitats comercials o publicitàries sense el consentiment del destinatari (correu brossa o spam).
5. Crear fitxers paral·lels o extreure parts dels fitxers de dades personals sense l'autorització del responsable de seguretat.

També cal tenir en compte els aspectes següents relacionats amb la confidencialitat de la informació:

6. L'entorn de treball és responsabilitat de l'usuari al qual és assignat. L'usuari ha de garantir que se'n fa un ús apropiat i que la informació que mostra no és visible per al personal no autoritzat.
7. Si un usuari autoritzat ha de compartir impressores o altres perifèrics de sortida de dades amb usuaris no autoritzats, ha de procurar recollir immediatament els documents de la seva competència.
8. Quan l'usuari abandona el lloc de treball, temporalment o en acabar la jornada laboral, ha de deixar l'ordinador parat o blocat. Això últim ho ha de fer preferentment sortint del sistema de manera manual; per defecte, s'activarà automàticament un protector de pantalla que obligui a identificar-se mitjançant la clau per a poder reprendre la feina.
9. La unitat P/ no pot contenir cap documentació amb dades de caràcter personal o altres dades de tipus confidencial. En cas que s'hagi d'utilitzar aquesta unitat per a compartir informació, s'ha de protegir amb contrasenya i s'ha de retirar com més aviat millor.
10. Tot el personal de la FUOC té l'obligació de comunicar qualsevol incidència que es produeixi en els sistemes d'informació als quals té accés. S'entén per incidència tota anomalia que afecti o pugui afectar la seguretat de les dades i el seu correcte tractament, i també el correcte funcionament dels equips i dels programes per mitjà dels quals es fan les funcions assignades.

Cessió de dades a tercers

Respecte a la cessió de dades, la UOC preveu un procediment de sol·licitud de cessions de dades i un registre dels moviments.

Per a poder cedir dades privades a tercers s'ha d'emplenar un formulari de sol·licitud. Aquesta petició ha de se tramitada al responsable del fitxer, el qual –juntament amb el responsable de seguretat– avalua la sol·licitud.

Un cop autoritzada la cessió de dades, el responsable del fitxer i el de seguretat gestionen amb l'àrea de Sistemes d'Informació les condicions en què es farà la cessió. A més, el responsable tècnic designat ho ha de comunicar al sol·licitant i al responsable del fitxer, els quals han d'emplenar l'autorització de sortida i subministrar-la al destinatari. Finalment, tot aquest procés queda reflectit en el registre de cessions.

Per Marta Catafal

El Servei d'atenció és l'espai del Campus Virtual des del qual s'atenen els dubtes i les queixes dels estudiants. Els darrers dies de març el Servei concentra un gran moviment de consultes pel començament del nou

semestre.

Els mesos de febrer i març figuren com un dels períodes del curs en què els estudiants necessiten més informació. Després de l'època d'exàmens arriba el nou semestre i amb aquest noves consultes. Davant d'aquest increment de consultes el Servei d'atenció no pot donar resposta immediata i sovint els estudiants, impacients, recorren a altres canals, tot i que la missió d'aquests no sigui atendre els estudiants. Aquest fet comporta la dispersió d'esforços i el risc de donar respostes contradictòries.

El Servei d'atenció és qui s'ocupa de gestionar tots els dubtes que genera la vida universitària i qui resol cada cas en singular. La solució del problema intenta ser tan ràpida com sigui possible, però en moments determinats, especialment en pics on es concentren els grans volums d'entrada, el procés s'alenteix. Un dels principals reptes del Servei d'atenció és aconseguir superar amb èxit l'estacionalitat derivada del mateix calendari acadèmic.

Canals del Servei d'atenció

Davant de l'ordinador, qualsevol estudiant pot resoldre els seus dubtes en línia. Una vegada accedeix al Campus Virtual, l'estudiant de la UOC disposa de tota la informació que li cal sobre els diferents aspectes de la seva vida acadèmica i universitària. Amb tot, quan l'estudiant no pot resoldre directament el seu dubte o ha de manifestar una incidència, disposa d'un formulari d'entrada amb un camp obert d'observacions i el pot enviar al Servei d'atenció, que s'ocuparà de respondre'l.

Quan un estudiant s'adreça al Servei d'atenció, comença un procés diferent segons quina sigui la necessitat que expressi, és a dir, la petició seguirà un circuit determinat, segons si es tracta d'una pregunta, una incidència o una queixa, i també segons la temàtica.

Circuit de les consultes

En el primer nivell del circuit és una empresa externa que rep la petició de l'estudiant i la respon directament sempre que disposi de prou instruments per a fer-ho. En el cas de l'ajuda informàtica, els estudiants disposen també d'un telèfon de suport (902 20 50 50). Pel que fa a les consultes acadèmiques, hi ha alguns temes (matrícula, accés a nous estudis, pagaments i funció tutorial) que no són externalitzats, sinó que són atesos per persones de la casa (tècnics dels centres de suport i equip de gestors d'atenció de Servei a l'estudiant).

A l'altre extrem del circuit hi ha els diferents departaments de gestió interna (back office) de la UOC –els tercers nivells–, veritables agents en la resolució d'incidències específiques.

Al mig del circuit, l'equip de persones del segon nivell d'atenció –del grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant– té l'objectiu d'agilitar el procediment, evitar l'arribada de peticions innecessàries als equips de gestió interna i, sobretot, intentar que l'estudiant obtingui la resposta correcta i de la manera més ràpida possible.

Grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant

«El grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant dóna resposta, de manera reactiva, a les consultes, incidències i queixes dels estudiants per mitjà de tres serveis: el d'ajuda informàtica, amb un primer nivell externalitzat al 100%, el d'atenció de queixes i el d'atenció de consultes, en procés d'externalització des del març del 2008», comenta el Toni Manzanares, director d'aquest grup. L'equip, a més del Toni, el formen la Lara Álvarez, la Sandra Baquedano, la Mireia Bertran, la Rosa Fàbregues, el Guillem Ferrer, l'Imma Ferrer, el Xavi Linares, el Jaume Martínez, la Sandra Martínez, la Irene Morales, la Patrícia Pérez, la Sílvia Pujagut, la Teresa Sedó i la Maria Timoneda.

El Servei vetlla per la satisfacció dels estudiants

Tot i els diferents actors que intervenen en el circuit, és el grup operatiu d'Atenció a l'Estudiant qui fa el seguiment global de tota l'atenció universitària i qui treballa per mantenir i millorar els indicadors del servei. Per exemple, gràcies a aquest seguiment i a la implicació dels diferents departaments de la Universitat, el servei d'atenció de queixes ha aconseguit en el darrer any reduir un 13% el nombre de queixes introduïdes. En aquest sentit, és rellevant el fet que, segons una enquesta de la UOC feta l'any passat, gairebé el 70% dels estudiants se senten satisfets amb el Servei d'atenció.

Agilitar el procés de resposta

El Servei d'Atenció vol que el temps d'espera de l'estudiant sigui cada vegada més curt. La contractació d'una empresa que assumeix el primer nivell de l'atenció fa que només es derivin als departaments de la UOC les consultes que no es poden resoldre en primera instància. Així, tot el procés s'agilita. Per exemple, en el cas de la gestió dels materials didàctics, aquest semestre s'han fet, des de bon principi, unes reunions de seguiment del procés de creació i enviament dels materials que han permès compartir informació, conèixer possibles incidències i treballar conjuntament per un objectiu comú. Aquesta coordinació i el fet que l'atenció de primer nivell és externalitzada han permès que el departament de Logística hagi reduït durant el febrer el nombre de peticions.

Perspectives de futur

L'objectiu més immediat per a aquest 2009 és acabar el procés d'externalització del servei d'atenció de consultes acadèmiques que es va començar l'any passat i que ha anat funcionant satisfactòriament durant aquest temps. En paral·lel, cal inaugurar el servei d'atenció de queixes al campus espanyol i, sobretot, millorar el servei globalment, per mitjà de l'increment del control de l'activitat de l'empresa externa i l'establiment d'acords de nivell de servei també amb els gestors interns.

Per Toshiko Sakurai

Aules virtuals, debats a distància, connexions a punt. Després del procés de matriculació, arriba un nou període lectiu i amb ell, la febril activitat acadèmica davant els monitors dels milers d'alumnes repartits per tot Catalunya, Espanya i la resta del món. Companys de classe coordinats asincrònicament per mitjà d'internet entorn del món digital acadèmic.

No és qualsevol tasca posar a punt un programa universitari complet que reposa totalment en la interacció virtual. «La docència que comença al febrer ha estat preparada des de l'octubre. Generalment treballem amb un semestre d'antelació, de vegades fins i tot un any, cosa que implica que els professors duen paral·lelament la gestió del curs actual i la preparació de tot el que és necessari per al semestre següent», explica Eva González, directora del grup operatiu Gestió de l’Acció Docent. «Tampoc no són inusuals els imprevistos i canvis d'última hora, encara que, si hi ha una bona coordinació des del principi, és possible actuar amb rapidesa davant l'inesperat».

I és que el fet d'eliminar el factor presencial implica posar una cura especial a assolir que l'intangible es torni real. «El professorat, les classes, el material... tot existeix i s'ha de preparar», continua González. Per a això, el grup operatiu que dirigeix treballa juntament amb altres equips de gestió, professors i consultors, per assegurar el bon funcionament de la docència amb els recursos existents i la tecnologia necessària per a engegar-los.

«Si el sistema funciona, és perquè hi ha molta gent al darrere», remarca la directora, que fa una analogia entre la posada en escena docent i els preparatius d'un banquet de noces o grans celebracions similars: «Perquè aquell dia tot surti com s'havia previst és necessari que amb força antelació és facin moltes coses, per exemple s'ha de decidir el lloc de la celebració, el menú... s'ha de contractar el servei, la música, comprar els ingredients, preparar i muntar la sala, les taules, enviar les invitacions, confirmar el nom dels assistents, assignar els convidats a les taules, etc.».

Preveure l’imprevisible

Tota aquesta preparació i planificació es justifica perquè el model UOC preveu que l’estudiant sàpiga des del començament tot el que passarà en el curs i, per tant, que no hi hagi canvis durant el semestre. A vegades factors externs fan que sigui inevitable; «recordo que una vegada va caldre fer canvis de calendari pel fet que alguns exàmens coincidien amb les dates de la selectivitat», ens comenta Eva González. No obstant això, afegeix, «qualsevol canvi d'última hora només es té en compte sempre que sigui per al benefici de l'estudiant». González també recorda que una part de les funcions del seu equip consisteix a assolir que la seva feina «no sigui visible», en el sentit que «en part és bo que el que hi ha «darrere els bastidors» no sigui evident.

Si per als estudiants tot flueix amb normalitat sense que s'hagin de fixar en altres coses, vol dir que fem bé la nostra feina», la qual cosa evidentment no significa que no sigui necessari reconèixer l'esforç i la complexa tasca de tots els equips implicats a assegurar que la nostra comunitat virtual continuï funcionant com ha fet fins a ara.

Per Elena Mellado

El 9 de febrer passat va culminar la primera adaptació d'expedients a l'EEES amb l'adaptació de cinc-cents estudiants, tant del campus espanyol com del català, als graus de Dret, Psicologia i Humanitats de la UOC.

«A diferència de les adaptacions anteriors en què s'actualitzaven els continguts i l'estructura de la titulació dins d'un mateix marc universitari, en el cas de l'EEES ens trobem amb un canvi de metodologia, d'estructura i de legislació», ens explica Isabel Guinovart, de l'Àrea d'Operacions de Gestió Docent.

La preparació del protocol d'actuació de l'adaptació d'expedients va començar el gener del 2008 i a partir d'aquest moment es van anar desenvolupant diferents qüestions:

• Anàlisi, adaptació i traducció dels nous plans d'estudis als sistemes informàtics de gestió. Segons explica Isabel Guinovart, «hem participat des de l'elaboració de les memòries fins a l'adaptació real dels expedients». I afegeix: «això ens ha portat a dissenyar la transitivitat dels reconeixements, la figura d'assignatura transferida i hem fet encaixar l'estructura dels cicles, complements de formació i itineraris, en la nova estructura de matèries bàsiques, mencions i minors i crèdits anivelladors».
• Elaboració de la normativa adaptada a la legislació vinculada a l'EEES, és a dir, normatives acadèmiques d'accés de matrícula, d'adaptació d'expedients i normativa econòmica de les adaptacions. En aquest sentit, Isabel Guinovart comenta que «és previst continuar amb la de certificats, títols, avaluació d'estudis previs i avaluació».
• Encaix de la nova activitat en els processos i calendaris preexistents, amb creació de circuits de gestió i d'informació, redisseny dels processos afectats i calendarització d'aquesta nova activitat.
• Difusió tant dels criteris d'aplicació a la UOC de l'EEES com del mateix procés d'adaptació d'expedients, amb una vintena de sessions informatives a set equips de gestió i tres sessions a col·lectius de tutors, incloent-hi la trobada d'inici del setembre de 2008.

Així mateix, en tots aquests àmbits s'han portat a terme els projectes de desenvolupament tecnològic associats i la producció i publicació de la informació necessària per a orientar els estudiants i els tutors.

Seqüència d'adaptació d'expedients

L'adaptació d'un expedient comporta una seqüència d'accions que comença amb el tancament definitiu de les actes, ja que només són susceptibles d'adaptació els expedients que no tinguin cap assignatura pendent de qualificar.

A partir d'aquest moment i amb l'acceptació de les sol·licituds d'adaptació, es tanca l'expedient antic i s'obre el nou expedient de grau, on s'incorporen les dades de tutoria, les assignatures amb equivalència (amb la qualificació original) i la informació d'accés als estudis.

És necessari fer aquesta seqüència abans del final del termini de matriculació, per a donar als estudiants l'opció de continuar els estudis el semestre següent del que han acabat en l'antic sistema universitari.

Es tracta, per tant, d'una gestió interna que cal fer en un interval de poques hores perquè sigui invisible per a l'estudiant.

Per Sandra Zavalgo

La UOC, com qualsevol institució, treballa diàriament amb grans quantitats de documents. Entre tots són significativament importants els acadèmics, ja que contenen informació oficial i necessiten ser arxivats seguint uns criteris que assegurin una òptima gestió i conservació.

Per tal de garantir una organització adequada d'aquest material, la UOC té un arxiu acadèmic de 70 m2 que conté prop de 100.000 expedients. El responsable de gestionar l'arxiu és Jesús Sánchez, del grup operatiu de Secretaria de l'Àrea d'Operacions de Gestió Docent. Segons ell mateix, l'arxiu integra tota la documentació acadèmica física i electrònica de la UOC «seguint uns criteris de conservació, tractament i accessibilitat».

La manera de gestionar els documents no és arbitrària sinó que és regida per la Llei d'arxius i documents. «La llei ens obliga, com a universitat, a estar integrats en el Sistema d'Arxius de Catalunya» –aclareix Jesús–, fet que implica «tenir en compte una sèrie de normatives que emanen de la Generalitat i que forcen a regular d'una determinada manera l'activitat de l'arxiu». Per aquest motiu «implantem un sistema integral d'arxiu idèntic al de la majoria d'universitats catalanes. Consta d'un quadre de classificació, mesures de seguretat, l'establiment del cicle de vida dels documents i l'avaluació i la tria dels expedients per a conservar-los definitivament o destruir-los».

Un arxiu acadèmic regulat, la clau per a una gestió més eficaç

Conscients de la necessitat de construir un arxiu acadèmic útil i d'acord amb la normativa vigent, durant el 2008 es posa en marxa el projecte d'innovació «Implantació d'un sistema de bones pràctiques en la gestió documental», iniciativa que, segons Sánchez, «ha estat el nostre banc de proves i la llavor del que volem que sigui el futur de l'arxiu».

Al mateix temps que es duu a terme aquest procés cal fer-ne difusió, admet el responsable de l'arxiu, «ja que tots els canvis comporten una sèrie de noves aplicacions que s'hauran de complir». De moment, el dia 12 de febrer va tenir lloc un esmorzar amb la rectora per a explicar la situació actual. També hi ha la idea de l'elaboració d'una pàgina web que permetrà donar a conèixer quina és la funció de l'arxiu acadèmic i com es gestiona.

Segons ens explica Jesús Sánchez, «una gestió eficaç de l'arxiu permet l'agilitació dels tràmits. Tenir-ho tot normalitzat correctament és el pas previ perquè alumnes i Secretaria puguin dur a terme qualsevol gestió més ràpidament». I afegeix: «D'una banda, serveix per a assegurar el bon funcionament de la cadena informació-decisió-acció en la gestió acadèmica; de l'altra, l'organització correcta estalvia recursos econòmics, de temps i d'espai».

Una realitat: el 80% de l'arxiu ja és digitalitzat

Una de les tasques per les quals s'aposta és la digitalització de documents. De fet, ja són més de 70.000 els expedients digitalitzats com a suport d'informació. Aquest sistema de digitalització té una sèrie d'avantatges, entre els quals l'estalvi de recursos, perquè s'elimina paper, s'eviten documents duplicats i pèrdues i permet que més d'un usuari pugui consultar el mateix document. Amb la digitalització també s'estalvia en temps i en seguretat; primer, perquè l'accés al document electrònic és immediat i ,segon, perquè funciona com a còpia de seguretat en cas d'incendi o inundació.

Pensant amb visió de futur

La finalitat de normalitzar l'arxiu acadèmic no respon solament a la voluntat de complir les disposicions que dicta la llei. La regularització és vital per a assegurar una gestió adequada del patrimoni documental de la Universitat i garantir un funcionament correcte. Una organització documental més acurada permetrà una gestió administrativa més eficient i s'optimitzaran els sistemes de conservació i utilització.

Així mateix, caldrà adequar-se al context dels sistemes de gestió documental i d'arxius que es donen internacionalment i que, sens dubte, emergeixen com una de les claus en la gestió del coneixement.

Enllaços relacionats:

• Llei d'arxius.
• Decret 13_2008 d'accés, avaluació i tria de documents.
• Edicte 13 de febrer de 2009.

Tal com és habitual, i amb l'objectiu de fer difusió del coneixement que es genera a la Universitat i compartir-lo, a cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació en desenvolupament perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del pla estratègic (2007-2012) de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per a contribuir a l'assoliment d'aquest objectiu, la UOC, mitjançant el Vicerectorat d'Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes.

La finalitat d'aquestes convocatòries és fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia, i també de l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Ferran Gifra i amb Glòria Pujol, d'Operacions de Gestió Docent - GAD, perquè ens expliquin una mica més el projecte que porta per títol Lliurament de PAC.

Aquest projecte s'ha realitzat en el marc de la primera de les convocatòries de projectes d'innovació, la del setembre del 2007.

Quina és la motivació darrera d'aquest projecte?

Ferran Gifra (F. G.): En començar el projecte volíem millorar les aplicacions d'avaluació contínua i donar resposta a les necessitats i demandes del professorat, els consultors i els estudiants de la UOC aprofitant la tecnologia existent i seguint els criteris del nou marc d'aprenentatge de l'EEES .

En els diferents treballs que es van fer per recollir demandes, com ara entrevistes, reunions de grup i tests amb usuaris potencials o el grup de treball d'avaluació en què participen professors i personal de gestió de diferents grups operatius, ens vàrem trobar que amb el RAC existent fins aquell moment:

- els estudiants no sabien si el consultor havia rebut la seva PAC i si s'havia enviat correctament;
- els estudiants havien d'enviar la PAC amb un nom específic perquè el consultor pogués saber de quin estudiant era;
- els estudiants no tenien un retorn ni correcció de cada PAC i només podien saber-ne la qualificació per mitjà del RAC;
- els consultors havien de baixar-se una a una cada PAC obrint cada un dels missatges dels estudiants;
- els consultors s'havien d'ordenar les PAC manualment amb el sistema que ells consideraven més apropiat.

Un dels principals objectius era millorar tots aquests punts i renovar, a més, la imatge del nou RAC.

En els diferents grups de debats sobre l'avaluació a la UOC en el nou marc de Bolonya també es donava un protagonisme especial al retorn com a element bàsic en el procés d'aprenentatge, en què es preveuen diverses fites en les quals l'estudiant ha d'obtenir un retorn per part del consultor per a garantir el seu caràcter formatiu, és a dir, que proporcioni informació a l'estudiant de com va progressant en el procés d'aprenentatge i que, per tant, l'ajudi a regular aquest procés.

Amb qui l'heu treballat?

F. G.: En aquest projecte hem treballat conjuntament amb l'equip de Tecnologia Educativa, a través de l'Eva Patrícia Gil, i amb Aplicacions i Processos, a través de l'Antonia Pérez. Hi ha hagut un esforç molt important de coordinació i implicació entre tots tres grups operatius. Les demandes i les validacions de les diferents fases del projecte varen ser treballades amb el professorat de tots els estudis i amb col·laboradors docents. Aquesta implicació ha donat un resultat final molt bo i un assoliment molt alt del projecte.

Quines aplicacions pot tenir?

F. G.: El nou RAC està vinculat al seguiment de les activitats d'avaluació contínua que es fa durant el procés d'aprenentatge de l'estudiant. Entre les prestacions noves que s'han implementat cal destacar les següents:

- Imatge del nou RAC segons el nou disseny gràfic del Campus, cosa que ha fet d'aquesta aplicació una peça més del Campus.
- Integració del lliurament de les PAC en el nou RAC i eliminació de la bústia de lliurament de les aules del Campus. Els estudiants envien les activitats per mitjà de la seva visió del RAC i els consultors accedeixen a aquestes activitats per mitjà de la seva visió de consultor. Relacionades amb aquesta prestació apareixen diverses opcions perquè els consultors baixin les activitats.
- Nou sistema per a qualificar les PAC. Desapareix el desplegable.
Introducció de comentaris a cada activitat. Aquests comentaris poden ser públics, que veu l'estudiant per mitjà de la seva visió del RAC, o privats, que només veuen el consultor i el professor de l'assignatura.
-Accés a una visió del consultor del conjunt de les activitats i comentaris agrupats per estudiant.

Quins són els primers resultats obtinguts i quan penseu que els podreu aplicar?

Glòria Pujol (G. P.): Una de les característiques d'aquest projecte és que s'ha aplicat en la primera fase des del semestre passat, sense passar per prova pilot. Actualment utilitzen el nou RAC totes les assignatures dels nous graus, les dels màsters oficials i totes les assignatures de postgrau. En total parlem de 585 assignatures per al semestre 2008/2.

Una vegada acabat el curs 2008/1 per a graus i màsters oficials, s'ha fet una enquesta de satisfacció als consultors i els resultats són força positius, tot i que es fa palès que s'han de fer millores o correccions d'alguns aspectes de l'eina que, en general, ja havíem anat detectant i que estan recollides com a demandes de les pròximes fases de desenvolupament. Pensem que és una eina molt útil i estem satisfets dels resultats obtinguts fins ara.

Quina difusió s'ha fet del projecte i on podem consultar documentació generada?

F. G.: Es pot consultar informació del projecte a l'apartat Noves eines de la pastilla Campus 5.0, on es pot veure el resum de característiques del nou registre d'avaluació contínua. I a l'espai de Suport a la docència, els col·laboradors docents i professorat disposen de documentació i material del nou RAC.

N'hem fet difusió interna a les 1es. Jornades d'Innovació i a les Jornades Tècniques que es fan periòdicament, i esperem tenir l'oportunitat de presentar-lo també externament.

Com és costum, en l'apartat de notícies del butlletí WOK incloem informació específica sobre els darrers convenis signats per la UOC. Així mateix, recordeu que a Intrauoc / Convenis i acords / Convenis institucionals teniu accés a una base de dades que us permet cercar l'historial de convenis.

Això a part, els acords que tinguin un interès especial també seran publicats com a notícia a la pàgina d'inici del Campus Virtual, tal com es fa habitualment.

- 31 de març de 2008: Gestión del Conocimiento SA (GEC), iniciativa de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya i e-la Caixa que desenvolupa solucions innovadores d'aprenentatge virtual, comunitats virtuals i feines en col·laboració, amb nombroses experiències en projectes de gran envergadura i en diferents sectors. Aquest conveni té per finalitat establir l'abast, els termes i les condicions del desenvolupament de serveis de la FUOC a favor de GEC, per a crear i desenvolupar els serveis encomanats pel Grupo Leche Pascual.

- 1 de setembre de 2008: Permacultura-Nodo Espiral, acadèmia de formació sobre la PermaCultura. És una via per a aconseguir la sostenibilitat (energètica, ecològica, econòmica i social) del planeta. Aquest conveni té per finalitat establir un marc de col·laboració i cooperació entre ambdues entitats en els àmbits acadèmic, científic, social i cultural.

- 31 d'octubre de 2008: Institut d'Estudis Catalans, fundat i ampliat per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, segons els acords de la Diputació de Barcelona del 18 de juny de 1907 i del 14 de febrer de 1911, que és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte l'alta recerca científica i principalment la de tots els elements de la cultura catalana. Aquest conveni té per finalitat traduir conjuntament el programari de gestió de revistes científiques OJS (Open Journal System), de codi obert.

- 6 de novembre de 2008: Atrium, una de les principals consultores espanyoles de recursos humans, especialitzada a oferir solucions de valor afegit basades en l'ús de la tecnologia aplicada a les estratègies d'aprenentatge per a professionals, tècnics i personal directiu. Aquest conveni té per finalitat nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats.

- 10 de novembre de 2008: Departament de Governació i Administracions Públiques, administració pública. Aquest conveni té per finalitat introduir modificacions al conveni principal per a un augment en el finançament per part de la Generalitat.

- 18 de novembre de 2008: Gestió de Serveis Sanitaris, empresa pública l'objectiu de la qual és la gestió i l'administració dels serveis traspassats de la Diputació de Lleida a l'Administració de la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària. Aquest conveni té per finalitat oferir un 10% de descompte en les matrícules de formació contínua als professionals vinculats a l'empresa/institució.

- 15 de desembre de 2008: ISKRA 2002, consultora empresarial. Aquest conveni té per finalitat nomenar aquesta organització empresa associada UOC i establir les condicions sobre la base de les quals s'ha de regir aquest vincle, de manera que es creï un bon marc de relació que ens permeti enfortir les col·laboracions establertes fins ara i, sobretot, emprendre'n de noves que ens ajudin a explorar noves oportunitats.

Nota: tots aquests convenis estan pendents de ser ratificats pel Patronat de la FUOC.